SPEEDY-TXABI

Resurrecció…

2012-02-17T21:48:00.000+01:00

Aquest bonsai me’l van regalar el dia de Sant Esteve: era replet de petites fulles verdes, era molt frondós, preciós... però no va arribar al 15 de gener !. En un no rés és va quedar sense fulles, és va ressecar del tot. El verd va desaparèixer. Semblava el meu cap: plé de clapes...

- “El llencem, és mort...”, va dir algú per casa.

Però m’hi vaig negar; vaig dir:

-“Deixeu-me’l a mi, que ningú el toqui ni faci rés...”.

I aquí el teniu. S’ha refet; encara manté fulles reseques i, sí, les noves fulles li creixen descontroladament, salvatges (el pobre estava mort i ara no se’n sap fer a l’idea, ha de ser tot un shock...), però l’he recuperat !. D’aquí a uns dies el portaré a un “bonsaiaire” perquè me’l “trasquili”, me’l iguali “i me’l deixi ben maco”. I prometo que el cuidaré, perquè no se’m torni a morir (no crec que superés una nova “resurrecció”). Us aniré informant de cóm va evolucionant la criatureta...

Diumenge, la cursa “Badalona Running”; ja tinc dorsal, el 505, que aniré a recollir demà; espero que no sigui el presagi del ritme que portaré en cursa (5:05), ni del temps que faré (50:5), tot i que no seria gens estrany amb el poc que he pogut entrenar i córrer aquesta setmana, amb la conya del viatge llevantí (fins i tot, inclús firmaria aquest temps i ritme).

I avui, ja només 9 dies per la Mitja Marató de Barcelona. Ja em puc preparar la propera setmana...

El dia més ràpid ! (...més Speedy-Txabi que mai !)

2012-02-13T21:50:00.000+01:00

Mai, mai, havia anat tan ràpid des del Club i fins a casa: 2,640 quilòmetres en 4:41 (... a 1:46 el quilòmetre !!!); val, sí, d’acord, anava en moto ( ...però és que vosaltres també sou uns tiquis-miquis i us fixeu en uns aspectes gaire bé irrellevants, no creieu ?).

Fora conyes; és que, per intentar resoldre el tema del pulsòmetre del meu Garmin, li he deixat a l’Albert perquè me’l configurés per tal de que -apart de temps, mitja per quilòmetre i distància recorreguda- a la gràfica em sortís també la freqüència cardíaca. I com que des de dins del club no és pot localitzar els satèl·lits pel GPS, l’he posat en marxa en pujar a la moto per anar fins a casa. I funciona (com veureu clicant aquí), tot i portant camisa, americana i tres quarts d'hivern a sobre, i el Garmin a sota els guants.

I avui al club el que he fet avui ha estat pedalar en bici 15 quilòmetres (els tres darrers a una molt bona resistència -13- de pedals) en poc més de 40 minuts i cremant gaire bé 315 calories. Una bona sessió d’estiraments... i cap a casa !.

I demà, cap a Girona altra cop; i dimecres Alacant, dijous València i divendres -ja de tornada- les Terres del Ebre. Veurem per on em dona per córrer ! (la roba per fer-ho, està clar, me l’emporto).

(C.Q. 144 16-85-59)

Un matí excel·lent per córrer.

2012-02-12T19:04:00.002+01:00

A punt ja de fer-ne 55, un 12 de febrer, en diumenge i llevar-me d’hora per sortir a córrer -tot sol- té molt de mèrit, què voleu que us digui... però ja m’havia preparat la roba la nit abans i, quan m’he despertat, feia un dia espatarrant per córrer. Tot i que el termòmetre no superava els 3 ó 4 graus, lluïa un sol esplèndid i el cel estava blau, net i clar, sense ni un minúscul núvol. Així que m’he llevat, m’he vestit, he esmorzat lleugerament i, al cap d’una estona... cap el carrer.
Us he de dir que sembla que jo visqui en un “forat negre” (parlant de localització GPS); i és per això que un dia d’aquests d’hivern moriré gelat a l’acera, tot esperant que el puto Garmin localitzi els satèl·lits del GPS per tal de poder començar a córrer. Avui, per no quedar-me allà quiet gelat esperant, ho he començat a fer abans de que estigués operatiu el GPS del Garmin (per això, a la ruta que he fet avui, el punt de sortida és des de baix de la rotonda de casa i l’arribada és a dalt de tot de casa). En principi volia anar fins a Parc Cervantes-Carretera d’Esplugues-Creu Pedralbes-Plaça Sarriá... i tornar pel mateix lloc; però sobre la marxa ho he canviat per un trajecte molt més exigent per a mi, anant fins a Parc Cervantes, creuant-lo fins a Diagonal i cap a la Facultat de Dret, girant cara amunt, amunt, amunt per Avinguda Pedralbes, girant per Carretera d’Esplugues...i fins dalt de tot de casa. Un ritme no gens dolent de 5:11 de mitja, en 32:04 i cremant (curiós el terme “cremar” amb la temperatura ambient que hi havia) 533 calories. El que no he fet bé ha estat el tema “pulsòmetre”: me l’he posat al pit per primer cop des de que tinc el nou Garmin... però aquest no l’ha “detectat” (potser he fet alguna cosa malament, o no he activat quelcom que hauria d’haver activat o configurat; tractaré d’esbrinar-ho demà al club amb l’Albert).

No ha estat una distància de gaire quilometratge (6,180), però sí gens planera, perquè el que buscava avui era resistència més que distància. I bé, m’he trobat bé. I no, no he comés l’error de tapar-me fins a les celles tot i la “rasca” que fotia (però tampoc he corregut amb samarreta de tirants):

- els “pirates” nous, la finíssima camiseta tèrmica noruega (la de la marató de Donosti) i el paravents sense mànigues (i les Saucony “berlineses”, que son les que tinc ara a casa); c’est tout !.

Un matí excel·lent per córrer amb sol... i sol.

Del Barça ni en parlem avui, val ?.

(C.Q. 129 15-70-59)

No calen paraules...

2012-02-10T09:22:00.000+01:00

(... genial Toni Batllori, a La Vanguardia d'avui)

17 dies…

2012-02-09T14:56:00.009+01:00

… només 17 dies més i ja estaré trotant pel nou recorregut de la Mitja Marató de Barcelona; i no és que m’estigui preparant massa bé, que diguem: sí que he reprès els exercicis de reforçament de cames… però córrer, el que se’n diu córrer, no estic corrent tot el que hauria de fer-ho.

No utilitzaré la frase de : “tinc temps”, però és que... “tinc temps”. Aquest vespre al Club, tractaré de córrer una bona estona (a veure si puc fer, en cinta, 12 quilòmetres a un ritme “alegre ma non tropo”, 5:05/5:10).

(... ja per la nit, a casa: només he acabat fent 5 quilòmetres -1 a 6:00, 3 a 5:27 i el darrer a 5:00- en 27:30 i una cremada de 438 caloríes...).

Som-hi, Txabi... posat les piles !.

(C.Q. 123 14-70-53)

No sé vosaltres…

2012-02-08T23:36:00.000+01:00

… però jo no em canso de veure al nostre Barça jugant -i gaire bé sempre guanyant- una final, i un altra, i un altra, i així fins a DOTZE finals en aquesta “era Guardiola”; i sembla que aquests jugadors, tampoc se'n cansen.

Però collons... quin fred que fotía avui al Estadi !.

Come on, legs !

2012-02-07T23:39:00.001+01:00

Cicatriu “no cicatritzada”...

Si avui és dimarts -i ho és- avui em “tocava” exercicis de reforçament de cames; i s’ha de ser perseverant amb els plans previstos !. He fet sèries de 100 repeticions en cadascuna de les 5 màquines i, per rematar-ho, 10 quilòmetres en bici, amb una bona resistència de pedals. I és que la Mitja Marató de Barcelona ja és a tocar i hem d’anar ajustant les peces... i vaig força fora de forma (tot i que encara em queden 19 dies pel davant).

“El somni mirandí” sembla ser que s’esvaeix: acabada ja la primera part, 3-0 pels “leones”, que han etzibat 3 “zarpazos” en només onze minuts... Demà és el torn blaugrana enfront el València. Veurem (... patirem !).

Un reconeixement molt merescut pel nostre Edmon López, jugador de esquaix del Club, que -amb només 15 anys- s’ha proclamat aquest cap de setmana Campió d’Espanya sub-19 a Palència; moltes felicitats, Edmon!.

(C.Q. 118 13-70-48)

I, mentrestant, el "nostre" Pepe...

2012-02-06T21:10:00.004+01:00

A la NBA, en Kevin Love, dels “Wolves” d’en Ricky Rubio, ha estat immediatament sancionat amb 2 partits per trepitjar-li ahir la cara a Luis Scola, dels “Rockets”, quan aquest estava caigut al terra, tipus Messi. D’això, com ja va passar a la Premier League anglesa de futbol, se’n diu rapidesa.

No els cau la cara de vergonya als d’aquí ?. No, és clar que no: és merengue ( ...però si encara ni ha complert el primer cicle de targetes amb tota la primera volta de la Lliga ja jugada !!!).

Sensació “estranya” la meva de fa una estona:

- després de, exactament, 53 dies he pogut tornar a “cavalcar” sobre el llom de la meva Triumph després de la trompada del 15 de desembre ( ...previ pagament de 1.516,84 euros, és clar, i això que només li he fet lo imprescindible).

M’he sentit de nou com “El Llanero Solitario” a llom del seu cavall “Silver” (....”Hi-yo, Silver, away!”).

Com la Heidi…

2012-02-05T21:04:00.003+01:00

Avui, en lloc de córrer la Mitja Marató de Granollers (-4 graus en el moment de la sortida) me n’he anat a fer una estona la cabreta pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, pujant el Montcau, en un matí gris i fred en el que no hi ha mancat la neu. Excel·lent resposta de la Marta a la “encerrona” (li havíem dit que és tractava d’una sortida “planera”, d’anar xino-xano tranquil·lets); hem fet un total de 3,800 quilòmetres de muntanya-muntanya; però sí, sí planers: en un tram de 500-600 metres hem salvat un desnivell cara amunt de 183 metres fins arribar al cim del Montcau (on fotia un fred i un vent de mil parells...). De baixada, i arribant a Mura per anar a dinar a "Cal Carter", la neu ens ha volgut acompanyar una bona estona.

Una bona jornada amb els companys del Cau, companys que ho som des de que teníem 15 anys (... i, per tant, no vull ni sumar els anys que ja fa que ens coneixem i que anem corrent per aquestes muntanyes i camins... !).

Pel que fa als companys Tribanda a Granollers, molt bones sensacions i resultats a La Mitja:

L'Albert se l'ha cruspit en 1:23:05; en David 1:24:50; en Xavier 1:28:25; en Per (millorant marca personal) 1:30:51; en César 1:45:56 i en Tomás (debutant a la categoria) 1:48:02; és clar que en Per, noruec que és ell (corrent avui a -4 graus) estava "en su salsa"...
El meu amic Joan, no "tribanderu", l'ha fet en 1:35:22; la Belén ha fet el Quart de Mitja (una mica menys de 5 quilòmetres avui) en un temps de 27:14. Sana enveja que em donen tots ells...
Per cert, tot i córrer avui a Granollers el recordman mundial de Marató, en Patrick Makau (que finalment ha fet segon, amb un temps de 1:02:40), la Mitja Marató de Granollers d'avui l'ha guanyat el catalá Carles Castillejo en 1:02:37... o el que és el mateix, li ha tret 3 segons: haurá estat fantàstic el haver pogut veure'ls arribar a meta gaire bé plegats (...un català per davant de 3 keniates !).

I poc més a dir...

2012-02-05T00:49:00.000+01:00

Avui estava clar que “tocava” posar aquesta aquí…

2012-02-02T20:49:00.003+01:00

Quan arriba el fred, s’amaguen les roses i no es veuen noies riure pels carrers. Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, hivern. Quan arriba el fred, s’adormen els homes, es tanquen les portes, se’n van els ocells. I amb el seu volar, te’n vas anar tu buscant altra terra, buscant altra llum. Només m’has deixat un poble desert. Quina tristor viure quan arriba el fred.

Però morirà el fred i naixeran roses i veurem més noies fer llum pels carrers. Quan s’acaba el fred desperta la terra i els rius baixen amples. S’ha acabat l’hivern. Quan s’acaba el fred desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors del passeig... Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd.

Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, i la neu es va fonent.

(J.M.Serrat, “Quan arriba el fred” – 1965).

Ara són ja gaire bé les vuit del vespre; me'n vaig a córrer una estona pels voltants de casa, per portar-li la contrària al temps: a mi no m'acollona aquest paio !. Ja he tornat

Però, per compensar-ho, i per “quan se’n vagi el fred” (i tot i que encara no s’haurà acabat l’hivern) avui hem decidit -i reservat- que el primer cap de setmana de març anirem amb la Marta cap a Venècia, on no deixarem de visitar, entre d'altres llocs, aquesta bonica illa de Burano (*). El que no sé és si emportar-me’n les sabatilles per córrer pels costats dels canals... o el banyador per nedar-hi en ells !.

(C.Q. 108 12-60-48)

(*) sí, Burano... Murano és l’altra illa, listillos.

Cames

2012-02-01T21:11:00.001+01:00

Després d’un -profitós- dia passat per aigua per Malgrat, Girona, Montcada i Valldoreix, i tal i com havia previst, avui he començat amb el pla de “reforçament de cames”; en principi havia previst fer-los els dimarts, però com que ahir no va poder ser, “m’ha tocat” fer-ho avui. I molt millor del que m’esperava: he fet exercicis en 5 de les màquines (... inclosa la dels isquio) i, a sobre, n’he fet també de reforçament de braços en 3 de les màquines. I no content amb això, m’he cruspit 10 quilòmetres en bici a bon ritme.

D’aquí a 5 minuts comença el partit d’anada de la Copa del seu rei a València; siguem optimistes: 1-3 i a prendre’ns-ho amb calma el proper dimecres al Estadi.

25 dies per la Mitja de BCN

(C.Q. 103 11-60-43)

THE MAMZELLES: Avui sembla ser que sí…

2012-01-31T19:20:00.002+01:00

Avui, aquest vespre, sembla ser que -per fi- podré anar a veure i escoltar a

The Mamzelles

El darrer cop que ho vaig intentar, el fatídic 15 de desembre passat, vaig anar per terra amb la moto, a menys de 300 metres del lloc on actuaven. Recordo que, del primer que vaig veure d’elles, vaig opinar:

- son... "dalinianes".

I és que només hi ha que escoltar-les i, sobre tot, veure-les.

I no, no son ximples (feu-me cas...).

I entre una cosa i l’altra, avui de córrer rés de rés...

Estic fet un “torete” !

2012-01-30T23:20:00.000+01:00

Sento repetir-me com l’any passat (o no, què collons, no ho sento gens ni mica):

- estic fet un “torete” ! (de gaire bé 55 “tacos”, però tot un “torete”).

Avui he anat a fer-me l’ecocardiograma i la prova d’esforç; i tot i que dimecres tinc hora amb la meva cardiòloga, el comentari dels dos metges d’avui ja ha estat:

- Molt bé, està tot molt bé… (l’un, després del ecocardiograma)

- Que què tal, dius ?; ja els agradaria a molts de 30 estar la meitat de bé que estàs tu amb els teus 55 ! (l’altra, després de la prova d’esforç).

Ara només cal esperar que la cardiòloga em comenti i corrobori aquests resultats positius.
I per celebrar-ho, tot i que avui al final he plegat tard, me n’he anat cap el club a fer uns bons 15 quilòmetres en bici (39:07) i una bona sessió d’estiraments. I mentre estirava -i veient en Per- he pres la ferma decisió de reincorporar, a la meva activitat dels dimarts, els exercicis de reforçament de cames a 5 de les màquines perquè -com diu l’Albert- “no tot és córrer”; i recordo perfectament que, pre-Berlín, vaig fer-ne molt sovint... i les meves cames ho van notar, ho van agrair.

Una noticia, ni bona ni dolenta: han canviat el recorregut de la Mitja Marató de Barcelona; ja no paujarem per Via Laietana ni baixarem per Les Rambles; per compensar-ho, farem una mica més de Gran Via (...de la moooolt ensopida Gran Via) i més estona pel trist i gris Poble Nou. Per una banda, deixem de passar per llocs emblemàtics de la ciutat en ares de la seguretat, perquè ja en som més de 10.000 i Les Rambles son molt estretes -i tan a començament de cursa- com per poder-hi córrer sense perill de trompades i caigudes entre corredors; però per contra serà una mica més planera... encara que també més ensopida. No sé, ja veurem.

27 dies de compta enrere per la Mitja Marató, a partir d’avui.

(C.Q. 93 10-50-43)

.... això vol dir, pels que ja ho hagueu oblidat,
"Compta Quilòmetres": 93 quilòmetres fets en 10 dies d'activitat: 50 quilòmetres fets en bici i 43 corrent des de l'1 de gener (havent estat "parat" els primers 15 dies).
L'any 2011 van ser 1.407 159-631-776 (havent estat "parat" els darrers 15 dies de desembre per la caiguda).

Revisió pre-ITV

2012-01-29T19:54:00.004+01:00

¿ Oi que quan el vostre cotxe té moooolts quilòmetres i heu de passar la ITV el porteu abans a fer una revisió prèvia al vostre taller ?. Doncs després d’una setmana “en el dique seco”, i davant la prova d’esforç de demà (la meva ITV anual) això és el que jo he fet aquesta tarda al club: provar-me, “passar pel taller”. He estirat les cames fent 5 quilòmetres en bici i uns altres 5 corrent (4,5 a 6:00 i els darrers 0,5 a 5:00). Cap molèstia als sòleus... però sí que ha aparegut una (no sé cóm definir-la) molèstia al genoll dret, verge fins ara (sempre ha estat l’esquerra el que ha estat emprenyant). Vull creure que ha estat fruit de la inactivitat.

Aquest matí hem anat amb la Marta cap a la part del darrera de Collserola (La Floresta, Les Planes...) amb la idea de caminar una mica per allà; però, només sortir del cotxe, a la Marta “se li ha encongit el melic” del fred que fotia i hem donat mitja volta (estàvem a 2-3 graus, amb una mica de vent i un ambient força humit).

(C.Q. 78 9-35-43)

Ens han fet un "set"...

2012-01-29T00:44:00.000+01:00

... així que, tocará patir !.

Temps de pluja (... per fi)

2012-01-28T12:38:00.000+01:00

"Qualsevol dia al capvespre, darrera de la finestra, sents el seu alè de tardor; dolç i trist és com un plor que el vent ens acosta i que truca a la porta. Ell seu a taula, el sents allí, no li cal dir una paraula per saber que ha arribat al fi el temps de pluja; temps d'estimar-se a mitja veu, de collir el que vàrem llençar a tot arreu; és el temps de pluja... de tornar a buidar l'armari mentre els fulls del calendari van caient sense fer soroll, d'oblidar la barca al moll, quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada... aprop del foc, per a tots dos hi ha lloc"

(J.M.Serrat, "Temps de pluja" - 1970)

Em toca la ITV anual

2012-01-27T20:44:00.001+01:00

Setmaneta de repòs; després del “parón post-caiguda” durant un mes i de reprendre l’activitat -sense haver entrenat gens- en els 10 quilòmetres a Sitges i els 10 a Sant Antoni, els sòleus van “grinyolar”; així que m’ha anat de conya aquesta setmana de no fer res. I dilluns, no ho recordava, em toca passar la ITV : fer-me la prova d’esforç i el eco-cardiograma anual.

Primer de tot, perquè per davant immediat tinc la Mitja Marató de Barcelona i, en un parell de mesos, la Marató de Barcelona. Veurem què tal surten dilluns les proves després d’una setmana “parat”; crec que el millor serà sortir a estirar una mica les cames demà o diumenge.

Però per sobre de tot, cal fer-ho per precaució, per prevenció: amb això no si juga. A partir d’ara també m’acostumaré a sortir a córrer amb la cinta del pulsòmetre al pit, per poder anar veient -en acabar- cóm evoluciono als esforços, ja sigui en cursa o entrenant (pel carrer). Ja, de normal, les meves pulsacions en repòs son bastant altes (85-90) però tampoc “se’m disparen tant” quan corro o faig un esforç: ara podré, sinó controlar-ho, sí saber la evolució, la meva resposta davant l’exercici.

I HAVE A NEW FRIEND…

2012-01-25T19:53:00.003+01:00

Doncs sí; fent repòs (no corrent) i, sobre tot, amb l’ajuda d’aquest nou amic meu (Voltarén Emulgel) les molèsties, punxades, dolor i incomoditat en els sòleus (l’esquerra sobre tot) sembla ser que han desaparegut. Els vells temps del “cocktail explosiu de Normulén-Myolastan” han passat a millor vida (el meu estómac m’ho agrairà). I dic que sembla que han desaparegut les molèsties perquè, en el dia a dia -sense córrer- no tinc cap tipus de molèstia: ni caminant, ni pujant escales, ni baixant-les... veurem què passa el diumenge si es que finalment surto a córrer per Collserola. I millor que sigui així, que s’hagi solucionat el problema, perquè el panorama més proper és bàsicament d’entrenament, ja que fins el 19 de febrer no hi ha la cursa de Badalona, que serà una cursa de “preparació final” de cara a la Mitja Marató de Barcelona del diumenge següent.

Estem a menys de dues hores de començar el partit de tornada de la Copa del seu rei contra els merengones. Sé, perfectament, el que és mereixen: una “rebolcada històrica” d’aquelles que fan tan mal, de les que després costa aixecar el cap i que marquen un rumb a la deriva... (ja no dic “una maneta”, però perquè no ?). Però jo, com si fos un caçador -que no ho soc- li tinc molt de respecte a un “porc senglar ferit” (en aquest cas, més porc que senglar) com és ara mateix el Real Madrid: els hi hem fotut tantes perdigonades i tant seguides i en tant poc temps, que sortiran “rabiosos”. Déu vulgui que ningú no prengui mal avui, perquè aquest és un d’aquells partits en que pot passar absolutament de tot.

La meva aposta ? (realment, el meu desig): 3-1... tot i que seria preferible un 4-0 (per deixar les coses ben clares... i per acabar d’ensorrar-los, és clar).

Apa, a sopar una miqueta i a fer temps fins l’hora de marxar cap al Camp Nou.

Gran nit la que ens espera avui, n'estic segur!.

TOCAT…

2012-01-23T22:49:00.002+01:00

Amb gens de cansament per la cursa d’ahir, avui m’he plantat al club per fer l’habitual “jornada de recuperació activa post cursa”. Han estat 10 quilòmetres en bici en 26:00. El que no he pogut fer és córrer perquè la punxada al soleu esquerra continua ben present i dolorosa; crec que hi ha quelcom "tocat, esberlat", hi ha quelcom que no va a les fibres -possiblement una mini-micro-ruptura de fibres- perquè em fa mal al córrer (i en baixar escales). Tal com tinc plantejada la setmana, em tocarà descansar i m’anirà be: dimarts intentaré jugar una estona a soft-ràquet (depèn de cóm respongui la cama); dimecres hi ha mega-partit de Copa del seu rei al Estadi i no hi aniré ( ...al club vull dir, és clar); dijous estic a Andorra tot el dia; i divendres i dissabte faré repòs, a veure si la cosa s’alleuja i puc sortir a córrer per Collcerola diumenge.

Tema Pepe: “de fora vindran que la baieta per la cara et passaran i t’avergonyiran i quedaràs ben retratat”: perquè després de gaire bé una setmana de la “Pepada”, ningú ha mogut ni un dit davant d’unes imatges que han vist un i mil cops tot el món; ahir, en canvi, un jugador del Manchester City, Mario Balotelli,va trepitjar a un jugador caigut al terra (veure imatges al enllaç) i no han passat ni 24 hores i ja han actuat d’ofici (s’estima que li cauran entre 4 i 5 partits). El nostre “Juez único” encara s’està pensant si actuar o no... a què espera ?. És patètic !.

(C.Q. 68 8-30-38)

ANY DEL CRANC ?

2012-01-22T13:47:00.003+01:00

Algú de vosaltres sap si aquest 2012 és l’any del “cranc” segons el calendari xinés ?. Perquè sinó no puc entendre aquest “anar enrere” en els meus temps en curses de 10 quilòmetres (tret del “parón” per l’accident). Collons, si fins i tot he tornat “a lo puto cinc”!.

Avui, com estava previst, Cursa de Sant Antoni que és -tradicionalment- la primera de l’any i -tradicionalment també- la que és corre en la setmana més freda de l’any. Doncs bé, ni ha estat la primera (ja vaig córrer a Sitges la setmana passada), ni molt menys hem corregut amb fred: durant la cursa, sol, molt de sol i uns 12-15 graus (que no està gens malament per ser “la setmana més freda del any”. He tornat a encertar corrent amb la samarreta Tribanda de tirants.

De la colla, avui corríem en Per i la Belén, en Tomás i l’Anna V, en Xavi i l’Esther... i jo; avui no he tingut problemes amb el meu “súper-mega-Garmin-quehofatot” com tampoc no he tingut problemes per aparcar al costat mateix de la línea de sortida (i així poder “anar tapats” fins el mateix moment de la sortida i també poder tenir els estris “a ma” en acabar la cursa, cosa que s'agraeix amb la "suada" que portes a sobre).

No m’he trobat ni bé ni malament (però què llarg i pesat se’m fot el carrer Sepúlveda!) ... però a partir del quilòmetre 5 la punxada al soleu esquerre ja no m’ha abandonat en tota la cursa. A sobre, l’avituallament l’han ficat al ben mig de la corba i a un sol dels costats i -com que jo anava “per fora”- no he pogut agafar aigua, just abans de començar la pujada pel Paral·lel.

"Coche escoba"...

Total, que segons el meu “super-mega-Garmin-quehofatot”, he fet 10,135 quilòmetres (al Tomás el seu li ha marcat uns 10,400 i en Xavi uns 10,500 i pico... aquí no hi ha qui s’aclareixi) en un temps “de puto cinc” de 50:50 (4:59 de promig en els 10 quilòmetres).

Bona matinal corredora... tot i que hauré de fer-me mirar “lo del soleu” perquè ja és en excés reiteratiu el tema.

(*) Els temps de la colla, avui:

Xavi: 39:14 Per: 42:17 Tomás: 46:02 Esther: 49:10 Txabi: 50:50 Belén: 55:41 Ana: 59:30

(C.Q. 58 7-20-38)

PREPARATS...

2012-01-21T13:28:00.003+01:00

... per demà !. Segona cursa del any.
Dorsal "rodó" per a una cursa "rodona" ?

QUI NECESSITA DAVANTERS...

2012-01-19T17:20:00.002+01:00

... per jugar contra aquest Madrid ?. Si fins i tot els hi posem en Pinto de porter !.
Però és que ni així...

Ahir, abans de gaudir dels espectacle, vaig córrer una miqueta a la cinta, per tal de provar-me els sòleus i els bessons. Van ser només 5 quilòmetres en uns poc més de 25 minutets, cremant 432 calories i fent-los: 3 a 5:27, 1 a 4:48 i 1 final a 4:36. Estiraments, dutxa, cafeteria del club palplantat sopant davant de la tele i... Força Barça !!.

Avui, descans. Ni córrer, ni bici.

Per cert, espectacular la meva mega-predicció feta ahir -en vivo y en directo- al meu Facebook, minut a minut durant el partit; què dic el partit: durant el nou l’espectacle (...i ja en van):

- Tranquils... Això acaba 1-2 (després que marqués el Madrid)

- Ho veieu ? Això va bé (després de marcar en Puyi)

- Ho veieu ? 1-2 !!! (després de marcar Abidal)

- Soc o no soc un geni ? (...un cop ja acabat el partit, en un auto-homenatge que em vaig fer com a “vident privilegiat”).

Vosaltres, si fóssiu en Mourinho... què ?.

(C.Q. 48 6-20-28)

PEDALEJANT

2012-01-17T21:19:00.000+01:00

Ahir, en sortir de la feina al vespre, vaig agafar un “colocón d’aúpa”. Crec -és més, n’estic convençut- que va ser per efecte de l’aire calent del cotxe; el cas és que vaig arribar a casa ben tocat, amb un mal de cap com feia temps no recordava; per tant, i tenint també en compta les molèsties als sòleus, no vaig anar pel Club a fer la meva ja habitual “recuperació activa post cursa”.

Avui, passat ja el “colocón” i alleugerides les molèsties -que no desaparegudes- sí que he anat pel Club, però no a córrer (entre d’altres coses, perquè tenia les sabatilles, les meves Brooks, a casa) sinó a fer 10 quilòmetres en bici a bon ritme i amb una bona resistència de pedals durant 25 minuts. He rematat la sessió amb una bona tanda d’estiraments.

Demà no pensava anar-hi; però en sortir aquest vespre he vist que la cafeteria tancarà a mitja nit, per poder sopar veient el partit d’anada de la Copa del seu rei amb el Madrizz. Així que, en lloc d’escoltar-lo per ràdio a casa, possiblement el veuré per tele al Club.

(C.Q. 43 5-20-23)

UNA TEMPTACIÓ MASSA GRAN

2012-01-15T19:43:00.003+01:00

En les meves condicions de preparació física actual post-caiguda (només havia corregut 12,5 quilòmetres en el darrers 30 dies) era una temptació massa gran, acabada la primera de les dues voltes a fer al circuit, decidir si giraves a l’esquerra (i completar només el Quart de Marató) o si giraves a la dreta i enfilaves una segona volta, completant així la Mitja Marató. I és clar, he sucumbit a la temptació: he girat a l’esquerra i ho he deixat estar correguts 10,548 quilòmetres (abans de començar, com és pot veure a la foto, ja no ho volia ni veure...).

¿ Podria haver corregut aquesta segona volta i haver completat la Mitja Marató ? Possiblement sí, però “arrastrant-me” penosament com a mínim durant els darrers 3 ó 4 quilòmetres... i no hi he vist cap necessitat, sobre tot perquè -des del quilòmetre 3- els sòleus m’han estat tocant el que no sona; primer l’esquerra i, gelós que és ell, després també el dret. I ara mateix, els tinc tots dos força adolorits, engarrotats.

La cursa ha estat bé. Un bon dia per córrer; bona decisió la de passar fred durant els minuts previs a la sortida i durant els primers 400 metres i haver sortit amb la samarreta Tribanda de tirants. No ha fet gaire vent i el recorregut -excepte el llarg tram de pujada per l’antiga carretera general cap a Vilanova- força pla. Poca gent a les voreres, si exceptuem a dins del poble, al Sitges antic.

No tinc ni idea del temps que he fet: avui estrenava el meu flamant Garmin Forerunner 405 CX i no sé què collons he fet en arribar al avituallament dels 5 quilòmetres que m’ha sortit no sé què a la pantalla i no sé què he tocat després... total, que no he pogut anar controlant el temps. Anem bé !.

Pel que fa als companys, en Jordi ha dit al quilòmetre 14 que ja n’hi havia prou (però tot i així he quedat satisfet de cóm ha corregut); l’Albert anava tocat dels sòleus (tot i així ha “fregat” el 1:30:00) i en Xavi ha quedat per sota de 1:30:00. A Olga, que ha fet "el quart de marató", se li ha fet una mica “cuesta arriba” el tram cara amunt de la carretera i ha arribat una mica per sobre dels seus temps habituals. Però entrant a meta amb un somriure d’orella a orella, com sempre.

Ara el que toca és recuperar els sòleus aviat, que diumenge “toca San Antoni”; després vindrà una llarga temporada sense competir (fins a la Mitja Marató de Barcelona del 26 de febrer).

Apa, a berenar-sopar, que d’aquí a una estona ens espera el Real Betis Balompié al Camp Nou (no us cregueu que no em fa mandra, no...).

(C.Q. 33 4-10-23)

TÍTOLS DIFERENTS...

2012-01-14T13:41:00.002+01:00

El títol, en versió anglesa...

... i espero que diferent pel·lícula. A veure què tal la versió d’aquests yankees. A la versió europea em va encantar l'actriu Naomí Rapace com a Lisbeth (la vaig imaginar exactament així quan llegia el llibre); en canvi em va semblar un “pell bullit” l’actor que interpretava el paper de Mikael Blomkvist; en Daniel Craig li passarà per sobre de totes totes... i haurem de veure què tal la nova Lisbeth (Rooney Mara).

Aquesta tarda, en sortiré de dubtes...

JA TINC ASSIGNAT DORSAL

2012-01-13T19:38:00.003+01:00

És el 431; ara només falta per veure si diumenge completo només una volta al circuit (i, per tant, corro només 10 quilòmetres) o dues voltes (completant la Mitja Marató); tot dependrà de cóm em trobi, de si fa vent, de si no fa molt fred... però sobre tot, i com sempre, de les sensacions que tingui diumenge al matí quan hi arribi; un matí en que -com diu en Guardiola- ens haurem de llevar ben d'hora ben d'hora per anar a recollir el dorsal i els obsequis (la cursa arranca a un quart d'onze).

Que jo recordi, a la Mitja ens hi hem apuntat l'Albert, en Riera, en Xavi i jo. Olga correrá la cursa de 10 quilòmetres (una volta al circuit).

A veure què tal.

MARATHON

2012-01-12T20:54:00.000+01:00

Miquel Molina, avui, a LA VANGUARDIA

No es una mala noticia para la familia y los allegados del corredor: según un estudio de la Escuela de Medicina de Harvard, los paros cardiacos registrados durante los últimos diez años se habrían evitado con un chequeo previo a la carrera.
Mensaje: se puede correr un maratón, o un medio maratón, con garantías relativas de superviviencia.

En todo caso, insistimos, es una noticia tranquilizadora para el entorno del corredor. A éste, la verdad, le dará igual saber si su afición es más o menos peligrosa. El maratoniano ya asume que esta prueba comporta riesgos; es consciente de que somete su cuerpo a una tensión puntualmente sobrehumana. Siempre hay algo que falla cuando el organismo supera los 30 kilómetros de marcha y se le pide un esfuerzo adicional. Por suerte, y como confirma el estudio, las crisis cardiovasculares son poco relevantes a nivel estadístico, pero el estrés que padecen las articulaciones, la musculatura, la piel en contacto con prendas (que pueden llegar a rozar más de 40.000 veces la misma parte del cuerpo) forman parte del encanto inconfesable de los 42,195 kilómetros.

Porque el maratón se ha convertido en una de las únicas aventuras posibles en un mundo sin aventuras. En una era en la que basta un solo clic para viajar desde casa hasta el último milímetro cuadrado del planeta; cuando llegar al Everest, el Polo Norte, las selvas de Borneo o –pronto– los cráteres de Marte es cuestión de dinero, la aventura deviene, necesariamente, viaje interior. Un viaje, en el caso de las carreras de larga distancia, hasta los límites físicos de nuestra experiencia vital, pero también hasta los confines de la constancia (hay que entrenar regularmente varios meses para completar una maratón con dignidad) y el sacrificio.

Por fortuna, la familia maratonista ha alcanzado una experiencia que evita daños mayores: son ya historia aquellas primeras maratones barcelonesas de los años ochenta, con las aceras sembradas de corredores fundidos, cuando no era inusual tener que correr esquivando vómitos.

Pero al maratoniano nunca le asustará el riesgo. Seguirá imponiéndose unos insensatos tiempos de paso para acabar estrellándose contra el muro psicológico de los 30 kilómetros. El reto vale la pena: quien ha corrido maratones sabe que no hay una sensación más dulce que la de superar ese terrorífico muro sin hundirse, saboreando la certeza de que podrá llegar hasta la meta sin tener que aminorar el ritmo.

Eso sí, a la vista de las conclusiones de este estudio, ya no hay excusa para saltarse los chequeos cardíacos. Aunque sea por la familia.

AVUI SÍ; AVUI 10…

2012-01-11T21:04:00.000+01:00

Sí, 10 quilòmetres... però en bici.

Tot i que els quàdriceps continuaven “grinyolant-me” (fruit de la inactivitat durant 21 llargs dies i com a conseqüència dels 12 quilòmetres correguts entre dilluns i dimarts), he pensat que millor que no “es refredessin” les cames, que després tot va a pitjor; així que córrer, no, però sí una bona pedalada. 28 minutets exactes, amb el iPod a todo trapo a les orelles i pedaleja que pedalejaràs fins a completar aquests 10 quilòmetres; una bona i llarga sessió d’estiraments, a la dutxa i cap a casa. I demà, descans.

(C.Q. 22,5 3-10-12,5)

CÓRRER AMB EL CAP...

2012-01-10T22:28:00.002+01:00

No ha pogut ser...

... (no literalment, és clar) en lloc de córrer amb el cor és el que et permet parar quan cal fer-ho. I això és el que he fet avui al club.

Inicialment el pla d'avui era córrer 10 quilòmetres, després dels 5 que vaig córrer ahir. I amb aquest ànim he pujat a la cinta; m'he posat a ritme 5:27 i... a córrer !. Però els quàdriceps m'han estat “grinyolant” tot el dia, una espècie de “despertar de les agulletes” que ja feia temps que no sentia.

He corregut durant 7 quilòmetres a 5:27 per acabar accelerant el ritme durant els 500 metres finals a 5:00 (p'a chulo, yo!).

Total, que he acabat corrent només 7,5 quilòmetres -en lloc dels 10 previstos- durant 40:50 i fent una bona cremada de 656 calories, que tampoc està gens malament “post-àpats nadalencs”.

Ara mateix, el adoloriment que tinc en els quàdriceps és molt i molt semblant al que sentia en acabar les meves primeres curses allà l'any 2008, quan corria... però no entrenava.

Visto lo visto, hi haurà canvi de plans per aquesta setmana: demà no correré; i dijous... ja ho veurem. El que sí és segur és que diumenge, de córrer la Mitja Marató a Sitges, ná de ná; correré la cursa de 10 quilòmetres i m'ho prendré com un “entrenament amb companyia”.

(C.Q. 12,5 2-0-12,5)

RETROBAMENT

2012-01-09T23:49:00.000+01:00

Avui, al club, ha estat una “jornada de retrobament”. El retrobament de les meves cames i dels meus peus amb las meves estimades Brooks... i la cinta per córrer. Després de 20 llargs dies sense poder córrer ni un sol metre, avui -després de que el meu traumatòleg ja m'ha donat l'alta- he pogut tornar a córrer:

5 quilòmetres, “in crescendo”, durant 27:30 i cremant unes bones 436 calories, fent-ne 1 a 6:00, 1 a 5:42, 1 a 5:27, 1 a 5:12 i el darrer a 5:00 (perquè tampoc era qüestió de forçar la màquina el primer dia)

... però acabant “tocadet” després de tants dies sense córrer, sobre tot amb sobrecàrrega als quàdriceps. Perquè què voleu que us digui: a la meva edat, “parar” durant tants dies és un bon pal.

Recordo ara les bones sensacions viscudes durant la Mitja Marató de Tarragona; estava, em trobava, en un bon nivell de forma, havia començat la temporada molt bé, me les prometia molt felices... i va i em foten pel terra amb la moto. I ara, com el Barça a la Lliga, “em toca remuntar”. Per sort, tot i aquest “parón” forçat -i tenint pel mig, a sobre, tots els àpats nadalencs- he aconseguit no engreixar-me ni 100 grams !. Olé, Txabi !.

El pla d'aquesta setmana continua sent el mateix que vaig decidir ahir: córrer avui 5 quilòmetres, demà uns altres 10, dimecres 5 i dijous altra cop 5: o sigui, fer 25 quilòmetres de preparació post-trompada: primer per tractar de recuperar el més aviat possible la forma, i després, per arribar en les millors condicions possibles a la Mitja Marató de Sitges de diumenge (que, estic gaire bé segur, no completaré).

Continuarà...

CANVIS EN EL CALENDARI

2012-01-08T16:10:00.003+01:00

Deixada ja enrere des de divendres la punyetera bursitis al maluc (demà dilluns ho confirmarà la traumatòloga) he afegit una prova en el calendari de curses previst, ja que -amb tota seguretat- no podré completar la Mitja Marató de Sitges del proper diumenge. Així, entre aquesta Mitja de Sitges -15 de gener- i la Mitja Marató de Barcelona -26 de febrer- m'he “intercalat” la

1ª BDN Running

una primera cursa urbana de 10 quilòmetres que és correrà a Badalona el dia 19 de febrer. Serà una bona preparació per a la Mitja Marató de BCN que correré el diumenge següent. Abans però, el 22 de gener, “La Cursa de Sant Antoni”.

Déu n’hi do cóm m’ha trastocat els plans de curses la punyetera caiguda !. De moment, aquests propers dilluns, dimarts, dimecres i dijous hauré de córrer 5, 10, 5 i 5 quilòmetres per tal de no fer massa el ridícul a Sitges diumenge.

I aquesta nit... derbi a “pericolandia”, a Cornellà-El Prat. Per anar bé, hauria d’acabar -a tres quarts de dotze de la nit !- amb un 0-3.

NO ÉS TRACTA DE GUANYAR

2012-01-03T20:27:00.001+01:00

És trepidant aquest vídeo...
La bursitis al maluc evoluciona correctament; tres o quatre dies més i ja podré tornar a córrer.

AVUI FA QUATRE ANYS…

2011-12-31T19:12:00.008+01:00

Cursa NASSOS 2007

… a aquesta mateixa hora, corria la meva primera cursa.

Quatre anys.

Va ser LA CURSA DELS NASSOS de 2007, els meus primers 10 quilòmetres corrent (literalment els primers perquè, ni entrenant, havia corregut mai abans aquesta distància). Mai li agrairé del tot a l’Albert que m’engresqués a córrer -quelcom que m'hacanviat la vida- complerts ja els 50.

Recordo aquella cursa perfectament, com si fos ahir.

Primer de tot, el neguit, l’emoció, els dubtes... la desconfiança en poder acabar-la. Per sort (...per a mi, és clar) l’Albert arrastrava la seva seriosa lesió del tendó rotuliá i no podia córrer gaire (només dir-vos que vaig acabar-la davant seu...) i em va poder acompanyar, corrent al meu costat, durant gaire bé els primers 9,5 quilòmetres marcant-me el ritme, no deixant que “m’embalés”... Ens varem distanciar faltant només uns 500 metres perquè a ell se li va deslligar la sabatilla i jo, sentint-ho molt, li vaig dir:

Les meves velles "Wilson"

Equipatge d'aquell dia...

- Albert, ho sento, però ara no puc parar-me, perquè si paro no torno a posar-me a córrer (a aquelles alçades de la meva primera cursa jo “anava fos”). La vaig acabar en uns -per a mi- esplèndids 54:22.

I parlant de sabatilles... collons amb les sabatilles amb les que vaig córrer aquella cursa !. Va ser amb les meves Wilson de tennis; ja us he dit que, fins aquella cursa, jo no havia corregut gaire bé gens, i pensava que -pel nivell que jo tenia- qualsevol sabatilla ja m’estava bé per córrer (què equivocat que estava aleshores !). Tampoc tenia desperdici el meu uniforme d’aquell primer dia: samarreta tècnica Asics... i pantalon-malla tècnic Asics llarg, ajustat, fins el turmell (...que no m’he tornar a posar mai més).

Després d’aquell 31 de desembre de 2007 ja ha estat un no parar (sobre tot al 2010, el meu gran any com a "runner"); he corregut:

-3 Maratons: Berlín 2010, Donosti 2010 i Barcelona 2011 (... tot i que, a la de Barcelona, ho vaig tenir que deixar-ho córrer al quilòmetre 30),

-10 Mitges Maratons,
-¾ de la Mitja Marató de Nova York (tot un espectacle... per lo inesperat),
-34 curses de 10 quilòmetres,
-4 curses “atípiques” (de 5 ó 7 quilòmetres).

... apart dels molt i molts quilòmetres d’entrenament corrent, ja sigui “indoor” al club o pels carrers i camins de Barcelona, Sant Julià, la Costa Brava, Madrid, Costa Rica, Nova York, Florència, Alacant, Mallorca... i és que, des de ja fa molt de temps, les meves sabatilles, la samarreta i els pantalons per córrer son el primer que poso a la maleta quan surto de viatge, ja sigui per feina o vacances.

He fet “la dels Nassos” del 2007, del 2008 i del 2009 (no vaig “putejar-li” el sopar de fi d’any de 2010 a Marta); aquest any, però, m’hi havia tornat a apuntar... però la bursitis al maluc provocada per l’accident de moto del 15 de desembre m’ho ha impedit. Però, l’any vinent hi torno ! (... i, amb una mica de sort, la samarreta no tornarà a ser "rosa" com la d'aquest any).

Repeteixo: mai li agrairé prou a l’Albert el haver-me obert els ulls al mon dels runners... perquè hi ha un Txabi d’abans i un de després d’aquell ja llunyà 31 de desembre de 2007 !.

PER SORT...

2011-12-30T18:14:00.000+01:00

... demà no hauré de córrer amb ella !.

Quarta visita al traumatòleg de la Mútua:

la bursitis, com les notes al cole de les meves peques, PA (progressa adequadament); però encara en tinc per uns deu dies perquè desaparegui del tot. Només haig de vigilar que no s’infecti, que és l’únic risc que corro... Sembla ser què és lo únic que "correré" durant els pròxims 15 dies...

Quin final d'any ! (d'un any, aquest 2011, ja de per sí "horribilis").

SI LES CAMES NO ES PODEN MOURE...

2011-12-28T20:48:00.001+01:00

… a fer braços !.

I és que avui que he sortit d’hora, m’he arribat fins al club a fer una mica d’exercici de reforçament de braços. Ja feia molts dies que, per culpa de la bursitis, no fotia ni brot i m’estava engarrotant, encarcarant; i com que “no podia fer servir les cames” ni per córrer ni per d’altres exercicis: braços i abdominals.

