domingo, septiembre 13

TEMPS DE RETROBADES (o d’anar enrere com els crancs...)

Quan érem petits i tornàvem a l’escola després d'un llaaaarg estiu, el mes de setembre era el mes de les “retrobades”:
-amb els companys del cole,
-amb els “profes”,
-amb el tornar a llevar-nos d’hora...
i ara, ja de gran i com a “runner”, setembre continua sent un mes de "grans retrobades":
- la retrobada amb la vella molèstia al isquiotibial de la cama esquerra (en acabar la cursa, però) i, sobre tot...
- la retrobada amb el puto 5 !.
(evidentment, la foto s'ha fet molt després d'acabar...).
A la cursa d’aquest matí (correguda -com a una mena de "retrobada sentimental"- amb les meves velles i estimades Asics) he acabat amb uns "esmirriats" 52’27”... que per ser la primera cursa de la temporada tampoc és un temps com per queixar-se massa, perquè encara em manca “ritme de competició” (que dirien els tècnics). El cas és que les sensacions no han estat tan dolentes com “amenaçava” i, per sort, el dia s’ha llevat “encapotat” o sigui que no hem corregut amb sol, cosa que és d’agrair en aquest “inici de curs” runner.
He buscat, buscat i buscat... però no he vist a cap “Cobarde”, ni pels voltants de la sortida ni en acabar la cursa, així que “he defendido el fuerte yo solo” en aquesta primera aparició pública -en cursa- d’una samarreta "Cobarde".
Com veieu a la foto, els polítics “també corren” al costat dels "cobardes". Per a ells el mes de setembre també és mes de retrobades... sobretot amb la "bronca" política (i no, aquest no és el Joan Herrera ecologista del "Polònia", no; aquest és el Joan Herrera "de veritat", el diputat a Madrid per ICV-Verds).
Demà em toca “recuperació activa”, perquè sinó, no hi haurà qui em mogui dimarts...
Salut !

No hay comentarios:

Publicar un comentario