miércoles, marzo 31

PARTIDÁS... !!! (durant una horeta).

Cóm m'agrada equivocar-me... Estava convençut de que avui perdríem per 2-1 (però que passaríem a semi-finals, guanyant, i bé, el partit de tornada de dimarts). I tot perquè en Slatan li ha dedicat dos gols als seu admirador nº 1, l'Albert (merda !.... acaba de marcar Cesc el segon gol, de penalty més que dubtós). I és una llàstima, perquè ens hem passejat triunfalment durant una hora... però després ens hem "engronxat i adormit" i ens hem deixat empatar un partit que teníem al sac... però ja es veu que no ben lligat. Encara falten uns minuts... per lo bó i per lo dolent. A veure cóm acaba finalment això.

S'ha acabat: empat a 2, un resultat que hauríem signat tots abans de començar, però que ara mateix -tal com ha anat el partit- ens deixa "cara de tontos"...

Canviant de tema; mantinc el "bonus de quilòmetres", perquè avui -contra el que tenía previst- sí que he anat al club. He fet només una "estirada de cames", fent 3 quilòmetres a ritme constant de 5' i estiraments.

Objectiu: "Camino del Bernabéu":
Ja estem "només" a 499,962 quilòmetres "del camp dels merengones". Per poder continuar anant en la línea de lo previst, demà hauría de fer 6,043 quilòmetres. Ja veurem.
...

AVUI, UNA NIT DE CHAMPIONS BEN DIFERENT....





. . . . . pels uns . . . . . . . . . . . . . .................. . . . . . . . . . . . . . . . i pels altres !.

. .

martes, marzo 30

PROGRESSANT ADEQUADAMENT....

.
Doncs sí, perquè avui en arribar al club -i tot i les sèries d'ahir- no m'he “arronsat”, m'he pujat a la bici i... fota-li, que fot pujada: 20 quilòmetres en 47 minutets !. He completat la sessió amb una sèrie d'abdominals i la necessària taula d'estiraments. Bona preparació de cara a la dels "Bombers".
Els "merengones" se les prometien molt felices guanyant-nos l'altra dia i avui... pata-pam !!! els hi hem donat “en toa la frente”; una victòria més... i de cap a la Final Four !!!

Finalment avui no me'n he anat a sopar amb els soft-raqueteros del club; poc abans de les nou jo ja havia acabat, ja m'havia dutxat i ja estava vestit... i a ells encara els hi mancaven uns 4 ó 5 partits per jugar; total, que hauríem sortit del club per anar a sopar cap a quarts d'onze... i jo no estava per la labor; i menys fent el Bayern-Manchester de Champions (finalment guanyat pels alemanys per 2-1 -quan ja passaven 2 minuts de l'hora- després de que Rooney s'avancés al minut 2).

Objectiu “Camino del Bernabéu”:
Avui, amb “bonus de 10,318 quilòmetres”, perquè fent-ne 20 -en lloc dels 9,682 que “tocàven”- ja n'he fet 107,040. Així que ja estem a només 502,962 quilòmetres “d'en Santi”... (demà Arsenal-Barça; no correrem gens ni mica, així que “em menjaré” el bonus d'avui... i encara em sobraran 636 metres. Per continuar “en ritme” de 9,682 per dia, dijous n'hauré de fer 9,046.
.

lunes, marzo 29

ENTRENAMENT "QUALITATIU"...

.
Avui, després d'haver sortit a córrer ahir -una setmana després de la mitja marató- m'he decidit a tornar als entrenaments "seriosos"; així doncs, tot i estar cansadot, m'he "currat" una série de 5 quilòmetres a velocitat 4'36'', amb descansos d'un minut entre una i l'altra. He acabat xop, cansat -no esgotat- però satisfet, tot i que l'isquiotibial i el piramidal m'han estat tocant la guitza ja des dels primers metres. Però m'ha anat bé el fer-ho. Ho he rematat amb una série d'abdominals i una llarga i necessária sessió d'estiraments. Per ser dilluns, no ha estat gens malament.
Ahir van debutar "els tribandidos", i amb una bona actuació... quedant-se fins i tot en Pau per sota de 1:10:00 en la Duatló de Sant Joan de les Abadesses: ja tenen els seus primers punts -com equip- a la classificació de la Federació Catalana !.
Avui m'he inscrit -altra cop- a la Cursa de Sant Isidre de Cardedeu del proper 9 de maig, per tal d'intentar "sacarme la espina" dels desastre de l'any passat, en que vaig acabar fent el meu segon pitjor temps fins ara en curses de 10 quilòmetres, tan sols superat pel de la meva primera Cursa dels Nassos -desembre de 2007- en que la vaig córrer amb aquelles anti-diluvianes sabatilles Wilson de tennis !!... Era, la de Cardedeu, la meva primera cursa amb les "Saucony", però en cap cas les vaig fer responsables de rés: vaig fer "figa" i prou, cap més explicació.
Operació: "Camino del Bernabéu".
Als 5 quilòmetres "seriats" d'avui li sumaré uns altres 4,682 de "virtuals"; així doncs, recorreguts ja 87,040 quilòmetres, només ens en manquen 522,962 per arrivar-hi !. Ja ho tenim a tocar !! (primera etapa puntuable: aquest dimecres a Londres, contra l'Arsenal...).
.

domingo, marzo 28

TORNANT A CÓRRER PER LA DIAGONAL.

.
Ahir va tocar anar ... “de tradició”; anul·lada la sortida amb raquetes de neu d'aquest cap de setmana, me'n vaig anar al Mercat del Ram de Vic pel matí, rematant la sessió cruspint-me el molt recomanable “filet d'en Roca” al restaurant La Masia de l'Ametlla del Vallés (si passeu per allà, no us el perdeu...).
Després d'una reparadora siestecita, cap al club: 10 quilòmetres en bici, exercicis de braços i una llarga sessió d'estiraments (d'isquiotiobials, sobre tot). Així que els quilòmetres d'ahir -per aquest cop- no van ser “virtuals”, sinó reals.
Aquest matí, hem tornat a anar “de tradició”, però només ha estat per poder veure treballar, “in situ”, a l'Andrea; és reportera de cap de setmana a TV L'Hospitalet i avui li tocava cobrir la sortida d'un “paso de Procesión de Semana Santa” d'una de les moltes confraries que hi a la ciutat. Una curiositat que m'ha deixat “pasmao”: quan anava a sortir el paso, la banda ha tocat... el Himno Nacional, amb aires saeteros. M'he quedat estupefacte. La España cañí tornava a sortir a la llum...
Aquesta tarda, i sempre després de la insubstituïble “siesta findesemanera”, he decidit rescatar les meves corregudes per la Diagonal... però amb una variant aquest cop: avui me'n he emportat a la Marta: ella passejant i amb un llibre i jo, corrent. He fet, sense forçar i en menys de mitja hora, els 5,4 quilòmetres que van des de la Facultat d'Arquitectura fins a Francesc Macià i tornar. Era la primera vegada que corria des de diumenge passat a la Mitja Marató del Maresme.
Operació “Camino del Bernabéu”:
els 10 quilòmetres en bici d'ahir + els 5,4 corrent d'avui + 3,964 “virtuals” = 19,364 ... així que ja “només” ens falten 532,644 quilòmetres per arribar-hi.
..

viernes, marzo 26

EL REI DE LA “VIRTUALITAT”... !!!

.
Avui, un altra dia sense sortir a córrer (encara estic trasbalsat després de pagar -al migdia- “el facturón” al taller per canviar un dels fars davanters del cotxe, tant, que m'ha deixat les cames “clavades”...). Així que, avui, el nou episodi de...
Operació “Camino del Bernabéu” queda així:
uns nous 9,682 quilòmetres “virtuals”... i ja estem a “només” 552,008 quilòmetres del “gran templo blanco”.
.

EL MEU NOU CASC...


... MENTRE ELS "XORIÇOS" QUE VOLTEN PER CAN BARÇA ELS DIES DE PARTIT HO VULGUIN, ÉS CLAR . . . !!!
..

jueves, marzo 25

¡¡¡ VAYA SEMANITA... !!!

.
Si hagués d'arribar al Bernabéu amb els quilòmetres “reals” que faig, ni hi arribaria ni al desembre ! :

- Dilluns, perquè era “jornada de recuperació”, amb massatge i sauna: quilòmetres “zero”
- Dimarts, l'excepció: 10 quilòmetres... però en bici.
- Dimecres, amb l'excusa del partit, quilòmetres “zero” (... i a sobre, en foten el casc !).
- Avui dijous, reunió de la comunitat (ja "plego" com a president el mes de maig); quilòmetres, “zero”.
Per tant, aquesta setmana post-mitja, de córrer ben poc, la veritat. Així doncs, avui tornaré a fotre els quilòmetres en modo “virtual” (que, per cert, cansen menys de fer).

S'ha trastocat la sortida de cap de setmana per fer la pasejada per la muntanya amb raquetes de neu, ja que l'hem hagut d'anular per la mala qualitat de la neu i a certs “problemillas” amb l'apartament que teníem que llogar.
Aquesta tarda m'he comprat un nou casc, un “chollete” relació qualitat-preu que he trobat a Moto Fusion, de fabricant català (de Sant Joan Despí), decorat -discretament- amb les senyes d'identitat de “BULTACO”... es guai !.
Operació Camino del Bernabéu”:
Fent “virtualment” els 9,682 quilòmetres que toca avui, ja en portem 48,779.
Estem ja a només 561,690 quilòmetres del Bernabéu.
.

miércoles, marzo 24

VES PER ON ...

... ara resulta que el meu casc, com les compreses, tenia ales... (i jo sense saber-ho). Igual no em vaig fixar en comprar-lo i realment era un AGV model "Astèrix el gal".

Doncs això deu ser perque avui, en acabar el partit del Barça (2-0, partit aburridísim contra Osasuna) arribo a la moto i... tachan !!! els casc habia "volat": algun fill de la gran puta, amb una "cizalla" -i no petita precissament- ha tallat el cable d'acer amb que l'habia lligat -com sempre- al manillar. Ja és el segon casc que em "vola" en dia de partit al Camp Nou.

Té collons la cosa; avui, des de Diagonal/Marina i fins a Diagonal/Corte Inglés -entre un quart de vuit i les vuit menys deu- només he vist UN urbano en tot el trajecte; UN. Vigilància "zero".
Quan he arribat a la moto i he descobert lo del "casc amb ales", me'n he anat cap a un dels dos urbanos (una urbana, per a ser més exactes) que hi había i li he dit:
- m'han fotut el casc... què faig ara ?.
Alucineu amb la resposta:
- Si, pasa molt sovint per aquí els dies de partit... (?).
... i s'ha quedat tan ample la tia. I, a sobre, ha afegit:
- Jo de vosté no m'arriscaria ara a agafar la moto sense casc...
Sí, tranquils, no us preocupeu, m'he mossegat la llengua... perquè n'hi habia per escanyar-la !.
Operació "Camino del Bernabéu"...
Amb l'emprenyamenta que porto a sobre, els quilòmetres de turno d'avui els faré virtuals; com que portava superávit d'ahir, només "en faré" 7,631 ... i ja en portem recorreguts 38,728. Ja falta menys ( 571,272 quilòmetres) per arribar-hi !.
.

martes, marzo 23

AVUI, COM NOU !

.
El dia d'ahir, dilluns post mitja, dedicat al descans total i al cuidat del maltret cos. Per no fer, no vaig ni escriure en el blog.
Pel matí, vaig anar fent passar les hores entre la reclamació de la multa al RACC i anar a preguntar preus de cotxes, per si em dona per canviar-lo. I feia temps perquè a la una m'esperava al Club la Lourdes pel massatge a les cames. Quin error, quin gran error !. Hauria d'haver-me esperat a avui o a demà per a fer-me'l, perquè ahir encara tenia la musculatura engarrotada, adolorida, i el massatge va ser tot un suplici. Però, “a lo hecho, pecho”... i avui, un dia després, els resultats són excel·lents. A més a més, per la tarda, vaig tornar a anar al Club per a una llarga sessió de sauna relaxant i quedant-me després força temps mig endormiscat en una gandula a la zona d'aigües...
Com que avui em trobava be, m'he apropat altra cop pel Club per fer una estrona de bici, estiraments generals i específics “p'a los dos tocacolloni” i exercicis de braços. I ara mateix em trobo perfecte, sense cansament, ni agulletes, ni dolor (ni al piramidal ni al isquiotibial, els dos que des d'ara anomenarem com els “tocacolloni”). El dolor/molèstia en aquests dos és com el Guadiana: que apareix i desapareix.
Avui s'ha confirmat que aquest cap de setmana marxem a França "amb els del cau" per a la sortida pel bosc amb raquetes de neu, sortida reiteradament aplaçada any rere any; la Marta no podrà venir perquè ahir esquiant es va fer mal en una cama (rés important) i -a més a més- aquest cap de setmana és el Mercat del Ram, i ja sabeu com són els viguetans amb les seves coses...
Al·lucinant: ja estan esgotades les 18.000 inscripcions per a la Cursa dels Bombers del 18 d'abril !!! No han durat ni 20 dies. Les inscripcions ja s'han tancat avui. “Camarón que se duerme, se lo lleva la corriente...” diu la dita.
Operació “Camino del Bernabéu”...
Avui he fet 10 de quilòmetres en bici.
Així que ja porto 10 + 21,097 de diumenge + 0 d'ahir = 31,097 quilòmetres (estaria ja a punt d'arribar a Esparreguera, la terra de l'Albert). Ja “només” me'n falten 578,903 quilòmetres per arribar-hi.
Portem ja 3 dies “d'operació”, o sigui que -segons el pla de quilòmetres/dia traçat-, hauria de portar ja fets 29,046 quilòmetres. Avui encara acabo el dia amb un superàvit de 2,051 quilòmetres. Però demà la cosa pinta malament... perquè juga el Barça ! (però faré els quilòmetres del dia de modo “virtual”... és la avantatge que té el posar-te tu mateix les regles del joc, no ?.).
.

domingo, marzo 21

CÓM US HO DIRIA… ?

Doncs, així: estic content, molt content.
He acabat la meva segona Mitja Marató en quinze dies i en aquesta segona, la “Costa Barcelona Maresme”, crec que he fet un temps “més que decent”: 1h:54:36 (a un promig de 5'26'' el quilòmetre).
Sí val, no és cap tiempazo; és més: són 33 segons més que el temps que vaig fer en aquesta mateixa mitja marató l’any passat, però:
-ha passat un any (...i ja en són 53),
-l’any passat la vaig entrenar,
-aquest any “m’he columpiao” en els entrenaments (directament us ho dic: no la he entrenat gens).
-venia d’un altra Mitja Marató feta quinze dies enrere...
Així les coses, repeteixo: molt content.
I això que el dia ha començat “revuelto”; com a varies de les escenes de la peli “La boda de mi mejor amigo”, i com un Hugh Grant de pa sucat amb oli, he acabat despertant a la Marta al crit de:
-“joder, joder, joder... que no arribem”.
Eran ja les 7:35 i per aleshores ja m’havia cuinat i cruspit el mega-bol d’espaguetis, regat amb un Aquarius collita del 2010, i ja m'havia ficat també entre pit i esquena un altra mega-bol de cafè (doble) amb llet i mel i amb una muntanya de cereals (avui m'he oblidat el plàtan).
Convençut de que la cursa era a les 10:30 i, "per fer temps", he encès l’ordinador per fer “la prèvia” de la cursa, com faig cada cop; i menys mal que m’ha donat per entrar primer a la web de la Mitja: la cursa era a les 09:30; així que, com l’any passat, corre corre que te pillo con las prisas !.
Hem arribat a Calella, però, molt bé de temps, encara que he comés un lapsus: he aparcat on jo creia que estava la línea de sortida... i m’ha equivocat “només” de vuit carrers !. Després de recorre’ls caminant amb la Marta, he recollit en temps el meu dorsal (el 620) i després de fotrem gaire bé l’ampolla de litre i mig d’Aquarius, he vist a uns quants “Cobardes” pels voltants de la línea de sortida. Hem escalfat junts una estona (és un dir...) i, en donar-se la sortida, com sempre, “cada uno a su ritmo”.
Aquest any ens han canviat el recorregut: en lloc de sortir directament cap al nord des de Calella i fer el pesadíssim i trist trajecte (pels voltants dels quilòmetres 9 al 11) del tram entre camps de conreu allunyats de tot i solitaris a les afores de Malgrat, avui hem fet els cinc primers quilòmetres per dins de Calella -direcció sud- per després agafar direcció nord cap a Pineda, Santa Susana i fent només un parell de quilòmetres per Malgrat... i mitja volta.
Sí, Albert, sí, aquest cop us he fet cas a tots: he passat pel quilòmetre cinc en 25 minuts, un ritme -des del mateix quilòmetre 1- suportable per a les meves cames, pulmons, cor i cap. I l’he anat mantenint gaire bé fins al final, anant perdent, això sí, segon a segon -intermitentment- a partir del 12 (pel que ja he passat a 1:04:00).
Cosa rara en mi, uns tres-cents metres abans de l’avituallament dels 10 quilòmetres m’he empassat -corrent !- un dels dos gels que portava al cinturó i després m’he parat uns 15 segons a beure’m l’ampolla d’aigua en arribar-hi (continuo sense “saber beure” mentre corro...).
Tota la cursa m’he trobat bé de cames i de resistència tot i que, des del mateix metro 1, el piramidal -i sobre tot l’isquiotibial- de la cama esquerra ja m’han estat donant pel sac. Però ja no és dolor, és una emprenyadora molèstia que ja he incorporat al meu ritme de cursa sempre. Els genolls, però, m’han respectat i no s’han començat a queixar, lleument, fins al quilòmetre 16; i ha estat també a partir d’aquest quilòmetre 16 en que els bessons (sobre tot els de la cama esquerra) han passat a convertir-se en trigèmins !. I des d’allà fins al final, intentar mantenir el ritme sense “deixar-me anar”, per poder acabar la Mitja en un temps decent.
Algunes dades, avui que per primer cop m’he posat el pulsòmetre en una cursa:
-pulsacions mitges, 168
-pulsacions màximes, 177
-calories cremades, 1.868
(ho sento, el meu senzill crono “Polar” no dona per més...).
En acabar, com l’any passat, m’he tornat a fer un massatge allà mateix, un cop passada la línea de meta. La noia que me’l feia (els dos cops “m’ha tocat” noia) ha cridat al “sheriff” dels fisios perquè jo li comentés la meva sensació “com de tenir l’isquiotibial de la cama esquerra més curt que l’altra”; ell m’ho ha descrit com de “isquio asimètric” i m’ha dit que és un “coñazo”, perquè -sent quelcom de naixement- és molt molest i només té com a lleu solució el estirar molt bé la zona, tant de l’isquio com del piramidal i m’ha ensenyat un parell d’estiraments (que jo ja coneixia per en Xavi Gallego i l’Albert); li ha indicat a la noia on i cóm tenia que fer-me el massatge per alleugerir-me el dolor a la zona (al final de la natja, buscant el naixement del isquio). Tot i amb el massatge, ara mateix els tinc igualment fets pols, tant l’isquio com el piramidal...
I amb la Mitja d’avui s’ha acabat el meu “via crucis particular dels tres diumenges de març, 7-14-21” amb la prèvia -a sobre- de la Mitja de Granollers del 7 de febrer; i cada cop estic més convençut de la decisió que vaig prendre diumenge passat de retirar-me al quilòmetre dos i mig de la cursa d’Esparreguera. Avui ho hagués passat realment malament, perquè enganyar-nos...
Sí, ja sé que ja ho vaig dir, però ara m’ho repeteixo molt seriosament:
“no tornaré a córrer mai més una Mitja Marató sense preparar-la, sense entrenar-la (...i no tan sols mínimament)”.
Per la Mitja de Granollers “no és que m’hi vagi matar”, però quelcom sí que vaig fer (i així va sortir el temps -genial- que em va sortir, 1:51:56); però va ser vergonyós el sortir a fer la Mitja de Barcelona “a pelo”, fent només 10-15 quilòmetres en tot un mes (...i fer un temps de 1:53:30); i en aquesta d’avui encara pitjor, perquè no he fet ni això (i aquí teniu el temps de 1:54:36). Està clar que aquestes tres han estat les mitges maratons “del cangrejo”: cap enrere !. Algun dia “petaré”, i amb tota la raó del món. Aquesta és una assignatura que encara tinc pendent, la de preparar-me les curses (ara que ja he “aprovat” la de no sortir com un boig a córrer els primers quilòmetres...).
Ara gaire bé un mes sense curses: “La dels Bombers” no és sinó fins el 18 d’abril i després “La Nocturna d’Hospitalet” al cap -però- de només 6 dies, el dissabte 24. Intentaré preparar-me-les aquest cop com Déu mana.
. . . . . OPERACIÓ: “Camino del Bernabéu”:
ja només manquen 588,903 quilòmetres per arribar-hi.
Sí, perquè el comptador ja el tenim avui en els 21,097 quilòmetres fets; per tant, avui “ja he fet” més dels 9,682 quilòmetres que cal fer cada dia per arribar a "zero" el 22 de maig (porto doncs un superàvit de 11,415 quilòmetres... van pels que no faré demà).
.

sábado, marzo 20

OPERACIÓ "9,68 QUILÒMETRES AL DIA"...


La distància exacta des del Camp Nou fins al Santiago Bernabéu és de...
610 quilòmetres.
A partir de demà "començaré a córrer -tant real com virtualment- cap a la Final del 22 de Maig".
Qui s'hi apunta amb mi a fer-ho ?
Faltaran 63 dies. Això vol dir que per arribar el 22 de maig a Madrid haurem de fer
9,682 quilòmetres al dia...
... i anar restant quilòmetre a quilòmetre fins arribar amb el comptador “a zero” el dia de la final. Perquè hi estarem a la Final de la Champions !.
Per cert, sembla que "el villarato" es desplaça cap a Madrid:
0-1, "golazo" del Sporting de Gijón; 1-1 empata el Madrid per mitjà de Van der Saar (acomodant-se la pilota amb les dues mans); 2-1 marca de nou el Madrid; penalty “de llibre” a favor del Sporting no assenyalat (hauria estat l'empat a 2) i tot seguit, marca de nou el Madrid, pel 3-1 final; què diran ara ?.
..

AIXÒ JA ES DEMÀ !

Fa només uns minutets que ha entrat la primavera. I d’aquí a poc més de 14 hores arrancaré a córrer la meva quarta mitja marató, la “del Maresme” que li dic jo. Fa poc més d’un any em vaig estrenar, precisament amb aquesta, en la distància dels 21 quilòmetres i 97 metres. I com l’any passat, avui em fa mal tot:
- el piramidal de la cama esquerra,
- els dos genolls,
- el turmell esquerra i
- la musculatura de la part frontal dels bessons.
Espero i confio en que, com sempre, en arrancar a córrer tot això se’m passi (o sigui només una lleu molèstia); per demà hi ha previst núvols i potser algun plugim, que preferiré abans que la forta calor que vaig passar l’any passat.
M’acabo de comprar a la botiga “esportíssim” ( http://www.esportissim.com/ ) uns gels energètics Squezzy (sabor llimona i maduixa) i un cinturó elàstic per enganxar-hi el dorsal com un “pofessioná” (s’han acabats els punyeters “imperdibles” i el tenir que foradar les samarretes); el cinturó porta també peces elàstiques per poder-hi portar els gels; a veure si soc capaç d’una vegada de beure anant corrent, cosa que avui per avui encara em costa un munt. A la botiga m'he trobat al Pau i a la Carolina, emprovant-se/embotint-se (en Pau) un neopreno per a les seves triatlons.

Per cert, els “Tri-banda” ja són “equip oficial federat” a la Catalana de Triatló.

viernes, marzo 19

HO HE ACONSEGUIT !!!


… i això que no era gens fàcil; però ja sabeu, quan jo m’hi poso, m’hi poso:
NO HE ENCERTAT NI UN DELS ENCREUAMENTS DE QUARTS DE FINAL DE LA CHAMPIONS ...!!!
Crec, però, que no hem sortit gaire mal parats: l’Arsenal (amb tots els meus respectes) ens el podem “empassar” sense gaires complicacions (encara que crec que, allà, perdrem per 1-0... ens va la èpica, què voleu fer-hi) i després ja veurem si “ens posen a taula per cruspir-nos” a l'Inter o als russos del CSKA. A l’altra banda del quadre, sembla clar que passarà el Manchester (però ojo amb els Van Gaal boys); i del duel fratricida entre gabachos qui sap qui en sortirà viu dels dos (tant me fa...).
Així, i com en el “cuento de la lechera”, el 22 de maig, i al Santiago Bernabéu...
Manchester United – Barça ”.
¡ Toma ya !.
He fet bondat. Vaig dir que dimecres i dijous descansaria i ho he fet; i vaig dir que avui divendres “estiraria una mica les cames”... i també ho he fet: després de dinar -tard- a Palafolls, he baixat directament al Club i m’he ficat a la sauna i al jacuzzi uns tres quarts d’hora (sí, ja sé Albert, em vas dir que no ho fes abans d’una cursa, però estava molt engarrotat) i després he fet uns 6 quilòmetres en bici i una llarga sessió d’estiraments... i cap a casa. Abans, m’he reservat ja hora per dilluns a la una perquè la Lourdes se’n ocupi de les meves pobres cames “post-mitja marató” (tinc festa dilluns).

... i en Murphy s'ha tornat a aparèixer: tinc el far dret del cotxe “tocat” i s’ha de canviar sí o sí (... te tota la pinta d'uns 450 euros +/-); doncs bé, avui se m’ha fos la bombeta del far... esquerra.

Em vaig regalar ahir "Hijo de la luz y de la sombra", volum II d'en Serrat de poemas de Miguel Hernández; diguem que "... ja m'hi acostumarè", però a les primeres audicions l'he trobat fluix, molt fluixet, sense "chispa" en les músiques (de les letres no en parlo, perquè estan realment be, venint de qui venen; però les músiques...)
.

jueves, marzo 18

JO JA HE FET AVUI EL MEU SORTEIG...


... i a veure quantes n'encerto realment en el sorteig de demà:
BAYERN DE MUNICH - GIRONDINS DE BURDEOS
ARSENAL - INTER DE MILAN
MANCHESTER UNITED - CSKA DE MOSCOU
BARÇA - OLYMPIQUE DE LYON
Per tant, ens jugariem el pas a semi-finals fora de casa; i segons aquest encreuaments, el més lògic (si és que hi ha alguna lògica en el món del futbol) és que passin a semifinals: BAYERNINTERMANCHESTER UN. ... i el BARÇA
Arribats a aquest punt qualsevol encreuament serà difícil, ens toqui qui ens toqui... però l'alicient de jugar la final al Bernabéu ens donarà ales !!.
Tota aquesta història, és clar, es segons “el meu sorteig”; però el que valdrà serà el de demà al migdia.
Si els encerto tot, em donaré un homenatge (... i em compraré un dècim de loteria, és clar).
Apa, adéus, que me'n vaig a sopar “amb tot el meu harem particular” al Jardí de la Abadessa, per celebrar el meu aniversari.
(no he pogut reservar hora amb la Lourdes per a poder fer-me demà a la tarda un nou massatge "pre-mitja marató" a les cames... i crec que realment el necessito).
.

miércoles, marzo 17

AVUI, POCA COSA MÉS A DIR...

"El Barça camina con paso firme" (Marca).
"El Barça baila al son del genial Leo Messi" (As).
"Gran noche del campeón" (Mundo Deportivo)
"Goleada... y a cuartos de final" (Sport).
.

martes, marzo 16

QUE NO SIGUI UN MAL PRESAGI...

.
La setmana passada, “el lyonazo” (que ja ens va anar bé, perquè enganyar-se) i el Madrid al carrer en vuitens, com gaire bé sempre. I avui el Sevilla ha perdut 1-2 amb el CSKA de Moscou, el que vol dir que també caurà en vuitens (els dos juguen de blanc...); i demà juguem nosaltres, amb l'esperançador 1-1 del partit d'anada i amb la mirada posada en el divendres proper en que hi haurà el sorteig de quarts de final. Perquè, no ho dubteu... estarem al bombo !. El que no sé és el que estant fent el Chelsea i el Inter de Mourinho; jo crec que passarà l'Inter, amb el que em reafirmo en que el futbol no ha estat just amb els londinencs en els darrers 4 ó 5 anys, des d'aquella “patinada” d'en Terry en el moment de llençar el penalty en la final enfront del Manchester United (en el que “la prima donna” d'en Cristiano Ronaldo també en va fallar un).
Els partits de soft-ràquet d'ahir m'han passat factura. Avui m'he posat a la cinta amb la intenció de trotar, més que córrer, una bona estona; però no he pogut fer més que 2 quilòmetres, com diumenge, i és que tenia adolorits els músculs del costat de la tíbia d'ambdues cames (o del peroné, que mai sé quin és quin); era la mateixa molèstia que la dels diumenges post-partit de futbol. He parat, he baixat de la cinta i el que sí he fet una molt bona estona és estirar i fer una sèrie d'abdominals.
Així doncs demà, dijous i divendres descans total i divendres “sortiré a estirar una mica les cames. Vull fer, i fer bé, la Mitja de diumenge.
Chelsea-Inter, passa l'Inter (0-1), amb gol d'Eto'o que feia quatre mesos que no marcava... I el que continua sense perdre a Stanford Bridge és en Mourinho. Però pel que sembla, li han “birlat” dos clars penaltys al Chelsea (el que jo deia: la injustícia del món del futbol amb el Chelsea).
.

lunes, marzo 15

EL MEU COS EM DESCONCERTA...

