lunes, junio 22

AMB LA MORT RONDANT…

.
Aquesta inevitable “amiga”, que tard o d’hora ens vindrà a buscar a tots (però que no té cap presa, es pacient, te tot el temps del mon...) avui m’ha donat dos tocs, com recordant-me -com si això fos necessari- que ella està aquí, entre nosaltres, esperant, esperant... qui la va parir !.

Aquest matí, i en moto, després d’una visita a un possible client de Mollet, me’n he anat cap a Lloret a intentar “rematar” un client (un hotel) que se’m està escapolint (continua escapolint-se’m, però de moment no es un “no”) i després, per la tarda, en tenia un altra d’hotel, també a Lloret, aquest per començar converses. Entre un i l’altra tenia una estona “desocupada” així que m’he dit: “apropa’t a can Montero a saludar a la senyora Pepita...”. Montero, Perfumeries Montero, va ser (de llarg) el meu millor client de la Costa Brava en la meva etapa com a venedor a Yves Saint Laurent Parfums. M’estranyat, i mosquejat, sent ja finals de Juny, veure la botiga tancada; i, en apropar-me, el clàssic cartellet de: “Tancat per defunció de Pepita...”. Es la conya, no la veia des de feia uns set anys i el dia que decideixo anar a saludar-la, va i se’m mor el dia abans.

He fet una modificació sobre la marxa en el pla de treball i he avançat la visita del segon hotel a última hora del matí; he acabat de dinar cap a les tres i mitja i he fet una mica de temps per poder estar a les quatre al Tanatori de Lloret i donar-li el meu condol al Melcior, un dels seus fills, que era qui des de feia anys portava el tema de les compres. Però abans de que arribessin, mentre els esperava, ring-ring !! era el meu amic Jaume, per dir-me que acabava de morir el seu pare. Així que, a les set i mitja estava en un altra Tanatori, aquest cop al de Les Corts.

Té collons la cosa...

“... si la muerte pisa mi huerto ¿ quién firmará que he muerto de muerte natural ?. ¿ Quién lo voceará en mi pueblo ?. ¿ Quién pondrá un lazo negro al entreabierto portal ?. ¿ Quién será ese buen amigo que morirá conmigo, aunque sea un tanto así ?. ¿ Quién mentirá un padrenuestro y a rey muerto, rey puesto, pensará para sí ?. ¿ Quién cuidará de mi perro ?. ¿ Quién pagará mi entierro y una cruz de metal ?. ¿ Cuál de todos mis amores ha de comprar las flores para mi funeral ?. ¿Quién vaciará mis bolsillos ?. ¿ Quién liquidará mis deudas ?. A saber ¿ quién pondrá fin a mi diario al caer la última hoja de mi calendario ?. ¿ Quién me hablara entre sollozos ?. ¿ Quién besará mis ojos para darles la luz ?. ¿ Quién rezará a mi memoria “Dios lo tenga en su Gloria” y brindará a mi salud ?. ¿ Quién hará pan de mi trigo ?. ¿ Quién se pondrá mi abrigo el próximo diciembre ?. ¿ Y quién será el nuevo dueño de mi casa y mis sueños y mi sillón de mimbre ?. ¿ Quién abrirá mis cajones ?. ¿ Quién leerá mis canciones con morboso placer ?. ¿ Quién se acostará en mi cama, se pondrá mi pijama y gozará a mi mujer ?. ¿ Quién me traerá crisantemos el primero de noviembre ?. A saber ¿ quién pondrá fin a mi diario al caer la última hoja de mi calendario ?... (JMS-Si la muerte pisa mi huerto, 1970).
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario