martes, mayo 26

JORNADA DE REFLEXIÓ…

.
Dimarts, 26 de maig del 2009; un dia abans de disputar la Final de la Champions. Nervis, molts nervis; però emoció, molta emoció. I il·lusió, una gran il·lusió per la confiança que respira aquest equip. Sí, ja sé, anem “fluixos d’efectius” en defensa per afrontar una final com aquesta però... i què, SOM EL BARÇA d’EN PEP !!! ; qui li havia de dir al pobre, després del partit amb derrota a la tornada de la prèvia de la Champions contra el “tot poderós” Wisla de Cracovia, el debut amb derrota a la Lliga a Sòria amb el Numància i l’empat a l’Estadi amb el Racing !!!. Sí, és clar, “ara tots som d'en Pep”... Però, jo el primer, ningú donava ni un euro per ell en començar (...jo crec que ni ell mateix).
Però, el PARTIT, amb majúscules, ja és aquí; pel davant 90 minuts de joc... ó 120; esperem que no, a menys de que -com he previst- sigui durant la segona part de la pròrroga quan “lo nen de Linyola” marqui el gol que ens donarà la nostra TERCERA Copa d'Europa després de les de Londres i París.
Definitivament, el partit el veuré amb la Marta a Can Mèlich, en companyia també del meu veí argentí, “forofo” del Barça i “futbolero-pelotudo” a més no poder, com a bon argentí que és; i, sent així com és el meu veí, imagineu-vos cóm es va sentir el paio, tan sols tres quarts d’hora abans de que comencés el Barça-Atletico de Madrid a l’Estadi (sí, sí, aquell de la golejada per 6 a 1), quan la Marta va trucar a la seva porta i li va dir:
- Txabi no està, pero me ha llamado para que te pregunte si quieres aprovechar su carnet de socio en Tribuna para ver el partido del Barça de hoy...
Era el primer cop en sa vida que anava al Estadi... quin debut !!!.
Bé, nois... sent el partit de demà a Roma, i sent ja l’hora que es, el que cal dir no és altra cosa que:
“ Alea jacta est ”.
Ja no hi ha temps per improvisar res.
Bojan.... no em fallis !!!
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario