domingo, abril 13

Bombers 2014


Poca historia la d’avui a la cursa: de totes, totes, totes les curses de 10 km que he fet fins ara (56 en total) la d’avui ocupa ja la poc privilegiada posició número… 55 o sigui, que ha estat la meva segona pitjor marca de la història, només superada per la Cursa de La Maquinista de juliol de 2009. Fins i tot he corregut avui 6 segons més lent que a la meva primera cursa, la dels Nassos 2007 (que ara ja passa a ser la tercera en pitjor temps). Amb això ja està tot dit.
Al meu favor, però, dir que anava amb un refredat de collons, que feia molta calor i que –sense pressió com anava- m'he parat per beure i caminar una bona estona en els dos avituallaments on -fàcil, fàcil- "m’he menjat" uns tres minuts ben bons... Però el cert és que avui, des d’abans de sortir, ja sabia que “avui no era el meu dia”, així que no m’he pres ni la molèstia d’anar mirant el crono mentre corria. A veure si no serà bo això d'entrenar...
Algú m’ha dit, abans de començar: cóm és que portes la llegenda del “centenari” impresa al darrera de la camiseta i no al davant?. Doncs està molt clar: perquè així, fins a 152 corredors en plena cursa m’han pogut dir, en avançar-me:
-Felicitats... !
-Enhorabona per aquestes cent... ! 
-Molt bé, cent curses, Déu ni do ...!  
(... i d'altres coses per l'estil, tot sempre acompanyat de polses alçats i/o copets a l’esquena). Generositat i  camaraderia runner. Aquest ha estat avui el meu entreteniment durant la cursa: anar portant el compte de quants corredors em deien alguna cosa. Ara que també és cert, que les ¾ parts, ho han fet entre el km. 1 i el 5, quan el cap i la vista estan encara amunt... després, ja més esgotats i amb la mirada clavada a l’asfalt (... i també amb menys alè i humor per dir rés)  ja els costava més llegir la llegenda escrita a la meva samarreta i dir-me quelcom...
Així doncs, passem a la cursa en imatges...  la cursa del “Centenari”.
(C.Q.  267  31-25-242)
Gustavo i els "noruecs trotadors" (en Per i la Belén)
Rafa, "el volador"
 
Arantxa, Olga i Wai-Shan...
Marta, la meva incondicional "suporter" (.. la que em suporta, vull dir)


He "invertit" els digits: sub 45 ?... no, supra 54 !!!
Sara-press al carrer Urgell...
  
 


El perquè de la cursa, ELS BOMBERS.... graaaaaandes !!





Trini...
Marcela, sense Rosa aquest cop (...a la foto)

2 comentarios:

  1. Tanto entreno Txabi, ya te lo decía yo... no te va bien! Tu a lo tuyo, sin entrenar, y enlazar MMP con MMP!

    ResponderEliminar
  2. ... entrenar, malo, malo, malo !! (me parece que volveré a mi táctica habitual): solo competir, pero muuuucho !.

    ResponderEliminar