domingo, octubre 13

CORREBARRI 2014: A quien a buen árbol se arrima…


Comencem per les bones notícies: a la “Correbarri 2013” d’avui he aconseguit la meva tercera millor marca personal (MMP) absoluta en curses de 10 quilòmetres:
 48:24 

(tot i que, al pas pels 10 quilòmetres/via Garmin, el meu temps ha estat de 47:57, o sigui, 1 segon menys que la meva MMP... però això no compta a efectes “oficials”).

Tot esperant la sortida...
Ens hauríem de remuntar al mes de febrer 2012 per trobar el meu darrer sub-50 (49:53) a la BDN Running, si no contem la “poc valorada perquè fa baixada” Cursa DIR de la Diagonal, amb 49:39 del maig d'aquest any. El temps d’avui rebaixa en 4:33 el meu temps de la Correbarri 2012, que va ser d’uns llastimosos 52:57.
Enteneu doncs que estigui exultant, oi?.
Sembla ser que al final tindrà raó l’Albert amb allò de que “... entrenant, es millora”.

El títol de l’entrada d'avui té un perquè...
La meva "madrina" avui, Laura Ester Ramos,
la millor portera del planeta aigua,
Campiona del Món de Waterpolo.


Perquè... quí va guanyar la Correbarri-2012 ?: Sant Martí.
Al costat de qui m’havia de posar avui ?
Doncs del de la bona gent del BDR de Sant Martí, “a ver si se me pegaba algo”, of course !:
-Javi (que, preparant la seva Marató de NY, ha intercalat la cursa entre uns altres 20 km),
-Xavi (...sembla que vagi en moto el paio),
-Susanna-Rubén (...de preparació concienzuda),
-Pere (...en busca del xip perdido),
-Jorge (...millor i més ràpid cursa a cursa)
...i sense oblidar-me de
-“lady-flash-paparazzi-Núria” actualment "fora de combat", al igual que també ho estan Trini i Laura (us esperem a totes tres ben aviat corrent al nostre costat):
a tots els BDR, gràcies pel vostre recolzament !.
El matí d'avui era ideal per córrer; una mica de fresqueta, que sempre va bé, digui el que digui MambaSu.
Com sempre, he sortit com una cabra boja (... parlant sempre al meu nivell, és clar); i és que Susanna i Rubén tenien previst-planificat un pla de treball per aquesta cursa molt clar: el d'anar a ritme constant de 4:30 ...i a mi no se’m acut altra cosa que anar gaire bé a roda d’ells els dos primers quilòmetres, tot i haver d'anar sortejant a un bon grapat de corredors. Però em trobava be, així que anat tirant “a un ritme constant”.
El millor de tot ? les sensacions, igual que dimecres.
I això m’ha portat, crec que per primera vegada en la meva història com a "runner tardio", a completar tota una cursa de 10 quilòmetres no corrent, cap ni un d’ells, per sobre de 5:00 (és més, n’estic segur d'això); avui  he anat a:
4:41, 4:46, 4:48, 4:52, 4:52, 4:40, 4:55, 4:59 (uuii, per què poc!) 4:44 i 4:39
que m’ha reportat un ritme promig final de 4:47.
¡ A la vejez, viruelas , Txabi!.
Per cert, Sant Martí (...els de la samarreta més gay avui, "a las pruebas me remito") ha tornat a guanyar la Correbarri, tot i que a nivell individual la cursa l’ha guanyat un corredor dels de Ciutat Vella; els elegants, els de Sants, hem quedat tercers (...espero haver-hi aportat el meu petit granet de sorra, tot tenint en compte que estàvem al costat de la platja).



 
  
 A sobre, a la “colla pessigolles” (sempre estem d'un humor excel·lent)  els de BTV ens han regalat els nostres “segons de glòria televisiva” baixant-nos del photo-call (minut 1:04).
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/10/13/correbarri-curses-populars-atletisme-barcelona/
Repeteixo, les sensacions d’avui han estat immillorables (què bé corres quan corres bé !), al igual que ho ha estat la companyia d’aquests boixos pel córrer que són els companys del BDR: estic fent meva, gràcies a ells, la frase aquella del  “... you’ll never run alone, Txabi” a la que ja m’havia acostumat.
(C.Q.  791  79-175-616)

No hay comentarios:

Publicar un comentario