HI HA DUES COSES...

(Dijous, 18)

De ben petit, el meu pare em deia:

- “Txabi, la confiança costa molt de guanyar... però molt poc de perdre”.

Cóm és nota que el meu estimat pare no corria i que, d'esport, poca cosa o res. Perquè amb els anys he descobert que no és només la confiança; hi ha -com a mínim- una altra cosa que costa molt i molt, però que molt de guanyar, i que costa poc, molt poc, però que molt poc, de perdre: la forma !.

Sincerament, crec que -tot i no competir en els darrers mesos- vaig acabar la temporada en molt bona forma. Fresc. Estava realment “en forma”. És més, vaig seguir entrenant fins a finals de juliol inclús.

Però avui me n'he adonat que he tornat de Florència una mica “passat de pes” (punyetera pasta fresca al dente “no cremada com cal” i punyeters “filets a la florentina”) i que he perdut la forma d'una manera espatarrant; i només en menys d'un parell de setmanes !.

Avui he tornat a fer “La Ruta dels Molins”; he sortit passades les vuit del vespre perquè la calor -i sobre tot la humitat- eren insuportables avui. He fet el camí d'anada a bon ritme, en poc més de 16 minutets; però, renoi, a la tornada se m'ha fet molt “cara amunt” (real i literalment). M'he volgut “enganyar a mi mateix” durant una bona estona dient-me “no corris, que ja és fosc -això era veritat- i et pots fotre de cap per aquests senders entre arbres, i aquesta hora ja no passa ningú per aquí”, així que he anat algunes estones caminant. Però la realitat era que anava una mica fos i, a sobre, ha tornat el dolor-molèstia al genoll esquerra.

A partir d'ara, per tornar-me a posar en forma sortiré a córrer, dia sí-dia no, “al estil del estiu del 2010”: caminant a bon ritme cara amunt cap al Santuari de Puig-l'agulla i baixant corrent (... si el genoll em respon). Espero no fotrem de cap.

Tornant, breument i només de passada, al “ditet del Mourinho”; el millor de tot és que no cal dir rés, que no cal afegir-hi res: amb la sola visió de les imatges ja ni ha prou i suficient. Penós, vergonyós, humiliant...

Del llibre d'en K. Follet li han caigut avui unes altres 88 pàgines (avui poc temps per la lectura); ja anem per la 758 i cada cop falta menys per arribar a les 1.017 que té (“ja estem” a mitjans de juny de 1917 i en Lenin acaba de tornar a Rússia després del seu exili suis i comença amb la seva revolució bolchevique; i a Anglaterra s'acaba d'aprovar -de la ma dels conservadors i només per pura “estratègia matemàtica electoralista conjectural del moment”- el vot per a les dones, tot i que amb grans limitacions encara; no és encara el sufragi universal).

(Divendres, 19)

Ni brot, no he fotut ni brot en tot el dia (llegir, llegir, piscina.... vacances !).

Al pobre Follet li manquen ja menys de 100 pàgines... demà dissabte l'acabo; si us interessa descobrir el perquè, els què, el cóm, el qui, les obscures, desconegudes i secretes (i no tan obscures. ni desconegudes ni no tant secretes) intencions i aliances -conegudes i descunegudes- dels diferents països que varen provocar l'enfrontament de la Primera Guerra Mundial, aquesta és una novel·la molt didàctica. El que sembla realment increïble és que, havent passat el que va passar (i amb tants cents de mils de morts inútils per part d'uns i dels altres) -i sabent els perquè va passar- hi tornessim a caure només 21 anys després. De veritat, aquesta novel·la és molt didàctica pels que no estàvem avesats en els “tejemanejes” que van provocar el primer conflicte bèl·lic mundial.

Què estúpid, inconscient i irracional pot arribar a ser l'home (... i “l'homo-politicus” ja ni us ho explico).

Avui me n'he assabentat de que, des de fa ja uns deu anys, cada diumenge a les 08,30 un grup (de 4, 6, 8 ó 10...) és troben a la font del passeig per sortir a córrer. No hi ha “convocatoria”: qui el diumenge pot anar-hi, hi va. Arranquen a les 08,45 amb els qui hagin arribat i corren una hora/hora i mitja (uns dotze-quinze quilòmetres, normalment per muntanya). Son “gent gran” (passen tots dels 40) i tenen diferents “nivells”, però durant el recorregut “és van esperant”. Si em desperto a temps, i m'hi veig amb ganes -i el genoll esquerra em deixa de donar pel sac- aquest diumenge m'hi apunto.

Per cert, cau foc del cel des de dimecres ! Collons amb l'airet africà, que fa que estigui fotent una calor espantosa i molta humitat, que no sembla que hagi de canviar fins, precisament, diumenge.

.