jueves, diciembre 18

Som animals de costums…


Sí, jo prefereixo veure-ho així, que no pas considerar-ho “manies”. 
I m’explico.
Avui, per darrer cop abans de l’artroscòpia, m’he apropat pel David Lloyd  (demà no podré perquè haig de dur el cotxe a revisió per la tarda, dissabte tinc “overbooking” de “tareas varias” i diumenge... calla, que diumenge potser sí). Doncs avui, quan estava a les dutxes me n’he adonat de que, des del primer dia, m’he dutxat sempre a la mateixa dutxa (de les moltes que hi há). Per cert, és la primera que trobes al entrar a la zona (... i és que sempre he desconfiat “de les dutxes del fons). El mateix em passava ja a Can Mèlich: la mateixa dutxa sempre, durant anys. 
I també me n’he adonat avui de que, en un vestuari enoooorme com el que tenim al Lloyd, sempre, sempre des del primer dia he agafat una taquilla del mateix costat del vestuari (...i, darrerament, fins i tot la mateixa taquilla). 
Manies meves?. No, jo crec que costums...
Avui, a la bici, han caigut els 10 quilòmetres de sempre, però avui a un ritme molt més tranquil (...quan he arribat als 24:04 -temps en que vaig fer els 10 l’altra dia- avui encara me’n quedava per fer 1,5 quilòmetres; no dic rés més). Ho he rematat amb abdominals i peses per reforçament de braços i l’habitual sessió de leg extender (per cert que, lo del "reforçament de braços" que he estat fent, m’anirà de conya ara que hauré de fer servir les crosses durant un bon grapat de dies...).
A veure si diumenge “puc fer el comiat pre-operació”...


(C.Q.  823  94-183-640)

miércoles, diciembre 17

Amb els deures fets…


Sembla ser que dilluns vinent, a l’hora d’enfrontar-me a la meva artroscòpia al genoll de la cama dreta, hi arribaré “amb els deures fets”. No arribo a 77 quilos, he recuperat la musculació a les cames (quàdriceps, sobre tot) i he guanyat en velocitat i resistència a la bici: ahir, sense anar més lluny, vaig fer el temps més baix en 10 quilòmetres que mai he fet (24:04); a més a més, vaig repetir doble sessió (tant de leg extender, com de peses als braços, com d'abdominals).
Després tocaran uns quants dies de “dolce fare niente”... però encara em queda dijous i dissabte per tornar anar al David Lloyd per acabar de posar-me a punt, tot i que fa dies que l’esquena m’està tornant a donar pel sac; no és dolor, és molèstia emprenyadora. Però, què hi farem!.

El compte enrere “artroscòpic” arriba ja al  5 . Ja ho tinc a tocar. Confiem en una ràpida i bona recuperació...

domingo, diciembre 14

S’ha posat a plorar…


Aquesta tarda me n’he anat fins a Badalona, amb la Marta, a la “Quedada de Cursa BDN Running per recaptar fons per a La Marató de TV3”.


La idea era que es podia fer corrent o caminant, fet pel qual ens hem animat a anar-hi, doncs per culpa del meu genoll, de córrer rés de rés; hi ens hi hem anat fins allà la Rambla del Gorg nosaltres i... 23 persones/runners més!  Una convocatòria amb no gaire èxit... amb la minsa recaptació conseqüent (49 euros, plasmats amb total transparència a la foto); però la voluntat de la gent és el que compte.

I mentre els altres 23, a diversos ritmes, han fet uns 8 quilòmetres corrent , nosaltres dos hem fet uns 4 quilòmetres caminant tot xino-xano; i mai millor dit, perquè hem fet el  tram inter-mig per la zona del “ Chinatown badaloní  (polígon industrial del Grandland); la Marta ha al·lucinat amb l’activitat dels xinesos que hi havia allà, sent -com era avui- un diumenge per la tarda; i és que aquests no paren mai.

I qui és doncs qui s’ha posat a plorar?: doncs el meu pobre i abandonat Garmin que, després de gaire bé dos mesos i mig, ha tornat a anar a parar al meu canell, més que rés per comprovar “que no se m’havia mort d’inactivitat”. I no, es viu !.


7 dies només per l’artroscòpia, i menys dies per poder tornar a córrer.... som-hi Txabi !.

sábado, diciembre 13

Continuem progressant...


A 9 dies vista d’entrar a quiròfan per l’artroscòpia al genoll dret, avui he tornat al Lloyds. En principi era per anar a veure el partit del Barça i després baixar a la sala de fitness; i és per això que hi he anat a les quatre de la tarda d’un dissabte... però resulta que al club no el feien. Però ja que estava allà, “m’hi he posat” ja a un quart de cinc (per cert, millor no haver vist el partit: 0-0... i amb els merengones ja a cinc punts).

Continuo fort en bici (al meu nivell) mantenint ritme constant i acabant en progressió ascendent; tot i que m’hi he adormit una mica el primer mig quilòmetre (entre graduar l’iPod, posar el nivell...) cosa que ha fet baixar la mitja per quilòmetre, he acabat fent els meus ja habituals 10 quilòmetres en 24:19, només quinze segons més que el meu millor temps fins ara, i a resistència 9. I no només això: he doblat tant l’habitual sèrie al leg extender (per reforçar quàdriceps), com la sessió de peses combinada amb abdominals; crec que mai, com fins ara, havia estat tant seriós i constant. El meu cos veterà torna a acumular molt poc greix (...i estic en 76,6 kg. lluny dels 79,2 en que vaig tornar de vacances d’estiu, tot i els "atacs culinaris" de la meva sogre) i he recuperat, tot i no córrer des de fa més de dos mesos, els músculs fibrosos d’abans. Bé, Txabi, bé.

Em queda una setmana “per poder anar fent”, doncs el panorama per poder mantenir aquest nivell físic no és gaire esperançador:  se m’ajuntarà la inactivitat forçada per la intervenció al genoll, amb la desfilada d’àpats d’empresa, de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis... Combinació explosiva !.
Objectiu, però: arribar al 7 de gener mantenint-me en  aquests 76,6 kg. I, a mitjans/finals de gener, estar ja corrent com si rés per aquests mons de Déu !.

(C.Q.   803  92-163-640)

jueves, diciembre 11

Curt, però intens…


Avui no han estat 10, sinó només 5 els quilòmetres en bici, però amb més resistència de pedals; he parat perquè notava carregat el quàdriceps de la cama dreta (la que m’haig de operar) i no he volgut forçar a 11 dies de l’artroscòpia. Per compensar-ho, he més que triplicat la sessió d’abdominals i de peses pels braços i he fet la sessió habitual al leg extender per reforçar els quàdriceps.

El cas és no parar !.

(C.Q.  793  91-153-640)

lunes, diciembre 8

Armistici !


Sembla ser que el meu cul i el seient de la bici han signat una espècie d’armistici : ja no estan “en guerra”. 
I és que quan vaig començar a anar amb certe regularitat fa poc més d’un mes al David Lloyd, se’m feia molt llaaaarg, feixuc, avorrit i pesat el fer 10 quilòmetres en bici estàtica, a resistència de pedals 8, en 28 minuts llargs... Però poc a poc he anat millorant, fins el punt de que dissabte -després d’una “doble sessió a casa de Woopi Goldberg” (Sister Act i Sister Act-2 seguides, “del tirón”)- vaig vèncer la temptació de quedar-me “apalancat” al sofà i me’n vaig anar (...passades les vuit del vespre) a fer els meus ja habituals 10 quilòmetres, i a resistència 9... en 24:35 !!.
Però la millora no acaba aquí. Perquè avui amb la meva tribu ens en hem anat fins a “La Paradeta”, al Born, a “ponernos finos de marisquito”. Per aquells que no ho conegueu, a La Paradeta (un lloc amb no gaire “glamour”... ni falta que li fa) tu tries allà mateix al taulell (com si estiguessis a la peixateria) el peix i/o marisc que vols menjar. Te’l pesen, el pagues i llavors t’asseus i te’l cuinen. Relació qualitat/preu molt i molt més que acceptable. Proveu-ho, no us en penedireu!.
Doncs avui, en sortir de La Paradeta, he passat un moment per casa, m’he canviat, i me n’he anat (passades les sis) cap el Lloyd...  i he acabat fent els meus 10 quilòmetres en  24:03 !; i molt bé, gens forçat, anant tota l’estona a ritme. I no només això: en acabar, he incrementat la sessió de reforçament de cames (més repeticions) i he fet  una sessió més llarga d’abdominals, intercalant-la amb reforçament de pectorals amb peses. I estiraments. El proper pas, poc a poc, una mica més de pes a la màquina i a les peses.
Content, molt content de la meva resposta física al increment de rutines... a 13 dies de la meva artroscòpia al genoll.   

Però son ja gaire bé més de dos mesos i mig sense poder córrer ni un sol metre...i ho trobo molt i molt a faltar !.

(C.Q.  798  90-148-640)

jueves, diciembre 4

20 quilòmetres més “p’a la saca”…


Seguint el pla previst, dimarts -i altra cop avui- m’he passat pel David Lloyd per fer els meus ja habituals 10 quilòmetres en bici (resistència 9, velocitat mai per sota de 70), reforçament de cames i abdominals. Però avui, els 10 quilòmetres els he fet en 24:25, quan habitualment els faig en 26:40/27:15.  Seguim sumant... i musculant la cama per preparar-la per l’artroscòpia del dia 22 (avui he estat a can Altisench, el traumatòleg que m’operarà, per portar-li i comentar els resultats de les proves pre- operatòries: tot correcte.
A lo que no m’acostumo és a la el·líptica: hauré de perseverar !.


(C.Q.  778  88-138-640)

domingo, noviembre 30

On fire… a partir d’ara


Dimecres passat, uns altres 10 quilòmetres a bon ritme i resistència en bici al David Lloyd, amb sessió de Leg Extender forta i estiraments i abdominals. I avui diumenge el mateix, però afegint-hi, per primer cop, 2 quilòmetres a la el·líptica i sessió de peses pels bíceps.
El pla serà fer quelcom CADA DIA, al menys fins l’operació, incloent-hi natació…
El Cross de Sants s'ha corregut avui sota la pluja (com el primer cop que el vaig córrer), però aquest cop me l'he perdut per culpa del genoll... 


(C.Q.  758  86-118-640)

martes, noviembre 25

Ni brot…




No, no anem bé. Perquè... quin mes de novembre que porto: ja sigui per naps o per cols, i que jo recordi, només he tingut 3 dies (3 !) d’activitat física. Una sortideta a peu (6,5 km.) pels voltant de casa el cap de setmana que Marta estava a Miami, i dues estades al Club per fer una tirada en bici de 12 km. i una altra de 10 km. (ahir); i els dos cops, amb exercicis de reforçament de cames i abdominals i estiraments.

Haig de canviar la dinàmica, perquè el 22 de desembre m’opero del genoll i haig de tenir la cama musculadap’a lo que se me viene encima”...

(C.Q.  736  84-98-638)

miércoles, octubre 29

16286.... maco, eh?


Ahir dimarts, un altra sessió "de les ja habituals" al Lloyds
els 10 km en bici, la sessió a la máquina de "leg extender", els abdominals, els estiraments... i cap a casa. Però amb la sensació "d'estar esgotat", amb les cames "pesades".
Veurem el què demà dijous.

Per cert, tinc Loteria dels "Tribanda": qui en vulgui, que m'ho digui aviat, perquè...
... me la quitan de las manos !

(C.Q.  707,5  81-76-631,5)

domingo, octubre 26

Sopar de cloenda de temporada del "Tribanda Triatló"


Ahir al vespre, a “La Clara”, varem fer el sopar de cloenda de temporada del equip “Tribanda Triatló”, fent inclús una prèvia al sopar -al mateix lloc- per veure, que no gaudir, del partit Real Madrid – Barça, que aquí avui no comentaré  “porque me hierve la sangre” ...

I com que el molt bon sopar que ens varem cruspir (... i el vinet, és clar) s'havia de cremar quan més aviat millor, avui, abans de les 9 (...de les 9 un cop endarrerit  el rellotge, o sigui, “a les 10 d’abans”) ja estava al Lloyds, en un matí  es-pec-ta-cu-lar !  
M’he fet els meus ja habituals 10 quilòmetres en bici (fent el darrer quilòmetre a resistència 15, a veure el què), la també ja clàssica llarga sessió al “leg extender” i una bona sèrie d’abdominals i estiraments. En acabar, he sortit fora i m’he tombat una estona en una de les hamaques que rodegen  la piscina exterior... i era com si fóssim a finals del mes de juliol: quina passada de sol, de calor!
Amb els nostres dos "cadets" en primer pla... Quines feres els paios!

Per cert, estic en 79 quilos "clavats" (en arribar a casa altra cop: el sopar "no m'ha passat factura"); a veure com ho mantinc sense córrer...

(C.Q. 697,5  80-66-631,5)


jueves, octubre 23

Así, "a bote pronto"....


... "gracias" a la rotura del menisco posterior y la consiguiente "parada en boxes" hasta la operación (el 18 ó 19 de diciembre), y la posterior etapa de recuperación, éstas son las carreras que voy a perderme, sí o sí:
  • CURSA DE LA AMISTAT-Noviembre
  • BEHOBIA-SANT SEBASTIÁN-Noviembre
  • CURSA DEL CLOT-Noviembre... MMP en 2013
  • CROSS DE SANTS-Noviembre
  • JEAN BOUIN-Noviembre
  • CURSA DELS NASSOS-Diciembre
  • CURSA DE SANT ANTONI-Enero
  • MITJA DE GRANOLLERS-Febrero
  • MARATEST-Febrero
  • MITJA MARATÓ DE BCN-Febrero
  • MARATÓ DE BCN-Marzo

Así, a bote pronto. Y ya me perdí, la semana pasada, la MITJA DEL MEDITERRANI. Porque ya sabéis que yo, entrenar no entreno, pero competir semana sí, semana también, ya es otra cosa; y noviembre era mi "gran mes".. 

Con la otra rodilla, la izquierda, la recuperación fue inusitadamente rápida. Espero tener la misma suerte con ésta ahora. Confío que las tres veces por semana -mínimo- que voy a ir "al Lloyd" (bici, natación, abdominales, "leg extender"...) me ayuden a mantener el tono muscular de la pierna hasta el día de la operación; y lo mismo a partir del 27 ó 28 de diciembre, en que empezaré ya con "la rentrée", con la puesta a punto.

Lo que está claro es que, en la mayoría de estas carreras que no podré correr, pienso actuar como voluntario; y es que... si no se corre, se colabora !.


miércoles, octubre 22

Per no perdre to muscular…


Dilluns vaig anar al “traumata”; definitivament, m’haig d’operar, perquè el menisc intern el tinc fet “caldo” i no puc ni somiar en córrer. I ho farem per artroscòpia, amb el Dr. Altisench. El que passa és que, per temes de feina, no vull/puc fer-ho fins el 18 ó 19 de desembre. Ahir vaig anar al CIMA per reservar ja dia i hora per les proves pre- operatòries (seran el 28-N).
Avui, per no perdre to muscular ara que no corro, he tornat “al Lloyd” per fer uns altres 10 km en bici, una bona tanda de “leg estender”, unes bones sèries d’abdominals i uns estiraments.
El que sí faré, per descomptat,  és anar a la Behobia... no la correré, però "la viuré" i, sobretot, menjaré (i molt bé) rodejat de molts i bons amics (Tribadas apart); sempre ho he dit: el millor d'això del córrer, la gent que vas coneixent...

La temporada, però, a prendre pel sac tot just començar...

(C.Q.   687,5  79-56-631,5)

jueves, octubre 16

Nova sessió al gym…


Dins l’estratègia de reforçament de genoll, per encarar amb garanties “la Behobia”, avui he tornat al David Lloyd per fer uns altres 10 km. en bici (més ràpids que dimarts), 2,5 km corrent a la cinta, ja no a “trote cochinero” sinó més bé “a trote mi-pequeño-pony”, i he fet exercicis de força al genoll en quatre màquines, en lloc d’una com l’altre dia.
Resultat? He acabat bé; però ara, un parell d’hores després, tinc el genoll un pel inflamat (gel al canto!). Dilluns, al traumatòleg , espero treure’n aigua clara.


(C.Q.  677,5  78-46-631,5)

martes, octubre 14

¡ Estamos de vuelta !


Después de que saltaran todas las alertas tras la Cursa de la Mercè (rodilla hinchada-inflamada como nunca antes la había tenido), visita de urgencia al traumatólogo. Las radiografías no detectaron nada, pero probamos con la resonancia magnética (donde, una vez más, me quedé dormido, todo y el brutal ruido que hace la maquinita).  
Y la resonancia sentenció:
1-condromalacia rotuliana evoluciona con lesiones osteocondrales con exposición del hueso subcontral.
2-irregularidades osteocondrales con edema en el hueso subcondral del margen de meseta tibial interna.
3-ruptura del menisco interno,con cambios inflamatorios en la inserción meniscocapsular.
4-menisco externo normal.
5-líquido articular multicompartimental con signos de sinovitis con hipertrofia sinovial.
6- líquido articular se extiende por la vaina del tendón del poplíteo y hay herniación sinovial postero-interna siguiendo los tendones de la pata de ganso.
7- cruzados con una alineación normal se consideran íntegros.
8- los colaterales y el tendón rotuliano son normales.
9- signos de insuficiencia venosa superficial.
10- los condilios femorales y la meseta tibial no muestran signos de osteonecrosis.
11- prueba del embarazo: negativa...

Lo que yo decía: un problema, no de ADN, sino de DNI.

Visto lo visto, y con la Behobia en puertas, había que pasar a la acción. El próximo lunes tengo visita con el más afamado especialista de rodilla y ayer mismo me hice socio del 
“David Lloyd - Club Turó”
para reanudar mi actividad física con periodicidad regular de -mínimo- tres veces por semana (...o sea, hacer algo más que correr). 
Y hoy me he estrenado: 10 km en bici estática, a resistencia 10 de pedales, para no forzar la rodilla; sesión de reforzamiento de rodilla en la “leg extender” (he dicho "leg extender" y no "Jes extender") y terminando con 2 km de trote cochinero, muy suavessito, en la cinta (...ya ni recordaba lo aburrido que era correr en la cinta). Y ya tengo incluso a uno de sus "coach" detectado, camelado: Albert.
Ahora, ya en casa, un poco de hielo en la zona y a ver cómo evolucionamos…

¡¡ "Operación Behobia" en marcha ...!!

(C.Q.  665  77-36-629)

domingo, septiembre 28

Dues “Mercès” en una...




Ja ho escrivia aquest matí a Facebook abans de sortir de casa: Tinc el genoll de la cama dreta ben "trinxat", les costelles trencades "em grinyolen"...

Però ben d’hora, ben d’hora estava ja a Plaça España i, contra les prediccions, no plovia ni semblava tenir intenció de fer-ho durant la cursa. Mentre aparcava la meva estimada Triumph (que, per cert, ja m'he venut... li faig lliurament al nou propietari diumenge vinent) m’he creuat i xerrat una estona amb el Correcat Ramon. Abans i tot de l’hora prevista, m’he retrobat amb Speedy-Arantxa (....que finalment ha fet molt bon temps, tot i "el seu moco colgando" i acabant en 17ena. posició en dones) i amb Olga


De camí cap el guarda-roba, sota les torres venecianes, he coincidit amb la gran Hasna Bahom (finalment guanyadora de la cursa en categoria femenina)  i amb les “No Te Pares Team” Devora i Elena (no així amb Mónica... que a l’hora prevista no havia arribat). I un cop dalt les fonts, trobada típica i tòpica amb en Rafa. Més tard he coincidit també amb els Tribanda Per i Belen. I camí del guarda-roba, amb en Xavi, la Laura i resta de gent del BDR. I ja, un cop a dins del calaix, amb en Cedric i altra cop amb “ulls preciosos-intensamentnegres-Devora”  (...que ha acabat fent MMP).

El genoll ja em “grinyolava” amb força dins el calaix mentre mig escalfava... i he arrancat a córrer, molt millor del que m’esperava, després del “intens entrenament”  dels darrers dies (des de dimarts no havia fet rés de rés). Els meus temps de pas han estat:  4:38, 4:52, 5:21, 5:19 i 5:03… total, 25:58 en fer els primers 5 quilòmetres… gens malament; però des del pas pel quilòmetre 2, el dolor al genoll augmentava i “punxava” de valent.  

El gran Miquel...
Així doncs, en arribar al avituallament del Arc del Triomf he pres una decisió: no jugar-me-la més i esperar allà a que arribés en Miquel Pucurull, el gran i veterà corredor (75 anys) i fer amb ell, al seu ritme, la segona part de la cursa. Mentre esperava allà, he coincidit amb en David, fent fotos i més fotos (sí, en David “Blog maldito”, aquell “que no va saber parar” a la MM i va “petar”... per això, malauradament,  avui no ha pogut). He estat allà palplantat gaire bé mitja hora, veient passar i passar corredors, i més corredors, companys i més companys...
Resulta que tinc un club de fans...
 i jo sense saber-ho!
En arribar Miquel m’he reenganxat a la cursa. Els segons 5 quilòmetres de la cursa els he fet doncs tot xerrant amb en Miquel, xino xano... i arribant junts a meta. I, segons m’ha dit, ho ha fet en un millor temps que l’any passat (segons ell “no li he deixat que afluixés” i, sense fer-li treure la llengua, he aconseguit  que mantingués el ritme constant que ell podia portar bé: és tot un diésel!).
La llum que més enlluerna...
Ha estat avui doncs, per a mi,  una cursa “diferent” aquesta. I és que cada cop més me’n adono de que visc molt més intensament tot el que rodeja a les curses, que les curses en sí mateixes: la gent, l’ambient, els companys, les fotos, els ji-ji-ja-ja, o els bons moments com el que he viscut avui corrent 5 quilòmetres al costat d’en Miquel. O com després fent-li les fotos a la menuda, però moooolt gran, Maria Llum (un any més gran encara que en Miquel) mentre recollia el seu trofeu (... i el val per anar a sopar al “7 Portes”) com a corredora més veterana de la cursa.
Finalment, la pluja ha acabat arribant quan, en moto, ja estava a poc més de quilòmetre i mig de casa. “Murphy” en estat pur...
Ara mateix, vuit del vespre, el genoll fot mal, força mal...
La propera? CORREBARRI... si el genoll em respecta.

