martes, enero 27

VAL, DONCS . . . TORNEM-HI ! ! !



Cursa diumenge, descans ahir dilluns... i avui, tornem-hi.

Fotia un fort ventet aquesta tarda quan he arribat a casa; no he anat al Club perquè, mentre venia “embotellat” com mai per la Ronda de Dalt (i això que anava amb moto) he recordat que encara tenia les meves Asics a casa, així que he decidit sortir a córrer pel carrer en lloc de fer-ho per la cinta. Destí ? la Creu de Pedralbes des de casa (5 quilòmetres 100 metres, anar i tornar, crec que en poc menys de 25 minutets). A partir d’avui, cada cop que faci el mateix recorregut, compararé els meus propis temps, a veure com milloro... o no. He estrenat una camiseta “de les del Club de tota la vida”, que previsorament m’havia comprat dissabte per si -pel fred- me’n tenia que posar una a sota de la “orange runner-shirt canmeliquense” el diumenge per la Cursa... però no va ser necessari, ja que aquell matí es va llevar amb força sol i amb una temperatura ideal per córrer (tot i anant amb una camiseta sense mànigues). I es que es preferible el passar una mica de fred mentre esperes que donin la sortida (als 200 metres d'estar corrent ja has entrat en calor) que després anar arrossegant tota la cursa la dessuadora o el tallavents...

El “sóleo” m’està tocant allò que no sona, i la molèstia es emprenyadora, no tant corrent com quan he acabat l’exercici (“algo es algo, que dijo un calvo...”).

Ah...!!! i aquest es el "botillo lleonés" que ens vam fotre diumenge a Premiá després de la Cursa (si cliqueu a sobre de la foto, el veureu "en tot el seu esplendor").

Demà me’n vaig a Figueres per feina.... qui vulgui cebes, que m’ho digui !!!.

D’aquestes, en tinc dos a casa:
“... les hores buides que passen i el camí que em torna a casa després de molt caminar. Cada moble i cada llibre, cada racó on junts vam viure moments com ningú no sap. Les meves mans i els meus llavis que del seu gust viuen àvids i no poden oblidar. Les llargues nit sense lluna, les ones i cadascuna de les llums que hi ha en el mar em parlen de Marta...” (JMS-Marta, 1969)
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario