Avui és dimecres i, com a tal (des de que “faig bondat”) he anat a córrer amb la colla; avui, amb participació d’altíssim nivell: un corredor maratonià danès (... 2:20 en Marató al 1991 a Dinamarca i 2:45 a la Marató de Barcelona de fa dos anys, crec recordar que ha dit l'Albert). Però jo l’he vist el clatell només els primers metres i ja després en arribar a la font, és clar. El recorregut d’avui, finalment, ha estat força exigent, per a mi al menys:
http://connect.garmin.com/activity/183780740
Avui, tot esperant en Tomás, hem sortit per tandes: primer torn per la
Maria, la Belén, en Ramón i l’Enric. Quan deurien portar fets uns 750 metres,
hem arrancat “el danés”, en Tomás, en Per, l’Albert i jo. Poc abans d’arribar al
carrer Major, jo ja anava solet. M’he buscat al·licients per no abaixar la
guàrdia: primer, en enfilar el carrer Major, enxampar la Belén (finalment a la rotonda
de la frontera Esplugues-Sant Just); el següent objectiu, atrapar en Ramón i la
María abans d’arribar al Cervantes... i ho he aconseguit, després d’anar una bona
estona engantxat al darrera seu a l’alçada del Col·legi Alemany i tota la baixada fins a
la rotonda de la sortida de la Ronda (allà és on els he enxampat). Amb la calor que
feia, o em buscava aquest al·licients, o defallia. Refrigeri a la font del
Cervantes una estoneta. Després en Per, el danès, en Tomás i l’Albert han anat fins a la Creu de
Pedralbes.
I quan jo creia que la resta desfaríem el recorreut pel camí habitual (per la Nestlé), el
maleït d'en Ramón ens ha dit: perquè no tornem pujant per Sant Joan de Déu ?. I, apa,
cap amunt que fa pujada (durillo, per a mi al menys, però he fet la pujada “del
tirón”). Amb l'al·licient de no perdre de vista, a menys de 5 metres, els talons d’en Ramón i de l’Enric,
d’allà hen anat altra cop fins el cole alemany, baixada pel carrer Major i enfilada cap el
club, ara ja amb la Maria un parell de metres per davant meu... Ha estat aleshores quan m’he entrebancat amb les
maleïdes planxes de les obres a la vorera: he pitjat una d’elles amb el peu
esquerra, s’ha aixecat ("en plan puente levadizo") i he pitjat amb el peu dret la planxa quan
aquesta encara era amunt i, en baixar i rebotar contra el terra, m’ha rebotat el genoll. Hem tingut que
parar, a falta d'uns 400 metres per arribar al club. Ensurt, però sembla que no ha
estat rés (veurem demà quan em llevi...).
Fa calor, és dur, aquests nanos acabaran amb mi... però intento no fallar-me
a mi mateix mantenint aquestes sortides dels dimecres i divendres. És bo per a mi... i, ja se sap: "lo bueno cuesta y hay que sudarlo".
(C.Q.
539 58-273-266)
No hay comentarios:
Publicar un comentario