domingo, julio 1

“Se cierra el telón…”


Amb la d’avui (“XXII edició de la Cursa de La Vila Olímpica”) dono per tancada la temporada de curses. En Txabi-runner s’atura fins el setembre (de competir, és clar).
Com s’esperava, el matí s’ha llevat encapotat... però amb 26 graus de temperatura ja a les set del matí, 27 a les vuit i més de 28 a les nou en arrancar a córrer. He passat a recollir a Olga cap els voltants de les 8 (ella tenia la meva bossa amb els obsequis i el dorsal) i ja després m’he trobat amb en Tomás a la línea de sortida (MMP a final de cursa, amb uns excel·lents  43:20... una màquina !; he fet bé en dir-li que no em seguís... jeje) . El sol ens ha donat una treva generosa i no ha tret el nas de entre els núvols fins al quilòmetre 8 i mig i llavors, per sort, anàvem per carrers paral·lels a mar, o sigui que els edificis ens donaven ombra (excepte a les cruïlles). El recorregut força ensopit, amb tirades llargues, ara en direcció cap a Badalona, ara cap a Barcelona, ara cap a Badalona, ara cap a Barcelona... I no en tinc ni idea del temps que he fet, però crec que rondarà els 52:00 (vaig fer 49:18 el 2010 en aquesta cursa) comptant fins i tot el minut que he parat a l’avituallament per beure perquè, ja sabeu: córrer i beure a la vegada són dues coses que en Txabi no pot fer alhora; i avui, amb la altíssima humitat que hi havia, calia hidratar-se bé per dins per compensar tot el que anàvem llençant fora. I no sé al temps que he fet perquè he pitjat malament el botó del Garmin, abans fins i tot de que localitzés el satèl·lit, i no he pogut parametritzar la cursa, així que hauré d’esperar que publiquin el temps oficial, que a hores d’ara -i ja és estrany amb la gent de ChampionXip- no ho estan (deu ser degut, potser, per les tres curses posteriors de nanos que feien també avui, la darrera a quarts de dotze).
En resum, temporada de “ni fred ni calor”: he competit menys i els resultats no han estat sempre millors que els de 2011. Però... esto es lo que hay !. Ara jo ja corro per gaudir-ne, no per machacar-me. I, pel que s’està veient, les meves curses de 10 quilòmetres sovintejeran “lo puto cinc” altra cop.
Què hi farem !.
¡ Última hora ! : temps final      5 1 : 4 9  
(de les 39 curses que he fet fins ara de 10 quilòmetres, només n’he fet 6 més lentes que aquesta); ja deia jo que rondaria els 52.
Malament, Txabi, malament...
(C.Q.  613  69-273-340)


No hay comentarios:

Publicar un comentario