(C.Q.  653  76-26-627)

miércoles, septiembre 24

¿ Dragones y mazmorras ? Noooo: ¡ Rampas y escaleras !


Ahir al vespre, només començar a córrer, ja vaig veure que no en tenia gaires ganes. Però la Mercè és ja a tocar (... i la Behobia!) i darrerament parlo més de córrer que no pas corro. El darrer cop, des de l’11 de setembre a la Cursa Sansi de Bellaterra, havia estat dissabte dia 20 pel camí de Ronda de S’Agaró a La Conca ...i fent la meitat caminant i la meitat corrent. Poca cosa doncs. Però ahir tenia ganes de provar "en acció" les meves flamants i discretetes sabatilles “Asics Noosa Tri 9” estrenades dissabte, un cop haver ja canviat el número 44, que inicialment em vaig comprar, per un més encertat 43,5 (*); i les volia provar en situacions de “baixada”, així que vaig decidir apostar per fer "una sessió de resistència a lo RafaPérez".

I sense anar-me’n gaire lluny de casa (vaig anar-me’n fins a la riera enjardinada que tinc ben bé al costat) vaig fer alternativament 14 trams d’escales (de 75 esglaons cada pujada i cada baixada, fent doncs un total de 1.050 esglaons) i 14 trams de rampa amb bona inclinació -d’uns 60 metres cada pujada i baixada- intentant fer-les totes a bon ritme, sobre tot quan anava cara amunt (tant a la rampa com a les escales). Esgotador, però reconfortant. I ho vaig completar amb una “passejadeta al trote” pels voltants de casa.
Les sabatilles, perfectes: no em “topen” els dits a la puntera a les baixades, que és el que em preocupava un cop canviat el número.

(*) Canvi de número: vaig comprar-me, inicialment, un 44 (aquest model és quelcom especial, en estar pensat per triatletes; molt còmodes, tant, que fins i tot te les pots posar sense mitjons). Vaig sortir amb Marta dimecres passat per la tarda (4,5 quilòmetres caminant) per estrenar-les. I notava que m’anaven “grandetes”, no hi anava gens còmode (son "de horma ancha" i jo tinc el peu estret). Així que, en arribar a casa, les vaig “ventilar”, vaig agafar un raspallet, vaig netejar-li les soles... i el divendres les vaig anar a canviar per mig número menys. Estaven com noves, perquè eren noves... No patiu: el noi de la botiga se les va mirar i remirar bé, i li va dir al encarregat:
-"Faig un canvi de número... sí, sí, estan perfectes").
I és que ho estàven!.


(C.Q.  643  75-26-617)

jueves, septiembre 11

26:59 que són 23:59 a La Sansi de Bellaterra d’avui.



Cursa “calorosa” la d’aquest matí. 
Sol, calor i moooolta xafogor. 
Al quilòmetre 3 m’he aturat (i he aturat també el Garmin) durant 3 minuts, perquè tenia la sensació de que les pulsacions m’anaven a cent!. Per sort, continuo corrent amb el cap ben fresc per no fer ximpleries amb el meu cos. Però, en reprendre la marxa, no he pressionat bé el botó de posar-lo novament en marxa. Però he fet molt ràpida la última part de la cursa (...plana i en baixada) i he acabat bé. Temps oficial: 26:59.... als que jo els hi descompto els 3 minuts que m'he aturat (però el que val és el temps oficial).

Una cursa amb una camiseta "especial" per una diada "especial".

(C.Q.  633  73-26-607)

domingo, septiembre 7

Patint com un gos !


Aquesta és la frase que potser millor resumeix la meva cursa de d’avui, la de la primera edició de La Cursa del Barça.

Prop de 3.200 corredors l’han acabat, en un matí calorós, “bochornoso” i humit com pocs. Per acabar d’adobar-ho, tres desnivells considerables en el recorregut, sobre tot el primer quilòmetre, des del Estadi del Camp Nou i fins a la Diagonal, sense oblidar la pujada per Entença fins a Travessera i la llarga tirada per la Ctra. de Collblanc.
 Els meus  58:57  finals d’avui ho diuen tot, tenint com tinc com a MMP de l’any passat els meus  47:50  (i no és excusa el haver parat al avituallament per beure gaire bé un parell de bons minutets, perquè anava fos). 

