martes, enero 6

QUIN REFREDAT QUE PORTO . . . ! ! !

Des d’abans d’ahir, porto un refredat de collons ! ! ! ( serà per aquesta mania meva d’anar sempre en calça curta tot el dia, faci el fred que faci ?... va a ser que sí ). I avui, ja fa un fred realment important, de glacera.

Avui dia de Reis, dia de regals, de sorpreses, d’il·lusió... un tornar a ser nens per uns minuts; ahir, de cavalcada amb els meus nebots ( quelcom no gaire recomanable, per cert, pel meu refredat ) i avui, dinar amb pares i germà amb intercanvi de regals.

Vinc de suar-la de valent a la sauna del club (amb calça curta, per cert), i d’una llarga sessió de jacuzzi, a veure si se’m alleujava una mica aquest refredat, que em té fa dos dies moc amunt-moc avall, amb les orelles tapades, picor al coll i uns esternuts que fan tremolar les parets.

Visto lo visto, ja veurem si demà reprenc els entrenaments per la Cursa.

Desprès de 19 dies sense anar pel despatx per vacances, demà hauré de posar el GPS per en recordar-me’n de com si va... !!!.

“... ets filla del vent sec i d’una eixuta terra, d’una terra que mai no has pogut oblidar malgrat el llarg camí que et van fer caminar els teus germans de sang, els teus germans de llengua; i encara vols morir escoltant mallerengues, coberta per la pols d’aquella pobra terra.” (JMS-Cançó de bressol, 1967)
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario