domingo, mayo 26

Per fi, “lo puto cinc” ha tornat a desaparèixer !


... i espero que ja no torni.
Des de febrer de 2012 no deixava de veure “lo puto cinc” al crono en acabar les curses. He fet, fins ara, 51 curses de 10 quilòmetres i només en 17 d’elles -amb la d’avui- he acabat per sota de 50 minuts. El meu crono d’avui, 49:39  i acabant en el lloc 1.935, i el 75é de la meva categoria, la dels "juràsics"; tampoc no és per tirar-hi coets, però després de tant de temps, per a mi és tot un èxit. Sí, ja sé, els “agoreros toca-collons” habituals diran que, és clar “era una cursa en baixada”... però tampoc n’hi ha per tant: no deixen de ser 10 quilòmetres.
Cursa ben organitzada la d’avui, la primera “DiR/Guardia Urbana”; l’únic “però”, la samarreta; i és per això que jo no he corregut amb ella, tot i que la gran majoria de corredors (+de 8.000 finalment) sí que ho ha fet. Sortida sense aglomeracions: toooooota la Diagonal, a lo llarg i a lo ample, era per nosaltres, i -a sobre- han fet dues sortides; jo he sortit a la primera, amb la Su (...que ha arrancat a córrer sense “engegar “  el seu Garmin, com si fos una nerviosa principiant), la Laura i en Xavi (...tiempazo final que ha fet el paio; crec que ell l'ha acabat quan jo encara era al quilòmetre 7,5). Des del mateix moment de la sortida m’he posat a córrer al meu ritme dièsel, chaca-chaca-chaca, tot i que una mica més ràpid el primer quilòmetre. I aquests han anat caient, un rere l'altra:
4:36, 4:55, 4:49, 4:56, 5:01 (avituallament), 4:55 (aquí m’he trobat -i he deixat enrere- a la Maria, companya de classe de primària i secundària de la meva filla Andrea, i que jugaria un paper important a final de cursa);  4:52, 5:05, 5:12... i aquí altra cop entra en escena María, perquè una mica abans d’arribar al quilòmetre 9 s’ha posat altra cop a la meva alçada i poc a poc l’he vist anar-se allunyant i llavors ha estat quan m’he dit:
-Ah no, Txabi, no, a tu la María no et deixa enrere...
Així que aquests ha estat el meu al·licient engrescador de fi de cursa: el no perdre de vista a la Maria... i així ho he fet, acabant el darrer quilòmetre a 5:02 i creuant meta a poc més de dos metres al darrera seu ( i després ha resultat que la tal María -que jo la feia “primeriza” en això del córrer, va fer diumenge passat la Half de Calella... però això m’ho ha dit en acabar).

El notición de la cursa ha estat que “Little Su”, la Susanna, (que sembla que vagi en moto) ha acabat segona de la categoria absoluta general de dones, tot i que el trofeu que li han donat ha estat el de 3ª corredora arribada (no ha pogut recollir el trofeu perquè estàvem tots esperant que arribés la Trini al costat dels camions guarda-roba... metre la Trini feia la foto a Rosa, que estava recollint -al podi- el trofeu de la Su !)
La imparable Laura també ha fet marcón, i ha acabat 4ª de la seva categoria.

La cosa avui ha acabat amb un esmorzar en un “tipic bar xinés” al costat del Club Bac de Roda, de on són tota aquesta colla de “BDR” (Boixos del Running), que m’han acollit al seu costat en aquestes darreres curses... Son la canya !.

(la foto del grup, gentilesa d’en Xavier Bonastre de TV-3 (si t’han de fer una foto, millor que te la faci un professional, no ? li he demanat que ens la fes, com si ens coneguéssim de toooota  la vida).

(C.Q.  410  41-87-323)

miércoles, mayo 22

Definitivament…


haver jugat ahir a soft-ràquet no va ser una bona idea.
Anem a pams.
   a- per mandra, no em vaig canviar les sabatilles després dels 10 quilòmetres en bici i vaig jugar les dues partides amb les Saucony de córrer: craso error, perquè -metre corro- el peu no se’m mou, però jugant a la pista em “ballava” per dintre al frenar, al desplaçar-me de costat... Resultat: les dues plantes del peu escaldades.
   b- el ajupir-me per arribar a boles baixes a ran de paret, no és –ni molt menys- el millor per la meva esquena.
Tot i així, avui era dimecres i tocava -i volia- anar a córrer amb la colla fins a La Font del Cervantes. Hi hem anat en Pau, l’Enric, la Belén i jo (poc quorum avui). Però:
   a-estic ben constipat, en fase “mocus-candelum-colgandum”, que no ajuda per córrer precisament
   b-els peus em molestaven, per l’escaldada d’ahir.
   c-com que respiro amb la boca oberta -“boquejant” com els peixos- m’he empassat pol·len dels arbres plataners, quedant-se’m a la gola, sense pujar ni baixar, cosa que em feia tossir de mala manera i...
   d-tenia la sensació com de portar dos petits sacs de sorra lligats als turmells perquè, collons, cóm em costava avui aixecar els peus del terra !.
Amb aquest panorama, me n’he anat corrent des del club i fins al davant de Mercadona, a prop de casa, i he tingut que girar cua i tornar gaire bé tota l’estona caminant fins el club. Les cames em pesaven com si fossin de ciment i, ja dic, era al·lucinant el que em costava aixecar els peus del asfalt. si intentava córrer. No m’havia passat mai, ni en els pitjors moments finals de qualsevol de les quatre maratons (... i no exagero). He corregut només -mal comptats- 3 quilòmetres.
Descansaré fins diumenge, per agafar forces per la cursa.
No comptabilitzo, per rés, aquesta desastrosa sortida d’avui. Espero que només hagi estat un “incident puntual”...
 
 

martes, mayo 21

Torna el soft-ràquet !


Després de gaire bé un any, avui he tornat a jugar a soft-ràquet  i -com no- amb la Susanna.
El pas de temps és inexorable  i en un esport com aquest, on la col·locació a la pista i el "toc de canell" són fonamentals, el “deixar-ho un temps” passa factura. Però tot i així, les dues partides perdudes ho han estat per  15-13 i 17-15. ¡ Al loro, que no estamos tan mal !. La Susanna ha millorat, i molt !.
Abans, però, m’he cruspit 10 quilòmetres en bici a bon ritme i resistència de pedals. I demà "toca sortir" amb la colla, que diumenge torna a haver-hi cursa (la DIR/Guàrdia Urbana, per la Diagonal)
Ahir vaig tenir la primera trobada amb la gent amb la que compartiré equip a la “Oncotrail” el mes d’octubre; finalment, serem dosBambini” (one i two); el fet de dir-nos “Bambini” és perquè les samarretes de tots dos equips ens les finança el Col·legi elitista de Girona “Bambini-Montjuic”. Ahir, els del one hi eren tots; ells, segur, la faran corrent mentre que nosaltres -els del two- la farem caminant-trotant-corrent a estones, però majoritàriament, caminant a bon ritme. Ahir, “dels meus” no n’hi havia ni un (Eva, Bàrbara i el marit d’Eva, que crec que es diu Marc). Ens falta “gent per córrer” al two, i he gaire bé convençut a Laura perquè se’ns afegeixi  (Laura és la runner del grup de la Trini, Susanna, Xavi i companyia, amb els que vaig córrer “la cursa del Dimoni” fa un parell de setmanes, la menuda corredora que va quedar segona de la seva categoria, la “Elizabeth Taylor eyes”). Ara ens toca començar a pencar per recollir els calerons... i entrenar !.

La www.oncotrail.cat és una cursa solidària que el que busca és recaptar diners per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer als hospitals de la província de Girona, llocs on s’hi passen hores i hores; tot el que recaptem -un mínim de 1.000 euros per equip inscrit- servirà per pintar parets, canviar sofàs, millorar la il·luminació, instal·lar xarxes wi-fi... per tractar de fer-los l’estància menys “gris”.
Jo avui ja he donat el primer pas: digueu-me agosarat però, mitjançant un contacte professional,  els he escrit a la gent del Celler de Can Roca, demanant-los la seva col·laboració en forma d'obsequiar-nos amb
un menú de degustació per a dues persones
Ells són, i molt, de Girona i crec que seran sensibles a l’idea. Tot és provar-ho. Si em diuen que sí, farem una rifa, una única rifa, amb aquest únic gran premi. Data per a fer-ho coincidir amb les tres últimes xifres del sorteig de la ONCE ? el 31 de juliol. Butlletes a 3 euros (la nostre intenció és recaptar 3.000 euros i destinar-los íntegrament, tots, a la “Fundació Oncotrail”.
A veure si hi ha sort i la bona gent del Celler de Can Roca, actualment “el millor restaurant del món”, ens diuen que sí.
I vosaltres... quantes butlletes voldreu ?
(C.Q.   400  40-87-313)  

lunes, mayo 20

Camí de Ronda de S'Agaró


Camí de Ronda de speedy-txabi en Garmin Connect: Reproductor

Una bona "sortideta" en solitari, amb un perfil interessant... en acabar sobre tot (però quin luxe poder córrer a peu de platja pel Camí de Ronda de S'agaró).

(C.Q.  390  39-77-313)

lunes, mayo 13

Només començar…


… ja sabia jo que me’n penediria !.
Avui, dilluns post-cursa, tocava "sessió de recuperació activa", que diu en Pau (de qui, per cert, avui és el seu 27é aniversari). I amb aquesta idea me n’he anat cap al club, fent 10 quilòmetres en bici a bon ritme i bona resistència de pedals.
És ben curiós: mirada sempre sota el “baremo Txabi”, la cursa d’Esparreguera del dia 5 va ser duriya per a mi; i la d’ahir a Badalona, una setmana després, va ser “duriya de collons”, amb els seus desnivells cara amunt dels primers 5 quilòmetres. Però ves per on (i fins on m’arriba la meva memòria runner) mai, mai, m’he trobat tant bé, tant “sense dolor ni molèsties” a les cames, ni cansament, com em trobo avui després d’una cursa. Ni en els quàdriceps, ni els sòleus, ni els bessons... Literalment, és com si ahir no hagués corregut cap cursa. No ho sé, no ho entenc. La única explicació plausible és que porto una temporadeta d’entrenament continuat, sense alts i baixos, retornant al dia a dia del club i fent coses que feia temps que ja no feia, apart de córrer. Deu ser això (perquè no crec que la sessió de massatge de cames d’ahir, tant bon punt acabada la cursa, tingui gaire a veure amb aquest “petit miracle”). I, a sobre, fent  el raonable bon crono que vaig fer ahir, donades les condicions.
 
¿ I perquè deia que “només començar, ja sabia jo que me’n penediria”?. Doncs perquè avui, després de la pedalada dels 10 quilòmetres me n’he anat a fer l’habitual sessió d’estiraments; i gaire bé sense adonar-me’n, m’he trobat fent la classe d’abdominals amb l’Albert -classe que no faig mai- i que he fet avui gaire bé en un 95% (hi ha exercicis que, per culpa de la meva maleïda esquena, ni somiar de fer-los). I és que per la meva esquena, fer abdominals és el pitjor. Mentre els feia, ja me’n estava penedint; així doncs, demà a patir una bona estona de mal d’esquena... i durant un bon grapat de dies.  ¡Ara que feia dies que no m’emprenyava gaire!.
Tonto, Txabi, si és que sembles tonto, recony !.
(C.Q.   381  38-77-304)
 

domingo, mayo 12

+ Fotos "Cursa del Dimoni"...










Cursa del Dimoni (BDN)


Contradient gaire bé totes les previsions i plans que m’havia fet (no córrer cap cursa aquest mes de maig, fins a la DIR/Guàrdia Urbana del 26 per la Diagonal), ja diumenge passat vaig córrer a Esparreguera. I no content amb això, ahir, a última hora, vaig decidir que podia córrer avui la “Cursa del Dimoni”, a Badalona. Les inscripcions ja eren tancades, però en ser  una cursa gratuïta dins dels actes de les Festes de Maig, vaig pensar en anar-hi igualment. Els hi vaig dir a les meves “princeses runner” i, sorprenentment, per la nit Susanna em va dir que tenia un dorsal, d’una companya que no podria fer-la. Així que aquest matí (com si de Dustin Hofman a “Tootsie” es tractés) he corregut la cursa com a “Rosa”. El que no he pogut fer és “oficialitzar el meu temps”, perquè tenia el dorsal de la Rosa, però no el seu xip. Queda només constància del meu temps en el Garmin.
M’he trobat  amb les princeses i la resta de la colla "BDR" (Bojos del Running) a la zona de sortida, i fent-nos les fotos de rigor. Ells esperaven una cursa “facilona”, però els he anat traient del seu somni, dient-los que sortíem “a peu de mar” i que això s’enfilava per sobre de Montigalá (duriyos els quilòmetres del 2 al 5).
Tret de sortida, i Susanna i Laura que “...si te he visto no me acuerdo” tirant fort des dels primers metres, al igual que en Xavier i en Rubén. L’Andreu i la seva filla anaven al seu ritme. Jo m’he plantejat anar a “ritme dièsel Txabi” el màxim de temps possible, chaca-chaca-chaca, tot i el desnivell i la punyetera calor que feia. Pel darrera, escoltava a Trini animar a un grup d’infermeres doncs avui “és el seu dia” (la he portat gaire bé enganxada al darrera meu tota l’estona; bona cursa, Trini, 23ª a la teva categoria).
Amb el “regal” al quilòmetre 7 de la pujada i baixada pel Pont del Port Esportiu, he fet el tram final de la cursa intentant no abaixar la guàrdia, i creuant meta en  51:45  a ritme promig de  5:14  (un temps que, tenint en compte el desnivell i la calor que fotia, i el desgast competitiu de les sis darreres setmanes, no ha estat gens, però que gens malament).
Laura i el seu trofeu....
Sisena cursa, en sis setmanes consecutives, des del  passat 7 d’abril, amb aquest resum: 
 
-Cursa El Corte Inglés: 7 d’abril...  1:00:06
 
-Mitja Marató CostaMaresme: 14 d’abril...  retirada, per lesió.
 
-Cursa Bombers: 21 d’abril... 53:08
-Nocturna L’Hospitalet: 26 d’abril... 51:19
-Cursa d’Esparreguera: 5 de maig...  52:52
-Cursa del Dimoni: 12 de maig... 51:45
De la colla, avui Speedy-Susanna ha acabat 6ª de la classificació general de dones i 4ª a la seva categoria...  i Laura ("Elizabeth Taylor eyes") ha fet 2ª a la seva categoria, cosa de la que ens en hem assabentat ja esmorzant tots plegats a La Granja, perquè en Xavier ho ha consultat via mòbil a Champion-Chip. Tot una campiona!.
Una bona matinal esportiva, rodejat de bona gent.
Ara ja, sí; ara ja fins el 26 no torno a competir. Paraula !.
(C.Q.  371  37-67-304)

miércoles, mayo 8

Dimecres runner…


Ara ja feia dies que no sortia amb la colla els dimecres, però un moment o altre s’havia de trencar aquesta mala costum. I això que durant tota la tarda he passat per tots els “estadis”:
-Tens els quàdriceps encara carregats, ves-te’n cap a casa i descansa...
-Canviat a casa, ves corrent fins el club i torna amb ells fins a casa, i així correràs menys estona...
-Ves-te’n  al club directament  des del despatx amb la moto, canvia’t allà, però quedat al gimnàs...
-Ves a casa, canvia’t, agafa el cotxe, surt a córrer amb ells i, després d’estirar al club, torna a casa a dutxar-te...
Finalment la darrera ha estat la opció escollida. I he sortit a córrer amb en Pau, en Ramón, la Belen, en Tomás, l’Enric, en Xavi... i la  recentment “estrenada finisher” tri-atleta aquest diumenge a Sitges, la nostre Núria (la mateixa que va fer, soleta, la Transpirinenca -de Port Bou a Ondarribia- en mountain-bike i, com que se li va fer "petita" la tirada, va anar tirant, tirant, per la ruta del Camino de Santiago, fins arribar a Finisterre).  

He fet el recorregut habitual fins a la Font del Parc Cervantes (ells han allargat el recorregut tirant fins a La Creu).
Aquest d’avui és un recorregut -7,5 quilòmetres- que he aconseguit fer, més o menys, al mateix ritme en que ja ho feia habitualment (en 40:06 a ritme 5:20); però avui m’he notat molt cansat, com molt fora de forma, gens alegre. Feia calor, sí, però no és excusa. Haig de continuar entrenant amb regularitat, tornar al dia a dia runner o això anirà cap avall cada cop més, irremediablement.

 
(C.Q.  361  36-67-294)

lunes, mayo 6

Recuperació activa…


No em pregunteu perquè, però avui tinc els quàdriceps trinxats, engarrotats, adolorits...; les llargues pujadetes d'EsparrEguera han passat més factura del que em pensava... i el no entrenar com cal, és clar.
Opcions que tenia avui, davant d'aquest "adolorit" panorama:
- en plegar de pencar, anar-me’n cap a casa a descansar o bé
- fer “recuperació activa” al club.
i he apostat per aquesta darrera; 10 quilòmetres a molt bon ritme en bici i una llaaaaarga, i avui molt més necessària que mai, sessió d’estiraments.
Ay... què dur es fa això d’anar fent anys ! (...els terminis de recuperació son cada cop més llargs). L'esquena ? avui bé, mira tu per on...
Però dimecres, a sortir a córrer amb la colla !.
(C.Q.  353,3  35-67-286,3)

domingo, mayo 5

EsparrEguera, 2013… una més al sac!


Amb dos dels Tribanda esparrEguerins, l'Albert
(MMP absoluta avui) i en Jordi (7é classificat)
Si el 2009 vaig acabar-la en 48’24’’ que és, fins a dia d’avui, la meva 3ª MMP en curses de 10 km i un moooolt bon temps en “l’univers Txabi” (i després de retirar-me al 2010 després de córrer només els seus primers 2,5 quilòmetres) avui -quatre anys després d'aquell 2009- he afegit 4 minuts i 28 segons a aquell tempscollons, un minut i set segons més per any, o el que és el mateix, gaire bé 27 segons més per quilòmetre que fa quatre anys. Perquè avui he creuat meta en un temps de 52’52’’ (...havent parat gaire bé un minut per beure, tot val a dir-ho). Però també és veritat que porto 4 anys més al damunt...

La cursa d’EsparrEguera, digui el que digui l’Albert amb el seu ja famós:
-“... la d'EsparrEguera és una cursa per fer marca”
és una cursa “duriya”. Des d’abans del quilòmetre 2, i fins passat el 6, és una continua pujada, no “heavy”, però sí que puja, puja, i puja... i a ple sol. He aguantat bastant bé, apretant les dents, fins el quilòmetre 5 -avituallament- on m’he parat per beure i refrescar-me (fotia força calor aquest matí). La passada pel polígon, avorrida i pesada com sempre fins gaire bé el quilòmetre 8, i des d’allà ja de baixada altra cop cap EsparrEguera.

Menció especial avui pel meu germà, en Jordi (que viu a Collbató, molt a prop d'EsparrEguera) que no sé què coi es pensava que durava una cursa de 10 quilòmetres; el cas és que ha vingut per poder fer-me fotos a l’arribada a meta... però el paio, un cop donat el tret de sortida, se n’ha anat a esmorzar tranquil·lament...i ha aparegut pel pavelló quan jo ja estava dutxat. Quin cas !.
"... tu segueix a la rubia, Txabi" 
(...i ho he fet mentre he pogut)

Menció especial, també, “para la rubia”, la incombustible Rosa, que ha quedat primera en la seva categoria (com jo, també de “juràssiques”): m’ha tret gaire bé 2 minuts i mig.

Un dels meus, remots, objectius d’avui era “fer pòdium”, doncs segons el llistat d’inscrits només érem 17 els corredors de la meva categoria (la que jo anomeno “els juràssics”, de més de 55 anys); però sí, sí, pòdium... els tres primers maleïts “juràssics” que han creuat meta ho han fet en... 37’. Collons, això no es fa, perquè “destrempa” molt!. Tot i així, he acabat el 10é. de la categoria “juràssica”.


I amb aquesta cursa d'EsparrEguera acabo la repleta “tournée de curses” d’aquest últim mes, en el que he competit tots i cadascuns dels seus 5 caps de setmana: Cursa El Corte Inglés, Mitja Marató Maresme (fallida, per lesió), Bombers, Nocturna de L’H i acabant avui amb la d’EsparrEguera. Ara, a entrenar bé fins el 26 de maig per poder afrontar “amb garanties de fer marca” (baixar de 47:58) la avorrida “Cursa DIR”, de punta a punta de la Diagonal en línea recta.  

(C.Q.  343,3  34-57-286,3)


jueves, mayo 2

Amenaça de “crack-catacrack”


Ja fa dies que em va amenaçant, que la meva esquena em va donant “toques de atención”... què està a punt de fastiguejar-me, i de quina manera !. Però, ves per on: quan més marxa li dono, millor es comporta.
Ahir varem anar amb Marta a caminar una estona per la zona de Vallvidrera (5 quilòmetres “toboganeros” mal comptats); i després de tres dies estant a la frontera de “deixar-me clavat i ben clavat”, a la meva maleïda esquena sembla ser que l’activitat física, en lloc d’empitjorar-ho, ho millora; així, inicialment avui havia pensat anar-me’n cap a casa, després de tota la tarda "patejant-me els carrers" dels voltants de Pl. Molina per feina, perquè la tenia ben encarcarada, adolorida, rígida. Però el que he fet és anar al club a pedalar una estona (10 quilòmetres) i fer una llaaaarga sessió d’estiraments... i ara mateix, com nou (veurem demà). Entre nosaltres: crec que va ser la sessió de màquines de braços de dilluns: massa pes, i per tant, forço massa l’esquena per ajudar-me. La meva esquena i jo: un idil·li dels d’abans, dels de “per toooota la vida” (sense possibilitat de  divorci).
Per cert, del global de  7-0  de la eliminatòria de Champions contra el Bayern millor ni en parlem...
 
(C.Q.  333,3  33-57-276,3)