martes, mayo 31

P L O U... ! ! !

… i això és sempre una mala noticia per a nosaltres, els “motoristes urbans”. M’ha trastocat tots els plans del dia, entre ells, el poder anar pel club a fer quelcom d'exercici per un tema logístic de recollida solidària de Marta al despatx.
Demà sembla que para, per tornar-hi dijous... què hi farem !.
.


lunes, mayo 30

AVUI 10 QUILÒMETRES EN CINTA

Sense haver-m’ho plantejat abans d’arribar al club, avui m’he fet una sèrie de 10 quilòmetres corrent a la cinta (5 a 6:004,5 a 5:27 i els darrers 500 metres a 4:36); una bona suada de 57 minuts exactes, per acabar cremant 870 calories; això dona una mitja de 5:42 el quilòmetre que per un entrenament “per  anar agafant-mantenint fons”, que és el que volia fer, no està gens malament.
Tot això després d’haver felicitat a l’Albert per la seva “machada” d’ahir a la Half Challenge de Calella: un temps final de 4:59:59... brutal ! per nadar 1.900 metres, fer en bici 90 quilòmetres i córrer una mitja marató de 21 quilòmetres. Sense cap mena de dubte, es va venjar de “lo de Mallorca”. 
(C.Q.  771  81-431-340)

domingo, mayo 29

CAMINADA PER LA FAM


Avui “tocavaCaminar per la Fam; i cap allà que ens hi hem anat la Marta i jo; no hi havia inscripció prèvia, ni xip, ni res de res: podies fer una aportació econòmica totalment voluntària (o no) i et donaven una samarreta i una ampolla d’aigua, per fer un recorregut "circular" de 5 quilòmetres caminant: Arc del Triomf, Ronda Sant Pere, Plaça Catalunya, Rambles, Passeig de Colon, Marqués Argentera, Passeig de Picasso i acabant altra cop a l’Arc del Triomf amb entrega d’una bossa amb obsequis de patrocinadors del acte; hem degut ser un centenar de persones tirant llarg, entre elles l’Olga i la menuda Inés.

(C.Q.  761  80-431-330) 
.

EL PERQUÈ D' UN RESULTAT...

                    3 - 1 =  4

                 WEMBLEY  1992                   WEMBLEY   2011                                  CHAMPIONS

                   PARÍS   2006

                   ROMA   2009
.

sábado, mayo 28

" PITONISO TXABI "


Ho vaig dir, i escriure, el dijous dia 20;  ho vaig tornar a escriure dijous passat; i em vaig reiterar ahir mateix: 
... que el Barça guanyaria aquesta Champions per  3 – 1
Ja tenim "el póker de Champions".. i totes "en color" !.
Soc genial !
(ara provaré també de fer-ho amb la Primitiva i l'Euromillón...)
.

NOMÉS ENS EN MANCA UNA…

… pel nostre “poker de Champions”. Anem-hi per ella !  (són les 20,40)

viernes, mayo 27

EL DIA ÉS DEMÀ !


Després de tants i tants dies d’espera, de tensa espera, el desitjat partit ja és aquí, a tocar. Exactament d’aquí a 24 hores -quan escric això- la pilota ja rodarà per la verda gespa del nou Wembley.  És “La Final de la Champions”, el millor partit possible entre els millors equips possibles. No hi haurà por per part de cap dels dos; ni hi haurà treva, tampoc, per part de cap dels dos: “Roma 2009” estarà molt present, per raons ben diferents, en el cap, el cor i les cames dels jugadors d’ambdós equips.
La meva aposta ? ja la sabeu fa dies:   3 - 1
Jo el partit el veuré, i és clar... però encara no sé on, ni amb qui. Pel matí marxaré -sol- cap a Roda de Barà en moto, per poder gaudir del...
party-festorro-barbacoa-piscina-jardí-begudaimésbeguda” per celebrar el 40 aniversari d’en Marco, que va ser dimarts passat. Per diversos motius, del Tribanda Team sembla que finalment només podrem anar-hi l’Alberto, en José i jo. Em podré quedar allà fins a les set de la tarda, com a molt tard, perquè hauré de retornar a casa per poder veure el partit amb Marta... però -repeteixo- encara no sé on ni amb qui (en Nacho, finalment, marxa en bici demà al matí amb una colla i no torna fins diumenge, així que, dels plans de veure’l a casa seva, nasti de plasti).      

jueves, mayo 26

NO HAN ESTAT 10...

... però sí que me n'he fet 7 de quilòmetres corrent a la cinta: els 2 primers a 6:00, els 3 següents a 5:27 i els 2 finals a 5:00, o el que és el mateix, 36:15 corrent per acabar cremant 615 calories... i deixant completament xopa la samarreta i el que no és la samarreta. M'he trobat bé, però he sentit una sensació “estranya” al genoll de la cama dreta (sempre que he tingut molèsties ha estat al genoll esquerra); és per això que ho he deixat en 7 en lloc d'acabar fent els 10 previstos.

Per cert, m'he quedat a “cuadros” amb la declaració de la meva ciutadana, la Chacón espluguenca; i encara més amb la rapidíssima reacció de la gent del Polònia aquest vespre. Genials !.

(C.Q.  756  79-431-325)
.

ÉS DE NIT, SÍ, NO FARÀ CALOR…


… però no estic per la labor de córrer-la (apart de que he arribat tard per a fer la pre-inscripció i ja està tancada): fer-me 18 quilòmetres, per muntanya, amb un desnivell de 650 metres i tenir que fer-ho en menys de tres hores no està al meu abast avui per avui, tot i que en tenia moltes ganes. Aquesta és la primera edició de "L'Endimoniada": l’any que ve, segur, m’hi apunto -a temps- i la faig, segur !.
El que sí "s'hi ha tirat de cap" només dir-li ha estat en Jose (des de la seva brutal Ultra Trail de l'altra dia està imparable !).

Wembley... ja només a 2 dies !!!
(però, recordeu: guanyarem 3-1).

Avui aniré a córrer, si puc, 10 quilòmetres a bon ritme a la cinta... però ja ho veurem.
.

miércoles, mayo 25

CREC QUE NO HO SUPERARÉ MAI...


El meu cul i el seient de la bici estan en conflicte permanent. Tot i que al seient li poso la tovallola, el cul se m'acaba “adormint” i em queda adolorida tota la zona. Però, tot i així, després de no haver fet res ni dilluns ni dimarts, avui m'he fotut a les cames uns altres 20 quilòmetres: 56 minuts “martiritzant” el meu cul, per acabar cremant 415 calories.

Diumenge faré, amb la Marta, la caminada popular “Camina i lluita contra la fam”; és una caminada popular de 5 quilòmetres, amb sortida i arribada a l'Arc del Triomf; és una caminada promoguda pel Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides que es farà conjuntament a 250 ciutats d'uns setanta països i l'objectiu és recaptar diners pel “Programa”.

(C.Q.  749  78-431-318)
.

AVUI ÉS COMPLEIXEN 34 ANYS...

 

... de la seva estrena (molts anys després ens en hem assabentat de que, aquest primer "La guerra de las Galaxias" era realment "l'episodi 4")

lunes, mayo 23

FELICITATS, PALENTINA !

Marta Domínguez
a Barcelona 2010

Avui és un gran dia per la meva "rosa tenyida preferida" : ahir va ser mare per primer cop !.

(ja sabeu que tinc debilitat per aquesta atleta des d'abans del nostre “momentasso” als Campionats d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010; i pels mal pensats, dir-vos que, el que li hagi posat precisament Javier al seu primer fill, és quelcom totalment casual, rés que tingui a veure o que el relacioni amb mi... mal pensats !).
.

A BUFAR… !!!

Ja ens podem posar a bufar tots els culés, mirant cap a Andorra, per tal de què el núvol de cendra del punyeter volcà islandès no els hi aixafi la guitarra a tots els culés que hagin de volar cap a Wembley divendres, o el mateix dissabte, per poder veure la Final de la Champions.

Guardiola: "...al loro", no juguis amb foc aquest cop !.
.


domingo, mayo 22

HE VOTAT…


…per sortir a córrer aquest matí, tot i la calda que fotia (24 graus quan he sortit i amb un sol de justícia !). He fet un recorregut de 6,226 quilòmetres en 30:25, que “con la que estaba cayendo” no està gens malament; ho he fet en tres “etapes”:
-  Casa-Parc de Cervantes-Creu de Pedralbes-Avda. Pedralbes-Diagonal – 3,680 quilòmetres en 18:15
(amb paradeta a la font per remullar la gorra i glopejar una mica d’aigua).
-  Diagonal-Parc de Cervantes – 1,379 quilòmetres en 6:15
(amb una altra paradeta a la font per remullar la gorra i glopejar una mica d’aigua; travesso caminant, cara amunt, el Parc ).
-  Parc Cervantes-Casa – 1,167 quilòmetres en 5:55
Ahir va haver-hi el sopar de Primavera al Club, força animat i amb unes 70 persones, que no està gens malament, i compartint taula amb el -possiblement- el nou alcalde de Sant Just a partir d’avui, el convergent i propietari de la cadena de fleques Ciabbatta. Jo, que voto a Esplugues, no podré donar-li un cop de ma.
A la tarda, abans de marxar cap a la comunió d’en Guillem, pasaré pel col·legi electoral a deixar la meva opinió al respecte d’aquestes eleccions.
Apa... a votar !.
(C.Q.  729  77-411-318)
.