.
Val, d'acord, sí, vaig “xutat” d'antiinflamatoris... però del intens dolor al piramidal de la cama esquerra d'ahir, “ni está, ni se le espera”, que deia aquell. Tant és així que avui, aprofitant que he arribat tard al club i que ja no hi eren els jugador d'esquaix “m'he provat”; i de quina manera? doncs jugant cinc partits (4 i mig realment) de soft-ràquet amb el pare del Oriol (3-1 a favor meu). I m'he trobat bé, molt bé... però crec que m'he fet un petit trencament al quàdriceps de la cama esquerra, a la part de dalt, però espero que sigui lleu (si és que no paro: quan no és una cosa, és l'altra...).
Així les coses, i davant de la perspectiva de córrer ( i de fer-ho bé) la Mitja Marató de diumenge vinent a Calella, durant tot aquesta setmana m'aniré provant, poquet a poquet, a veure com respon aquest cos de ja 53tacos” (els faig aquest proper dijous).
Acabo de veure l'entrevista d'en Montilla (el de veritat) a TV-3: sense comentaris (aquí no ha passat res, aquí no dimiteix ningú, aquí ningú del govern te culpa ni és responsable de res...) i tot això amb aquella "alegria i salero” que el caracteritza. Té collons la cosa ! Bé la Terribas, encara que ella sabia perfectament que l'entrevista començaria, transcorreria i acabaria de la manera que ha començat, transcorregut i acabat: jo et pregunto, incisiva (com volent-te arraconar, acorralar-te) que "blanc" i tu, abúlic, gris, trist, i monocorde en el tó de veu em respons que "negre"... i et quedes tan pantxo. Rés de nou.
.

domingo, marzo 14

MENYS MAL QUE HE PARAT...

... perquè ara són dos quarts d'onze del vespre, acabo d'arribar fa una estona de veure el “Messi-espectacle” (3-0 al València) i gaire bé no puc moure la cama esquerra més de 30 graus en aixecar-la: em fot molt de mal el piramidal (el cul, parlant en plata), em “tira” d'allò més en moure la cama, vaig ben coix. Quan anava a entrar al Estadi m'ha donat per creuar el carrer corrent, perquè venien cotxes, i jo -que no creuava precisament pel pas de vianants- una mica més i no arribo al voral, perquè m'he quedat clavat al mig del carrer en arrancar a córrer...
Això sembla que demanarà repòs. M'acabo de “xutar” els clàssics relaxant muscular (Myolastan), l'antiinflamatori de torn i un protector d'estómac, i a veure cóm desperto demà. El que està clar és que si la Mitja Marató del Maresme fos demà... la correria sa tia !.
I jo la vull córrer... així que esperarem esdeveniments. I, de moment, descans.
.

PER A TOT HI HA SEMPRE UN PRIMER COP ...


... i el primer cop per abandonar una cursa ha estat avui; portava 2 quilòmetres i quatre-cents metres i m'he dit:
-“prou, no segueixis Txabi, deixa-ho estar...”.
I és que des del primer moment de la sortida “no m'he trobat bé corrent”; sentia les cames pesades, engarrotades, amb els quàdriceps molt carregats i, sobre tot, amb un “despertar” del intens dolor al muscle piramidal de la cama esquerra com mai; crec que tot això no era més que fruit del esforç de la Mitja Marató del diumenge passat, que m'havia castigat més del que jo em creia; però, sobre tot, perquè ja a pocs metres de la sortida m'ha passat quelcom que fins ara no m'havia passat mai: flat. Anava pel quilòmetre dos i la punxada ja era forta, insistent... però és que, a sobre, les cames no em responien; així que al cap de quatre-cents metres més (i coneixent, per l'any passat, els 3 quilòmetres en pujada que encara em quedaven en aquest inici de cursa) he parat i m'he dit:
-”ja n'hi ha prou... no cal patir”,
i me'n he entornat cap a meta caminant. També és veritat que he passat pel quilòmetre 2 en 8'23'', un ritme -com sempre en les meves esbojarrades sortides- molt alt, de gaire bé 4'13'' el quilòmetre; està clar que també en això he de millorar...
Però, tot i amb tot això (amb dificultats també per respirar pel constipat a perpetuïtat que duc a sobre) en el fons en el que pensava era en la Mitja Marató del Maresme de diumenge vinent: abans d'abandonar, i mentre corria, ho he posat tot en una balança i aquesta s'ha decantat cap el costat de la Mitja Marató i deixar estar aquesta cursa "esparregueril"
Jo corro per plaer, perquè m'agrada; un punt d'esforç (més que de patiment) està bé... però el d'avui era un cas clar de “córrer per córrer”, i amb un gran desgast físic. I crec que he optat per la millor solució, la més intel·ligent: abandonar la cursa abans d'arrossegar-me durant vuit quilòmetres amb un patiment innecessari.
Sí, per a tot hi ha sempre un primer cop.
I a la resta de runner's cóm els hi ha anat ? molt bé a tots; l'Alberto com una bala, en Pau aquest cop trepitjant-li els talons, l'Eric molt ràpid, en Juan Carlos una mica per sobre dels seus maleits 45' i l'Albert “a su aire”, perquè no anava fi dels quàdriceps (abans de la cursa s'ha marcat uns 40 quilòmetres en bici...) i la Belén per sota de l'hora, tot i el dur recorregut.
I el dinar a la Vinya Nova ?... a tope de gent -com sempre- i be, també com sempre. El dia, un any més, ens ha acompanyat dinant pel que fa al sol, encara que feia un ventet bastant emprenyadoret...
.

COM CADA MATÍ DE CURSA...

.
... ja ens hem llevat, ja hem esmorçat i -per aquest cop- ja hem preparat la bossa.
Sí, aquest cop amb bossa, perquè la Cursa és a Esparreguera a les 10,30 i me'n hi en vaig en moto “vestit de carrer”, però ben abrigadet perquè, a peu de Montserrat, en moto i a aquestes hores (8,30 del matí) fotrà una bona rasca... Ens canviarem al poliesportiu, com l'any passat (“peazo bocata” que ens van donar en acabar !) i després de la cursa ens podrem dutxar i tornar a canviar per anar-nos a dinar a La Vinya Nova, verdader motiu i incentiu real per a fer “aquesta cursa de poble per fer temps” (eh, Albert ?); els 48'24'' de l'any passat continua sent el meu segon millor temps: a veure si aconsegueixo rebaixar-lo (i a veure cóm van els "mitjons-llargs- correcaminos" que avui estreno).
Apa, me'n vaig cap allà.
(per cert, en tornar, Barça-València... i jo encara amb el carnet de soci de l'any passat: a veure si aconsegueixo que no se'n adonin a l'entrada...).
.

viernes, marzo 12

THE DAY "AFTER THE MARATHON"....

