viernes, noviembre 5

SI ÉS QUE NO ESCARMENTO…


Avui per la tarda estava “de divendres”, o sigui, de panxing al sofà deixant passar l’estona mig endormiscat després de dinar... i força estona després de dinar. Però he “desendollat” un cop més la situació i me n’he anat cap el club, inicialment per fer “quatre cosetes” i veure alguns dels partits del Campionat d’Espanya de soft-ràquet que es disputa aquest cap de setmana. Però...
He arribat en el just moment en que l’Albert i l’Enric (“l’averiao”) estaven a punt de fer la sortida habitual dels divendres per fora del club. I la pregunta de l’Albert ha estat, clar:
- Txabi, vens amb nosaltres, oi ?
Bé, no era una pregunta o, si ho era, era una pregunta totalment retòrica. Així que, tot i anar ja vestit per fer “les quatre cosetes” que pensava fer, me n’he anat al vestuari a posar-me “roba per córrer”. Com sempre, les indicacions del Albert han estat les de: “anirem tranquil·lets...”; i, com sempre, nasti de plasti: hem anat fins al Parc de Cervantes (4 quilòmetres), a un ritme mitjà de 5:09; però és que la tornada, uns altres 4 quilòmetres, els hem fet per sota dels 5:00; bé, quan dic “hem fet” vull dir l’Enric i jo, perquè l’Albert -en arribar a la benzinera- ens ha dit allò de “hasta luego, Lucas” i ha sortit volant (el poc més d’un quilòmetre que restava fins al club l’ha fet a un ritme de 3:30 !!!).

Demà, cap a Vic... últim viatge amb el BMW perquè, per fi, avui pel matí han descarregat el meu cotxe nou al concessionari (i el que ha estat al·lucinant, un cop més, han estat les raons “kafkianes” que m’ha donat el venedor per no entregar-me’l aquesta tarda, tenint tot el dia per davant). Així doncs, a partir de dilluns per la tarda... cotxe nou !. (és d’aquest color... aquesta és la única semblança amb el de la fotografia...).
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario