viernes, julio 31

BYE & THANKS, SIR....


Se'n ha anat tot un senyor del futbol; la demostració més palpable de que no fa falta ser un groller, ni una “prima donna” per deixar empremte en tant poc temps.
Aquest home discret, educat, elegant, ens va donar -temporada 1996/97- una Recopa enfront el Paris Saint Germain, una Copa del Rei, després d'una vibrant final guanyada per 3-2 al Betis... i havent jugat abans aquells quarts de final a l'Estadi enfront l'Atletic de Madrid...; sí home, sí, aquella del "Pizzi, sós macanudo..". que, per cert, ha estat l'únic partit en ma vida en el que he marxat del camp molt abans de que s'acabi el partit, i tot per culpa d'en Vitor Baía i la seva “cantada” en el quart gol d'en Pantic (per cert: què frustrant ha de ser, per un jugador com en Pantic, marcar-li quatre gols al Barça al seu propi camp...i acabar eliminat).

I, per acabar de rematar-ho, en Robson ens va donar també la Super Copa d'Espanya.
D'aquella temporada, a la retina ens quedaran per sempre, sense poder oblidar-los, els gols d'en Ronaldo (quan encara no estava com un bacó): davant del Compostela, arrancant de camp propi (ni oblidarem tampoc la cara d'en Robson quan el marca) ; el que va fer davant del València a l'Estadi, arrambant amb tots els ché que se li posaven per davant... i tants i tants d'altres; ni aquella semi-final de Copa a l'Estadi davant l'Atlètic de Madrid que us deia abans... ni tampoc els dos partits perduts en Lliga davant l'Hèrcules d'Alacant (que, per a més INRI, va acabar baixant a Segona) que ens van costar el títol de Lliga, ja que varem quedar segons.. (ay aquells sis punts perduts !).

Però, sense treure-li mèrits a Sir Bobby (i sense oblidar que encara hi havia “en Nuñito de la Calzada” de presi) és de justícia el reconèixer que aquella temporada, la plantilla del Barça era de “cromo”:
Luis Enrique, Figo, Ronaldo, Popescu, Vitor Bahia, Ferrer, Guardiola, Stoichkov, Giovanni, Baquero, Ivan de la Peña, Bakero, Nadal, Amor, Couto, Blanc, Pizzi, Busquets, Cuéllar, Abelardo, Celades, Sergi, Óscar García.... y, sobre tot, l'Amunike !!!.

Després, l'any següent el van passar “al staff de l'àrea tècnica” del Club, va arribar “lo Van Gal”, borde com ell sol... però triomf rere triomf; però borde.

Repeteixo... gràcies Sir Bobby Robson.
.-

jueves, julio 30

ELS TROBAREM A FALTAR …

.
... Ja !
Quina “parelleta” que ens hem tret de sobre ! (... al menys, de moment).

El fitxatge d’aquests dos -en Hleb i en Martín Cáceres- són d'aquells que fan aflorar el dubte de si hi ha o no “egipcis” en els traspassos de jugadors; perquè de no ser així, no s’entén de cap manera el seu fitxatge; recordareu que, en “la gloriosa era Gaspart” , no es fitxava cap jugador amb la carta de llibertat, tot i haver autèntics “chollos” en el mercat; què poderosos són “els egipcis” !.
Tots sabem que “Loputogusiluz” ja va enlairar-se ben amunt la passada temporada; i, pel que es veu, i per tal de continuar pujant i pujant, sembla que s’ha estat entrenant amb avions; i haureu observat que, tot i l’admiració que com a futbolista (i, perquè no, com a persona) professo per l’Iniesta, he tingut el bon gust de no col·locar en el meu blog cap fotografia de la seva “casa de los horrores blaugrana” de Fuentealbilla; aquest blog té un nivell i el incloure en ell aquestes fotos l’abaixarien molt i molt (... perquè son d'autèntica vergonya aliena).
Sé que em compreneu...
...

miércoles, julio 29

CADA COP QUE EL NEN OBRA LA BOCA ...



...sembla ser que només és per cagar-la.
Joan Laporta, en declaracions a Ona FM, va parlar ahir de l’au que haurà de cohabitar amb el Club en les seves instal·lacions del futur “Barça Parc” de Viladecans. Es tracta d’un animal aquàtic, que pertany a la família dels “ràl·lids” i que acostuma a tenir la mida d’una gallina (de 30 a 38 cm). I, en tenir tons blauossos i el bec vermell, el nostre “ocurrent” president va decidir batejar-la com a... “la polla blaugrana”; i segur que es va creure d’allò més enginyós. Serà gili...polla el paio !.
Després de quedar-se en calçotets al aeroport, de lo de "...al loro, que no estamos tan mal" i altres tontades per l'estil, ara això... què serà el següent ?.
(per cert, quin curiós quasi paralelisme fonétic entre i "laporta" i "la polla" no?)
.

PER SI ALGÚ ENCARA NO L’HA VIST SENCER...

.
... aquest es el vídeo d’Estrella Damm complert d'aquest estiu, de gaire bé quatre minuts, que sembla, però, una vídeo-promoció de Formentera.

.

lunes, julio 27

NO SE'LS POT DEIXAR SOLETS... ! ! !

.
Si és que... Per un cop que no acompanyo als nanos a una de les seves Triatló, quin desastre !!!.
-Començant per en Pau, que es passa la nit de dissabte vomitant (o amb descomposició, no recordo bé què m'ha dit) i per tant no surt a fer-la.
-Continuant per l'Alexis, que quasi li cau el xip a la cursa a l'aigua, i que es para per intentar que no li caigui... i li passen gaire bé tots els “triatleros” per sobre.
-Pel que fa a l'Enric, “l'averiao”, va ser la seva primera Triatló i tot i no “tenir-me allà” amb ell, encara no va fer mal temps (crec que 1h 29').
-D'en Marc, no sé res... però “visto lo visto”, prefereixo no preguntar ni saber què tal li va anar.
-I per acabar de rematar-ho, l'Albert per un cop no va baixar el seu temps de Triatló.
El que jo dic... no se'ls pot deixar anar solets pel món (... crec que acabaré cobrant-lis per anar a veure'ls córrer i motivar-los).
Després de no haver fet gaire bé rés la setmana passada (només les partides de dimarts de soft ràquet amb Sussana) estava fet pols... i avui he reprès l'activitat:
5 quilòmetres en bici, un quilometret d'estiraments de cames a la cinta, mig quilòmetre de cinta caminant "en pujada" (desnivell 10), exercicis de braços a les màquines... i la classe d'abdominals.
Cada cop tinc més clar que, la setmana que no faig res, estic més baldat. Quina paradoxa, no ?.
.

D’ACORD, SÍ ....


... era només un partit de pre-temporada; però tot i que es van buscar un rival del tipus “Santa Coloma de Gramanet, F.C.” o un “Gratallops, C.F.” per poder arrasar i maxi-golejar en el seu "gloriós" debut al Bernabéu amb els nous “galácticos que lo ganarán todo”, un empat a 1 amb aquest voluntariosos àrabs no sembla que sigui gran cosa, no ?
(perquè... algú havia sentit parlar mai d’aquest “poderós equip de primera fila mundial”, l’Al Ittihad).
I mentrestant, nosaltres jugant per aquests mons de Déu amb els “cadellets” i fent-ho gaire bé de la mateixa manera que quan juguem amb els “primeros espadas”...
Ho dic ara i aqui: en Pelegrini no arriva al Nadal ni de bon tros... Dues entropessades seguides en Lliga i bye-bye...
.

domingo, julio 26

HOME, SWEET HOME….

.
Doncs ja estem a casa, després d’un molt calorós cap de setmana.
Al CAP de Vic finalment només ens van posar la vacuna del tètanus, ja que la zona a la que anem de Costa Rica no és de gran risc de malària (apart de que, per aquesta malaltia no hi ha vacuna, sinó prevenció) i pel que fa a la hepatitis A, per edat tant la Marta com jo ja l’hem hagut de passar. Cal que, en tornar, si ens fan una analítica pel motiu que sigui, demanen que ens facin la prova de la hepatitis. Dir que la punyetera vacuna del tètanus m’ha deixat ben atontat la tarda de dissabte i tot el dia d’avui; veurem com amaneixo demà. A més a més, com sempre, el llit de Sant Julià m’ha deixat baldada l’esquena; ni amb Myolastan, ni més tard amb Espidifen, se’m ha alleugerat i ara, quasi les nou del vespre de diumenge, continuo ben “tocat” (tinc el cos “baldat”, tot adolorit, com un pre-avís de refredat en que et fa mal tot el cos...).
A Sant Julià, es varen suspendre els actes de Festa Major de divendres, “la botifarrada popular” entre d'altres, com a mostra de condol per la mort del cinquè bomber (era fill de la vila) del incendi d’Horta de Sant Joan. I aquest migdia, a la “barbacoa cubellenca tot be, com sempre (la “entranya” estava senzillament impressionant); abans de marxar hem pogut arreplegar del hort d’en Xavi un munt de tomàquets, uns mega–carbassons, albergínies i pebrots (res a veure amb els que mengem sovint, us ho asseguro).
Calor, molta calor per a un paio com jo, que soc dels de “tardor-hivern”.
.

viernes, julio 24

ACLARIT EL PANORAMA “FINDESEMANERO”...

.
La conjunció “espai-tems” dels diversos actes del cap de setmana s’aclareix.
Finalment, he decidit que me’n vaig aquesta tarda amb la Marta cap a Sant Julià a passar un “cap de setmana curtet”; ens vacunarem i, cap al vespre, aniré a recollir a l’Andrea a l’estació. Per tant, no hi haurà “akelarre cervecera” per a mi aquesta tarda amb els friday-runner’s (ahir vaig passar pel Club per deixar-li el meu “cinturó d’ampolletes” a l’Alexis per la Triatló de Barcelona que corre diumenge).
I com que el dinar amb els muntanyencs s’ha traslladat finalment al diumenge, serà llavors quan la Marta i jo baixarem a mig matí de Sant Julià cap a Cubelles, pararem “a comprar els postres” i ens embarcarem a la “barbacoa dominguera”; per tant, tampoc podré anar a veure als companys que corren la Triatló.
I, colorín colorado, este lio se ha acabado...
(...aquest, perquè el de "Florència vs. Jean Bouin" encara em ronda pel cap donant voltes..).
.

jueves, julio 23

ENTENC PERFECTAMENT A HAMLET….


.… el sempre dubitatiu príncep danès d’en W. Shakespeare. Si el seu dilema era el de "...to be or not to be " ?, el meu és: “...Marató de Florència acompanyant als nanos de la colla, o superar el meu millor temps a la Jean Bouin 2008 ” ?.
Els dos esdeveniments esportius tenen lloc, casualment, a la mateixa data: el 29 de novembre.
Perquè això d’anar a Florència amb els de la colla pot estar súper bé, però... el desig de demostrar-me que els 47’58” de l’any passat a la Jean Bouin no va ser “una flor d’estiu”, pura “chiripa”, i que puc superar-me ... què voleu que us digui.
Tardaré poc a decidir-me, perquè hi ha el tema de les reserves de vol i d’hotel pel mig, cas d’anar a Florència.
¿ Maratò de Florència – Jean Bouin ?, qui sap què serà finalment...
.

SE’M ACUMULA LA FEINA …

.
Sense gaire be adonar-me’n, hi ha hagut una "coincidència d'espai-temps" d’actes i/o activitats que haig de dur a terme aquest cap de setmana, que comença demà migdia.

Per una banda, ens en havíem d’anar a Vic amb la Marta divendres a primera hora de la tarda, i passar allà el cap de setmana, per tal de vacunar-nos del tètanus i de la hepatitis (previsorament de cara al viatge a Costa Rica). No em pregunteu el perquè ens hem d’anar a vacunar a Vic, perquè és quelcom "kafkià"...

Per altra banda, demà divendres, cap a les 19,00 és la "sortida de l’akelarre cervecera" de final de temporada amb els companys "friday-runner’s".

Per acabar d’adobar-ho, abans d’ahir els meus amics muntanyencs han "despertat l’àpat barbacoa" que teníem pendent a casa d’en Xavi a Cubelles per fer-ho aquest mateix dissabte, possiblement traslladable a diumenge. Però només possiblement.

I per si això fos poc, diumenge hi ha la Triatló de Barcelona al matí, a la Barceloneta.

Així les coses, ara per ara, el més probable és que:

a/ la Marta pugi finalment sola a Vic demà divendres i es vacuni (jo passo); i que l’Andrea pugi amb tren a passar el cap de setmana amb ella.
b/ jo em quedi aquí i pugui fer "l’akelarre cervecera" amb els nois divendres tarda.
c/ si no hi ha canvi de data, dissabte només pujaré jo a Cubelles al dinar amb els muntanyencs.
d/ si l’àpat el passen finalment al diumenge, la Marta podrà baixar de Vic al matí, jo veure la Triatló, i desprès anar tots dos cap a Cubelles amb moto.
Però com dic, ara per ara "all is in the air"...

I tot això l’endemà d’un boníssim i molt agradable i engrescador sopar ahir a “La Venta”, convidats per "la prima Montse" a compte dels seus "quelcom més de 40 anys...".
No, els Mossos no em van enxampar ahir a la nit, no...
Per cert, avui fot una calor que aplasta....
.

BENVINGUT, NANO . . .


... i ara, a justificar el que han pagat per tu.

martes, julio 21

AQUESTA MALAIDA ESQUENA . . .! ! !

.
Fa un parell de dies, des de diumenge al vespre, que em torna a fer mal l'esquena; be, no, la veritat és que no em fa mal l'esquena: només és que hi ha un punt d'inclinació de la columna en que em fot una fiblada que em deixa “tieso i encarcarat”. I, casualment, sempre és després d'haver anat amb cotxe (és massa baix i el gest d'entrar i sortir-hi em destrossa l'esquena). És també per aquest motiu pel que mai, mai, no em podré comprar el cotxe dels meus somnis, el Porsche Carrera (sigui del color que sigui...). Què hi farem !.
Tot i el mal d'esquena, avui era dimarts, i els dimarts toca soft-ràquet amb la Susanna: hem tornat a fer una bona suada en el decurs dels quatre partits que hem fet. Però el pitjor de tot és que demà em toca anar amb cotxe altra cop...
Vaig tot el dia mig zombie per culpa del Myolastan, el meu màgic relaxant muscular.
Però ens en sortirem !.
.

lunes, julio 20

QUAN EL TEU VEÍ FA OBRES . . .

.
... i no de caritat, precisament (... i tu hi vius a sota)

Portem a la vora de dos mesos amb els nostres nous veïns de dalt fent obres al seu pis (avui, en principi, les acaben); i es tracta de “obres EN MAJÚSCULES”; crec que només han deixat, tal i com estava, “l’espiell” de la porta d’entrada (la “mirilla”). Sorolls apart -de dilluns a dissabte, de vuit del matí fins a les vuit del vespre, parant només pel refrigeri dels migdies- hem “escapat” bastant bé de les obres... fins fa dues setmanes: a la banyera de les nenes hi va aparèixer “sorreta” que, evidentment, queia del sostre. Contactem amb el veí per posar-lo al dia del què ens passava, i varem acordar que -quan ells ho acabessin tot- baixarien els seus paletes, mirarien el què i ens ho arreglarien.
Però....
Aquest dissabte al matí, el bany de les nenes va aparèixer inundat d’aigua, que no parava de gotejar des del sostre. Ipsofacto varem pujar a parlar amb la quadrilla de romans (de Romania, no de Roma...) que hi treballen i s’hi van posar a reparar-ho des de les onze del matí i fins passades les tres de la tarda. En principi, tot llest... fins aquest matí en que, en llevar-se la Marta, ha vist el sostre del nostre bany “afluixant” aigua i que , altra cop, el bany de les nenes tornava a estar ple d’aigua. I, Sant Tornem-hi !.
Passats tres quarts de set d'aquesta tarda de dilluns, els romans en principi ens ho han deixat tot enllestit (fins la propera, dic jo...). Pel que es veu, era una fuita d’un dels tubs de la calefacció dels de dalt que, en anar ensorrats per terra, l’han degut “petar” ells fent alguna cosa i no se’n han adonat fins ben entrada la tarda, després de desmuntar totalment els sostres dels banys. Veurem el que ens dura.
Que et faci obres a casa el teu veí és molt semblant a quan et surt ploraner el nadó del veí: no hi pots fer rés, ni li pots dir rés, no li pots donar la culpa de rés, ni el pots esbroncar, entre d’altres motius perquè lo del “nadó - ploraner” no s’ho tria un mateix (la nostra Andrea, sense anar més lluny, va ser una autèntica i llaaaaarga “prova de paciència i comprensió” per part dels nostres veïns a l’altra pis); i pel que fa a les obres, tots en algun moment ens hi trobarem (o ens hi hem trobat) com a protagonistes...
Què hi farem... !
.

FIRENZE, ALLÁ VAMOS ... ! ! !


29 de novembre.... Florència ens espera !!!
.

sábado, julio 18

CALENDARI DE CURSES PASSAT L'ESTIU ...

.
Si no me'n surt cap més, o si no me’n assabento d’altres, aquest és el meu Calendari de Curses a partir del mes de setembre:

- SETEMBRE
13 XIV CURSA FESTA MAJOR POBLE NOU (10)
20 XXXI CURSA DE LA MERCÉ (10)
- OCTUBRE
4 XIII CURSA FESTA MAJOR DE LA BARCELONETA (11).
18 XIX CURSA C.N. SABADELL (10)
- NOVEMBRE
8 XXXI CROS POPULAR DE SANTS (10)
29 MARATÓ DE FLORÈNCIA (ITALIA) (21,9); m’agradaria poder-ne fer, jo, mitja d'aqueste marató, la segona part, acompanyant al tram final al Marco, al Jose i al Xavi, que sí la faran tota.
- DESEMBRE
31 CURSA DEL NASSOS (10)
Aquestes son les que he trobat al “Calendari de Curses de fons de Catalunya 2009”; però com que els inscriure’s en aquest calendari “es de pago”, n’hi ha d’haver més, sobre tot al novembre i desembre; ja me’n assabentaré pels companys de Can Mèlich.
Però aquestes “cauen” segur. I, per descomptat, dues mitges marató al 2010: la mítica de “Granollers” al febrer i, ja per segon any, “la del Maresme” al març.
.

QUAN RÉS ÉS EL QUE SEMBLA . . .

.
És realment decebedor quan una de les teves icones “se’n va per l’aire”...
I això és el que sembla que em passarà amb la “històrica” fotografia de Robert Capa del milicià republicà mort al front durant la Guerra Civil espanyola. Sembla ser que està constatat que només es tracta d’un “muntatge fotogràfic” d’en Capa (que ha “aguantat” com a bo, però, gaire bé 75 anys...). A partir d’aquí se’n podrà fer un munt de conferències, estudis, discussions “sesudas”, de dir-hi cadascú la seva: per la foto, per les ombres, per el lloc on es va fer... (ara sembla ser que -obrint el camp de la foto- per las muntanyes que es veuen al fons allò no pot ser Cerro Muriano, Còrdova, com ho datava i situava en Capa).

El cert és que donàvem com a bo, com a impactant, com a valuós, el moment, el “haver estat allà” just en el precís moment... i si t’ho mires bé, ara sembla que el milicià fins i toc somrigui; i ara els núvols del dubte planegen, foscos i densos, sobre una de les nostres icones (meva al menys).

Quantes d’aquestes icones no n’hi ha, i n’hi hauran ... !

(Exposició fotogràfica “Això és la guerra - Robert Capa en acció”, mundialment reconegut com un dels fotògrafs més destacats del segle XX i com un dels mestres del foto periodisme modern, i “Gerda Taro”, una excel·lent foto periodista avançada a la seva època, companya sentimental i professional d’en Capa, morta al 1937 aixafada per un tanc mentre cobria la Batalla de Brunete. MNAC fins al 27 de setembre).

És punyetera casualitat que precissament avui faci aquesta reflexió i que avui sigui precissament 18 de juliol, fatídica data del cop d’estat del 36 (m’he trobat, remenant papers pel despatx, els díptics de la exposició -que us la recomano- que varem anar a veure amb la Marta diumenge passat).
.

viernes, julio 17

AQUESTS NANOS ACABARAN AMB MI...


Avui al migdia he arribat a casa cansadot, “fluixot”, no sé realment perquè, però ho estava ... He dinat i he fet una llarga “siesta del borreguito” tombat al sofà. No tenia gens de ganes de sortir a córrer, perquè enganyant-se. En despertar-m'he dit, un cop i un altra:

- Txabi, fot molta calor, i sobre tot molta humitat... quedat a casa, passa de la sortida dels divendres amb els nanos, perquè faràs figa i, a sobre, t'emprenyaràs amb tu mateix..

Així que, sent conseqüent amb els meus pensaments, el que he fet ha estat... llevar-me, agafar la bossa i anar-me'n cap el Club !.

I què m'esperava per la sortida d'avui ? Doncs només 10,8 quilòmetres (per la Carretera de les Aigües fins a la font de passada la carretera de Vallvidrera i tornar). El que us deia: aquests nanos acabaran amb mi !. Però he aguantat bé, molt bé, i a bon ritme.

Definitivament, aquesta ha estat la meva última sortida dels divendres de la temporada: massa calor per córrer. Però divendres que ve el que sí farem serà l'autèntica "sortida humida de fi de temporada": pujarem corrent des del Club fins a la Carretera de les Aigües i allà farem un autèntic akelarre de cervessa al "quisquito" que hi ha allà dalt, i tornarem a baixar corrent fins al Club (una mica més “xispossos” que a la pujada, és clar...).
I, al Setembre... tornem-hi !!!.
.

jueves, julio 16

QUÈ NO FAS PER UN COMPANY… ! ! !

.
Ahir per la tarda baixant de Girona -avantatges d’anar amb cotxe- vaig sentir per la ràdio que "els periquitos" farien una sessió d'entrenament a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià per la tarda abans de marxar avui cap a Peralada a fer el clàssic estage de pre-temporada.
I què collons l'importa això a un "culer"com jo ?
Doncs es que tinc un bon company de feina (en Jordi) que cada any passa per mi el tràngol de fer-me la declaració de Renda; però el paio no és perfecte: és “perico. Així que ahir, en sentir lo de la sessió vespertina, vaig accelerar el ritme de baixada a Barcelona per tal de tractar de poder arribar a Sant Adrià abans de que acabessin. Sort que en Pochetino les fa llargues aquestes primeres sessions de pre-temporada (això sí, totalment físiques, sense "olorar" els jugadors la pilota) així que -després de passar per la botiga del Club- vaig poder veure la última mitja horeta, perquè per sort van acabar passat un quart de nou del vespre.
I el perquè de tantes presses ?. Doncs perquè no només volia regalar-li al Jordi la samarreta de la "estrella mediàtica" japonesa (en Nakamura) sinó que aquest me la signés. La cosa, però, té truc: el meu amic Miquel Carrasco, un dels meus companys/jugadors del "Millonarios H.C." (l’històric/histèric equip de futbol-sala dels anys 80 en el que jugàvem junts) és des de fa molts anys un dels "utilleros de can perico" (com en Corbella a can Barça); així que abans de que acabés la sessió li vaig llençar des de la tribuna la bossa amb la samarreta i un rotulador gruixut, la va entrar al vestidors, li va fer signar al "japo" i me la va donar; coneixent-lo, en Miquel es deuria limitar a dir-li al "japo", taxativament, sense sotilesa de cap mena, i sense cap possibilitat de rèplica:

-"Tú, Nakamura, firma aquí..."

(i és que en Miquel és així; el que fa fer la veterania d’un i la "inexperiencia del recién llegado" del altra...!!! ).

Avui, amb la samarreta, hi ha un "perico" content... al menys, un.
.

PRIMERA LLIÇÓ DE JAPONÈS PER "PERIQUITOS" ...

中村俊輔
( Shunsuke Nakamura, per als no iniciats....)
.

miércoles, julio 15

COMENCEM LA SETMANA EN FORMA ! (.. i amb ganes)

.
Ahir en arribar al Club vaig fer poc més d'un quilòmetre a la cinta, a 12, per “desengreixar” les cames. I després, exercicis de força de cames, també força oblidats com els de braços. Vaig rematar la sessió amb una bona sèrie d'abdominals i estiraments, moooolts estiraments.
Avui dimarts, “SantSoftRàquet”; com que la setmana passada vaig ser fora tota la setmana, vaig deixar “penjada” a Susanna així que he fet que Damaris, des del Club, la truqués per preguntar-li si volia fer avui unes partidetes i la resposta ha estat que sí: finalment, 4 partits, 2 per cadascun; a aquest ritme, si segueix jugant amb mi, Susanna no avançarà, no progressarà... Es nota que pren classes amb l'Oriol, perquè la seva progressió es molt bona. Jo em diverteixo molt jugant amb ella, perquè va a totes i em permet fer una bona suada i gaudir del joc, lluitant, però sense tenir la sensació de que l'altra s'avorreix, ni de que m'avorreixo. Avui gaire bé hem “institucionalitzat” el jugar junts cada dimarts -mitja horeta- a partir de tres quarts de vuit (el que tardo jo en arribar al Club des del despatx els dimarts que soc allà).
Demà, Girona (Fornells de la Selva, Cassà i Blanes), així que no sé si podré passar pel Club.
Avui ha fet molta, mooolta, xafogor... he anat tot el dia amb la sensació d'anar humit per totes bandes (ja amb el casc ni us ho explico). I m'acabo de fotre un cop al turmell en pujar a la moto per entornar-me'n cap a casa: algun “graciós” m'ha baixat “l'estribera” del darrera i com que el gest de pujar a la moto és mecànic i els moviments precisos i inconscientment conscients... patapam ! un bon bony (i mal) al turmell, que espero que la frega amb Thrombocid alleugi d'aquí a demà al matí..
.

lunes, julio 13

JA TENIM TOTA LA DOCUMENTACIÓ..

.
Sí, ja la tenim amb nosaltres. Sempre que compres, el que sigui, per Internet et queda el dubte del...
- “hay alguien ahí ?”.
I fins avui aquest dubte persistía, inquietant, en la reserva i compra dels bitllets d'avió i la reserva d'hotels de COSTA RICA i NOVA YORK; perquè aquest estiu, a l'agost, amb la Marta ens en anem a recórrer el país centreamericá, “de punta a cabo”, amb tot terreny creuant-lo per la seva impresionant selva...
... i acabant el viatge amb 3 dies a Nova York per poder descansar una mica (ja !) i anar de compres.
..

sábado, julio 11

RES MILLOR...

.
... que una bona pedalejada en bici a la sala del Club per fer una bona suada perquè se’t passin totes les tonteries. 10 quilòmetres pedalejant a molt bon ritme i samarreta “empapada” com mai (però cremant només menys d'una quarta part de les calories que cremes fent els mateixos 10 quilòmetres corrent...). A més, he recordat que feia mesos (un any potser?) que havia abandonat, oblidat, el fer exercicis “del tren superior” a les quatre màquines de la sala i avui els he recuperat, fent sèries llargues d’exercicis de braços. No sé qui em recordava fa poc la importància del equilibri en l’alternança dels exercicis del tren superior i del inferior (un article d’en David a la revista, crec recordar...) i ja feia massa temps que només em dedicava a les meves cames.
Desprès de cinc dies solejats i de calor per “la capital del reino”, avui gaire bé no he vist el Sol, però fot una xafogor enganxosa; sembla ser que demà sí que podrem baixar a la piscina a prendre el Sol en tornar del MNAC. Veurem.
Sembla ser que tenim Eto’o per una temporadeta més: però preveig que aquesta temporada -que pot ser la seva darrera a ca’n Barça- no serè tan bassa d’oli com la passada: a Guardiola se li gira feina... i, si us plau, que algú li posi un morrió a Laporta, please....
.

QUÈ CÓM ESTIC ... ?

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. DICCIONARIO DE LA LENGUA ESPAÑOLA - Vigésima segunda edición

TEDIO (Del lat. taedĭum).
1. m. Aburrimiento extremo o estado de ánimo del que soporta algo o a alguien que no le interesa.

Però tranquils, que se’m passarà. De tant en tant, moooolt de tant en tant, em don aquesta apatia, aquestes ganes de no fotre absolutament res. Per exemple, he passat quatre nits a Madrid, sol; m’he emportat “a la Lisbeth” amb mi i ni ganes de llegir ni una sola pàgina (el llibre no ha sortit ni de la bossa); m’he emportat l’Ipod, i ni l’he engegat; quasi ni he vist la tele del hotel; no he sortit cap nit ni a fer una cervesa...
I lo fotut es que en situacions com aquesta, el que no puc suportar -el que em fot del nervis- és que la gent del meu entorn, amb tota la bona fe, per ajudar-me a “sortir-me’n” es capfiqui en fer-me fer coses, en parlar-ne, quan el que vull, el que necessito, el que únicament desitjo, és que em deixin “anar a la meva bola”, que deixin que passin els dies (son poquets) i tot tornarà al seu lloc. Igual és demà mateix.
De tota manera, aquesta tarda aniré al Club a córrer una miqueta i a estirar, que ja sabeu que això del cotxe em deixa com fet un “quatre”.
Tranquils... en Txabi de sempre torna d’aquí a un parell de dies.
.

miércoles, julio 8

CÓMO ME GUSTA EL VERANO...!!!


..... la mare que el va parir al estiu...!!! (per estar treballant al menys...).
Menys mal que les coses (a nivell "bussines") m'estan anant be per Madrid, perquè d'altra banda això sería insoportable.... (menúo "pelotazo" he pegat avui...).
Ni ganes de tornar al "Castellana 1986" tinc.
Això no fa res més que reafirmar-me en la meva convicció de que soc home de "tardor-hivern-potsertambédeprimavera"; si fins i tot estic de mala llet ! jo, en Txabi de mala llet (inversemblant...).
.

martes, julio 7

JA CONEC ELS NOSTRES “SOCIS MADRILENYS”... !

.
Aquesta tarda, en tornar de Pozuelo d'Alarcón, m'ha donat encara temps per passar-me pel gym “Castellana 1986 - Sports Club” situat a la mateixa Estació de Chamartín. I no està gens malament, encara que una mica enrevessat... Amb la de vegades que he estat dies i dies per feina per Madrid i encara mai m'hi havia apropat. Es el gym “soci nostre a la capital del reino", de manera que si un madrileny “aterra” per Barcelona i vol anar a Can Mèlich, només ensenyant el seu carnet pot utilitzar les nostres instal·lacions. I això és el que jo he fet avui, però a l'inrevés: sent soci de Can Mèlich he ensenyat el carnet i m'han deixat passar a fer el que jo volgués (les dones, però, ni tocar-les m'han dit...).
He anat bàsicament a fer estiraments perquè, després de la Cursa de diumenge i els més de 700 quilòmetres en cotxe d’ahir (amb quatre visites a clients incloses) i els més de 100 d’avui, estava baldat, acartronat, fet un “quatre”. Així que he corregut una mica, he fet una mica de bici.... i estiraments, moooolts estiraments i abdominals.
Encara no sé si tornaré dijous a mitja tarda o divendres. “Bussines is bussines” i si em trobo que tinc tela per tallar per aquí, doncs em quedaré a tallar-la, “que no está el horno para bollos...”. Demà la feina em pinta prou bé i confio en poder donar un bon “pelotazo” (avui tampoc no ha estat gens malament) del estil del d’en “Florentino Muchosmillones pá ná”, en la seva vergonyosa requalificació -temps enrere- dels terrenys de la Ciutat Esportiva del Madrid (... serà que todo se pega por aquí en la capital).
Siau !
.

domingo, julio 5

PROVA ACONSEGUIDA …!

.
...sí, he aconseguit superar LA MEVA PITJOR MARCA... ! que fins ara eren els 54’22’’ de la meva primera cursa de 10 quilòmetres (Nassos 2007) i que avui l’he “polvoritzat”: 54’52'', a un “fantàstic” ritme de 5’30 el quilòmetre. Vergonyós.

Comentaris de la meva Cursa ? Cap ni un, ja que tots sonarien a excuses. Sí dir-vos que he anat, com sempre, funcionant com un dièsel (cha-ca-cha-ca); però aquest cop, un dièsel de molt baix octanatge: en fer ja el primer quilòmetre en poc més de 5 minuts, ja s’ha marcat el camí de por on anirien els trets avui.

Cursa molt plana, sense cap tipus de dificultat orogràfica; molt bon ambient i una participació “estelar” (Martín Fiz, Abel Antón, Valentí Massana, jo...); m’he tornat a trobar -hem fet un parell de quilòmetres junts- a la mateixa “noia metrònom” de la Mitja Marató, que continua igual: ritme constant a 50’; és clar, avui l’he perduda al quilòmetre 7 ó el 8. En acabar la cursa, veient com la gent feia la segona cua (la de la recollida dels iogurts, d’una beguda lletosa amb soja i l’Aquarius de torn) l’he tornat a veure, entrant i sortint de la cua, una vegada i una altra (com a mínim fins a quatre) i cada cop agafant-ne un parell o tres de peces de cada ( la bossa anava a punt de rebentar-li). La gent no deixa de sorprendrem...

D’aquí a una estona em faré la “maleteta madrilenya” (dubto si agafar, o no, la camiseta del Barça per anar a veure la presentació d’en Cristiano Ronaldo al Bernabéu... ja !).
.

A PUNT PER SORTIR A CÓRRER ...

.
Són poc més de les set del matí; ja fa una bona estona que m'he llevat; avui he dormit “de un tirón”, sense despertar-me ni un sol cop (crec que si no m'hagués posat el despertador, avui m’hauria quedat “clapat”). I, com en cada dia de cursa, m’he llevat fent-me mal alguna part del meu cos: avui el que tocava era la ja clàssica punxadeta a final de l’esquena, a l'alçada de la cadera, del tipus “tetotalapintadequetagafaràunbrotdeciàtica”.... Però espero que com cada cop, en arrancar a córrer, tot acabi en un no res.
M’estava passant el raspall de dents fa uns minuts... i ja suava al bany com un beneït. No sé, no tinc termòmetre aquí a casa però ara, a un quart de vuit del matí, ja deurem estar a uns 25 graus i el sol ja està present allà dalt en tot el seu esplendor.
Això d’avui serà dur.
HIDRATACIÓ ... aquesta és la paraula clau d’avui.
He acabat d’esmorzar abans de les set les clàssiques torrades amb oli i pernil dolç, el plàtan, el cafè amb llet doble amb cereals... i mig litre d’Aquarius, que acabarà sent litre i mig abans de que surti de casa.
Darrera cursa de la temporada i, tot i el handicap de la calor, espero poder fer una bona marca, però sense forçar ni un pel.
Apa, ens veiem desprès amb el detall de la cursa (que, per cert, acabarà amb un esmorzar popular segons em sembla haver llegit per algun lloc). La samarreta que ens han donat és “tècnica” (no està malament) i d’un “discret” to groc... però jo correré amb la “naranjito” dels Runners del Club (l’altra ja me la posaré en acabar).
Siau !.
.

sábado, julio 4

CÓM SE'T POT GIRAR EL DIA EN UN SEGON ...

.
L'escenari planejat era el següent:

Dissabte al matí; l'Andrea hauria d'estar clapant (la veritat és que ho està); la Marta se'n anava a Vic amb sa mare; la Martona, currant al càmping de Malgrat.
... i el Txabi ?.

Doncs el Txabi havia planejat, per primer cop després de més de tres anys, passar el matí al Club, a la piscina (entre sol i ombra), de panxing total, començant a llegir el tercer de la trilogia d'en Larsson, i tornar cap a casa per dinar amb una encara “zombie” Andrea, tot acabada de llevar.

La realitat del matí, l'escenari real:
Doncs que passades les dues i mitja de la matinada, trucada de l'Andrea (ja l'han tornat a “caçar” el Mossos, el primer que vaig pensar...); però no, era per quelcom més “tocacollons”: li acabaven de birlar la borsa !.

I, a conseqüència d'això, tot l’enrenou que comporta:

-Cabreig, ràbia...
-indefensió,
-impotència
-i gestions immediates a fer, moooltes gestions...

Què “despullat” et quedes quan et passa això, oi ?. I no només pel fet de la pèrdua material, sinó que és aleshores quan valores coses, petites, menudes, que fa només un segon tenies, i que un segon desprès ja no tens...
Primer de tot la teva intimitat, la teva privacitat, “violada” en un segon; l’Andrea portava a la borsa claus (de casa i de la moto), targetes de crèdit i de tot tipus (TR3S-C, la Facultat...) el carnet de conduir (per sort el DNI l’havia deixat per la tarda a la feina), el mòbil, suposo que la seva agenda (ella que, com sa mare s’ho apunta tot...!), la càmera de fotos... i un munt de petites coses que portes dins del bitlleter, o de la borsa, i que són irreemplaçables; és llavors quan, un cop més, te’n adones de que els números de mòbil només els tenies.... en el mòbil, que -gràcies al pesat del pare- tens guardada una fotocòpia del DNI, que aquelles fotografies que acabaves de fer fa tant sols uns minuts, irrepetibles pel moment i la situació, ja no les tindràs mai... i que algun cabronàs està utilitzant el teu mòbil per parlar amb tota la seva parentela, perquè et truques i no para de comunicar ... fins que aconsegueixes donar-lo finalment de baixa.
I és clar, en plena nit, desprès de fer un munt de trucades, de posar la inútil denúncia davant les autoritats ...”competents ?”, demana-li calers a un amic per poder tornar a casa (no pots agafar la moto per raons obvies), canvia’t de bon matí (un dissabte !) el pany de casa (als “cerrajeros” no els afecta pas la crisis...s’estan fer d’or !), compra’t un altra comandament d’entrada al pàrquing, compra’t un altra mòbil, paga per fer-te un duplicat del carnet de conduir, demana duplicats de totes les targetes... I tot perquè un fill de la gran &%&$, amb tota la impunitat del món, t’ha fotut la borsa...
I tu saps que no li passarà rés si -casualment- l’enxampen, absolutament rés; i saps que rés no canviarà; bé, sí: que continuarà passant el mateix un cop i un altra, a plena llum del dia o de la nit, al Raval o en ple Passeig de Gràcia a les dotze del migdia, dia rere dia, pel carrer, al metro, en un bar, on sigui, tant se’ls hi en dona... estan totalment tranquils, saben que no els passarà rés.
I lo fotut, lo trist del cas, és que nosaltres, tots nosaltres, ho acceptem sense fer rés, sense dir rés, amb una resignació esgarrifosa.

Collons !.

(acotació marginal: posats a escollir, prefereixo que hagi estat com ha estat aquesta nit -per "despiste" de l’Andrea- que no amb assetjament i/o violència...).
.
¡Ojo, cuidado con los cacos!

(noticia apareguda al 20 Minutos)
Proliferan los locales que advierten a usuarios despistados de la presencia de rateros perfectamente organizados.
Están por todas partes, aunque casi nunca se los ve o se los reconoce. Hacen su agosto aprovechándose de los más incautos y despistados; son auténticos profesionales del robo a pequeña escala: monederos, bolsos, teléfonos móviles, bolsas de la compra, maletines... Son los rateros, especializados en cafeterías, restaurantes y tiendas.
Tanto encargados como vigilantes coinciden en que se las saben todas y que es muy difícil pillarlos. «Como no podemos hacer otra cosa, aplicamos lo que nosotros llamamos la fórmula sombra: cuando los vemos venir nos pegamos a ellos hasta que se marchan, no sin antes haber recibido insultos, agresiones y hasta escupitajos...», afirma a 20 minutos el encargado de una cafetería de Callao.
Estos amigos de lo ajeno trabajan en horario comercial. A las 10 ya están en la puerta de los establecimientos. Roban tanto por la mañana como por la tarde, pero los días de mayor afluencia son de jueves a domingo. Y prefieren el buen tiempo: «En primavera y verano se disparan estos robos», aseguran los especialistas.
Así son
Menores (10 a 15 años)
Tironeros. Suelen ser de países de Europa del Este. Insultan, agreden y vacilan a cuantos se cruzan por su camino. Al ser menores de edad es difícil detenerlos.
Mediana edad (20 a 50 años)
Descuideros. Normalmente van bien vestidos, con ropa de marca e incluso traje. A veces llegan a los locales acompañados de sus hijos. Suelen actuar en grupos de dos o tres y son mayoritariamente peruanos, chilenos, argelinos o gitanos, según las fuentes consultadas.
Así trabajan
-Haciéndose el guiri: Van con una bolsa en una mano y un mapa en la otra. Preguntan por una calle a la víctima mientras le desvalijan.
-Con un periódico: Lo ponen sobre una mesa, tapando el monedero o el móvil. Al instante retiran el periódico y agarran también lo que hay debajo de él.
-Los dormidos en restaurantes: Se apoyan en los asientos hasta coger el botín
-Al disimulo: Hacen que usan el móvil o las cabinas mientras buscan a la presa.
-La mancha: Usan bolsitas de ketchup para manchar a la víctima y le dicen que tiene la ropa sucia mientras le roban.

-

viernes, julio 3

S’ACABA (SEMBLA) L’ONADA DE CALOR…



Divendres tarda, 27 graus aquí a Esplugues a les 17,30; però sembla que el pitjor ja ha passat. Però es curiós, jo que em defineixo com a individuo de “tardor - hivern”, no he tingut massa calor aquest quatre dies de “canícula” la veritat (serà que em faig gran i que el metabolisme m’està canviant o se’m està espatllant...?.).
Ahir ja anava millor de l’esquena, així que en arribar al Club i veure a Susana corrent per la cinta vaig decidir que “per acabar d’arreglar” la contractura, el millor eren uns partidets a soft-raquet amb ella. I quatre que em varem fer. Em diverteix jugar amb la Susana; obvio el clàssic comentari masclista de “per ser dona no juga malament...” perquè la veritat és que està agafant un bon nivell i per a mi (que no soc cap number one en això del sof-raquet) és una bona manera de fer una bona estona d’exercici sense la tensió de tenir que jugar a tope contra algú que ja saps per endavant que t’apallissarà. Potser no milloraré el meu nivell jugant amb Susana, però gaudeixo jugant-hi (no en dona una per perduda la tia...!). Espero que ella no s'acabi aborrint de jugar amb mi.
No tinc gens de ganes de sortir a córrer i, a més, tinc “deures” aquesta tarda. Diumenge hi ha cursa a La Maquinista i no estic en condicions de fer gaires esforços previs. Seran uns 10 quilòmetres “durillos” els de diumenge perquè calor, el que se’n diu calor, en farà. Demà, amb la Marta, aprofitarem per anar de rebaixes a La Maquinista perquè no és fins demà que allà ens donen els dorsals i les samarretes i tot allò que hi posen a les bosses.

I dilluns... cap a Madrid ! que presenten en Christiano Ronaldo al Bernabéu i això sí que jo no m’ho perdo.... ( ja !).
.

PER LLOGAR-HI CADIRES … !!!

.
No us perdeu aquest vídeo....
Que li passi això, precisament, a la Ministra d’Educació té collons, no creieu ?. I mireu si es fot nerviosa que, en lloc de tapar "la cagada", tapa amb la ma la paraula “Ciencia”, deixant més visible encara l’error... i quin error !!!
(o va ser una "putadeta" a consciència d'algú ?).
.

jueves, julio 2

FARTS DE REBRE -a tota hora- PUBLICITAT NO DESITJADA … ?

.
….doncs aleshores preneu bona nota d'aquesta adreça:

www.listarobinson.es

És un nou servei on inscriures per evitar rebre comunicacions comercials mitjançant trucades, SMS, MMS, correu postal i correu electrònic d'aquelles empreses que ni tingueu ni hagueu tingut mai cap tipus de relació; és un acord al que han arribat l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i la Federació de Comerç Electrònic i Marketing Directe (FECEMD). L'efectivitat real d'aquest "donar-se de baixa" no és efectiva fins al cap de tres mesos... I podeu fer-ho extensiu a aquelles empreses o entitats amb les que sí teniu algun tipus de relació; us sona Telefónica, amb els seus SMS constants d'un temps cap aquí, per exemple? (i qui diu Telefónica diu Vodafone, Jazztel, La Caixa....).

Passa-ho !!!

LA MAQUINISTA "to the sun"....

.
Tota aquesta setmana sense entrenar, sense fotre ni brot, i aquest és el panorama que m'espera per diumenge, amb una soleiada "de ahí t'espero", perquè no s'endevina una punyetera ombra en tot el recorregut. Menys mal que sembla que avui el dolor de la contractura a l'espatlla ja va a menys (.... beneït "Myolastan") i que podré anar a córrer una estoneta pel Club, que no trepitjo des de dilluns passsat quan vaig anar a deixar la USB perquè es poguessin descarregar les fotos i els vídeos de la Triatló de Calafell.

... i la setmana que ve tota la setmana per Madrid, i en cotxe (amb el que m'agrada ! ). Agafarè la roba d'esport per si, als vespres, fa menys de 35 graus ! (i puc sortit a córrer una mica).
.

miércoles, julio 1

JA SOC UN “FACEBOOK-MAN”…

.
… qui m’ho havia de dir !!!.

Encara no en tinc ni pajolera idea de cóm funciona el tema però, com sempre, m’hi he tirat de cap. Espero que algun “facebooker-professional” me’n faci cinc cèntims, bàsicament “p’a no cagarla” en determinar les configuracions i donar més del que vull donar que ara, concretament ara, és res de res: tan sols el ser-hi per, un cop al dia, entrar-hi a veure què hi ha i cóm es va movent el tema, prquè serà el punt d’encontre de les noticies dels preparatius de la Marató de Florència del novembre (i perquè, amb això del blog, ja en tinc més que suficient...).
Per cert, avui a la Martona l’han tombada; segons diu, amb el full de l’examinador totalment en blanc, sense una sola infracció -després de més de mitja hora d’examen- però que, en anar a aparcar (i sense motiu aparent) el seu profe ha trepitjat el fre; resultat: ko ! i amb el cabreig conseqüent...

Aquesta és una carta apareguda al “20 Minutos” (per pensar-hi...)
Conducir con la "L" puesta.
Me gustaría pedir un poco de respeto para los conductores que, como yo, somos novatos. Sé de sobra que a veces cometemos algunos errores, los mismos que han cometido -y siguen cometiendo- todos y cada uno de los que ahora nos pitan cuando creen que vamos demasiado despacio (recuerden que nosotros no podemos sobrepasar los 80 km/h en autopista, y que normalmente vamos por la derecha para no interrumpir el paso de otros vehículos), o que nos dan las luces largas cuando molestamos en su camino, o cuando hacemos algo mal. A muchos parece que se les ha olvidado que ellos también pasaron por nuestra situación en algún momento de sus vidas.
Me gustaría pedir un poco de respeto hacia los que estamos intentando aprender a conducir conduciendo; es la única manera de poder hacerlo.
Ánimo a todos los que ahora están conduciendo con la maravillosa ''L'' puesta; os aconsejo visitar:
http://blog.bleend.net/manual-practico-de-conduccion-para-novatos/
.