¡¡ Peasso revolcón... !!

Avui he arrancat, en arribar al club, corrent a la cinta; ja ni recordava els dies que feia que no m’hi pujava (crec que des de que vaig reprendre la “normalitat” de sortir a córrer per fora amb la colla els dimecres i els divendres); i ja no recordava tampoc lo ensopida que és la cita... i avui tenia tantes ganes de córrer com de llençar-me de cap escales avall. I és per això que, mentre corria, anava mirant de reüll pels miralls per veure si arribava la Mercedes i podia trobar la “coartada” per deixar de córrer i canviar d’activitat (jugar a soft-ràquet); però no, la Mercedes no ha arribat... però sí ho ha fet la Susana (per cert, avui és el seu aniversari) quan jo ja portava correguts 1,5 quilòmetres.

Peasso revolcón que m’ha donat ! 15-13, 15-13, 15-11, 13-15  i  15-12.

Sense pal·liatius. Ni una sola excusa; tot i que jo estava avui “pesat de cames”, la Susana ha millorat, i molt, el seu joc... i a sobre hi arriba a tot, és incombustible (SusanitaDuracel) el que deixa gaire bé “inutilitzada” la meva millor arma, i que tants punts sovint em dona i tant encabrona als meus rivals: les meves deixades mortals. I avui no he sabut contrarestar  aquest “arribar-hi a tot” de la Susana i he insistit, un cop i un altra, amb les deixades a les que -gaire bé sempre- hi arribava. I a sobre, he anat sempre per darrere i jo, quan em poso 3-0 ó 5-1 en contra, se’m fa molt muntanya amunt el partit. A més a més, avui ens hem repartit llenya de valent, amb cops de raqueta -involuntaris- l’un a l'altra: cara, dits, cames (veurem cóm es lleva demà al matí “mi pobre dedo corassón” de la ma dreta...).

Quina gran putada, i quina desgràcia, lo dels focs de l’Empordà !.



Palau Surroca molt i molt a prop de les flames ahir...

(C.Q.   654  74-291-363)