Dimecres runner…

Ara ja feia dies que no sortia amb la colla els dimecres, però un moment o altre s’havia de trencar aquesta mala costum. I això que durant tota la tarda he passat per tots els “estadis”:

-Tens els quàdriceps encara carregats, ves-te’n cap a casa i descansa...

-Canviat a casa, ves corrent fins el club i torna amb ells fins a casa, i així correràs menys estona...

-Ves-te’n  al club directament  des del despatx amb la moto, canvia’t allà, però quedat al gimnàs...

-Ves a casa, canvia’t, agafa el cotxe, surt a córrer amb ells i, després d’estirar al club, torna a casa a dutxar-te...

Finalment la darrera ha estat la opció escollida. I he sortit a córrer amb en Pau, en Ramón, la Belen, en Tomás, l’Enric, en Xavi... i la  recentment “estrenada finisher” tri-atleta aquest diumenge a Sitges, la nostre Núria (la mateixa que va fer, soleta, la Transpirinenca -de Port Bou a Ondarribia- en mountain-bike i, com que se li va fer "petita" la tirada, va anar tirant, tirant, per la ruta del Camino de Santiago, fins arribar a Finisterre).  

He fet el recorregut habitual fins a la Font del Parc Cervantes (ells han allargat el recorregut tirant fins a La Creu).

Aquest d’avui és un recorregut -7,5 quilòmetres- que he aconseguit fer, més o menys, al mateix ritme en que ja ho feia habitualment (en 40:06 a ritme 5:20); però avui m’he notat molt cansat, com molt fora de forma, gens alegre. Feia calor, sí, però no és excusa. Haig de continuar entrenant amb regularitat, tornar al dia a dia runner o això anirà cap avall cada cop més, irremediablement.

 

(C.Q.  361  36-67-294)