.L'escenari planejat era el següent:
Dissabte al matí; l'Andrea hauria d'estar clapant (la veritat és que ho està); la Marta se'n anava a Vic amb sa mare; la Martona, currant al càmping de Malgrat.
... i el Txabi ?.
Doncs el Txabi havia planejat, per primer cop després de més de tres anys, passar el matí al Club, a la piscina (entre sol i ombra), de panxing total, començant a llegir el tercer de la trilogia d'en Larsson, i tornar cap a casa per dinar amb una encara “zombie” Andrea, tot acabada de llevar.
La realitat del matí, l'escenari real:
Doncs que passades les dues i mitja de la matinada, trucada de l'Andrea (ja l'han tornat a “caçar” el Mossos, el primer que vaig pensar...); però no, era per quelcom més “tocacollons”: li acabaven de birlar la borsa !.
I, a conseqüència d'això, tot l’enrenou que comporta:
-Cabreig, ràbia...
-indefensió,
-impotència
-i gestions immediates a fer, moooltes gestions...
Què “despullat” et quedes quan et passa això, oi ?. I no només pel fet de la pèrdua material, sinó que és aleshores quan valores coses, petites, menudes, que fa només un segon tenies, i que un segon desprès ja no tens...
Primer de tot la teva intimitat, la teva privacitat, “violada” en un segon; l’Andrea portava a la borsa claus (de casa i de la moto), targetes de crèdit i de tot tipus (TR3S-C, la Facultat...) el carnet de conduir (per sort el DNI l’havia deixat per la tarda a la feina), el mòbil, suposo que la seva agenda (ella que, com sa mare s’ho apunta tot...!), la càmera de fotos... i un munt de petites coses que portes dins del bitlleter, o de la borsa, i que són irreemplaçables; és llavors quan, un cop més, te’n adones de que els números de mòbil només els tenies.... en el mòbil, que -gràcies al pesat del pare- tens guardada una fotocòpia del DNI, que aquelles fotografies que acabaves de fer fa tant sols uns minuts, irrepetibles pel moment i la situació, ja no les tindràs mai... i que algun cabronàs està utilitzant el teu mòbil per parlar amb tota la seva parentela, perquè et truques i no para de comunicar ... fins que aconsegueixes donar-lo finalment de baixa.
I és clar, en plena nit, desprès de fer un munt de trucades, de posar la inútil denúncia davant les autoritats ...”competents ?”, demana-li calers a un amic per poder tornar a casa (no pots agafar la moto per raons obvies), canvia’t de bon matí (un dissabte !) el pany de casa (als “cerrajeros” no els afecta pas la crisis...s’estan fer d’or !), compra’t un altra comandament d’entrada al pàrquing, compra’t un altra mòbil, paga per fer-te un duplicat del carnet de conduir, demana duplicats de totes les targetes... I tot perquè un fill de la gran &%&$, amb tota la impunitat del món, t’ha fotut la borsa...
I tu saps que no li passarà rés si -casualment- l’enxampen, absolutament rés; i saps que rés no canviarà; bé, sí: que continuarà passant el mateix un cop i un altra, a plena llum del dia o de la nit, al Raval o en ple Passeig de Gràcia a les dotze del migdia, dia rere dia, pel carrer, al metro, en un bar, on sigui, tant se’ls hi en dona... estan totalment tranquils, saben que no els passarà rés.
I lo fotut, lo trist del cas, és que nosaltres, tots nosaltres, ho acceptem sense fer rés, sense dir rés, amb una resignació esgarrifosa.
Collons !.
(acotació marginal: posats a escollir, prefereixo que hagi estat com ha estat aquesta nit -per "despiste" de l’Andrea- que no amb assetjament i/o violència...).
.
¡Ojo, cuidado con los cacos!
(noticia apareguda al 20 Minutos)
Proliferan los locales que advierten a usuarios despistados de la presencia de rateros perfectamente organizados.
Están por todas partes, aunque casi nunca se los ve o se los reconoce. Hacen su agosto aprovechándose de los más incautos y despistados; son auténticos profesionales del robo a pequeña escala: monederos, bolsos, teléfonos móviles, bolsas de la compra, maletines... Son los rateros, especializados en cafeterías, restaurantes y tiendas.
Tanto encargados como vigilantes coinciden en que se las saben todas y que es muy difícil pillarlos. «Como no podemos hacer otra cosa, aplicamos lo que nosotros llamamos la fórmula sombra: cuando los vemos venir nos pegamos a ellos hasta que se marchan, no sin antes haber recibido insultos, agresiones y hasta escupitajos...», afirma a 20 minutos el encargado de una cafetería de Callao.
Estos amigos de lo ajeno trabajan en horario comercial. A las 10 ya están en la puerta de los establecimientos. Roban tanto por la mañana como por la tarde, pero los días de mayor afluencia son de jueves a domingo. Y prefieren el buen tiempo: «En primavera y verano se disparan estos robos», aseguran los especialistas.
Así son
Menores (10 a 15 años)
Tironeros. Suelen ser de países de Europa del Este. Insultan, agreden y vacilan a cuantos se cruzan por su camino. Al ser menores de edad es difícil detenerlos.
Mediana edad (20 a 50 años)
Descuideros. Normalmente van bien vestidos, con ropa de marca e incluso traje. A veces llegan a los locales acompañados de sus hijos. Suelen actuar en grupos de dos o tres y son mayoritariamente peruanos, chilenos, argelinos o gitanos, según las fuentes consultadas.
Así trabajan
-Haciéndose el guiri: Van con una bolsa en una mano y un mapa en la otra. Preguntan por una calle a la víctima mientras le desvalijan.
-Con un periódico: Lo ponen sobre una mesa, tapando el monedero o el móvil. Al instante retiran el periódico y agarran también lo que hay debajo de él.
-Los dormidos en restaurantes: Se apoyan en los asientos hasta coger el botín
-Al disimulo: Hacen que usan el móvil o las cabinas mientras buscan a la presa.
-La mancha: Usan bolsitas de ketchup para manchar a la víctima y le dicen que tiene la ropa sucia mientras le roban.
-
Se'n ha anat tot un senyor del futbol; la demostració més palpable de que no fa falta ser un groller, ni una “prima donna” per deixar empremte en tant poc temps.
... era només un partit de pre-temporada; però tot i que es van buscar un rival del tipus “Santa Coloma de Gramanet, F.C.” o un “Gratallops, C.F.” per poder arrasar i maxi-golejar en el seu "
... i acabant el viatge amb 3 dies a Nova York per poder descansar una mica (ja !) i anar de compres. 