sábado, mayo 21

S’HA ACABAT LA LLIGA…

la tercera Lliga d’en Pep; i la tercera guanyada. I d’aquí a set dies, final de la Champions a Wembley.
Tres Lligues, una Champions, una semifinal de Champions (ens van “birlar” la final anulant aquell gol a Bojan a poc d’acabar el partit)... i novament en portes d’una nova final. Com diuen en les subhastes:
“... alguien da más ?”.

viernes, mayo 20

AVUI FA 19 ANYS...

... del gol de Ronald Koeman a Wembley, el mes de maig de 1992, l'any olímpic.

... i d'aquí a 8 dies tornem a Wembley, al "nou" Wembley.
Serà per a nosaltres el "nou" trofeu de Champions ?.
Sí !    (guanyarem 3-1). No ho dubteu.
.

TRENCANT...

… amb una regla “no escrita”, polititzaré una mica aquesta entrada:
Malauradament, no passarà rés, rés després de diumenge amb l’acampada a Plaça de Catalunya i d’altres llocs d’Espanya. Els de sempre ho tenen tot tant lligat i ben lligat, que no hi ha qui els hi faci deixar anar... I tinc una inquietud molt gran pel que passarà aquesta nit si finalment es du a terme el desallotjament de la plaça “per no desvirtuar la jornada de reflexió”... ja !. És que també retiraran de presa i corrent, aquesta mateixa nit, tots els cartells que hi ha enganxat dels carrers “perquè no desvirtuïn la nostre reflexió” ? és que demà no hi haurà la foto típica/tòpica dels “alcaldables” de Barcelona a la portada de La Vanguardia ?. Reflexió... ? què hem de reflexionar a aquestes alçades que no sapiguem ja ?. Només de pensar en els cents de milions d’euros dilapidats (...i pagats amb els nostres diners) en cartells, edició de programes que ningú llegeix -entre d’altres motius perquè tothom sap que no els compliran- cartes, banderoles, globus, bosses, samarretes, clauers, bolígrafs, i mil i un gatgets diversos, etc... em poso de més mala llet encara; jo no donaria ni un sol euro als partits polítics per gastar-los en “propaganda electoral” (bé, jo no els donaria ni un euro per rés: que busquessin l’euro porta a porta): si volen el vot en campanya electoral, que surtin a buscar-lo debatent a Ràdios, Televisions, donant entrevistes als diaris, fent mítings a poliesportius i places perquè, qui vulgui escoltar-los, hi vagi; que s’ho guanyin !. Ah!... i llistes obertes d’una punyetera vegada ! (i ni un sol imputat en elles, per descomptat).
He passat per plaça Catalunya aquest migdia; he dit la meva en forma de cartell; I no sé ben bé què dir-vos del que he vist... He trobat grups de gent molt dispersats, molts “grupuscles”, cadascun d’ells “a la seva”... i majoria de “perro-flautes” (no és un menyspreu, creieu-me; és tan sols una imatge gràfica per arreu de la plaça): m’ha faltat trobar-hi gent jove, universitària, gent jove que està molt i molt preparada, la millor preparada que mai ho ha estat en aquest país nostre i que avui malviu a casa dels pares, o amuntegats en pisos amb d’altres “mileuristes universitaris”, i amb "sort" tenint un treball de merda, si és que el tenen. Només espero que a darrera hora no s’hi afegeixin els “anti sistema radicals” a fotre la bulla, i que ho espatllin... (perquè he “arreplegat al vol” algun comentari que m’ha fet posar els pels de punta, referits a què fer si evacuaven la plaça a mitja nit).

Això, per descomptat, no és ni Tiananmen ni la plaça Tahrir de El Cairo... (ni l’escenari del país és, ni remotament, el mateix); però el que està clar és que quelcom s’havia de moure, quelcom s’havia de fer perquè “els de sempre” no seguissin creien que “tot si val” i que rés no els passarà per fer el què fan i pel cóm ho fan (la imatge dels escons del Congrés vuits, mil i un cops repetida, mentre hi ha un debat em treu de polleguera, per exemple...).
Com he posat jo en el cartel que he deixat penjat a la plaça...
                  Si jo “la cago”, pago... que paguin tots ells també !.
Aquest cop ho han fet els més joves, i això està bé: demostren estar “vius”, ser inconformistes.

Ja ha passat a Islàndia (govern al carrer i banquers i financers entre reixes, expiant les destroces que han fet). Perquè no podem somiar en quelcom semblant aquí algun dia ?.
.

jueves, mayo 19

NO...

... no ha tingut sort "lo Pelat". Finalment, el seu cos ha dit: "prou". 
Avui, en roda de premsa, ha anunciat la seva retirada definitiva del món del futbol després de 16 temporades com a professional (... les últimes tres gaire bé "en blanc").
El meu reconeixement cap a un gran, un immens  jugador, que no ha tingut sort amb les lessions.

miércoles, mayo 18

UNA CURSA “PRIVÉE” DE 10 QUILÒMETRES...


Avui, última sessió “indoor” de la setmana, rematada corrent, a la cinta, 10 quilòmetres:
3  a  6:00  -  3  a  5:27  -  3,750  a  5:00   i “esprintant” els darrers 250 metres  a  4:36.
No està gens malament; i és que, des de dimarts passat, he fet:
   - Dimarts, 10 quilòmetres corrent.
   - Dijous, 5 quilòmetres corrent.
   - Diumenge, 20 quilòmetres en bici.
   - Dilluns, 6 quilòmetres corrent.
   - Dimarts, 20 quilòmetres en bici.
   ...i avui dimecres “rematant-ho” amb aquests altres 10 quilòmetres corrent (i cremant 870 calories en 54:20 minuts).
Total, en sis sessions “indoor” (no vaig fer rés ni dimecres, ni divendres ni dissabte passat) he fet 71 quilòmetres.
Des de primers de gener he fet ja 723 quilòmetres, en 76 sessions: 411 quilòmetres en bici i  312 quilòmetres corrent (entre entrenaments, curses i algunes sortides per fora).
Doncs... vaya con el “agüelo” !.
Avui, seguint amb la meva falta de criteri habitual, havia arribat al club amb la intenció de, només, fer exercicis de reforçament de cames; mentre em canviava m'he dit: va, corre una mica; mentre pujava per les escales ho he canviat per un: reforçament de cames, reforçament de cames... Quan m'he pujat finalment a la cinta estava decidit a fer 10 quilòmetres, però “al meu ritme cansino de marató” (a 6:00). Però ja un cop dalt he acabat fent aquests 10 quilòmetres en sèries de 3 quilòmetres, d'acord que no gaire ràpides, però sí “in crescendo” i a sobre, “xulo” que és un, fotent els 250 metres finals a un ritme de 4:36. Ni cal que us digui cóm ha acabat avui de xopa la roba...

Demà i divendres (crec) que descansaré i dissabte sortiré a córrer “por ahí” (gaire bé amb tota seguretat, per la Diagonal). I (crec) que ho faré estrenant el “tritraje Tribanda, a veure què tal s'hi corre amb ell.

(C.Q.  723  76-411-312)
,

martes, mayo 17

N O T I C I Ó N... !

Tot i que això no canviarà el meu pla previst de “cuidadín con las cervecitas que te tomas chaval”, avui he rebut un notición molt reconfortant; recordeu els 78-82 de l'altra dia ?; jo creia que eren quatre quilos de més en UN any... i no: resulta que la revisió mèdica la vaig fer fa DOS anys, així que he guanyat quatre quilos (...jo vull creure que “de múscul”) sí, però en 2 anys i no pas en 1 de sol.
I com que vull “retornar als 78” (compte: tant els 78 com els 82 eren amb roba posada... què us pensàveu ?), avui he continuat fent feina: uns altres 20 quilòmetres més en bici, amb una cremada de gaire bé 400 calories en 44 minuts, més ràpid que diumenge, en que vaig fer els mateixos 20 quilòmetres en 53 minuts, tot i que la resistència dels pedals d'avui ha estat forta (10) i constant tota l'estona... uns estiraments, dutxa i cap a casa.

(C.Q.  713  75-411-302)
.

ANY NOU.... SAMARRETA NOVA !


Un any més, samarreta nova; ja ens hi anirem acostumant, suposo...

A mi, particularment, m’agrada... excepte per lo de portar el logo d’UNICEFal cul; gaire bé tots els jugadors porten la samarreta per fora dels pantalons, però els que no ho fan -com és el cas d’en Piqué- amagaran dins dels pantalons el logo, més a prop encara “del cul” (...és que no hi ha pensat ningú en això...?).
.

lunes, mayo 16

EN HAILE GEBRSELASSIE…


… s’ha quedat sense el seu successor natural a la Marató perquè avui, en un desgraciat accident (?) ha mort l’atleta keniata SAMUEL WANJIRU, l’actual campió olímpic de Marató a Beijing 2008 (...que és aquella ciutat a la que tota la vida li havíem dit Pekín) i que era el més ferm aspirant a succeir a Haile Gebrselassie, “l’estratosfèric” i menut corredor maratoniá etíop, que -després de “punxar” a la Marató de Nova York d’aquest any i anunciar que és retirava de la competició- ha fet marxa enrere (i no, no és aquesta una nova modalitat atlètica) i ja és prepara a fons pels Jocs Olímpics de London 2012, olimpíada en la que ja no podrà competir amb el malaurat Samuel Wanjiru.

Pel que fa a mi, i després de passar-me tot el dia amunt i avall per terres gironines, si ahir vaig fer 20 quilòmetres en bici, avui n’he fet 6 corrent (1 a 6:00 i 5 a 5:27) en 33:25 minuts i cremant 426 calories, que ja està força bé "per la meva panxeta". He estat corrent i, a la vegada, intentant aixecar els ànims de l’Albert, que va patir un punyeter i desgraciat incident a la Iron Man 70.3 de Mallorca: va rebentar la coberta de la roda del darrere al quilòmetre 70; quina putada!. Per la resta de “Tribanderos”, bones noticies:
en David per poc baixa de les 5 hores (5:08:22), l’Alberto va lluitar com una bèstia (5:50:26), i en Pau va acabar-la molt, però que molt dignament (6:02:06); l’Alberto i en Pau debutaven en la distància.
Tots quatre van deixar, tots, el pavelló TRIBANDA ben alt !
(llàstima de "lo de l’Albert", perquè estava molt il·lusionat, i esperançat en poder baixar de les 5 hores; s’havia preparat prou bé... i -a sobre- anava bé, molt bé, fins a la “rebentada”).

(C.Q.  693  74-391-302)
.

FOTEM-LI 20 !

video
(entrada de diumenge al vespre)

Des d’ahir em fot molt mal l’esquena, a la zona lumbar; ara feia dies que no m’emprenyava (... haig de canviar, però ja, de matalàs !).
Així les coses, no volia passar un dia més sense fer rés (l’últim cop, els 5 quilòmetres corrent de dijous), així que a mitja tarda me n’he anat cap el club. Mentre arribava em deia:
- va, na estoneta de bici i plega...
- res de bici: sauna i jacuzzi...
- podries córrer una mica, sense forçar...
- no, el que has de fer són exercicis de reforçament de cames...
... total, que finalment el que he fet han estat 20 quilòmetres en bici, a bon ritme i amb bona resistència de pedals, durant 53 minuts i cremant 423 calories; i, en acabar, cap el Camp Nou a veure l’intranscendent partit amb el Deportivo (0-0), amb lliurament de la Copa de la Lliga 2010-2011 en acabar, “entrenament” pel proper dia 29, en que tornarem al Estadi per celebrar la Champions !.

(C.Q.  687  73-391-296)
.

domingo, mayo 15

78 - 82

(entrada de dijous)
Què és això....
  • Un resultat ajustat de bàsquet ? 
  • Els mils d’euros guanyats l’any passat i els que ja porto guanyats aquest any a aquestes alçades ?
  • Un quadrienni meravellós, amb records nostàlgics de joventut (tenia jo 21-25 anys...)?
Què va !. Aquestes dues punyeteres xifres son els meus quilos d'ara fa un any (78) i els meus quilos d’ara mateix (82); aquesta ha estat la cruel constatació que he pogut fer aquest matí durant la rutinària revisió mèdica d’empresa. Quatre... quatre quilos més !. Amb la de quilòmetres i quilòmetres que he corregut, amb la de suades que m’he pegat... si m'arribo a quedar quiet, sense fer exercici, ja ni m’ho imagino. Encara que crec que, els darrers 3, els he “agafat” entre febrer i abril.
Així que ja tinc un nou objectiu, que no una obsessió:  tornar als meus ideals 78 / 79 quilos.
I ja he començat "a poner manos a la obra" aquesta mateixa tarda: uns altres 5 quilòmetres corrent a la cinta ( els primers 4,5 a ritme 5:15 i els darrers 500 metres a 4:36 ) amb una durada de 25:50 i una cremada de 430 calories. Continuant així, i vigilant una mica el que menjo... i les "cervesetes", en 15/20 dies tinc que tenir-ho enllestit.

Aquest vespre marxa cap a Palma part del equip Tribanda de Triatló: en Pau, l'Albert, l'Alberto i en David;  molta, molta sort a la vostre Iron Man mallorquina ! 
(el repte?: 1,9 quilòmetres nedant a la badia d'Alcudia -  90 quilòmetres en bici - i córrer una mitja marató, amb els seus durs 21,097 quilòmetres)
(esgarrifa només el pensar que l'Albert -per exemple- té com a objectiu... "baixar de les CINC hores" !)

Ah!, avui ja m’he pogut tornar a dutxar a la meva dutxa... gràcies Edu.
(hola Carlota, no sabía que “venías por aquí"...)

(C.Q.  667  72-371-296)
.

miércoles, mayo 11

CAMPIONS DE LLIGA...


... per tercer any consecutiu.
I és que está clar que, 

SER  DEL  BARÇA  ÉS  EL  MILLOR  QUE  HI  HA !.

Avui finalment la sortida en moto ha estat tota per la costa, des de Barcelona fins a Platja d'Aro, passant -per tant- per un dels meus trams favorits: els 21 quilòmetres des de Tossa de Mar i fins a Sant Feliu de Guíxols, per la que jo anomeno “la carretera de l'Any” (perquè hi han, exactament, 365 revolts, un per cada dia d'un any).
Un comentari al respecte dels 10 quilòmetres d'ahir: no només els vaig córrer, sinó que els vaig fer -com ja també vaig fer dilluns- canviant la meva manera de córrer; estic intentant passar d'un córrer “pendular” (el tronc tirat endavant, sense aixecar els genolls i gaire bé sense aixecar els talons de terra) a un córrer “circular” (el tronc completament vertical, aixecant els genolls i fent l'esforç d'aixecar els talons). És més cansat a nivell muscular, però vas més ràpid, corres més; però avui per avui, aquest no és un córrer “natural” per a mi, “no em surt si no hi penso contínuament”... serà qüestió d'anar-ho entrenant, entrenant i, a la vegada, anar fent tirades i més tirades en cinta de 10 quilòmetres a velocitat inferior als 5:00 (11,5-11 estaria bé) per anar accelerant el meu ritme "normal" de córrer.
.

martes, mayo 10

AHIR 5 ?, DONCS AVUI.... 10


Després d'haver estat tot el dia enclaustrat en aquest edifici, el “Cibernarium” del 22@ per unes jornades professionals de digitalització de Pime's, me n'he anat cap el club per estirar la musculatura enquistada després de tantes hores assegut i sense poder moure'm. I sent conseqüent amb la meva tradicional manca total de criteri (anava disposat a fer uns quilòmetres en bici), finalment m'he pujat altra cop a la cinta i, apa!, m'he cruspit uns altres 10 quilòmetresSi ahir vaig fer una sèrie curta -però ràpida- de 5 quilòmetres, avui (potser esperonat per haver estat xerrant amb una berlinesa) he anat “a ritme marató berlinés”:
5 quilòmetres a 6:00,   4,5 quilòmetres a 5:27... i un darrer mig quilòmetre “sprintant” a 4:36; i el més curiós és que avui he acabat millor que ahir (altra cop “xorrejant” això sí; m'he deixat a la cinta 880 calories en 57 minuts exactes).
I demà... tinc festa !. Me'n aniré a donar un llarg vol en moto, encara no sé on; el que sí serà és una ruta amb revolts, per poder “gastar pneumàtic”.

(C.Q.  662  71-371-291)
.

lunes, mayo 9

CANVI D'HÀBIT...


Sí, perquè avui per primer cop, després de més de 5 anys, no m'he dutxat a la primera de les dutxes entrant a ma dreta. No em pregunteu el perquè, però des del primer dia en que vaig trepitjar el vestuari m'he dutxat sempre, sempre, en aquesta mateixa dutxa... fins avui. I, perquè ? (cony, ja semblo en “Llourinho”): doncs perquè l'escarxofa “raja malament” i no et pots dutxar en condicions de caiguda d'aigua continua; ja estava així la setmana passada, però avui ja me n'he cansat i per primer cop després de tants anys no m'he dutxat “on sempre”. Això de dutxar-se sempre al mateix lloc ho farà tothom, o és que jo soc un paio pintoresc ?.
Aquesta nova dutxa s'ha endut per davant tota la suor provocada per 5 quilòmetres corrent a la cinta (2 a 5:27, 2 a 5:00 i 1 a 4:36, una mitja de 5:08) durant 25:40 i cremant 430 calories. Ho sento, però no em cansaré de dir que a la sala fot calor, moooolta calor.

Dimecres tinc festa i ho “celebraré” amb una sortideta en moto; té tots els números el anar-me'n fins a Colliure, anant i tornant per Port Bou i la seva revirada carretera. No sé, ja veurem (perquè haig d'estar de tornada a Barcelona a les cinc com a molt tard).

(C.Q.  652  70-371-281)
.

domingo, mayo 8

DERBY DESCAFEÏNAT

El d'avui ha estat un "derby molt descafeïnat", sense gaire intensitat: tothom sabia cóm acabaria el partit abans de que comencés.
Un puntet més i... CAMPIONS ! per tercer any consecutiu (... i si el Madrid no guanya dimarts, no necessitarem ni aquest puntet).
Immens "lo puto Gusiluz" !
.

TRIATLÓ DE SITGES 2011













L'equip Tribanda -com sempre- ha donat la cara,  en un dia ben gris, amb la mar força "remogude" !!! (només cal veure la foto)... 
Inici de temporada "triatlera" molt esperançador...

I aquesta tarda... a menjar periquitos per berenar !.
.

viernes, mayo 6


… avui sí que he anat a fer una mica de bici al club: 10 quilòmetres a molt bon ritme, amb forta resistència de pedals, en 25:25... però cremant només 204 calories (per cremar, s’ha de córrer); i si he anat a pedalejar ha estat per treure’m de sobre la mala llet que portava pel “crujío” que m’han fotut els del taller pel servei de manteniment dels 30.000 quilòmetres de la Triumph. Quin pal!; després és queixen de que la gent no porta motos i cotxes als serveis oficials.
Diumenge toca un "mixte" a Sitges: per una banda, l'equip Tribanda farà la Triatló i per altra, hi ha una trobada de "Triumph's clàsiques".
(C.Q.  647  69-371-276)
.

jueves, mayo 5

SÈRIE “IN CRESCENDO” CURTA…


Un cop alleugerides les agulletes als braços pels exercicis de dilluns, i després de no haver trepitjat el club ni dimarts -partit al Camp Nou- ni ahir dimecres -mandra, després d’haver deixat per la tarda la Triumph al taller per la revisió dels 30.000- avui sí que he enfilat cap el club disposat, en principi, a fer una mica de bici. Però com que tinc menys criteri que una gamba de Palamós, en lloc de bici m’he pujat directament a la cinta  per córrer 6 quilòmetres: 2 a 6:00, 2 a 5:27, 1 a 5:00 i acabant el darrer a 4:36... el que us deia, una sèrie curta “in crescendo”. Evidentment, he acabat completament xop (fot moooolta calor a la sala) però no gaire “tocat”. Han estat 32:37 corrent, cremant 517 calories, que no està gens malament. Una llaaaarga sessió d’estiraments, dutxa i cap a casa...
En Pau (no, no és el de la foto) s'ha fotut de lloros aquest matí anant amb bici baixant de Vallvidrera; té els palmells de les dues mans ben rascats (amb l'asfalt, la abrasió a la pell és brutal i més anant sense guants!) i, per tant, és dubtosa la seva participació a la Triatló de Sitges de diumenge, ja que li anirá de pena el agafar-se al manillar de la bici, i més acabant de sortir de l'aigua, amb la pell "estovada"... Espero que és recuperi a temps, ja que aquesta l'ha entrenat (com a preparació de la IronMan de Mallorca del dia 14 d'aquest mes). 

(C.Q.  637  68-361-276)
.

miércoles, mayo 4

"GALLINA DE PIEL", que deia aquell...

video
Himne cantat "a capela" aquesta nit en el partit de tornada de semifinals de la Champions.  IM  PRE  SSIO  NANT !!!
.

ELS DIARIS DIGITALS ...

A que no dirieu quin ha estat el discurs "merengón" ? Doncs, el de sempre; és que no se'n cansen, eh ?.
Autocrítica per haver xutat només TRES cops a porta en tota la eliminatòria ?: cap ni una, és clar.
Ara, "Llourinho", ja saps el perquè: per guanyar, s'ha de jugar a futbol, no a això a que has fet jugar a tots aquest grans jugadors que tens (que això no és Italia, nano !).
(per cert, quin "papelón" que li ha tocat fer al pobre del Karanka, havent estat ell jugador de futbol abans...)

"Adiós con honor"   AS

"No pudo ser... y además era imposible"   M A R C A

"Sí, sí, sí... nos vamos a LondresEL MUNDO DEPORTIVO


"Wembley nos espera"  SPORT
.

martes, mayo 3

DEU MINUTS PER LES VUIT DEL VESPRE…

… i aquí a Esplugues, no gaire lluny del Camp Nou, n’està caient una de bona; ara que, per xàfec, el que m’ha enxampat de ple al centre de Barcelona, al carrer Pelai; portava una bona estona tronant, amb el cel ennegrit però he pensat, des de les cinc: no, no plourà, aguantarà així. Però, sí sí ... tot ha estat pujar a la moto, con sentir un “goterot”, d’aquells que gaire bé fan 4 centímetres de diàmetre, al casc; i després un altra, i un altra... jo ja estava en marxa i allò ja no ha parat. Indescriptible l’estat com ha quedat la roba (l’americana i els pantalons, per llençar) i les sabates... per no parlar de cóm he tingut que escórrer els calçotets quan me’ls he tret... quina passada !. I un “boleto” premiat del Euromillón amb 10,50 euros a prendre pel sac: el portava, doblegat, a la butxaca dels pantalons i s’han quedat les dues cares impregnades, enganxades, inseparables... Tot un espectacle la terrassa de casa amb l’escampall de roba penjada: la jaqueta, l’americana, els pantalons, les sabates (crec que ja irrecuperables també) i tot el que portava a les butxaques, tot xop, ben xop. Sort que, previsorament,  m’havia deixat la Blackberry a la butxaca interior de l’americana, sinó, també “bye-bye!” per ella.

Les vuit; això continua pintant malament; ja no trona, però la pluja no afluixa i el cel és ben fosc. No sé cóm m’ho faré, però jo me’n vaig al camp sí o sí, perquè, ni en el millor dels seus escenaris possibles, en “Llourinho” s’hagués imaginat que aquesta inesperada pluja seria el seu millor aliat per fer front al futbol de “toque, toque i toque” del Barça. Rectifico, torna a tronar.

Me’n vaig cap a can Barça !.
Bueno, no, que plou molt....
Va, sí, me n'hi en vaig, que els hem de "machacar" !  
Adéu !!!.
.

lunes, mayo 2

SÓN UNA MICA MÉS DE TRES QUARTS D’ONZE TOCATS…


... demà, a aquesta hora, ja estarà tot dat i beneït.
Algú dubte que estarem orgullosos dels nostres, cridant, saltant, embogint...?.
Sí, el partit haurà estat tens, dur, entremaliat, barriobajero en moltes fases, ens hauran provocat tot i més (aplicaran la “política de tierra quemada”: yo no jugaré la Final, pero voy a hacer que varios de vosotros tampoco podáis jugarla); però no haurem caigut en la provocació.
Tercera final de la Champions en sis anys... alguien dá más ?.

Força  Barça !

(avui, per des estressar-me, he anat pel club a estirar una mica les cames -3 quilòmetres a bon ritme- he fet 5 dels exercicis de reforçament de braços, en dues sèries de 25 cadascun, una part -curta- de la classe d’abdominals amb l’Albert i els tradicionals i necessaris estiraments).

(C.Q.  631  67-361-270)
.

PREPARANT-NOS PER DEMÀ !

domingo, mayo 1

BEFORE… AND AFTER


La temporada s’ha acabat ! (per a mi al menys…). I com estava previst, ho he fet amb "nocturnitat i alevosia" corrent la II Nocturna de L’Hospitalet; l’he correguda amb Olga, com ja ho vaig fer també a la “Sansi de Lloret” el desembre passat. Finalment, només he fet una de les dues voltes, 5 quilòmetres, en un temps de 24:09 (a un bon ritme de 4:50 per aquestes alçades de la temporada) o el que és el mateix, he arribat el 110 entre els 947 que van córrer la cursa de 5 quilòmetres; tot i que estava apuntat "a la llarga" en arribar al primer pas per meta, en lloc de continuar i fer la segona volta, m’ha arribat el flaire de la fideuá i he decidit sobre la marxa deixar-ho estar fent només una volta i anar-me’n a cruspir un bon plat.
Molt bon temps de Olga (26:45) i rapidíssimes com sempre (en la cursa sencera de 2 voltes, 10 quilòmetres) les meves dues “Cobardes favorites”: Montse va acabar en 45:05 i Maria José en 46:54.
Les fotos son del before cursa i after cursa (amb la fideuá, cóm no ! (per cert, excel·lent i cuinada amb llenya).
Ah!: aquest any sí que varen parar el transit i no varem tenir que creuar la Gran Via corrent entre els cotxes en marxa...  Tot un detall !.

(C.Q.  628  66-361-267)
.