CÓRRER AMB EL CAP...



No ha pogut ser...

... (no literalment, és clar) en lloc de córrer amb el cor és el que et permet parar quan cal fer-ho. I això és el que he fet avui al club.

Inicialment el pla d'avui era córrer 10 quilòmetres, després dels 5 que vaig córrer ahir. I amb aquest ànim he pujat a la cinta; m'he posat a ritme 5:27 i... a córrer !. Però els quàdriceps m'han estat “grinyolant” tot el dia, una espècie de “despertar de les agulletes” que ja feia temps que no sentia.

He corregut durant 7 quilòmetres a 5:27 per acabar accelerant el ritme durant els 500 metres finals a 5:00 (p'a chulo, yo!). 

Total, que he acabat corrent només 7,5 quilòmetres -en lloc dels 10 previstos- durant 40:50 i fent una bona cremada de 656 calories, que tampoc està gens malament “post-àpats nadalencs”.

Ara mateix, el adoloriment que tinc en els quàdriceps és molt i molt semblant al que sentia en acabar les meves primeres curses allà l'any 2008, quan corria... però no entrenava.

Visto lo visto, hi haurà canvi de plans per aquesta setmana: demà no correré; i dijous... ja ho veurem. El que sí és segur és que diumenge, de córrer la Mitja Marató a Sitges, ná de ná; correré la cursa de 10 quilòmetres i m'ho prendré com un “entrenament amb companyia”.

(C.Q.  12,5   2-0-12,5)