Però mirem-ho pel costat “positiu”: després de gaire bé 7 anys corrent, avui he fet marca: la meva PMP ! (pitjor marca personal): mai havia fet més de 55:00 i avui sentia l’alè de la llebre dels 60:00 al clatell... I això que no he parat en tot l’estiu.

Com sempre, el millor de tot ha estat la retrobada amb els companys post-estiu (i, avui fins i tot, la "desvirtualització" d’en Víctor González el rapidíssim corredor “santboianés”).

















Però d’avui cal destacar, per sobre de tot, la brutal cinquena posició en categoria femenina de la meva compi Arantxa Suau: és una crack !.


(C.Q.  628  72-26-602)

miércoles, septiembre 3

The Walking dead runner…


Així és com m’he sentit avui: com un “walking dead runner”.


Independentment de que, en arribar al primer quilòmetre, he hagut de parar pel dolor a l’esquena (avui sí que feia mal de veritat), les meves cames avui eren dues columnes de marbre: no les podia moure, no podia aixecar els peus del terra. I, per acabar d’arreglar-ho, ha tornat -i amb força- el dolor a la part posterior del turmell del peu dret, que ja vaig començar a sentir diumenge a Les Aigües quan corria de baixada de Sant Pere Màrtir. És un dolor que m’impedeix fer la meva petjada “normal” (sense talonar) i em fa que, paradoxalment, em faci  talonar i, per tant, em faci mal. No sé, descansaré un parell de dies a veure el què.
A sobre, l’objectiu era anar des d’Esplugues fins al Decathlon de l’Illa Diagonal per posar-me el nom a la samarreta que vaig comprar-me dijous passat a Nike... i no m’ho han pogut fer !. He acabat fent -caminant- el trajecte d'anada i tornada de 8 quilòmetres... (i trobant-me a la Roser a l'alçada del Palau de Pedralbes fent unes sèries).

(C.Q.  618  71-26-592)

lunes, septiembre 1

Arranca la temporada !


Dilluns, 1 de setembre, "Sant Tornem-hi" per a molts… i també el inici de la setmana de la primera cursa de la temporada:

És una cursa nova, la primera edició. Suposo que la participació serà alta... Ja coneixem les samarretes (son unes pseudo-Nikei també el recorregut, que és bastant planer, però “amb algunes trampetes”: bon retrat d’en David en el seu blog (...i també haurem de comptar amb la calor i la xafogor que, segur, ens farà).
Sant Pere Màrtir desde la finestra de casa
Tot Barcelona despertava als meus peus...
I després d’aquesta, per ara, vindran Cursa de La Mercè (28/09), la Correbarri (12/10), corrent aquest cop per Les Corts, els 10km de La Mitja del Mediterrani (19/10), el tast de la Mitja (26/10), la Behobia-Sant Sebastià (9-11), la Jean Bouin (23/11), el Cross de Sants (30/11) i Nassos (31/12). Tot això, per ara... Segurament “també cauran” la Cursa de l’Amistat i la Cursa de La Sagrera (on l’any passat vaig fer MMP en 10 km).

Ahir, per començar a “escalfar motors”, (tot i que durant el mes d'agost "no he parat") vaig matinar per anar a córrer, trotar i caminar per Collserola, per la Carretera de Les Aigües (pujant a bon ritme fins a l'antena de Sant Pere Màrtir, agafant el trencall que hi ha en creuar el primer pont). Em vaig creuar amb l'ex-ciclista professional Roberto Heras corrent pel mig del bosc (les seves orelles són úniques!), però no vaig voler “trencar-li” el ritme per fer-nos una foto.
Van ser poc més de 5 quilòmetres (exigents). I degut a l’hora matinera en que hi vaig anar, vaig   poder gaudir de vistes com aquesta. A aquelles hores, en arribar a Pl. Mireia,  encara no hi havia gaire gent “per Les  Aigües”... panorama totalment diferent quan hi vaig tornar: em reafirmo en la idea de que -com a les carnisseries i mercats- acabaran dispensant números per entrar-hi perquè... quina gentada que hi havia !  (corrent, caminant, trotant, amb bici, amb gossos...).

(C.Q.  610  70-26-584)

viernes, agosto 29

Entrenament NIke+ Run Club Barcelona


Ahir era dijous, i els dijous m’he proposat anar als entrenaments de Nike del Passeig de Gràcia (i tambéels dissabtes, però des de la botiga de la Illa Diagonal els diumenges que no tingui cursa).