La bursitis va reduint el seu diàmetre... però es va endurint (espero que sigui "normal"); a veure què en pensa el traumatòleg divendres quan hi vagi.

EL QUE TENIA QUE HAVER ESTAT…

2011-12-27T23:26:00.004+01:00

… i, definitivament, no serà.

No, no podré córrer LA CURSA DELS NASSOS el proper dissabte dia 31 per la tarda, tot i que ja tinc fins i tot assignat per l’organització el dorsal (el 5411) i el “calaix” de sortida (el 5). La bursitis al maluc -segons el traumatòleg de la Mútua, al que he anat a veure avui- evoluciona bé, però encara en tinc per uns quants dies. De moment, divendres hi haig de tornar, a veure cóm segueix el tema, però ja m’ha dit que, de córrer dissabte, ni en broma. El que continuo fent son les sessions de recuperació del braç al Club.

El que tampoc podré estrenar dissabte serà el meu fantàstic Garmin Forerunner 405 CX que finalment “m’ha caigut” per Nadal.

Ara el que comença ja a “perillar” és la Mitja Marató de Sitges del 15 de gener. Encara que evolucioni bé de la bursitis i em desaparegui en -posem- uns 10 dies, hauré estat 17 dies sense córrer ni fer rés, i només en tindré 9 per intentar recuperar el bon ritme. Collons, ara que anava bé i ràpid !. Espero que, al menys, em toqui la panera de fi d’any de Can Mèlich... !.Sinó la Mitja Marató de Sitges sencera, el que sí crec que podré córrer serà la Cursa de 10 quilòmetres, que també fan conjuntament amb la Mitja Marató aquell mateix dia.

Quina putada l’accident ! ...amb les ganes que tenia d’enfilar les tres curses:

- Mitja Marató de Sitges (gener) - Mitja Marató de Barcelona (febrer) - Marató de Barcelona (març) d’aquí al 25 de març ! Cal felicitar-se, però, de que l’accident no hagi estat res greu (encara que sí molt emprenyador i “trencador” de ritme).

ÉS NADAL !

2011-12-25T20:44:00.000+01:00

CORRE, PAVO, CORRE...

2011-12-24T13:07:00.000+01:00

Perquè no tots correm pels mateixos motius...

... B O N N A D A L !!!

"PARTE DE GUERRA" (2)

2011-12-22T20:33:00.004+01:00

M'he llevat amb una novetat: "bursitis al maluc"; tooooma ya !.

Si ahir va aparèixer l’hematoma a la part externa de la cuixa, avui era una forta inflamació a la part frontolateral de la part alta del fèmur, que se m’ha despertat “abonyegada” (semblant a una “cartutxera” com la d'algunes dones) i amb una sensació, al tacte, semblant a com quan prems una bossa d’aigua calenta, en la que notes cóm el líquid es mou lenta i pesadament per dins. I com que teòricament avui començava les sessions de recuperació, he aprofitat per tornar a veure a la simpàtica traumatòloga de l'altre dia de la Mútua; diagnòstic immediat: bursitis.

A nivell de sessió de recuperació, el que he fet ha estat demanar-li al fisio que em digués quins eren els exercicis que tenia que fer, que ja me’ls faria jo pel meu compte al club, perquè -treballant com estic treballant, ja que no estic "de baixa"- és un autèntic “coñazo” el tenir que anar-me’n fins a la Mutua per fer-los; bàsicament, són els mateixos que ja vaig tenir que fer, fa uns 27 anys, quan l’altra “patacada”, també en moto. Plou sobre mullat.

Evidentment, i llegint després sobre “bursitis” a la xarxa (les possibles causes i, sobre tot, el cóm tractar-la) sembla clar que no va ser gaire bona idea el posar-me a córrer diumenge LA SANSI, només dos dies després de la “patacada”, ni el haver-ho tornat a fer dimarts. Així que, com ja bé deia ahir... a descansar fins ben bé després de Nadal (a veure si, amb la medicació i aplicant-m'hi gel, aconsegueixo que em baixi la inflamació i que el meu cos absorbeixi tot el líquid “estancat”... perquè sinó, m'hauran de punxar per treure-me'l, i no em fot gens de gràcia).

Perilla la Cursa dels Nassos !.

“PARTE DE GUERRA”

2011-12-20T23:16:00.003+01:00

Després ja de 5 dies de la patacada amb la moto, “el parte” és el següent:

-L'hematoma a la part alta de la cuixa, zona inguinal, segueix creixent a marxes agegantades, però sense dolor.

-La molèstia al canell esquerra, no remet, però no emprenya gaire.

-La ferida-rascada a la cassoleta del genoll esquerra no hi ha manera de que es tanqui.

-El dolor a l'espatlla i al braç dret, no remet (és el que més m'emprenya)...

... i ha aparegut avui -per fi- un fort hematoma a la part externa de la cuixa.

I dic per fi perquè aquesta és la part del cos que, des del primer moment, m'ha fet mal per la caiguda... i no apareixia cap “senyal”.

És per això que aquest matí he anat a la Mútua perquè em donessin un cop d'ull; resultat: he de començar dijous 5 sessions de recuperació pel braç. A veure què tal.

Tot i amb això, me n'he anat a córrer aquest vespre. M'he “currat” a la cinta 4 quilòmetres corrent; 2,5 a 5:00 i un altre 1,5 a 4:26. I aquí ho he deixat, perquè sentia “pesada” la cama, com si estès “inflada”... i una mica sí que ho estava. Així que he decidit que... descans per uns dies, ben bé fins després de Nadal.

(C.Q. 1.407 159-631-776)

NO PARES, SIGUE, SIGUE, NO PARES...

2011-12-18T16:29:00.002+01:00

... i ja en van ? (cliqueu per veure els gols)

"LA SANSI" d'AVUI...

2011-12-18T16:07:00.005+01:00

El paio del meu darrera, fixeu-vos-hi,... corria descalç !!!

Amb una temperatura de 7 graus, un vent bufant relativament fort i fred, però en un matí molt solejat, m’he apropat amb la Marta fins a Viladecans per córrer “LA SANSI de LLORET”. També ens han acompanyat Olga i la menuda Inés (que, per cert, “ha fet podi” amb copa, mega ram de Chupa-chups i una enooorme caixa de jocs de pseudo-Lego).

En llevar-me no he notat molèsties de cap tipus, així que m’he reafirmat en la idea de córrer-la. El dolor a les costelles, a sota l’aixella, ja no hi era i la molèstia a l’espatlla era l’habitual; “el megamorao” a la part alta de la cuixa continuava “in crescendo” (a la foto, en arribar a casa després de la cursa, bastant més intens en extensió i color que en llevar-me al matí).

Bones sensacions durant la cursa, tot i que els primers 400 metres hem anat gaire bé caminant per la quantitat de gent que s’ha posat al davant... “per anar de passeig”.

Tot i que sempre dic, i compleixo, que s’ha de sortir amb samarreta de tirants -encara que això comporti passar fred els primers 300/400 metres- avui he trencat aquesta “norma no escrita” i he sortit amb la camiseta negra tèrmica que vaig dur a la marató de Donosti i, a sobre, la de tirants de Tribanda; evidentment, als 300 metres ja em sobrava la samarreta negre; i com que tenia les sabatilles al club, he tingut que córrer amb “les Asics berlineses”, que -com sempre- han respòs.

No em puc queixar del meu temps, tenint en compte les circumstàncies “d’embús” a la sortida: 23:55, a un promig de 4:47. Olga tampoc no ha anat del tot malament (26:48).

Ara, l'espatlla, em torna a emprenyar...

La propera: el 31 de desembre, La Cursa dels Nassos.

(C.Q. 1.403 158-631-772)

QUAN TENS UN ACCIDENT…

2011-12-16T17:31:00.001+01:00

Suposo que a tothom li passa el mateix però, quan tens un accident, passo i repasso les coses els moments previs al pata-pam !. I ahir no va ser d’altra manera.

D’entrada, no hauria d’haver anat a veure el concert de The Mamzelles, sinó anar-me’n cap a casa a ajudar pels preparatius del sopar d’aquesta nit.

... però hi vaig anar.

Hauria que haver-me menjat un bocata a La Granja, al costat del despatx, per fer temps fins l’hora del concert, i cap allà que me’n vaig anar.

... però era dijous i La Granja estava tancada.

Hauria d’haver anat directament cap el lloc del concert.

... però el número del carrer que tenia no era el correcte.

Hauria d’haver pogut fer un mos a la cafeteria a sota casa de l’Olga, al costat de la Razzmataz mentre esperava la confirmació de Marta.

... però la cafeteria estava tancada.

Hauria d’haver esperat a que Marta em confirmés el número exacte del carrer quan la vaig trucar.

... però vaig pujar a la moto i vaig “anar tirant”.

I, gràcies a tots aquest “però”... pata-pam ! al terra. I sense veure el concert (... i la “patacada” va ser a un 150 metres del local).

I penso, perquè li dones tantes voltes ?. T’ha passat perquè tenia que passar... no podies fer rés per canviar-ho. I el cert és que ahir em podia haver fet mal de veritat.

Ara només queda saber què va passar realment, perquè li dono voltes i més voltes al segons previs a l’accident... i tan sols recordo el sentir-me dir a mi mateix, cridant:

- ... però, què foooots !

en veure com se’m fotia a sobre el cotxe aquell i deixava la part dreta de la Triumph feta un "cromo" després de lliscar per terra durant 10 o 15 metres.

Hi ha dos testimonis -de motoristes- que van declarar que se’m va fotre a sobre. Veurem.

AIXÒ ÉS UN "IRONMAN"

2011-12-15T16:31:00.001+01:00

Impagables les imatges a partir del minut 5o.

RETORN A LA RUTINA DELS DIMARTS

2011-12-13T23:17:00.001+01:00

En arribar avui al club he començat fent una bona sessió d’exercicis de reforçament de braços a les tres màquines habituals perquè, com deia aquell -no sé ben bé qui- “no tot és córrer”. Ahir ja vaig fer també una bona tanda d’abdominals perquè l’Albert em va convèncer de que ho necessitava per no tenir que forçar tant l’esquena al córrer, ara que he aconseguit fer-ho amb normalitat amb el troc ben dret; i avui, amb els exercicis de braços, el que he fet ha estat reforçar el terç superior, també necessari.
Ara que, havent-me posat avui les meves velles “Wilson de no córrer”, ja era tota una senyal premonitòria de que acabaria jugant a soft-ràquet, com així ha estat finalment.

Li he dit a Mercedes (que estava pedalejant per allà i que, per cert, ha millorat -i molt- el seu joc):

- Si quieres, jugamos un rato mientras no llega Susana (elles dues juguen juntes tots els dimarts); pero sólo dos sets, porque estoy baldado y con la espalda “crujía”. Hem acabat fent, però, el de sempre: jugant no 2, sinó 5 sets. El primer l’he perdut en el desempat (17-16); he guanyat, i bé, el segon i el tercer; li he deixat que juguéssim un quart set, per veure si empatàvem a dos... però no, l’he guanyat també. I allà semblava que la cosa s’acabava per avui; ha estat llavors quan m’ha dit:

- Lástima, porque sinó, ahora que estás “fundido”, te machacaba... Així que, “picat” pel comentari, hem anat a un innecessari cinquè set, també sense èxit per ella; resultat final 4-1, i un bon exercici de resistència per les meves cames (recordeu... no tot és córrer per poder córrer bé i millor).

Sembla que això serà tot per aquesta setmana, perquè les tardes de dimecres, dijous i divendres les tinc força "ocupades". Així que ja fins diumenge, a LA SANSI de Lloret (que, recordeu, es corre a Viladecans...), s’ha acabat l’exercici per aquesta setmana.

Per un dimarts i tretze no ha estat malament...

(C.Q. 1.398 157-631-767)

M-13

2011-12-13T14:39:00.002+01:00

I AVUI...

2011-12-12T22:50:00.002+01:00

... 22 quilòmetres en bici.

És el primer cop que pujo a la bici al club i, en lloc de proposar-me fer quilòmetres, m'he proposat fer temps; i m'he posat a pedalejar durant una hora. I així, pedaleja que pedalejaràs, m'he cruspit aquest 22 quilòmetres en 61 minuts, i cremant 471 calories; si ho recordeu bé, ahir fent només 5 quilòmetres corrent, en vaig cremar 430... ni punt de comparació, doncs, la “cremada” fent una cosa o l'altra. Em repeteixo un cop més: si realment vols suar, si vols cremar calories... corre !.

(C.Q. 1.398 156-631-767)

CURSA SERIADA DE 5

2011-12-11T20:49:00.004+01:00

Com sempre (sense tenir-ne ni idea abans de pujar-me a la cinta vull dir) aquesta tarda al club he fet una sèrie de 5 quilòmetres, però diferent a les habituals. He arrancat amb un primer quilòmetre a 5:12, per encadenar després 3,5 quilòmetres a 4:48, per acabar la sèrie amb 500 metres a 4:16. Una bona cremada de 430 calories en 24:18 (m’ha sortit una bona mitja per quilòmetre de +/- 4:51). Una bona “sessió de tarda”, preparatòria de la “SANSI de Lloret” (que, “com és natural i no pot ser d’altra manera”, es correrà aquest proper diumenge a... Viladecans).

Ho he vist i sentit aquest matí a TV-3, gravat ahir a les escales de sortida del Bernabeu -abans fins i tot de que s’acabés el partit- en veu d’un soci del Madrid, dels de gorra-bufanda-mocador:

- Cristiano Ronaldo es bueno... para jugar contra el Villarreal y contra el Almería y todos estos; pero contra el Barça, “se caga”; por mí, se puede ir a la mierda !.

Si ell ho diu...

(C.Q. 1.376 155-609-767)

Y NO HACE FALTA DISSIR MÁS NADA...

2011-12-11T01:23:00.002+01:00

TOT EN ORDRE…

2011-12-09T16:45:00.005+01:00

Amb la obligada visita, ahir al matí a IKEA, va quedar resolt el tema dels plats trencats de dimecres al vespre. Col·locat -no sense dificultat- el nou suport, els nous plats ja descansen dins l’armari de la cuina (... però a partir d'ara els guardarem de 6 en 6 i en 6, i no de 12, en 12 i en 12 com abans, per si de cas).

Avui al matí, sessió de gimnàs, però “amb variant”: he retornat als exercicis de reforçament de braços i, sobre tot, de cames; en principi, amb això ja n’hi havia prou... però no me n’he pogut estar de córrer 3 quilòmetres en cinta (2,5 a 5:00 y 500 metres a 4:16) abans de fer la habitual sessió d’estiraments.

I a mig dia... mano a mano amb aquest peazo de “chuletón gallego”.

(C.Q. 1.371 154-609-762)

¿ VOLEU SABER ….

2011-12-07T23:56:00.001+01:00

…. el soroll, acollonant, estrepitós, de pel·lícula, que fan els teus 36 plats de la vaixella quan van a parar, de cop, tots a terra quan es trenca el suport que els manté alineats dins del armari de la cuina ?

... doncs haver estat avui a casa cap els voltants de les nou i ho haguéssiu sabut !. Quin ensurt, redéu, quin daltabaix, quin soroll ! ...i quina destroça. Dos minuts abans i ens agafa a la Marta i/o a mi preparant el sopar just al davant i ens cauen a sobre.

Bé, fora d’això (... que no és poc) bona sortida la d’avui per córrer una estoneta, sortida que no estava prevista tot i ser dimecres, perquè l’Albert estava sol al fitness. En principi, m’he pujat a la cinta per fer sèries; he escalfat 500 metres a 6:00 i he continuat amb 500 metres a 4:26, uns altres 500 metres a 5:16 i, altra cop, uns 500 a 4:26. Quan portava aquest dos quilòmetres he vist pel mirall a la Maria i en “X” (no recordo altra cop el seu nom) llestos per sortir, o dubtant en si fer-ho o no. M’he baixat de la cinta i els he dit:

- va, som-hi, sortim !. M’han dit, però, que ells anirien al seu ritme, que jo anés tirant. I els he proposat una cosa: fer menys recorregut de lo habitual. I hem fet des del Club, pujant pel carrer Major, fins a la rotonda de prop de casa (abans d’arribar al cole alemany), passant per sota el pont, carrer de l’Església, Laureá Miró fins la benzinera... i altra cop fins el club. Ho hem fet en 23:30 i són uns 4.600 quilòmetres mal comptats. La veritat és que Maria i jo hem forçat una mica el ritme per sobre del nostre ritme habitual... però com que era un recorregut més curt !. Bones sensacions amb aquests 6,6 quilòmetres d’avui, entre cinta i carrer.

Pel davant quatre dies de festa, que encetarem demà de bon matí anant a IKEA per fer una compra d’urgència d’una vaixella de diari, perquè sinó, demà haurem de menjar amb les mans !.

(C.Q. 1.368 153-609-759)

EL PARTIT D'AHIR

2011-12-07T14:46:00.000+01:00

PARTIT DE CHAMPIONS... AMB "ELS NENS" (clicar l'enllaç)

No vaig poder anar ahir al Estadi a veure el partit de Champions. I només en vaig saber-ne el resultat en acabar de sopar amb uns amics canaris.

4-0 en un partit de Champions; potser, per sí sol, això no seria noticia. Però en veure avui els gols del partit, i veure qui els celebrava, m’ha recordat quan veia els partits de torneigs escolars, o d’equips juvenils; perquè, fixeu-vos bé, a les imatges, la “pinya d’adolescents” que celebra els gols... si fins i tot en Maxwell semblava un “iaio” al voltant de tanta canalla!.

Quin orgull pel club, per a tots nosaltres els culés, poder afrontar amb aquestes garanties, una eliminatòria de Champions League jugant amb:

Montoya, Bartra, Fontás, Dos Santos, Muniesa, Sergio Roberto, Riverola, Thiago, Cuenca, Rafinha i Deulofeu (“arropats” per en Pedro, en Pinto i en Maxwell).

Acollonant, apostoflant...

MALEÏDA ESQUENA…!

2011-12-05T22:58:00.000+01:00

Porto tot el dia “jurando en hebreo”... Cada cop que m’aixeco de la cadira veig els estels. Em costa Déu i ajuda recuperar la verticalitat de l’esquena sense deixar de tenir dolor, un intens dolor. És curiós, assegut no em fa mal (ni al despatx, ni al cotxe, ni anant en moto); però en aixecar-me... collons, quin mal fins que no porto una estona en posició ja totalment vertical !.

I com que ni caminant ni corrent em fa mal, ja em veig com en Forres Gump, corrent i corrent tot el dia sense parar d’una punta a l’altra del nostre país; i em refereixo “al nostre país”, el limítrofa amb l’Aragó, Andorra, França i la Catalunya sud (també coneguda com a Comunitat Valenciana).

He arribat al club justet, per fer unes “pedalades” a la bici (10 quilòmetres, avui amb la música del iPod a tota metxa) i uns bons estiraments, d’esquena sobre tot (of course).

Ahir, diumenge; i demà, altra cop festa: això és de boixos !. Com deia avui en el seu twitter en Risto Mejide: “Se avecinan tiempos difíciles, dice Rajoy justo antes de un puente de 9 días”.

Avui ja han quedat formalitzades les inscripcions per a la Cursa dels Nassos i per la Cursa de Sant Antoni. I si no em falla la memòria, amb aquestes dues ja estic inscrit a totes les curses que penso fer d’aquí a la Marató de Barcelona del mes de març (Sansi, Nassos, Mitja M. de Sitges, San Antoni, Mitja M. de Barcelona i la Marató de Barcelona).

(C.Q. 1361 152-609-752)

SÈRIE CURTA… PERÒ RÀPIDA

2011-12-04T20:41:00.005+01:00

Divendres, finalment, vaig aconseguir hora pel massatge a les cames amb la Lourdes; vaig arribar i dinar tot a corre cuita al club, em vaig dutxar, i a les quatre ja estava estirat “al potro de tortura”; valga dir que Lourdes, durant la sessió de massatge -mitja hora ben llarga- va merèixer rebre unes 4 o 5 pessigades la veritat... però la vaig “indultar”. I evidentment, després del massatge, res de córrer. I dissabte, descans, amb la “guinda” al vespre del 5-0 del Barça al Llevant.

Fa una estona he arribat del club (una basa d’oli els diumenges per la tarda). Sense haver-m’ho plantejat, m’he trobat fent una sèrie curta, de 5 quilòmetres, però ràpida: 4 quilòmetres en tirades alternatives de 500 metres a 5:27 i 4:16, per acabar fent un darrer quilòmetre més intens: 250 metres també a 5:27 i els 750 finals a 4:16. Una bona suada, seguida d’una llarga sessió d’estiraments.

(C.Q. 1.351 151-599-752)

L'ANDREA AL PLE DEL AJUNTAMENT...

2011-12-04T20:11:00.000+01:00

Aquesta és la meva filla Andrea, periodista, el passat divendres parlant durant el Ple extraordinari del Ajuntament de L'Hospitalet.

Els seus companys de Televisió de L'H van escollir-la com a portaveu per fer-li arribar a l'alcaldessa les queixes dels treballadors, tant pel fons com per la forma escollida per tancar el canal de televisió local el proper 31 de desembre.

No li va tremolar la veu, ni es va arrugar gens, ni en el to ni en les mirades...

TOCAT, PERÒ NO ENSORRAT…

2011-12-01T20:44:00.003+01:00

Amb el sòleus encara ben carregats i adolorits (la Mitja Marató de Tarragona em segueix "passant factura") m’he pujat a la cinta “a provar a veure què...”. Resultat ? al cap de 3 quilòmetres he decidit parar i baixar perquè me’ls sentia sobrecarregats, i també "s'ha despertat" un dolor que feia molt de temps que no sentia:

aquell dolor muscular tan emprenyador a sobre de la tíbia; per dir-ho d’alguna manera: per davant del sòleus precisament, a l’alta banda del os.

Descans; necessito una mica, només una mica, de descans... i un massatge a les cames que intentaré fer-me demà a la tarda amb la Lourdes, al club; però estarà avisada: cada cop que em faci mal (hi ha cops que ha estat a punt fer-me saltar la llàgrima) li pessigaré el cul. Avisada està.

(C.Q. 1346 150-599-747)

I DESPRÉS D’UNA MITJA MARATÓ...

2011-11-28T23:02:00.003+01:00

.
... tocava jornada de “recuperació activa”.

Amb els quàdriceps “carregadets” i els sòleus ben “tocats”, he anat al club per estirar una mica les adolorides cames; m’he pujat a la bici i he fet 10 quilòmetres, acabant amb una llarga i molt necessària sessió d’estiraments (perquè ahir, “entre pitus i flautes” me’n vaig anar de Tarragona sense estirar bé...).

L’alegria per les bones sensacions d’ahir s’ha esmicolat avui, amb la confirmació d’una noticia que és veia venir, tot i que s’ha lluitat perquè no s’acabés produint:

El tancament de TV-L’H el proper 30 de desembre

Quedarà lliure, per tant, una excel·lent reportera polivalent (Llicenciada en Periodisme i en Humanitats; presenta, locuta, entrevista, edita, munta, crea...): jo, de vosaltres, no me la deixaria escapar.

Pregunteu-me, des de ja mateix, per ella !.

(C.Q. 1.343 149-599-744)

FOTOS DE LA MITJA DE TARRAGONA...

2011-11-27T22:28:00.004+01:00

Quilòmetre 4

Quilòmetre 16

Gaire bé al quilòmetre 21

LA MITJA MARATÓ DEL “… I SI ?”.

2011-11-27T21:12:00.007+01:00

No... d’aquests ISI...DISI no.

Poc després de les set del matí enfilava amb el cotxe cap a Tarragona. També té collons fer 100 quilòmetres (... d’anada, i uns altres 100 de tornada) per córrer una Mitja Marató !; aquesta d’avui era ja la meva cursa número 50 des d’aquell ja llunyà 31 de desembre de 2007 quan l’Albert em va “enredar” per córrer la Cursa dels Nassos.

Poc abans d’arribar a Tarragona, per l’autopista m’han avançat "els Albertos" amb el seu cotxe i així hem arribat plegats a lloc. Avui, de “Tribandas” correríem aquesta Mitja l’Albert B. (l’E.T.; no, "el marciano" no, el “Esparreguenc Trotador” (está que se sale, el paio...), l’Albert Plans, en César i jo. En Xavi Celma i l’Esther s’han fet càrrec dels ànims i del reportatge fotogràfic (que no m’ha arribat encara a hores d’ara...).

Fotia fresqueta abans d’arrancar a córrer, però tot i així finalment ja ho hem fet només amb la samarreta Tribanda.

Sí César, sí, és dur fer-se fotos
amb en Plans al costat, t'entenem...

Primeres impressions: l’ ET está fort, molt fort, en Plans no s’ha trobat bé i ell diu que “ha petat” (ja voldria jo el seu temps de “petat”) i en César ha sortit amb un regust agredolç de la seva primera Mitja Marató.

Anem a pams; sortir, el que se’n diu sortir, hem sortit tots quatre plegats... però només durant uns 3 ó 4 segons; després ells han anat fent via a un ritme impensable per a mi. Jo, tot i que volia anar a 5:30/5:40 els primers 10 quilòmetres (...que després em passa el que em passa) he creuat els primers 10 en 50:48 (o sigui, a 5:01... ràpid, massa ràpid). Al avituallament dels 10 m’he parat 1 minut i mig clavat per prendre’m el gel i beure aigua. Després, he anat mantenint el ritme; he creuat el quilòmetre 12 en 1:01:10, havent constatat ja que no m’agraden els circuits (o els trams de circuit) d’anada i tornada, i menys si son llargs (2 quilòmetres, a la Rambla Nova, 2,5 al Passeig Marítim... i els pesadíííííssims 4,5 del “puto espigó” (el Dic de Llevant).

Al quilòmetre 14, al final del primer tram del Passeig Marítim, he fet un “give-me five” quan m’he creuat amb en César; m’ha semblat que anava bé.

Quan jo anava més o menys pel 16,5 (ja pel “puto espigó”) m’he creuat -ell ja de tornada- amb en Plans... caminant: anava “fotut”. A mi, que ja començava a anar justet, només em faltava veure això “per agafar ànims”. I, per acabar de rematar-ho, quan ja havia creuat el quilòmetre 17 he vist davant meu, també caminant, en César. En arribar al seu costat li he dit:

- No s’acaba mai aquest fill de puta d’espigó, eh ?.

En César "anava tocat", molt tocat, des del quilòmetre 8 (engonals i, una mica quàdriceps); sobre la marxa he pensat:

- Txabi, "si el deixes aquí" i tires milles, l’enfonses a la misèria, en veure com el “iaio” del equip l’atrapa i el deixa enrere...

Però, el que en el fons he pensat és en que “som un equip”, i això és el que compte en moments com aquest, així que li he dit:

- Va, som-hi César, txino-txano i anem tirant, no paris; ara descobriràs el famós “ritme de marató d’en Txabi”; va, anem fins al final del canvi de sentit d’aquest espigó dels collons -quilòmetre 18- i allà pararem 2 minutets.

I així ho hem fet. I després del 2 minuts d’aturada, hem arrancat a córrer una mica per sota de 6:00 durant els dos quilòmetres llargs de tornada “pel puto espigó”; hem fet abans una altra paradeta de mig minutet, i des d’allà i fins a meta del tirón, per acabar fent un temps final tots dos de 1:52:50

D’aquí el que deia jo en el tìtol de: “Mitja Marató del ...I SI ?”
- I si... jo no hagués parat el minut i mig al quilòmetre 10 ?
- I si... jo no hagués parat aquests 2 minuts i mig amb en César ?.
Doncs, possiblement, hagués pogut parar avui el meu crono en uns fantàstics 1:48:50, que hagués estat MMP, rècord personal en Mitja Marató (que està en 1:50:04 a Granollers aquest any).
Però no vull enganyar-me: parar als 10 quilòmetres m’ha anat bé; i trobar-me “aturat” en César m’ha servit d’excusa per “aturar-me” jo també una estoneta; de no haver trobat en César potser hagués pogut aturar el crono en 1:50 llargs... potser; però la realitat és la que ha estat: jo ja anava justet, hem fet equip, i hem arribat plegats a meta.
He acabat content d'aquesta Mitja Marató, que no coneixia; cansadot, però content, orgullós. Organització genial, de 10.

Acabo d’arribar fa una estona del club, perquè després d’una breu i reparadora "siestecilla", me n’hi he anat per fer 10 minutets de sauna i 20 minutets de jacuzzi per estovar la musculatura de les cames. Demà ja farem “recuperació activa” a la bici...

UNA, DEMÀ... (Tarragona)

2011-11-26T13:30:00.003+01:00

... però la següent Mitja Marató que tinc previst córrer me l’han ajornat una setmana. Sí, perquè en principi la Mitja Marató de Sitges estava prevista pel 8 de gener... i veig que l’han passat al diumenge dia 15 ( ...una mica més de temps per poder rebaixar els quilos de més acumulats, amb tota seguretat, dels pantagruèlics àpats del Nadal). Fins dilluns no s'obren les inscripcions.

Així doncs, el meu panorama corredor d’aquí i fins a la Marató de Barcelona queda així (of the moment):

27 novembre - Mitja Marató Ciutat de Tarragona

18 desembre - “La Sansi de Lloret”, de només 5 km. (... que aquest any es corre, però, a Viladecans).

15 gener - Mitja Marató de Sitges (aquest any també hi afegeix la cursa de 10 quilòmetres).

22 gener - Cursa de Sant Antoni (la que, històricament i abans de decidir-me a córrer a Sitges, era la que “inaugurava” l’any).

26 febrer - Mitja Marató de Barcelona
25 març - MARATÓ de Barcelona, ja amb 55 “tacos” a les cames.

Per "problemes de calendari" (... i de forces, és clar) queda fora aquest l’any “La Mitja” per excel·lència, la de Granollers (la data és massa a prop de la Mitja de Barcelona).

QUAN UN AMIC SE’N VA…

2011-11-25T20:33:00.000+01:00

Fa una estona, revisant el meu perfil a Linked-In, m’ha aparegut entre els meus contactes el d’un company del despatx que ens va deixar fa molts pocs dies, molt jove, 31 anys. Apart de la sorpresa inicial en comprovar -cosa que jo desconeixia- que el dos varem néixer el mateix dia (... però jo 23 anys abans) m’ha vingut al cap un neguit:

què fer amb les dades d’aquells amics, companys, coneguts, que ens han deixat... ?

perquè els continuem tenint -a molts d'ells- al Outlook professional del despatx, a Hotmail, a GMail, a la Blackberry, a Facebook, a Twitter... i tenim -possiblement- el seu blog entre els nostres “Favoritos” a Internet.

Casualment, fins ahir al vespre vaig tenir guardada -en el registre de trucades de la meva Blackberry- la seva darrera trucada. Però no sé, se’m fa dur, estrany, “fer-lo desaparèixer” efectivament del tot, esborrar-lo.

No sé... ja hi pensaré demà; o no.

INTERCANVI DE TARGETES

2011-11-24T22:45:00.002+01:00

Acabo d’arribar d’una presentació al hotel Alexandra d’una empresa de “eventos” d’Andorra. L’objectiu, pels que presentaven, era el donar-se a conèixer i pels que hi anàvem convidats, aprofitar per fer contactes i bescanviar targetes professionals. Moltes vegades, hi ha gent que t’agafa la targeta i ni se la mira -perquè està parlant amb tu, i ja li estàs explicant qui ets i el que fas- i se la guarda directament a la butxaca.

Doncs això és el que ha fet aquell a qui, en lloc de la meva targeta... li he donat el tiquet del pàrquing !! I no vegis el mal de cap que m’ha donat l'error; primer, buscant-lo per totes les butxaques (de la jaqueta, la camisa, els pantalons...) i després quan he anat a buscar el cotxe i he hagut de “negociar” amb el del pàrquing perquè no em fes pagar una estància de 24 hores, havent-ne estat tan sols un parell.

(no, realment no m’ha passat això ; és una invenció novel·lada meva... el que sí és cert és que, a una noia del govern andorrà, sí que li he donat el tiquet del pàrquing en lloc de la meva targeta; però, per sort, ella sí que se l’ha mirat i ens en hem pogut adonar del lapsus a temps...).

Per cert, em foten figa els genolls, els dos... no, no és cap lesió: és l’edat !.

REPETINT SÈRIE

2011-11-23T20:52:00.003+01:00

Avui, nit de Champions, he anat a “provar-me de forces” al club, de cara a la Mitja Marató de diumenge. I per fer-ho, he repetit la sèrie de dilluns, de 5 quilòmetres incrementant constantment el ritme; des dels 6:00 inicials a 5:27, i a 5:00 (1 quilòmetre de cada), per continuar durant 1,5 a 4:36 i rematant-ho amb uns 500 metres finals a 4:16.

Deia que avui era nit de Champions... nit en la que m’han programat, però, un sopar a fora de casa ! i qui ha pogut programar, per una nit com avui (Milan – Barça a San Siro) un sopar ?; doncs, està clar, un grup de dones que passen del futbol (això, o ens han volgut sotmetre -com han fet fa poc amb els bancs- a una prova de resistència per comprovar el nostre esperit de sacrifici...).

(C.Q. 1312 147-589-723)

NO, NO i NO . . .

2011-11-21T23:39:00.005+01:00

.
... al tancament de Televisió de L'Hospitalet !!!

(passa-ho...).

UNA SÈRIE “IN CRESCENDO”

2011-11-21T21:19:00.007+01:00

Després de quatre dies “patejant-me Lisboa com un poseso” (i sense que us feu ni una mínima idea de lo molt que m’ha donat pel sac l’esquena, la meva punyetera i maleïda esquena) avui m’he apropat pel club per córrer una miqueta, perquè diumenge...

... habemus Mitja Marató!

Sí; perquè en un tres i no rés estaré corrent pels carrers de Tarragona per “batejar-me” en la seva Mitja Marató. Serà el proper diumenge, així que cal preparar-se, encara que sigui una miqueta; no puc fallar!.

He acabat fent una sèrie “in crescendo” de 5 quilòmetres:

1 a 6:00, 1 a 5:27, 1 a 5:00, 1,5 a 4:36... per acabar forçant el ritme, els darrers 500 metres, a 4:16 (una bona suada, amb 433 calories cremades en 25:37).

Demà haurem de fer quelcom de reforçament de cames i, possiblement, unes partides a soft-raquet.

Ja veurem...

JA TORNO A SER AQUÍ...

2011-11-20T22:15:00.002+01:00

Després de quatre intensos dies amb Marta per Lisboa ja torno a ser a casa, sense preses per arribar-hi en jornada electoral perquè ja vaig sortir dijous “amb els deures fets”.

Tot i que les sabatilles, la samarreta i els pantalons va ser el primer que vaig posar a la maleta, cap d'ells no ha fet aparició aquests quatre dies pels carrers de Lisboa (per tant, i pel que diuen els de la Nike local en el seu cartell, sembla ser que m'he perdut una molt bona experiència no havent sortit a córrer ...). Però que consti que em va faltar ben poc per sortir a córrer el mateix dijous quan vaig arribar. I és que, en una plaça del Barrio Alto, hi havia una “fragoneta” dels de Nike, no només promocionant aquestes sabatilles, sinó que estaven allà per ser el punt de sortida d'una “Moon-running Nike”, és a adir, una Cursa Nocturna d'Orientació pels carrers de Lisboa; cursa individual, amb instruccions-pistes per anar completant el recorregut (d'hora-hora i mitja de durada); la punyeta va ser que la cursa arrancava a les 20,30 i eren ja passats tres quarts de vuit quan me'n vaig assabentar, i no tenia temps de tornar al hotel, canviar-me i arribar-me fins allà altra cop. Ara que, pensant-ho bé, si m'hi arribo a apuntar igual a hores d'ara -tres dies després- potser encara estaria donant voltes per Lisboa amb el paperet de les instruccions a les mans i més perdut que en Wally en qualsevol dels seus dibuixos.

Així que córrer, el que se'n diu córrer, no hem corregut gens; ara, caminar.... deu n'hi do !.

I és que Lisboa és ciutat per caminar-la.

Lisboa, una ciutat inimaginable sense els seus vells i tronats tramvies, amb les seves pujades i baixades per qualsevol de les seves “siete colinas”.

Lisboa, un lloc on -per poc- no se'm salten les llàgrimes en pagar per un cafè 60 cèntims d'euro (i, a sobre, un bon cafè); no recordo ni haver-ho fet ni en el mateix moment de l'entrada en vigor del euro !.

Lisboa, una ciutat acaronada per un riu enorme (el “Tejo”, que en diuen ells).

Lisboa, una ciutat amb quatre línies de metro que et porten arreu, amb un sistema de targetes de transport força més avançades que les de casa nostre.

Lisboa, una ciutat “de dolços” (pastisseries a dojo).

Lisboa, una ciutat de fort mestissatge, d'acolliment de gent de color -negres, però que moooolt negres- de les seves antigues colònies (és el “peatge” a abonar per un passat de navegants-viatgers-conqueridors-evangelitzadors-sotmetedors, com els passa als anglesos, i a nosaltres amb els sud-americans).

Lisboa, una ciutat que parla “un gallec tronat”... però que s'entén força.

Lisboa, una ciutat de la que no t'has de perdre el anar a menjar a “Ruca”, un bareto dels de les estovalles de paper, a la Rua Conceiçao, on et fotràs un bacallà a la brasa i unes gambes “al ajillo” com mai no els tornaràs a tastar.

Lisboa, una ciutat de la que he aconseguit sortir-ne sense escoltar -en viu i en directe- ni un sol “fado” (em deprimeixen).

Lisboa, una ciutat que somia amb en Messi, posant-lo (un cop i un altra) al costat d'en CR-7.

... Lisboa, una ciutat de gent amable; pro-merengue, però amable.

PROPAGANDA ELECTORAL

2011-11-15T20:45:00.002+01:00

Aquest matí he anat a donar el meu vot per a les eleccions generals de diumenge dia 20. És el segona vegada que voto per correu (l’anterior va ser ara fa justament un any, a les eleccions al Parlament de Catalunya, perquè em coincidia amb la Marató de Donosti). Aquest cop és pel viatge a Lisboa.

No té sentit. Quina despesa més inútil. En general em refereixo a tota la despesa de propaganda electoral: cartells, banderoles, anuncis, díptics, pamflets, tanques publicitàries, anuncis als diaris, a les emissores de ràdio, a la tele, samarretes, bolis, globus, dossiers que ningú llegeix...

Vosaltres coneixeu a algú, al voltant vostre, que es llegeixi la propaganda que us arriba a casa ? és un sobre per a cadascun dels de la família que hi estan censats (no n’hi hauria prou amb un sol sobre per domicili ?). Així, ahir, vaig rebre tres sobres de Convergència i tres de Esquerra Unida... avui -suposo- m’arribaran els del PSC, ERC i PP, dimecres la resta... que han anat -i aniran- directament al cubell de les escombraries sense obrir-los. Perquè... a qui li interessa el que diuen ? Si l’altra dia -a Catalunya- varen veure més persones “El Convidat” amb en Charly Rexach, que el debat (irrisòria expressió aquesta) d’en Mariano i Alfredo.

Heu pensat els milions i milions d’euros que ens costa tot això ? (perquè surten de les nostres butxaques, és clar).

Deia abans que avui he anat a votar per correu; més “despilfarro”: m’han enviat una papereta electoral de cadascuna de les 32 formacions polítiques que es presenten per la circumscripció de Barcelona, UNA DE CADA !. Us recordo que -pel Congrés dels Diputats- votem “llistes tancades” (però aquest seria un altre debat...) així que jo voto o Convergència, o PSC o PP o qui sigui dels altres 29... no tinc opció a escollir quina persona vull que surti per Convergència, o pel PSC, o PP o per qui sigui; llavors, en el vot per correu... perquè no fan com en el Senat (un sol full), en el que has de marcar fins a tres persones de les candidatures que vulguis?. En aquest full del Senat hi son totes les formacions polítiques i tu hi poses -en el cas de península- fins a tres creus a qui tu vols, encara que no siguin del mateix partit. Podrien fer el mateix amb el Congrés i posar en un sol full totes les formacions polítiques que es presenten (no calen els noms, perquè -recordeu- no ens donen opció) i que només haguéssim de posar una creu a la opció política escollida. Doncs no, jo he rebut les paperetes de tooooots els 32 partits, i les he llençat totes directament a la brossa de l'oficina de Correus menys una (i el mateix faran totes les persones que votin per correu, que cada cop son més).

Quin desgavell...! quina manera de llençar els calers, els nostres calers...!.

Perdoneu, però algú ho havia de dir...

MINI SÈRIE

2011-11-14T22:09:00.002+01:00

Després de no haver corregut gens ni dijous, ni divendres, ni dissabte ni diumenge (i tot i que l’esquena torna a donar-me pel sac, i amb intensitat) avui tornant de Girona me n’he anat al club a córrer una mica; com sempre, sense una idea predefinida del què fer.

Total, que m’he pujat a la cinta i he corregut 5 quilòmetres; el primer, d’escalfament, a 6:00, per començar tot seguit una sèrie de 500 metres a 5:27, 500 metres a 4:36, 500 metres a 5:27, 500 metres a 4:36... i així fins a completar una sèrie de 4 quilòmetres en poc més de 20:15 i suant -i cremant- 432 calories. M’he pres, amb molta cura, la sessió -llarga- d’estiraments posteriors, per no “despertar a l’esquena”.

Corrent, l’esquena m’ha deixat tranquil; ara ja fa estona que estic a casa i continua “endormiscada”, sense que s’hagi reproduït el dolor d’ahir, que s’ha perllongat durant tot el dia d’avui (tot i el “xute” de Reflex gel, Robaxisal i Espidifen). És un dolor diferent al habitual de sempre: és més de maluc, d’os (més que muscular al voltant de les vèrtebres) i a la part dreta (quan normalment “em toca el que no sona” a l’esquerra i sent més un dolor muscular...). Què hi farem !.

Mala setmana aquesta per córrer: demà encara podria tornar a fer quelcom, però dimecres estic tot el dia a Madrid; i dijous, divendres, dissabte i diumenge me'n vaig amb la Marta a Lisboa.

I el 27, la Mitja Marató "Ciutat de Tarragona"... Ai senyor !.

(C.Q. 1.302 145-589-713)

MOTO I DUATLÓ

2011-11-13T21:49:00.004+01:00

En un diumenge amb més núvols que sol, he repartit el meu temps en fer una escapada en moto en solitari i acompanyar als companys veient la seva participació a la Duatló de Viladecavalls.

Feia dies, forces dies, que la meva Triumph “no sortia a fer carretera” i, de tant anar només per ciutat, s’estava “adormilant”; així que -vigilant els radars- he anat a “treure-li la carbonilla als carburadors”... Me n’he anat fins a Montserrat, però sense creuar l’entrada del pàrquing, i he girat cua altra cop per arribar-me fins a Viladecavalls on, a les 10,30, havia arrancat la “Duatló”, en la que –per part del Tribanda Triatló- hi participaven l’Alberto “esparraqués”, en Luís (germà d’en César), en Gerard i en César. El temps ens/els ha acompanyat, perquè no ha estat fins el final de cursa quan han començat a caure quatre gotetes fines.

Per ordre d’arribada, molt bé l’Alberto -encara que s’ha ofegat ell mateix en la primera tirada a peu; bé en Lluís i en Gerard (són els tres que han puntuat per l’equip Tribanda, que ha acabat 13é de 19 equips); pel que fa al César, ha estat de mala pata: ell i uns 50 corredors més “s’han perdut” en varis trams de la bici i han acabat fent uns 5 ó 5,5 quilòmetres de més en tenir que retrocedir (i quelcom semblant, encara que en menys distància, els ha tornat a passar en el segon tram de cursa a peu). Ha acabat ben emprenyat amb l’organització, per la deficient senyalització d’alguns dels trams. És queixarà.

Acabada la duatló, i en previsió de que plogués més i ens mulléssim i ens fotéssim de fred dinant -a la part de fora- a la “La Vinya Nova” de Collbató, l’Albert i la Elia han variat els plans i hem acabat dinant -molt bé, per cert- al Restaurant del Club de Pàdel, també de Collbató. No m’ha plogut, però fins allà hi he arribat amb la part baixa dels texans ben molls (per l’aigua que aixecaven els vehicles del meu davant). He dinat amb un ull al plat i l’altra a la finestra, perquè no ha parat de ploure mentre dinàvem; per sort, ha parat de fer-ho quan sortíem i he pogut arribar a casa totalment sec. Diumenge, per tant, sobre rodes... i sota l'aigua.

TXABI RETURNS !

2011-11-09T23:46:00.001+01:00

Doncs sí; després d'haver-m'ho proposat, avui -després de molts i molts dies- he sortit a córrer amb els companys. I bé, m'he trobat bé, força bé. Fins i tot he forçat el ritme, he anat ràpid, alegre, “sueltecillo”... tot i que el recorregut -per a mi al menys- era exigent: hem anat des del club fins al Parc de Cervantes, però no anant per la carretera, sinó fent la variant “cole alemán”, o sigui, tot pujadeta des de que enfilem el carrer Major de Sant Just. M'he enganxat al Enric i al Ramon, intentant -i aconseguint- que no se m'allunyessin. L'anada, 4 quilòmetres, ens l'hem cruspit en 20 minutets, força bon temps “anant cara amunt”. La tornada, uns altres quatre quilometres, però feta ja per la ruta habitual, més planera. La tornada l'he fet gaire bé en solitari, perquè “locomotora Cèsar” ha engegat a córrer tot sol i ha estat “visto y no visto” (ha acabat fent una mitja de 4:30); l'Enric i jo hem anat plegats, un rere l'altre, fins gaire bé la Nestlé, però allà ell ha ja donat una bona accelerada i l'he perdut; pel darrera meu quedaven l'Albert -acompanyant la Maria- un nano del que ara mateix no recordo el nom i la Belen, cadascú al seu ritme.

He acabat satisfet; o sigui... “Txabi returns”, com -en conya- em deia l'altra dia l'Alberto... Espero i confio en que no sigui flor d'un dia i reprengui amb assiduïtat setmanal les sortides nocturnes dels dimecres amb els companys (els divendres sortiré a córrer la setmana que, pel que sigui, no pugui sortir el dimecres).

(C.Q. 1.297 144-589-708)

" PARE I FILLA "....

2011-11-08T23:24:00.004+01:00

... entrant a meta diumenge a "La Cursa de la Dona".

Hem comentava avui en Gerard, en veure la foto:

- Txabi, sembles cansat...

I jo li he dit que no, que no era que estès cansat... és que la rinxolada Inés, com que anàvem corrent i per tal de no caure, m'agafava tant fort que m'estava ofegant ! (...portàvem corrent així des de la benzinera del carrer Lleida).

(la foto està penjada a la web oficial de la cursa).

HE TORNAT ! (... o això espero).

2011-11-07T23:10:00.002+01:00

Sí, he tornat; perquè la Mitja de Tarragona està a tocar i portava ja una setmana sense trepitjar el club i sense córrer (perquè, ni del que vaig fer dissabte per la tarda, ni del que vaig fer ahir pel matí se’n pot dir “córrer”). Així que m’he plantat al club per “tornar a la normalitat”; poc a poc, però tornar-hi. 5 quilòmetres (4 a ritme 6:00 i el darrer a 5:00) cremant 435 calories en 29:02.

Em trobo “pesat” corrent; i és que no hi ha manera de treure’m aquest poc més de 2 quilos de més que porto a sobre des de l’estiu (hauria de recuperar els 78-79... i estic més a prop dels 81-82, i m'ho noto, encara que idealment hauria de mantenir-me en 77-78 com a tope). Dimecres m’he proposat, aquest cop sí, tornar a sortir a córrer amb els companys, com abans...

Acabo de mig aguantar la primera part del “debat cara a cara d’en Rubalcaba i en Rajoy”; i és el que jo deia aquest matí: és quelcom totalment inútil. El barbes gallec no es mulla en res, de res de res, ni llençant-lo vestit a una piscina olímpica... i el barbes socialista sembla tenir -miraculosament- totes les solucions... que no ha sabut aplicar quan podia fer-ho.

No recordo on vaig veure una vinyeta, ahir o dissabte, que representa cruament i ben bé la realitat:

Diu en Rubalcaba: “Qué he hecho yo para merecer esto...”. I diu en Rajoy, a la vinyeta del costat: “Qué he hecho yo para merecer esto...”.

La vaig trobar genial, cruament real.

(C.Q. 1.289 143-589-700)

MARATÓ DE NOVA YORK

2011-11-06T20:05:00.001+01:00

En una solejada cursa, i amb més de 47.000 corredors, l’atleta de Kenya Geoffrey Mutai (segon l’any passat) ha guanyat i establert un nou rècord a la Marató de Nova York, amb un temps de 2:05:06. En categoria femenina ha guanyat la etíop Firehiwot Dado amb un temps de 2:23:15 (debutava a Nova York, encara que ja ha guanyat tres cops de la Marató de Roma).

E S P E C T A C U L A R ... !

2011-11-06T13:26:00.005+01:00

Ha estat la d'avui una cursa a la que també s’hi ha volgut afegir la pluja (intensa i forta moltes estones); i una cursa a la que, a gran part de les corredores, se’ls hi havia fins i tot oblidat treure l’etiqueta de les sabatilles comprades segurament ahir mateix a darrera hora al Decathlon (ja que, per a moltes d’elles, aquesta era la primera cursa que corrien en sa vida). Però l’espectacle d’avui pel matí a “La Cursa de la Dona” ha estat immens.

Ens hem llevat plovent, ens en hem anat cap a la plaça Espanya plovent, han anat elles a recollir el seu xip plovent i hem esperat pacientment gaire bé tres quarts d’hora -sota la pluja- el tret de sortida. Al meu voltant, plou que requeteplou, només hi veia que nenes, noies, dones... mares, filles, avies, cunyades, nebodes, tietes... Mai, mai, en ma vida m’havia vist rodejat de tantes i tantes dones (aquí i allà, algun que altra com jo, solidari, al costat de tanta dona... però només en seriem uns 10 ó 12 entre milers i milers de dones). Us asseguro que no té preu el haver pogut veure les cares de totes elles, rialleres, il·lusionades, emocionades, sota la pluja, neguitoses algunes, esperant el tret per arrancar a córrer. El matí gris quedava enllumenat pels seus somriures, les seves ganes de gresca, de xerinola, cridant, ballant i botant al so de la música minuts abans de les 10... sota la pluja, és clar.

He arrancat a córrer -plovent- de la ma de la menuda Inés, mentre que Olga -la seva mare- ha fet la cursa “en serio”. M’ha sorprès Inés, als seus gaire bé 6 anyets, corrent tot el que ha corregut de la ma amb mi (calculo que han estat uns 3,5 quilòmetres, perquè hem anat “tallant” per alguns carrers, fent-nos-la més curteta). En arribar a la benzinera del carrer Lleida, al Paral·lel, me l’he pujat a collibè i així hem fet els darrers 500 ó 600 metres fins a creuar la línea de meta, mentre pels altaveus, un “agosarat” speaker anunciava:

-“... i ara veiem entrar somrient a un pare amb la seva filla a coll, que no ha volgut que aquesta es perdés la cursa d’avui. Molt bé, molt bé...”. (sic).

Hi ha dones que han trigat gaire bé una hora en completar la cursa (d'uns 6 quilòmetres mal comptats), l’han fet potser fins i tot caminant... i què ?. L’objectiu era participar en un gran acte solidari, com ha estat el d’aquesta “Cursa de la Dona” del plujós matí avui.

Espectacular.... Felicitats a totes !.

DEMÀ, "CURSA DE LES DONES"

2011-11-05T18:06:00.004+01:00

... i no hi faltarem !. Ara me'n vaig a córrer una estona, que porto una setmaneta "de lo més mandra".

ESTIC CANSAT…

2011-11-03T22:48:00.000+01:00

…desganat, sense esma, mig adolorit; m’estaré fent -més- gran ?. Des de dimarts tinc dolor als malucs; més que dolor, una sensació de molèstia. A sobre, la setmana no ha ajudat, amb aquest punyeter dimarts festiu de pel mig, per animar-me a sortir a córrer. I, com sempre que estic dies sense fer rés, em trobo molt pitjor, em venen tots els mals... Necessito l’activitat !.

Txabi, has de trencar aquest cercle viciós ( i lo fotut del cas és que demà tampoc podré sortir a córrer amb la colla, perquè vaig de convidat com a públic als estudis de RAC-1 per viure en directe el seu programa “Versió RAC-1”, amb en Toni Clapés i tota la seva gent...).

EN MESSI CONTINUA EN CRI... SIS !

2011-11-01T23:22:00.001+01:00

Estic preocupat, mooolt preocupat. I ho estic, perquè "desde la meseta" van saber veure, abans que ningú en el mon mundial, que el nostre pobre Leo Messi entrava en cri...SIS. I l’han encertat de ple els paios, perquè sí, en Messi està en cri...SIS; ha marcat SIS gols en tres dies, o el que és el mateix, dos hat-tricks consecutius en dos partits seguits... (i ja en porta tretze, de hat-tricks, com a blaugrana).

Tenien raó els punyeters "mesetarios": en Messi està en cri...SIS.

Doncs... que li duri !.

DIA DE DESCANS...

2011-11-01T20:47:00.000+01:00

... de descans relatiu, és clar. Perquè avui he “passat la grip de cada primer de novembre”: fer el canvi d’armaris. Quina mandra em fot, any rere any, el canvi d’armaris (fins i tot més el d’estiu a hivern, que no al inrevés, o sigui, el d’avui).

És el moment de, un any més, tornar a treure del traster, i tornar a penjar al armari, aquella roba que ja fa tres o quatre temporades que fa aquest mateix recorregut, i a la inversa, amb el canvi de temporada, sense que te l’hagis posat ni un sol cop cap d’aquests tres o quatre anys transcorreguts. Però avui he fet un esforç i m’he inflat a llençar roba (bé, no llençar, sinó apartar per dur-la als contenidors corresponents de recollida).

Avui he fet només la fase 1 (o sigui, la "roba de feina", les jaquetes i els abrics i les sabates); m’he deixat pel cap de setmana la roba d’esport...

Clar que tot seria molt més fàcil si tingués un vestidor com aquest, que no és el cas...

PERQUÈ TOTS PORTEM UN NANO DINS…

2011-10-31T15:31:00.003+01:00

o…. avui, vigília de festa, “cauran” les aventures hollywoodienses d’en Tintin: aquest vespre anirem a veure, en versió digital:
“El secret del Unicorn”

que és en realitat -o això diuen els que ja l’han vist- una “melange Spielbergriana” de bocins de més d’un dels llibres del genial Hergé.

Per la meva generació, i juntament amb “Cavall Fort”, les aventures d’en Tintin (traduïdes del francès pel insigne Joaquim Ventalló) van ser del poc que om podia llegir en català (penseu-hi: anys seixanta, amb “lo Paco” vivito y coleando en su pleno apogeo, quan el català sobrevisqué -en gran part- en continuar parlant-se a les cases, gaire bé de portes endins; i no és que vulgui "polititzar" aquesta entrada...).

HA TORNAT EL SOL (collons... !!)

2011-10-30T19:02:00.006+01:00

El sol, el meu “gran amic” per a les curses, ha tornat avui al Cros de Sants. A les deu del matí jo crec que estàvem a uns 24-25 graus i amb un sol espatarrant. Tot i així, aquesta cursa-entrenament selectiu no m’ha anat gens malament: he fet un simpàtic capicua final de 50:05 (*) i acabant amb calor, moooolta calor (realment, eren gaire bé poc abans de les dotze del migdia quan creuava meta). A veure si arriba aviat el fred d’una punyetera vegada i podem començar a córrer “en condicions favorables”.

El Cros de Sants arranca primer amb una “cursa pitufina”, per a quintxalla de zero a sis anys; i allà que hi estava corrent Inés (la del mig, la dels rinxols), la filla d’Olga, que va ser voluntària, com jo, als Campionats d'Europa d'Atletisme l'estiu passat. Olga és la tia més riallera que conec; tant, que és capaç d'arribar al final d'una cursa de 10 quilòmetres, gaire bé rebentada, i fer els darrers 100 metres creuant meta -sota un sol de justícia- amb un somriure d’orella a orella.

Marta, la "pibona" que em va acompanyar ahir al futbol, avui també ens ha acompanyat a la cursa i ha fet de "reportera gràfica".

Per la tarda, després d’una “siesta reparadora”, me n’he anat cap al club a fer una bona estona de sauna i una llaaaarga sessió de jacuzzi per estovar les cames.

I ara mateix, com nou...

El proper cap de setmana, diumenge, toca "cursa solidaria": tot i que no tinc dorsal, faré els 5 quilòmetres de La Cursa de la Dona, tot un espectacle.

(C.Q. 1.284 142-589-695)

(*) Temps del meu crono, perquè oficialment no hi estava inscrit ...

LA CRISI DEL LEO…

2011-10-29T23:27:00.003+02:00

Me n’enfoto jo de “la crisi d’en Leo Messi”.

Crisi ?, doncs tooooma, toma y toma hat-trick !. Tres gols en 18 minuts. Partit plàcid avui al Estadi. I una nova maneta al Camp Nou, en un partit al que hi he anat amb aquest autèntic “pibón”.

Demà, a córrer el Cros de Sants i, sembla ser, que sense pluja; veurem cóm és lleva finalment el dia de demà, després d’una nit en la que haurem dormit una hora més, pel punyeter canvi horari. La correré amb esperit “d’entrenament selectiu” perquè, un altra cop, no he corregut gens aquesta setmana...

AQUESTA…

2011-10-26T22:31:00.003+02:00

… no estava prevista en el meu calendari inicial però, com a preparació de la Mitja Marató de Tarragona... la correré aquest proper diumenge !.

Es tracta del “Cros Popular de Sants”, una cursa històrica (aquesta la edició número 33 de la “nova era”). I és que el Cros Popular de Sants és una de les curses més arrelades i amb més tradició de les que es disputen a Barcelona. L’origen el podem trobar l’any 1934, quan l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant va decidir celebrar el Primer Gran Premi de Sants, una prova atlètica pels carrers de Sants, evidentment. El inici de la guerra, però, va acabar amb la cursa, de la qual només es van arribar a disputar dues edicions. Posteriorment, amb la dictadura, fins i tot l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant va desaparèixer.

El inici de l’època actual de la cursa es remunta al 1979 quan un renascut Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant va voler tornar a recuperar "la seva cursa". L’Ateneu en va celebrar dues edicions en solitari, l’any 1979 i 1980, i a la següent edició s’afegiren membres del Foment Català d’Ajut i Serveis i de l’Associació de Veïns de Badal, Brasil i la Bordeta, amb l’objectiu d’engegar la Festa Major al carrer Badal.

És aquesta una cursa que ja vaig córrer els anys 2008 i 2009 (aquest darrer any en un temps de 49:08); recordo que la del 2008 va ser la meva primera cursa correguda sota pluja; i quina pluja ! amb llamps i trons inclosos, des d’abans de començar i fins molt després d’arribar a casa (no vaig veure caigudes ni rés de gent “lliscant” a les corbes i/o amb les tapes de les clavegueres !). I pel que ha dit fa una estona “en Molina de TV-3”, per aquest diumenge más de lo mismo: aigua a dojo !. Ho sento, però m’encanta córrer sota la pluja; què voleu que hi faci, em va la èpica!.

Aquesta cursa té un cert no sé què especial per a mi, perquè transcorre per molts dels carrers per on de nano, i fins els 27 anys, hi vaig córrer, caminar, jugar (sí, sí, jugar, perquè a Sants, de petits, jugàvem pels carrers, quelcom impensable avui), passejar, comprar...

I és que jo, com tots els elegants... soc de Sants !.

RECUPERANT SENSACIONS…

2011-10-25T22:42:00.005+02:00

Tot i continuar tenint les cames ben “tocades”, avui ja he començat a recuperar sensacions. I es que m’he arribat fins al club, no per córrer, i sí per reforçar cames i braços, com feia ja força temps que no feia (... i cóm és nota quan t’hi poses !). I no només he fet això, els exercicis de “màquines”: també m’he pujat una estona a la bici per desentumir la musculatura de les cames, per “deixar-les anar”, i he acabat fent 5 quilòmetres, però amb una bona resistència de pedals; i acabant amb unes breus sèries d’abdominals i, com no, amb una llaaaarga, i avui molt necessària, sessió d’estiraments.
En altra ordre de coses, ja tinc hora pel cardiòleg (la Dra. Rius, com l’any passat), per passar revisió (o sigui, fer-me els tradicionals electrocardiograma, ecocardiograma, prova d’esforç, analítica completa...) com ja vaig fer l’any passat abans d'anar a córrer la Marató de Berlín i com penso fer cada any. I ja que hi era, he afegit també una visiteta al uròleg pel mateix dia, el 25 de novembre... dos dies abans de la Mitja Marató de Tarragona (espero poder aplaçar la prova d’esforç com a mínim una setmaneta, passat el mega-pont de desembre...).

Des d’aquí un reconeixement, personal i esportiu, cap a una persona del nostre Club, de Can Mèlich, a la que ja vaig lloar aquí mateix mesos enrere; parlo d’en Oriol Salviá, el nostre “monstre del esquaix”: intractable, acaba de proclamar-se, per onzena vegada consecutiva, Campió de Catalunya Absolut. Onze anys seguits, un rere l’altre, sense que ningú li tussi... quins pebrots, Oriol, quins pebrots !. Enhorabona... i a per la dotzeneta, que només te’n falta un !.

(C.Q. 1.274 141-589-685)

EL PARTE DE GUERRA...

2011-10-24T20:45:00.000+02:00

Començant pels quàdriceps, continuant pels abductors... i acabant amb el bessons i els sòleus (tots ells durs com a pedres i adolorits), tinc les cames fetes "misto" com no recordo haver-les tingut mai des de que corro.

Està clar que sortir a córrer, sense haver sortit a fer-ho en 10 dies, no és la millor tàctica.

Si és que no n'aprens, Txabi !. Està clar que, per Tarragona t'has de preparar... i ben preparat.

RECORDEU...

2011-10-23T19:51:00.002+02:00

...aquella “sèrie rapideta” de dies enrere, del 5 d’octubre, del dia en que vaig “jubilar les Asics-berlineses” ?. Va ser una sèrie de 5,5 quilòmetres en tirades alternes de 500 metres a 5:00 i de 1 quilòmetre a 4:36, i fent els darrers 500 metres a 4:16 ?. Doncs del "post-sèrie" d'aquell dia en aquí teniu el vídeo, gentilesa d’en Pau. Està clar que s'ha de saber -i poder- recuperar l'alè i les pulsacions amb tranquilitat... i aquests esglaons del Club em van de conya després de baixar de la cinta, per descansar, hidratar-me i recuperar-me (i per aguantar, assegut, les conyes de la colla ! ).

¿ MMM ?, no; MMMMM, sí…

2011-10-23T12:55:00.003+02:00

Matí perfecte per córrer el d’avui; gens de sol, uns 17 graus de temperatura, i més de 5.000 corredors per participar-hi avui, ja fos a la cursa de 10 quilòmetres, a la Mitja Marató o bé a la Marató (sortíem tots plegats, el que ha provocat un gran "embús" en els primers quilòmetres...).

Hem quedat amb en César al costat de l’arc de sortida per donar-los els seus pitrals (el seu i del Toni, el seu germà); allà també hem coincidit amb la Maria i el seu marit... però entre els escalfaments d’uns, i els escalfaments dels altres, els quatre hem anat cadascú pel seu costat a l’hora de posar-nos a la línea de sortida.

He fet la MMM ?, doncs no, no he fet la Mitja Marató del Mediterrani.

Què és el que he fet llavors ?, doncs he fet MMMMM, o sigui, Menys de la Meitat de la Mitja Marató del Mediterrani ("speaking silver": he acabat fent només el recorregut de la cursa de 10 quilòmetres, que és una mica menys d’una mitja marató que, com sabeu, és de 21,097).

I és que no m’he trobat bé corrent ja a partir del quilòmetre 6. Tenia els quàdriceps semblant a les pedres que carregaven els bastaixos per construir la Catedral del Mar. Per sort, de cardio i de respiració sense problemes, però era com anar arrossegant les cames, un córrer sense esma, perquè no em responíen. I a partir del quilòmetre 6,5 he decidit que accelerava una mica el ritme i que plegava al creuar la línea d’arribada dels 10 quilòmetres.

Però el problema de sortir a córrer una Mitja Marató (jo al menys) és que agafes de sortida una “velocidad de crucero” per fer això, una Mitja, o sigui -en el meu cas- anar a ritme constant de 5:40/5:45 fins el quilòmetre 18 +/- i, en funció de cóm hem trobo, accelero tot el que puc aquest ritme en els tres quilòmetres finals per tractar d'anar a buscar marca; i és clar, si -com avui- decideixes deixar-ho als 10, a sobre amb el que et trobes és que has fet un temps de pena: 51:34, o sigui, a 5:09 el quilòmetre de promig (... i perquè he “apretat” una mica als 2 quilòmetres finals per tal de poder arribar a “maquillar” el penós resultat, que és el mateix temps que ja vaig fer el 2008 a la cursa de 10).

D’aquí a un mes i escaig, la Mitja Marató de Tarragona, nova per mi. I a aquesta no hi puc anar en les mateixes condicions en les que hi he arribat avui: sense preparar-la, sense entrenar-la... Haig de retornar als exercicis de reforçament de cames apart de córrer, sinó, faig figa.

A hores d’ara, no sé cóm han acabat els Roda-brothers ni la Maria.

Des d'aquí, un record per en Marco Simoncelli, mort aquest matí al circuit de Sepang, en un desgraciat accident a la segona volta del Gran Premi de Malàisia.

(C.Q. 1.269 140-584-685)

TOT A PUNT ...

2011-10-22T20:03:00.000+02:00

Vaig a fotrem ara mateix un gran plat de pasta i una mica de fruita... i després cap al Camp Nou a veure -confio- un altra recital blaugrana; però, collons, jugant a les 10 del vespre poc dormirem avui, perquè m'he de llevar demà a dos quarts de set per esmorzar i anar-me'n cap a Castelldefels per córrer la Mitja Marató del Mediterrani (la samarreta, com veieu, més aviat penosa; sort que no haig de córrer amb ella...).

El meu temps l'any passat en aquesta Mitja Marató va ser de 1:50:19 (la meva segona millor marca personal en Mitja Marató); així que ja tinc un nou repte per demà. Bé, millor dit, en tinc dos: baixar la marca del 2010 en aquesta mateixa prova... i baixar la meva millor marca personal en Mitja Marató, que és de 1:50:04 de Granollers d'aquest 2011 (sense oblidar, però, que vinc dels penosos 2:03:52 de la Mitja de Sabadell d'aquest passat mes de setembre; el repte és important doncs...).

I DIUMENGE ...

2011-10-21T18:37:00.002+02:00

Logo de la samarreta

I sembla ser que no hi aniré sol; el César correrà la Cursa de 10 quilòmetres amb el seu germà (jo els hi recullo demà els pitrals i els obsequis).Per si vol "fer pinya", li deixaré una de les meves samarretes "Tribanda" al germà d'en César; la Maria també correrà la de 10, però ella va a buscar-se el seu pitral demà amb la canalla. Tots quatre prendrem la sortida a les nou del matí, d’un matí de diumenge que espero que -tot i la galipandria que encara porto a sobre- es llevi fresquet, perquè la fresqueta és la meva millor aliada quan corro. Sol, solet...? no, gràcies.

PROVANT-ME…

2011-10-20T21:29:00.001+02:00

Després de no haver corregut ni un sol metre des del dilluns dia 10 (avui feia, justament, 10 dies) m’he passat pel club per “provar-me” a veure què tal estava per córrer la Mitja Marató de diumenge. Hi he anat després de passar-me tot el dia assegut a les sessions del Fòrum d’un gremi professional del que som assessors, i al que he assistit com a convidat oïdor; i en acabar a mitja tarda, i abans d’anar pel club, he anat -ja per tercer cop en quatre setmanes- al Tanatori.

10 dies sense córrer son molts dies abans d’enfrontar-te a una Mitja Marató; i a sobre, amb la galipàndria que porto al damunt (l'avantatge, però, és que -com que ja no respiro mai pel nas- el fet de tenir el nas tapat no m'incrementa el handicap !).

Finalment m’he “currat” 5 quilòmetres “in crescendo”: 2 a 5:27, 2 a 5:00 i el darrer a 4:36, en 26:40 i cremant 430 calories. Tornava a fer calor avui al club (i així de xopa ha quedat la roba).

Diumenge sortiré a córrer “a veure què tal”; que em trobo bé ?... faré i acabaré la Mitja; que veig que la cosa “no va fina” ?... a la que arribi altra cop al Canal Olímpic després de la primera volta i creui la línea dels 10 quilòmetres, plego i em quedo tan ample (perquè, com cada any, hi ha prevista alhora -sortint tots junts- la cursa de 10, la Mitja Marató i la Marató sencera, segons el pitral que portis).

Perquè, com deia aquell: “no hemos venido a este mundo a sufrir”; o com deia aquell altre: “Si hay que ir, se va, pero ir p’a ná...”

(C.Q. 1.259 139-584-675)

DONCS SÍ QUE ANEM BÉ !

2011-10-18T20:21:00.001+02:00

Tinc febre, em fa mal el cap, em fa mal l’esquena, em fan mal els braços, em fan mal les cames, em fa mal tot el cos...

¡ menudo trancazo llevas, chaval... !.

Així que avui, de sortir a córrer pels voltants de casa, ná de ná. A dormir d’horeta, a suar-la... i a veure si demà ja estic millor.

Som-hi !.

CONFIRMAT !

2011-10-17T20:59:00.001+02:00

Una setmana sense fotre ni brot… i estic fet caldo. És ben curiós això. Contra el que cabria pensar, una setmana de repòs hauria d’anar bé; el dia que t’hi poses t’hauries de trobar fresc, amb ganes... però no: estic “xafat”, desganat, “aplatanat”. Està vist que “desacostumar” el cos no és bona cosa i si, normalment, faig activitat física tres o quatre dies per setmana, el fet de “parar en sec” em deixa, paradoxalment, “destrossat”. Haurem de posar-hi remei, perquè diumenge “toca Mitja Marató”, tot i que el calendari de la setmana no m’és gaire favorable: demà, per una petita intervenció quirúrgica familiar, no podré anar a córrer; dimecres hi ha Champions al Camp Nou; dijous sí, sortiré a córrer o aniré a córrer al club; i divendres i dissabte descansaré; així que ja veieu quina serà la preparació per la Mitja (de tota manera, intentaré sortir a córrer demà al vespre pels voltants de casa en arribar de la clínica, sigui l’hora que sigui...).

Per acabar d'arreglar-ho, no he recordat que ja m’havia endut a casa la setmana pasada les “Asics donostiarres” de la taquilla del club, així que avui no tenia sabatilles per poder córrer; per tant, m’ha tocat posar-me les “Wilson de tennis” per fer 10 quilòmetres en bici i després una sessió lleu d’estiraments.

Anem bé per diumenge...!.

(C.Q. 1.254 138-584-670)

RENOI, CÓM PASSA EL TEMPS ...

2011-10-17T15:03:00.000+02:00

Avui fa ja 25 anys d'aquelles 5 màgiques paraules:
"A la ville de Barcelona"

QUART PARTIT A CASA...

2011-10-15T23:03:00.000+02:00

... sense encaixar un gol (i crec que ja en son 21 a favor); ah!, i continuem sense que ens xiulin un penalty a favor.

Avui, al mateix Camp Nou, li he donat al pare de Xavi Hernández (compartim fila a Tribuna, ell i la mare uns set o vuit seients més enllá) la carta que havia preparat explicant-li i demanant-li a veure si pot fer quelcom per aconseguir-me, amb la gent d'Adidas, el "tallavents" de la Marató de Berlín de l'any passat. Ha estat súper amable i m'ha dit que no em preocupi, que ell mateix se'n ocupa.

A veure si ho aconseguim !.

REUNIÓ - SOPAR.....

2011-10-15T00:42:00.000+02:00

... de pre-temporada del "TRIBANDA Team ":

NO SÉ EL PERQUÈ…

2011-10-14T19:21:00.002+02:00

… a les màquines expenedores de begudes de la Terminal 2 del Aeroport del Prat (la de sempre, la de tota la vida), no hi apareix el nom de cap Marca comercial, no hi ha publicitat de cap Marca (encara que puc endevinar fàcilment el perquè ).

Però és precisament en casos com aquest quan és demostra la importància de la Marca, el valor de la Marca i de la seva imatge, i, molts cops, el impagable valor del Disseny d’aquesta Marca, del seu codi de color. Perquè... a algú se li escapa quina Marca de refresc s’amaga a la màquina expenedora de la foto de l’esquerra ?. I, per contra, algú em sabria dir de quina Marca d’aigua en concret estem parlant en el cas de la foto de la dreta ? (o us penseu que és casual el disseny i el color de l'ampolla de "Perrier", per exemple?).

La Marca, un valor incalculable, que cal mimar. És per això que és tant important el registrar una Marca (el seu nom, el seu disseny, la seva imatge...).

Aprofito per dir-vos que si voleu registrar una Marca, des del despatx podem oferir-vos aquest servei. Si no ho feu, i després “ho peteu” amb la vostre Marca, qualsevol us la pot “birlar”... Penseu-hi !. Després no digueu que no us he avisat...

D’aquí a una estona, sopar amb els Tribanda al Ateneu de Sant Just. Fent bondat tal i com vaig proposar-me ahir, ni avui, ni demà, ni diumenge sortiré a córrer, per deixar descansar una mica més aquesta “molèstia muscular” diagnosticada ahir.

Dilluns, ja en parlarem !.

AMB “H” DE HERNIA ?

2011-10-13T22:30:00.001+02:00

No, per sort, no.

I és que des de fa uns 10/12 dies tinc molèsties a la part baixa del abdomen, però sense arribar a la zona engonal. No em molesta per córrer, no “fa mal”, però és una molèstia que va i ve; la sensació és la de que “quelcom s’ha endurit allà dins”. No sé, em tenia despistat el tema; i per això me n’he anat aquesta tarda a la Teknon perquè m’hi donessin un cop d’ull. Mentre hi anava, en moto, m’ha aparegut al fons del coco un “flash”: el dia de la Mercè, a S’Agaró, jo aixecant al vol, a la vegada, a tres de les meves nebodes: la Clara, la Emma i la Blanca. I m’he dit:

- ja està, Txabi... això és que t’has herniat !.

Per sort, com he dit, no és cap hernia. Després d’exploracions, i de tactes fets pel cirurgià de guàrdia, hem descartat la hernia per deixar-ho en “molèstia muscular” (...i tan tranquil que s’ha quedat el paio); a tot això, han aprofitat per fer-me analítica de sang i orina; per cert, quan aneu d’urgències pel tema que sigui, i mentre espereu a que us cridin, NO aneu al bany per moltes ganes que en tingueu; sinó, us pot passar el que a mi avui, que un cop dins m’han dit:

- a part del anàlisis de sang, te’n farem també un d’orina per descartar que sigui cap tipus d’infecció...

...i aleshores, a veure de on treus tu el stock de líquid necessari per l'analítica, si te l’has deixat tot fora una hora abans...!.

Total: 3 horetes llargues a urgències per un diagnòstic “al voleo”. De moment, i per precaució, no tornaré a córrer fins dilluns que ve, per preparar la Mitja Marató del Mediterrani del diumenge 23.

ESTAREM A MITJANS D’OCTUBRE…

2011-10-13T17:05:00.000+02:00

… però sembla que hi ha algú que no se n’ha assabentat !.

La foto és de dimarts passat, dins del cotxe, de baixada cap a Barcelona des de Girona (i no vaig arribar a temps a fer la foto quan marcava 36 graus !).

Sí, ja sé, és perillós anar fent fotos amb el mòbil conduint...