jueves, febrero 20

L’orgull d’uns colors, d’una samarreta…



Des de la Marató de Barcelona del març del 2011, no en porto un altra ; han estat ja cinquanta dues (52) curses des d’aleshores, en aquests 3 anys, entre Maratons, Mitges Maratons, Maratest, Behòbia, i curses de 10 quilòmetres . Que jo recordi, només me l’he deixat de posar a La Cursa dels Bombers 2011-2012 i 2013, perquè en aquesta cursa el dorsal està emprés a la pròpia samarreta (tot i que jo a la d’aquest any demanaré -es pot fer- un dorsal “tradicional”, per poder-la córrer també aquesta amb ella); tampoc no me l’he posada a cap de les dues Curses de l’Amistat (en ser aquesta una cursa “diferent”, no competitiva). O sigui,  447 curses corrent amb la samarreta Tribanda a sobre . I no només això: és que me l’enduc de viatge, per entrenar, per aquests mons de Déu (Venècia, Praga, Sevilla, Madrid, València, Alacant...). En canvi, per entrenar “a casa” no la porto mai.
El dia de l'estrena, març 2011: (José, Xavi, Albert, Txabi, en Riera, Alberto i Per...)

I direu... ¿quina importància té tot això?. Doncs perquè ja “me l’he fet meva”; pels companys amb els que coincideixo a les curses, eella ÉS el Txabi . En el circuit runner -per molts que correm, sempre hi som els mateixos- ja tothom (i crec que no exagero gens ni mica) coneix/reconeix la samarreta Tribanda, i al mateix temps, tothom m’identifica amb ella; crec que ja ningú s’imagina veure’m sortir a córrer -faci fred o calor- sense la meva samarreta de tirants del  Tribanda . M’hi sento bé corrent amb ella, m’identifico amb el seu esperit, amb el esperit dels meus companys d’equip tot i que (el nom de Tribanda no és casual) la majoria d’ells s’ha decantat ja fa temps per les proves de Triatló i ja poques curses fem tots junt ara, el que m’ha convertit darrerament en el “Tribandero solitario”, un vell runnero que es nega a deixar de córrer... Crec que de tot l' equip soc el que més vegades -de llarg- l’ha lluït, i amb molt d'orgull, per l’asfalt de les curses. I així estan les pobres! (en tinc dues); perquè sí, Ruth, les rento...
La samarreta, a més a més, té d’altres avantatges i la més “visible” és que "em fa molt visible" a les fotos, d'entre la marabunta multicolor de corredors; i és que sempre hi ha algun company o conegut  que, per la samarreta, fàcilment “em troba” en alguna de les cents i cents de fotos què es fan, i me la fa arribar (gaire bé sempre ho fa la Trini, que és una especie de "rastreator")
 

Acabant la segona part de la Marató de BCN del 2012 (...vaig fer-ne mitja només)





"La Tribanda"  es veu de lluny. Bona feina la d’en Marco, membre del equip  (i genial director i creatiu de: www.magentacreativa.com): el disseny del logotip i de la samarreta va ser seu; i també el del tri-traje i el de la jaqueta.
Diuen els castizos que "La capa española no se pone, se lleva". Doncs quelcom semblant passa amb la nostra samarreta, perquè...
 
... no et poses la samarreta TTribanda ; la samarreta TTribanda  la portes.
Però, per sobre de tot, per sobre tot, és l’orgull de portar-la, i de poder dir ben alt:
                       “Soc un Tribanda”                       
 
Potser aquesta reflexió d’avui, que em voltava pel cap feia dies, ve donada perquè -amb bon criteri triatlero- l’equip s’està pensant un canvi d’imatge, un canvi de colors en la indumentària del equip, fent-los més "llampants", en la gama de verds i taronges possiblement  (a la nova samarreta, el nou tri-traje, i la nova jaqueta). Jo no soc gens reticent als canvis... però se’m farà estrany deixar de córrer amb “la Tribanda de sempre”. Però, com que em conec, sé que de seguida em faré amb la nova... i és que jo soc molt fàcilment enamoradís !.
 

1 comentario:

  1. Ets el nostre runner oficial tros de crack i espero ser i estar com tu quan arribi a la teva edat; amb aquesta vitalitat i afició a correr.

    ResponderEliminar