viernes, abril 24

DECIDIDAMENT . . .

… jo dec de tenir a dins un motor dièsel en lloc d’un cor: chaca-chaca-chaca... constant. Ni m’embalo a les baixades, ni em quedo a les pujades. Chaca-chaca-chaca...

Lo d’avui per la tarda ha estat collonut. Després d’estar tombat pel sofà havent dinat, mig endormiscat, m’he dit:
- a les sis, cap al Club a córrer una miqueta, que avui es divendres.
Ha arribat la Marta, pasades les cinc i m’ha dit:
-vas a córrer ? i li he dit que sí, però que més tard.
Al cap d’una estona, poc abans de les sis, li he dit:
- no, no vaig a córrer, em quedo per casa... Estic cansat, molt constipat, amb molts mocs... No, no hi vaig.
I uns deu minuts més tard, m’he llevat del sofà i li he dit:
- me’n vaig a córrer; arribaré cap a les vuit i mitja.
Ja dins del cotxe m’he dit:
- val, però de sortir a córrer “per fora”, amb aquesta “moquerada” que portes, ni parlar-ne. Faràs sèries a la cinta...
Arribo al Club i en Pau i l’Albert em pregunten:
- què Txabi, surts a córrer ? Anem a “les aigües”...
I els hi dic:
- no, no crec; no estic gaire fi i no he portat roba adient.
Baixo als vestuaris, buido la roba de la bossa i em trobo que, per error, hi havia posat la samarreta vermella de màniga llarga (la que em van regalar les peques per Nadal). I decididament, en no tenir excusa “tèxtil” per no sortir a córrer per fora, m’he dit:
- Txabi, cap a “les aigües”...
Com veieu, soc un paio d’idees fixes e inamovibles...

I aquí em teniu aquesta tarda, posant el motor dièsel en marxa a la font de la Carretera de les Aigües acompanyat d’en Juan Carlos, en José Manuel, l’Enric i "la noruega trotadora", la Belén (en Pau i en Xavi van a un altre ritme...). Hem anat nosaltres a un ritme força bo tota l’estona d’anada; son gaire be 4 quilòmetres i ho hem fet en 17’20’’: molt per sota del meu ritme habitual. I a la tornada, otro tanto i a bon ritme també (l’Enric tornava avui a córrer després de més d’un més i se’ns ha “despenjat”, però tant ell com nosaltres ja hi contàvem; i la Belén ha anat tota l'estona al seu ritme, amb el seu permanent somriure als llavis...).
Se’m gira feina amb la lectura a curt termini.
Aquesta Setmana Santa, amb la Marta, varem comprar-nos a Vic 3 llibres:
- El Candidat, d’en Iu Forn, per regalar-li a l’Andrea pel trajecte d’avió fins a Brussel·les i del que ja us en he parlat i ja m’he llegit.
- La invisible, d'Estella Rimington (la primera dona que va ser directora general MI-5, el servei d’espionatge britànic, i en qui, clarament, es va inspirar el personatge de “M” a la sèrie de pelis d’en James Bond). Pendent de lectura.
- La ladrona de libros, d’en Markus Zusak, del que ja he llegit 98 de les seves pàgines, però que he “aparcat” per deixar-li llegir a la Martona. Molt, molt bona pinta.
A més...
- La tia Julia y el escribidor, d’en Vargas Llosa, un llibre que m’encanta, que m’he llegit uns tres o quatre cops i que volia que l’Andrea el llegís. Com que no el trobava, el vaig comprar per Internet a una llibreria d’un poble de València. L’estic llegint.
I per Sant Jordi me’n han caigut dos més, encara per "obrir":
- La Apelación, d’en John Grisham, i
- La festa dels sentits, d’en Sebastià Serrano.
Això vol dir que estaré entretingut una bona estona.
Com diu l’espot de televisió: “llegir ens fa més lliures”. Ho crec.

Apa, a dormir, que és tard.

.

1 comentario:

  1. Deu n'hi do per estar tocadet el que vas còrrer amb el teu grupet, us veia per les corbes anant com els avions teledirigits. Jo m'ho vaig passar molt bé, vaig arribar abans que el Xavi i el Pau. M'estic preparant per la del Corte Inglés. Dissabte vaig anar al Decathlon i m'he comprat bambes noves (més bones) i pantalons curts.

    Per cert que no t'havia dit res perquè els blocs dels runners eren temàtics i el meu general, però en veure que tu també parlaves d'altres coses et vaig fer el comentari.

    ResponderEliminar