.
Encara no se "penjar" vídeos.... pero us recomano que no us perdeu aquest, per tal de que (els que no correu) pogueu fer-vos una idea del que és per alguns de nosaltres "el día después" (amb música és encara més patètic...). La última imatge "fa mal" (qui no la entengui, jo li explico...)
(gràcies, Joan...)
.

jueves, marzo 11

MANTENIMENT PUR I DUR...

.
Davant de la perspectiva de la cursa de diumenge a Esparreguera (ni en conya us penseu que, al final, me la prendré en pla “tranquil: no en sé), el que he fet altra cop avui és fer una estoneta de bici (12 quilòmetres), exercicis de braços i estiraments... però de córrer, res de res. Tinc molèsties al genoll dret, i s'ha “despertat” el dolor al piramidal esquerra i no vull forçar. Per no forçar, ni jugaré el partit de futbito amb els del despatx demà a la tarda, no fos cosa que tinguem un “disgustet” i no pugui córrer ni diumenge ni el que és pitjor, el 21 a la Mitja Marató del Maresme; faltaria plus !.
Per cert que està fotent des de dilluns un fred considerable; avui he anat en moto per la tarda i, collons, se t'arronsa tot...
I el Madrid ?... doncs suposo que llepant-se les ferides del desastre d'ahir; perquè invertir el pastón que van invertir i caure -per sisè cop consecutiu- a vuitens de final, és un desastre es miri com es miri, i digués el que digués en “Floren” al inici de la temporada (“si el Madrid no gana nada, no seria ningún desastre...”). Ja !. I això va passar ahir, justament un any després del frustrat “chorreo” que li tenien que fotre al Liverpool. Si es que...
.

CAMINO DE LA DÉCIMA ...




... de la "DÉCIMA" vegada que els foten fora de la Champions a vuitens de final !.
Què dur serà per els merengones el veure la "seva" final per la tele !.
Florentino: el futbol no te preu (...¿ lo pillas ?).
.

martes, marzo 9

TORNEM A LA FEINA !

.
perque, definitivament, diumenge hi ha Cursa ! La faré, encara que sigui només per gaudir-ne, a modo d'entrenament, sense forçar-me a batre el crono de l'any passat (48'24'', que continua sent el meu segon millor temps) com a preparació per a la Mitja Marató del Maresme del dia 21.
Tot i que el soleu de les dues cames continuaba fent-me la guitza, m'he decidit a anar al club a fer 15 quilòmetres en bici, una llarga sessió d'estiraments i la classe d'abdominals amb en Pau.
L'Albert m'ha portat ja "els mitjons-llargs-correcaminos"; els estrenaré el proper diumenge, encara que -com ja li he comentat tant a ell com al Pau- gaire be tots els corredors de la Marató de diumenge que veia parats al voral, fent estiraments de bessons... portàven aquests mitjons !!!.
Per cert, segons "Il Consellieri Saura", la culpa de lo d'ahir va ser del Servei Meteorològic !!! (... ningú el fotrá fora, escales avall ?)
..

THE DAY AFTER de... “LA GRAN NEVADA”.

..

Collons amb la neu d’ahir !; i mira que estaven tots avisats i requeteavisats però finalment, com sempre en aquests casos… EL CAOS !. No entrarem en detalls, perquè n'hi ha a patades... Però el tema de la desinformació és vergonyós (si no hagués estat per les emissores de ràdio...! ).
I, neu apart... cóm segueix el meu cos el “day-after-day-after” cursa ?; doncs amb un sever dolor al soleu de les dues cames; ahir era més cosa dels bessons, però el dolor s’ha traslladat al soleu. Per contra, els piramidals van a millor, amb una lleugera molèstia tan sols; de braços, totalment recuperat; però tinc una sospitosa molèstia-punxada sobre del genoll dret en pujar-baixar per les escales.
Avui, en sortir del despatx, passaré pel Club a fer una mica de recuperació, perquè no vull perdre’m la Cursa d’Esparreguera del proper diumenge, segona etapa del meu particular “via crucis de març”.
.
(la foto de les motos és d'ahir a Badalona, al costat del despatx, a les 3 de la tarda, i a menys de 35 metres de la sorra de la platja... Les altres dos son de casa aquest matí).
.

domingo, marzo 7

TEMPS DELS "TRI-BANDIDOS"...

.
ALBERTO ... 3H:26'13''
MARCO ... 3H:27'27''
XAVI ... 3H:28'39''
ALBERT ... 3H:29'09
JOSE ... ¿ ?
(a hores d'ara, "desparecido en combate"; la última referència de temps és el seu pas pel quilòmetre 25 amb un temps de 2h:02; això "te mala pinta"...).

"PARTE DE GUERRA" DEL MEU COS, onze hores després d'acabada la Cursa:

- Piramidals ( natges) d'ambdues cames fets pols, amb força dolor.
- Isquiotibials, más de lo mismo...
- Genolls, "grinyolant".
- Bessons, adolorits però recuperant-se.
- Espatlla esquerra, també recuperant-se (reflex i "xute" de Myolastan i anti-inflamatori); ha acabat, com sempre a les Mitjes, amb un dolor brutal, sense possibilitats de moure'la sense veure varies contel·lacions estel·lars al mateix temps... L'espatlla dreta, com que la tinc insensible a ran de l'accident de moto de fa anys, potser estaba igual però no me'n assaben-to...
- Quàdriceps, be.
Que sigui el darrer cop que corro una Mitja Marató sense preparar-la.
Lo d’avui ha estat una autèntica bogeria tenint en compte que, des de la Mitja de Granollers (fa exactament un mes) possiblement només he corregut/entrenat uns 15 ó 20 quilòmetres, i gaire be la meitat en cinta...
Boix, Txabi, estàs boix...
.

¡ QUÉ SUBIDÓN LA MARATÓN... !

Això ja s’ha acabat; ja ha passat la meva “1/2 Marató dins la Marató sencera de BCN”; i gaire bé tots els objectius complerts:
- No adormir-me.
- Trobar-me amb la colla al costat de les fonts de Montjuic, on sempre quedem.
- No agafar gaire fred abans de començar a córrer.
- Solucionar el tema “logístic” de la “samarreta-desuadora per llençar” mentre feia temps per començar a córrer.
- Sortir del lloc exacte ½ marató i fer-ho en hora.
- Mantenir un ritme “dièsel” durant tot el recorregut, sense “pájaras”.
- Gaudir del recorregut i viure intensament la cursa “des de dins”
- Acabar-la en un temps “decent”...
- ... i que cap de tots aquells (ni Tri-bandes, ni “Cobardes”, ni en Joan...) m’enxampés abans de que jo creués la línea d’arribada.

Però... anem a pams.

- No adormir-me. És gaire bé impossible; abans d’una cursa dormo malament, “corto-circuitat”, despertant-me sovint u i altra cop al llarg de la nit. Així que, tot i haver posat el despertador a les 7, a menys vint ja estava a la cuina. I, per un cop, canvi de “dieta matinera”: només dos grans sucs de préssec i un enorme bol de cafè (doble) amb llec i mel i molts, moooolts cereals (no hi ha hagut, per aquest cop, les torrades amb pernil habituals). M’he oblidat, però, del plàtan.
- Trobar-me amb la colla al costat de les fonts de Montjuic, on sempre quedem. I allà hi eren tots: en Xavi, l’Albert, en Jose, l’Alberto, en Marco (els “tri-banda” del club) i un amic del Albert (aquest cop, el “joia” no corria, però també hi era). Habituals fotos de rigor i escalfament abans de la sortida (la “seva” sortida...).
- No agafar gaire fred abans de començar a córrer. Eren no encara les vuit del matí, i jo no havia de córrer fins a les 10, així que tenia gaire bé dues hores “en stand-by”; i el matí era fresquet, assolellat però fresquet. Poc abans de les vuit i quart “cada oveja a su corral”, llestos per la sortida. Jo m`he posat gaire bé a la plaça d’Espanya per a veure’ls passar. M’he sentit Tom Cruisse: missió impossible !. Anava, fins aleshores, amb la dessuadora i el talavents i pensant cóm m’ho faria, perquè pensava deixar-ho a la moto (i anava amb samarreta “Cobarde” de màniga curta).
- Solucionar el tema “logístic” de la “samarreta-desuadora per llençar” mentre feia temps per començar a córrer. I l’he solucionat gràcies a un dels corredors que, abans d’entrar a plaça d’Espanya després del tret de sortida, ha llençat una dessuadora “Lee” una mica trotada, però “mullidita i calentona”. L’he airejat una bona estona, me’n he anat cap a la moto, he deixat les meves prendes i m’he “enfundat” la dessuadora Lee.
- Sortir del lloc exacte de la ½ marató i fer-ho en hora. Des de plaça Espanya he agafat el metro per anar fins a Sagrera, lloc on es trobava situat el punt de “mitja marató”; dins del vagó, molts corredors “llebre” o acompanyants de companys que feien la Marató sencera per “tirar d’ells”; el meu cas era diferent: jo anava a la meva. He coincidit en el vagó amb Graciela, una florentina que també faria ½ marató, però esperant una amiga (sortiria molt més tard que jo). Els primers (tots africans, en un grup compacte de 10 ó 12), han passat per aquell lloc a l’hora i 14 minuts. Visita a ca’n Roca per “alleugerir-me de líquids” i, a les 10 en punt, després d’escalfar una bona estona, he llençat la dessuadora “prestada” i ... he arrant a córrer.
- Mantenir un ritme “dièsel” durant tot el recorregut, sense “pájaras”. Tenia que ser aquesta una cursa feta més amb el cap que amb les cames, així que l’objectiu era el d’anar com un dièsel, chaca-chaca-chaca... Però els primers quilòmetres, com sempre, els he fet massa ràpid i el recorregut no era gaire “glamourós”, encara que -a trams- amb força gents a les voreres: Felip II, Pont de Calatrava, Bach de Roda, Gran Via (aquest tram, ensopit), Rbla. Prim... i la llarga travessia per la Diagonal amunt, fins a la Torre Agbar (allà he vist -i han pogut fer-me fotos- tant en “joia” com el pare d’en Marco) i Diagonal avall; pas per Pl. Llevant, carrer Taulat, Selva de Mar.... i el tediós recorregut per l’avinguda del Litoral, a ran de mar (això sí, amb força gent) i fins al carrer de Marina. Fins aleshores, les cames aguantaven bé i portava bon ritme (5’-5’10''). Avda. Icària, Passeig la Circumval·lació... i l’èxtasi.
- Gaudir del recorregut i viure intensament la cursa “des de dins”. El pas per Passeig Lluís Companys i creuar per sota l’Arc del Triomf ha estat quelcom impagable. A vesar de gent, cridant, animant, fent sorrolls de tot tipus, fent-nos un passadís molt estret (com els passa als corredors de bici en els ports de muntanya). M’he sentit amb la síndrome Cruyff: “amb la gallina de piel”. Hem continuat pel “falso llano” de la Ronda de Sant Pere, plaça Urquinaona i fins a la Plaça de Catalunya -continuats sempre envoltats de gent molt cridanera i engrescada. Hem bixat pel Portal del Àngel, Plaça de la Catedral, Via Laietana, entrant després pel carrer Jaume I i fins a la Catedral (ja, des de Plaça Catalunya, no hi ha hagut ni un sol buit de gent pels les voreres). Baixada pel carrer Ferran per endinsant-nos a la Rambla, continuant pel Portal de la Pau, Drassanes... (aquí jo ja començava a anar “tocat”, però sense afluixar el ritme dièsel que portava). Enfilada per sempre punyeter Paral·lel (lloc on l’any passat vaig “recollir” a Marco i Albert per acompanyar-los fins a meta). Gir a la Ronda de Sant Pau cap amunt. Quilòmetre 40, molt a prop ja d’acabar, molt a prop... i “ligero bajonazo”; em sento les cames pesades, els bessons endurits i els dos rotors de les caderes i les natges -les dues- “grinyolant i amb dolor”. I cada cop, la gent fent-nos molt estret el passadísmés, engrescant-nos a acabar, amb els típics “ja falta poc...”, “això ja s’acaba...”, “menys de dos quilòmetres i ja ho teniu al sac...”. Jo anava encara en temps per aconseguir baixar del meu récord de 1h:51:56, però el cansament m'ha fet prendre una sàvia decisió: “acaba-la Txabi, gaudeix-la... els temps en la que l’acabis tant li fa ara que ja has arribat fins aquí”. Així que des d’una mica més enllà del 40 (en girar pel sempre llarg carrer de Sepúlveda i el seu "falso llano") i ja fins al final, he acabat trotant a bon ritme més que corrent.
Apoteòsica entrada a plaça Espanya i, com sempre, tremendament emocionant l’enfilada per l’avinguda Maria Cristina i fins a creuar -totalment esgotat- per sota de l’Arc d’entrada a meta.
- Acabar-la en un temps “decent... I jo crec que ho ha estat: 1h:53:30 segons (temps no oficial, perquè no estava inscrit, però que és el temps que marcava el meu crono (he passat per meta a les 3 hores, 23 minuts i escaig...).
- ... i que cap de tots aquells (ni Tri-bandes, ni “Cobardes”, ni en Joan...) m’enxampessin abans de que jo creués la línea d’arribada. Però m’ha anat de ben poc... perquè la “bèstia parda” de l'Alberto (el paio “ha volat”) ha creuat meta en 3:26 i pocs segons (això vol dir que, tres minuts abans, i el paio m’enxampa abans de que jo creués meta). Fora de l'Alberto, no he vist, ni em consta, que cap altra Tri-banda, ni “Cobarde”, ni en Joan arribessin abans que jo, així que, en aquest aspecte: ...“prova aconseguida”.

Consideració final: La Marató es una festa, una gran festa... a la que jo MAI, MAI hi aniré sencera; acabant com acabo les ½ Maratons és impensable -hores d’ara- el ni tant sols plantejar-m’ho.

Enhorabona, MARATONIANS en majúscules, sigui quin sigui el temps en que l’hagueu acabat. El acabar-la és el triomf.

Avís: perilla la meva participació a la Cursa d’Esparreguera; estic fos i no crec que recuperi bé d’aquí a diumenge. Però l’àpat a la Vinya Nova no se lo salta un torero !.
.

sábado, marzo 6

LA MARATÓ ARRIBA UN DIA TARD…

Sí, perquè avui dissabte fot un dia collonut per córrer; fa fred, però el dia es lluminós, amb un sol esplèndit... i, pel que diuen els “Molina’s friends” sembla que demà tindrem un dia mooolt fred i amb pluja: el que dic, arriba un dia tard… Tan se val: demà baix de “black runner”: camiseta “Cobarde”, culotte negre, mitjons negres, gorra negre... per fer de contrapunt amb el radiant temps que espero fer ! (1h:48:30 ?); per descomptat, surto amb aquest objectiu... i amb el de que no m’atrapin tots aquells abans de creuar la línea d’arribada (tot i que “las cintillas” d’ambdós genolls em grinyolen).
.

viernes, marzo 5

JA NOMÉS FALTA UN DIA !

.
Amb amenaça de pluja per diumenge i la certesa de que fotrà fred, força fred... un dia més i ja tenim a sobre la Marató de Barcelona.
Per "preparar-la", avui he fet un “extra”: acabo d’arribar del club de fer-me un massatge a les cames amb la Lourdes; feia dies que l’Albert em deia que ho fes si es que sentia les cames tan “pesades” i, realment, les tenia i me les sentia així. I aquest matí he trucat al club, al Edu, perquè em digués cóm reservar-me hora per avui mateix i amb qui podria fer-ho i, sens dubte, m’ha recomanat a la Lourdes que, un cop “catadas en mis propias piernas”, puc assegurar-vos que te unes mans divines tot i que m’ha dit que, per un altra cop, no em faci el massatge tan a sobre de la cursa (per anar bé, hi hauria d’haver anat ahir) i és per això que l’Albert m’ha dit que li digués que tenia la mitja marató diumenge, per tal de que no “en castigués massa”.
Demà dissabte descans total, amb la tarda repartida entre la meva Lisbeth Salander, visita a Diagonal Mar i partit del Barça amb soparet a casa d’en Nacho... i adormir d’horeta que l’endemà hi ha cursa !.

jueves, marzo 4

JA ESTÀ DECIDIT !

.
Diumenge “entraré a la Marató” a la cruïlla de Felip II amb la Meridiana a les 10,00 en punt del matí, o sigui, al cap d’hora i mitja exacta de donar-se la sortida oficial a la Plaça d’Espanya.
Encara que “soc de lletres”, calculo que a aquella hora passaran per aquell punt -després dels primers corredors d'èlit- els no professionals que portin un bon ritme de 45 minuts als 10 quilòmetres, que no està gens malament per una Marató. I a ells m’enganxaré, però al meu ritme.
El meu repte “personal” de diumenge ?. Primer de tot, intentar acabar per sota de 1h. 50’’; i l'altra, acabar fent els meus 21 quilòmetres 97 metres -“la meva mitja”- sense que ni l’Albert, ni en Xavi, ni en Marco, ni el Jose, ni l’Alberto, ni en Joan “m’enxampin” abans de creuar jo la línea de meta...
Diuen ells (no us els cregueu...) que aniran “suaus”, a un ritme de 5 minuts el quilòmetre... ja !. Però si realment fos així, ells arribarien al meu lloc “d’enganche” a dos quarts d’onze, o el que és el mateix, que jo hauria arrancat a córrer amb un avantatge de 30 minuts respecte d’ells; serà doncs com si féssim tots la mateixa distància final -mitja marató- però “tipus juguesca de golf ”: jo contra ells, però jo amb un “handicap” de 30 minuts. És just i equitatiu, no ?.
Falten ja només 3 dies. I jo, sense fotre ni brot pel que fa a la preparació física: només el dilluns classe d’abdominals i bici... i para de comptar. Així que en arribar aquest vespre a casa el que he fet ha estat canviar-me i sortir corrent... i he acabat arribant fins al Club; he xerrat una estoneta amb en Pau... i he tornat corrent altra cop fins a casa.
Com patirem diumenge !!! (el “piramidal” m’està donant pel sac, potser degut “a la proximitat zonal”...).
.

miércoles, marzo 3

I AQUESTA NIT....

... toca anar al teatre !!!. A la Sala Becket, a veure " El berenar d'Ulises".
(que em fot més por que una patada al entrecuix... espero equivocar-me).
Abans, però, aniré a la inauguració de l'exposició del meu amic Iñaki Ojinaga (un dels meus vells amics "millonarios", i que te nom i cognom com si fos una "melange" de mig basc-mig japonès, a que sí?) al Centre Cultural EUSKAL ETXEA de la Placeta Montcada, al Born; l'ha anomenat "Herri Kirolak" ("Jocs Tradicionals"... bascos, per suposat) i son gravats de imatges de pilota basca, d'aizkolaris, de traineras, d'aixecadors de pedres...
És realment espectacular, una pasada ! (jo n'he vist exemplars ja fa temps). Si podeu, no us ho perdeu:
- de dilluns a dijous de 18,00 a 20,00
- divendres de 18,00 a 24,00
- dissabtes de 12,00 a 15,00
Hi estarà des d'avui i fins el 20 de març; just se'n va d'allà quan arriba la primavera...
Si voleu visitar la seva web: www.ojinagasl.com
.

martes, marzo 2

I UN COP JA HAGI PASSAT AQUEST DUR MES DE MARÇ …

.
… a l'abril -el dia 18- arriba, com cada any,
“LA CURSA DELS BOMBERS”
I també, com cada any, amb un repte solidari :

Fent una aportació addicional de 4 euros a l'hora de fer la teva inscripció (... els meus 4 ja els tenen), pots recollir uns cordons vermells com aquests al anar a buscar la teva samarreta-dorsal, per córrer amb ells la Cursa

"Cordar-te'ls, salva vides..." / "Atártelos, salva vidas..."

( 4€ x 18.000 inscrits = 72.000 € ... si tothom ho fés )..

lunes, marzo 1

JA TENIM SENTÈNCIA . . . !

.
Avui he anat al club a fer una mica de “recuperació activa”, que diria en Pau. Com que ja eren gaire bé tres quarts de vuit, no he arribat a temps per començar la classe d’abdominals amb l’Albert (m’he perdut els primers cinc/set minuts) i després he fet 10 quilòmetres en bici, fent l’últim quilòmetre “a tope”. Però abans, en acabar els abdominals, li he comentat al Xavi Gallego -el fisio- el tema del meu dolor a les natges, i la seva sentència ha estat ràpida i contundent en explicar-li el què i on em feia mal:

- “Això és un problema del rotor dels malucs (la “cadera” pels mesetarios) per una mala posició del ós sacro” que incideix en un muscle bastant desconegut: el piramidal.

PIRAMIDAL, un músculo pequeño, localizado en la pelvis utilizado sobretodo en el gesto de correr (zancada, impactos, fuertes ritmos) y es el causante de los síntomas del SÍNDROME PIRAMIDAL O PIRIFORME. El piramidal es un músculo de la cadera muy utilizado por el corredor de fondo. Las causas que provocan dolor a nivel de este músculo del sacro son numerosas (conducir durante mucho rato, estar sentado con las piernas cruzadas, estar de pie apoyado sobre una pierna... : jo, de tot això, ho faig tot !).
Toma ya !.
No és tant un tema només muscular com jo creia, sinó també un tema d’ossos. En fer el moviment de la cama en córrer -o en caminar- el rotor dels malucs “tira”, se’n ressent per culpa del sacro e incideix en tres dels músculs de la zona. I m’ho ha dit ben convençut. La solució, fer exercicis laterals de rotació (que no massatges), extensions... Ara, al menys, ja sé de què he de morir: l’esquena és el meu tendó d’Aquiles i la seva part més baixa, el sacro, el seu botxí. I ho ha acabat de refermar quan li he dit que, a sobre, tinc una vertebra lumbar de més i que per acabar d’arreglar-ho, és bífida. Això, o es que vaig massa de cul !.
Comença el compte enrere de la Marató de Barcelona, de la “meva mitja” Marató de Barcelona:

SIS (6)
.