Ahir feia calor, moooolta calor (i molta més humitat encara). Així que, tot i que portava una samarreta Nike técnica, però de màniga curta (la vermella-negre de la foto dels sopar), vaig optar per comprar-me’n una amb tirants i... menys mal que se’m va ocórrer fer-ho !.

Varem fer aquest cop el circuit “Sagrada Familia” seguint el procés habitual de “running-interruptus” per culpa dels molts i molts semàfors a creuar. Foto de grup a la portada de la Sagrada Família (... que encara ningú no ha “penjat”) i divisió del grup en dos: els de la tirada llarga (+/- 8,5 km) i els de la curta, de gaire bé 6. Jo vaig anar amb el primer, però en arribar a Sancho de Ávila “vaig morir: el dolor a l’esquena (per altra banda, ja habitual), em fotia molt la guitza per córrer. Així que (en arribar a la benzinera de Marina) no vaig continuar amb el grup -que van continuar per la Meridiana i fins el Parc de la Ciutadella- sinó que jo vaig “tallar” per l’Avinguda Vilanova (caminant una estona) per anar a retrobar-me’ls al Passeig de Sant Joan/Arc del Triomf; i ja des d’allà tots junts fins a la botiga.
No recordo haver suat mai tant, en els meus gaire bé 7 anys que fa que corro, com ahir al vespre. La samarreta (molt tècnica, molt lleugera de teixit, una chulada) va quedar literalment ben molla (“chorreando” que diria aquell, i no exageraria).

I per rematar l’entrenament, i després d’eixugar-me la suor, rentar-me una mica a la font i canviar-me de samarreta, me’n vaig anar allà al costat, fins el “Peter Shakey” ( www.petershakey.com  ) l’increïble “steack-house 100% yankee(no trobareu, enlloc de Barcelona, una carn així: la porten dels EEUU) que està situat als baixos del Bulevard Rosa; és, a més a més, el segon museu més important del mon de peces “vintage” de Coca-Cola (...i d’un munt d’objectes més de la marca). Quan hi aneu, parleu amb l’Albert Molina... us podrà explicar, i explicar, i explicar del tot i més de la marca de refrescs per excel·lència a nivell mundial.

(C.Q.  604  69-26-578)  


domingo, agosto 24

Comiat de vacances…


Últim cap de setmana de vacances (.. tot i que l’únic que sembla haver “anat de vacances” aquest cap de setmana ha estat el sol.
Ahir dissabte, poc abans de les nou del matí, baixada corrent des de dalt del Cap Ducal i fins a la Platja de Sant Pol. Paradeta per fotre’m un cafè amb llet i un croissant al costat del Maria Rosa... i, en sortir (amb la panxa plena) he fet un passeig tot caminant a bon ritme pel Camí de Ronda fins a La Conca (camí tot ple de bassals per la puja del vespre i matinada, cosa que dificultava i molt el córrer amb continuïtat).

Cala de "La Conca", des del Camí de Ronda de S'Agaró a Palamós
La tornada fins al final de la platja de Sant Pol altra cop sí que l’he fet corrent, sortejant a salts tots i cadascun dels bassals. En arribar-hi, una paradeta per refrescar-me a la dutxa del final de platja... i pujada pel Camí de Ronda (però direcció Sant Feliu) fins a casa, a dalt de tot del Cap Ducal. 
Uns altres 7,5 quilòmetres p’a la saca!.

Platja de Sant Pol (S'Agaró), des del Camí de Ronda de S'Agaró a Sant Feliu de Guíxols

Evidentment tota l’estona sota un sol esplèndit i meravellós de ple agost... que ha desaparegut del cel com per art de màgia en sortir jo de la dutxa un cop ja a casa, cosa que hauran agraït els participants de l'última jornada del torneig estiuenc de vòlei-platja de la Costa Brava que he baixat a veure.




I avui torna la Liga: ja he "desempolsat l'uniforme": aquesta nit torna la Lliga al Camp Nou. Per cert, fent un “refregit” del títol d’aquella pel·lícula 
- “El cielo puede esperar”, 
dir-li als “merengones” que... 
- “El sextete tendrá que esperar
...i molt, perquè una gesta meravellosa, inoblidable, com la del Barça d’aquell any només està reservada pels escollits de tots els deus pagans junts!. 

¿“Sextete merengue”? No, gracias (...en aquest segle al menys).


(C.Q.  597  68-26-571)