miércoles, enero 21

YES… WE CAN ?

La que li ha caigut al pobre… Per una vegada, la primera, que un afroamericà arriba a la “Casa Blanca del món” (amb tota la importància i les moltes connotacions -positives- que això comporta) “menuo fregao” li ha deixat el “texà boig d’en Bush Jr.”. No ho tindrà gens, gens fàcil el pobre Obama; però, al menys, es respira optimisme per totes bandes i això ja es important, a menys que l’Obama ens acabi sortint un somiatruites com el nostre “bambi” i tot acabi “en agua de borrajas” i en bones intencions, gestos de cara a la galeria i, en el fons, sense prendre cap decisió important ni intentant fer l’impossible: intentar quedar bé amb tothom: això es una quimera perquè, quan prens decisions (per això et paguen) no pots fer a tothom content (a veure si se'n entera d'això el nostre ZP)..

(per cert, dec ser l’únic habitant d’aquest món que no ha vist ni una sola imatge de la presa de possessió d'en Barack Obama ...).

Val, després d’aquesta “panfletada”, anem al dia a dia dels entrenaments: he fet els meus habituals 11 quilòmetres amb bici en 30 minutets, una llarga sessió d’estiraments (perquè he sentit varis “amagos” de que se’m pujaven els bessons, els de la cama esquerra sobre tot), una bona sèrie d’abdominals i una mica de peses pels pectorals i braços.

A la cursa de diumenge serem uns 12 ó 13 runners de Can Mèlich. ¿ Podré mantenir els meus 47 minuts i escaig ?.
Yes, I can !!!


"... diré adeu a la gent, al tros i al vent que m'han vist créixer. I tancaré el calaix del meu ahir sense una queixa. I deixaré la casa per anar on el sol escalfi. Cal que me'n vagi lluny de l'alzinar" (JMS-En qualsevol lloc, 1969)
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario