ESTIC FENT BONDAT…

.

... i no estic fent gens d’exercici aquesta setmana; tracto, així, de “despistar” al genoll, de fer-li “oblidar” el mal que em feia, a veure si així millora en no forçar-lo. La veritat és que de molèsties encara en tinc, però no tantes com diumenge i dilluns. Crec que si faig bondat tota aquesta setmana -i realment no és res greu lo del genoll- i no faig exercici (de cames, al menys) potser la cosa no vagi a més. I el cas és que dilluns i dimarts vaig a Madrid (en cotxe) i poca cosa també podré fer. De tota manera, aniré al traumata el dia 14.
Creuem els dits...

.

NO HI HA CURSA ... !

.
Me’n acabo d’assabentar: aquest any no hi haurà “Cursa Popular de la Barceloneta”.
Per problemes de dates (era per aquest proper diumenge dia 4 d'octubre) i de recorregut, l’han hagut de suspendre.
Sniff !
.

QUE VENEN ELS RUSSOS …! ! !

.

Encara recordo aquell matí, ja llunyà, en que en arribar a la Bodega Montferry del carrer Sepúlveda -i per fer conya, tot i que no havia vist la nit anterior el partit ni en tenia ni idea del resultat- vaig dir-li al Josep:
- Posa’m una “ensaladilla rusa”.
I es que la nit anterior, a la Champions, havíem jugat contra el Dinamo de Kiev (partit fàcil, fàcil)... però sense tenir en compte que a la nostre porteria jugava la “starlette” d’en Vítor Bahía !. Total, que en Shevchenko ens va fotre un hat-trick... i eliminats de la Champions d’aquell any; aquell paio, el portuguès Vítor Bahía, ha sigut l’ùnic capaç de fer-me marxar del Camp Nou (emprenyat, molt emprenyat i maleint-lo) molt abans de que acabés un partit... i quin partit ! justament el d’en “Pizzi macanudo”, en la eliminatòria gloriosa de la Copa "del que te dije" contra l’Atlético de Madrid (i es que després de la seva enèsima “cantada”, la del últim gol del Atlético -i amb lo que ens havia costat remuntar el partit que en Pantic ens havia posat tan muntanya amunt fent-nos a casa nostre QUATRE gols- n’hi havia per matar-lo... o no ?).
Aquesta nit altra cop els mateixos russos, i altra cop (amb uns anyets més a sobre, això sí) en Shevchenko. Esperem però que avui, en Víctor Valdés no es transfiguri en un nou Vítor Bahía...

Ah... i en “Murphy” ha tornat a aparèixer: ahir ja vaig demanar hora al traumata pel dia 14... i avui ja no em fa gens de mal el genoll; no he corregut, però sí que he baixat fins al pàrquing de casa per les escales... i no he tingut cap molèstia. Aquesta tarda, al Club, “em provaré” una mica a veure què tal reacciona el genoll (què bé si pogués córrer la Cursa de la Barceloneta...).

.

LA JODIMOS …!!!

.… i aquest cop sembla que va de veres.
Divendres per la tarda (per cert, la distància des de casa al club i tornar és de 5 quilòmetres 300 metres) vaig sentir -en baixar per sota al pont, ja gaire bé arribant a casa- que "em fallava la cama esquerra", pel genoll concretament. I durant tot el cap de setmana la cosa ha anat a més: té tota la pinta de ser quelcom -seriós- al lligament lateral; sense ser-ne un expert, jo diria que no té bona pinta. Potser, descansant, fent repòs una temporadeta i “no forçant”, la cosa no vagi a més, però -sincerament- no ho crec. Em falla massa sovint (baixant escales, entrant al cotxe...). Ja li he demanat a la Marta que em demani hora al traumata per -sí més no- poder fer-me una ressonància per tal de poder conèixer l’abast de la lesió; però, repeteixo, no té gens de bona pinta.
Mai millor dit: quina mala pata ! (i diumenge que hi ha la Cursa de la Barceloneta; em feia il·lusió fer-la, perquè encara no la he corregut mai; sort que no m’havia apuntat encara...).

Ahir per la tarda vaig anar altra cop a “can Perico”; ensopit, un partit moooolt ensopit; i a sobre, sense gols amb el Xerez i, el que és pitjor, sense gaire bé ocasions de fer-ne. No han pogut els “pericos” arrodonir la seva particular “setmana fantàstica” (volien guanyar els tres partits).

.

UN RECORREGUT INÈDIT

.

Ahir divendres, per primer cop, vaig fer corrent el trajecte des de casa fins a Can Mèlich (anant per la carretera general a l'anada i tornant pel carrer Major amunt i per sota el pont); deuen ser gaire bé quatre quilòmetres. Per una setmana en que gaire bé no havia fotut ni brot, ja ha estat bé.

També ahir, la meva Martona va rodar un anunci per Telefónica (una oferta de ADSL) i no només surt, sinò que també canta un “rap”; i, pel que m'ha explicat, no és "una más entre un montón de gente" a l'anunci, sinó que té un bon primer pla mentre ella canta, amb la seva pròpia veu, el rap (en aquest anunci, pel que es veu, la Martona és una mica "la prota").

A veure què tal quedarà l'anunci quan finalment surti per les teles.

Esta es mi niña !.

(per cert: no us perdeu la peli d'en Tarantino/Brad Pitt: "Malditos bastardos"...).

.

AIXÒ ÉS LA PERA... !!!

.

Si hi ha algú que odii anar de compres a IKEA, aquest -sens dubte- soc jo. Doncs be, avui que és festiu a Barcelona (la Mercè) i que m'he donat festa -i demà- se'm ha ocorregut anar-hi, jo solet, per comprar un joc de paelles noves.
Després de passar per l'ambulatori de la SS (no, d'aquella no, de la seguretat social vull dir) per anar a recollir el part de confirmació de la baixa de la Marta (fins dimecres que ve, al menys, estarà de baixa) me'n he anat cap a l'Hospitalet (repeteixo, l'Hospitalet i no pas Barcelona)... i els d'IKEA tenien tancat !!! Tocat els collons... Així que, ja que estava al carrer, m'he dit: “aprofita i ves a deixar els papers al despatx de la Marta”... però els festius no tenen porter !!!. Total, com deien aquells, “si hay que ir, se va, pero ir p'á ná...”. Doncs això.

Dilluns i ahir, "festa" a nivell d'activitat esportiva (no vaig fotre ni brot); però dimarts al vespre vaig “descobrir” un circuit urbà al costat de casa força interessant (asfalt, travesses de fusta, terra i gespa, tot entremaliat); vaig sortir de casa, vaig donar dues voltes al perímetre de la finca, creuant pel parc que hi ha al darrera, i després vaig baixar pel carrer dels Sometents, carretera d'Esplugues, creuant el pont i baixant pel revolt de sota el mateix pont (per darrera del ajuntament) per la zona enjardinada que van arreglar ja fa temps; pujada per la part esquerra de la zona de l'església (força pujada i amb esglaons), per tornar a baixar i fer el trajecte de “la riera” del costat de casa (ara ja perfectament enjardinada) per acabar pujant per la llarga graderia que va fins al mateix carrer de casa (força empinada). Deu ser recorregut d'uns quatre quilòmetres i escaig, però ben exigents; ho repetiré sovint, perquè per a mi és un bon reforç per la potència de cames.

Aquesta tarda “trauré a passejar” una estona a la Marta (està bastant millor, però fins "els mismísimos" d'estar tombada al llit des de fa 10 dies); anirem a veure “Malditos bastardos”, per recomanació de l'Andrea.

.

ALARMA … !!!

Corren veus que diuen que, després de la desesperant i decebedora fase de classificació d’Argentina pel Mundial de Sud-àfrica, en contraposició del estratosfèric començament de temporada d’en Messi amb el Barça, en Maradona està intentant nacionalitzar com a argentins a Xavi, Iniesta, Busquets... e inclús al mateix Keita perquè li passin pilotes al Messi quan juga "amb l'albiceleste" (sense adonar-se de que el principal problema de la selecció argentina... és precissament ell, en Maradona, clar exponent de lo difícil que és ser entrenador de futbol).

Collons quin segon gol el d'ahir d'en Messi !!! (Racing Santander 1- Barça 4). 4 de 4... bon començament de Lliga.

.

ESPAÑA (amb “ñ”)… OR ?.

Doncs, què voleu que us digui; ha estat un equip que, format per:
En Ricky Rubio, en Joan Carles Navarro, en Rudy Fernández, en Pau Gasol ( 53 punts entre tots ells i en el « cinquet » inicial, amb en Pau com a MVP i ell i en Rudy en el “cinquet ideal” del campionat), i per en Raúl López (2), en Marc Gasol (6), en Llull (5) i en Mumbrú (0)…. o sigui, 8 paios “d’aquí”, 66 dels 85 punts "d'España", per si sols ja superen els 63 que va fer Sèrbia. Els altres 19 punts -ara sí, d’España”- se’ls han repartit els 4 “espanyols”: Garbajosa (3), Felipe R. (7), Cabezas (7) i Claver (2).
Si els fa il·lusió als de la capital del reino el dir “España Campeona”, allà ells... la realitat, si nosaltres poguéssim competir com a nació (en aquest i d’altres molts esports) seria una altra ben diferent.
O no ?.
.

NO HAN ESTAT 48…

… però al menys “ lo puto 5 ” ha desaparegut.
Ja és el segon cop que el pulsòmetre-crono no es posa en marxa en començar la cursa (o que pitjo malament el botó) així que he anat corrent sense referència exacta del meu temps, però jo crec que no he anat molt més enllà de 49’45” que seria el meu sisè millor temps i el meu quart “49” (recordo que, fins ara, només he pogut fer 2 “48” i un “47”).

Anem a comprovar-ho...

Lloc: 2535 Temps: 49:42 Parcials (23:40-26:03) Mitja/qm... 4:59

Bingo !.... 3'02" menys que l'any passat !

Fins al quilòmetre 5 jo ja sabia que anava bé, en temps (23'40") per a poder fer una marca per sota de 50 sobrat... però com sempre, del quilòmetre 6 al 7 m’he vingut una mica a baix (pel tram del carrer Ausiàs March) perdent el minutet de millora que portava al sarró...

Finalment, han entrat a meta un total de 8.553 corredors.

Ara fa una estona que he arribat de fer una reconfortant sessió de sauna i jacuzzi, per “estovar” la musculatura de les cames, bastant engarrotades a la part dels bessons, a la zona del sòleo. I cada cop més, el més relaxant de la sauna i el jacuzzi és la immersió a la pileta d’aigua freda: et deixa nou !.

Ara ve una “setmaneta curta”, ja que dijous és “la Mercè” i m’he agafat divendres com a festa; la llàstima es que -estan com està la Marta- no crec que ens moguem de casa... Igual agafo la moto el dijous o el divendres i me’n vaig a fer un tomb... D’aquí a fi d’any tinc varis divendres o dilluns agafats com a festa, per poder fer “cap de setmana llargs”, no per fer rés en especial, sinó per “desconnectar”.

A PUNT DE SORTIR A CÓRRER...

És un quart de vuit del matí; ja fa estona que l'esmorzar habitual m'ha “espavilat” (però cóm em costa, només llevar-me, fotre'm unes torrades amb pernil dolç, el suc de taronja, el plàtan i el cafè -doble- amb llet amb mel i els cereals). És el ritual habitual de cada cursa.
Ara, veient la tele amb el só ben fluixet, m'he adonat de que la cursa és a les 09,30 (creia que era a les nou); i també he vist els 5 golets del Barça del partit d'ahir (5-2) enfront l'Atlètic de Madrid, gols fets pels quatre jugadors de la foto (en Messi, 2); però ens podríem haver estalviat la segona part, la veritat, després del excel·lent primer temps (4-1).

Recordem: temps a batre a la cursa d'avui: 52,44... però -sobre tot- baixar de 50 !. D'aqui a 20 minutets... som-hi !.

.

ARRIBA UNA NOVA "CURSA DE LA MERCÈ"

.

Torno a córrer diumenge -per segon cop- la Cursa de la Mercè, que va ser la tercera de les meves curses de 10 quilòmetres i que, en el meu ranking particular, és la número 11 en temps de les 15 curses que fins ara he fet des del ja llunyà desembre 2007.
El temps a superar en aquesta “Cursa de la Mercè 2009” és de 52’44’’ (però la intenció és fer-ho en poc més de 48'). No sé, ja veurem.

(abans de la Cursa, foto de grup amb els “Cobardes”... en la que serà la primera trobada de grup).

AVUI, DESCANS....

.
... així que, una cançoneta; és un altra de les meves preferides d'en JMS:

Es varen dir:

"cal guanyar temps als somnis, cal anar molt més enllá de les paraules. Ser tal com som de soca-rel. Cremar les naus, navegar a pèl a cavall de la cresta de l'onada.

Amor valent per tu, per guanyar temps a la vida i contemplar-la, compartint-la.

Fins que cal dir-se adéu. L'un dins l'altre i cadascú al seu lloc. Pensar en veu alta i tastar-ho tot".

I ho varen fer guanyant temps als somnis i compromesos, només, en les coincidències i la mútua complicitat. Eren llavor d'eternitat compartint les joguines i les vivències.

Amor valent per tu, va cap on va, dura el que dura. No hi ha marges ni mesures.

Fins que cal dir-se adéu. L'un dins l'altra i cadascú al seu lloc. Pensar en veu alta i tastar-ho tot.

Fins a la fi cal guanyar temps als somnis. Cal anar molt més enllá de les paraules, ser tal com som i dir-se adéu si el cada da ha fet lo seu i ens ha canviat les coses i a nosaltres.

Fins que cal dir-se adéu. Amor valent per tu, per guanyar terrenys a la vida i esgotar-la, i exhaurir-la.

Fins que cal dir-se adéu. (JMS- 1980)

.

EVIDENTMENT...

.
...després de la cursa de diumenge, el haver estat dos dies i mig a la clínica (per la intervenció quirúrgica de la Marta) no ha estat la millor manera de fer la “recuperació activa” prevista. Avui, per fi, m'he pogut apropar pel club per fer una sessió “diferent” de recuperació.
.

He començat fent 5 quilòmetres en bici i després, a la cinta, he improvisat sobre la marxa una sèrie de 4 quilòmetres de “reforçament” de cames:

-500 metres de “trote” a velocitat 12, per passar a pujar la inclinació de la cinta a “2” i, mantenint aquesta inclinació, he anat fent:
-500 metres caminant a velocitat 6,5
-500 metres corrent a 12,
-500 metres altra cop caminant a 6,5
-500 metres corrent a 12,
-500 metres caminat a 6,5
-per acabar corrent 1.000 metres a velocitat 12.
.

Falten 4 minuts per acabar el partit Inter-Barça i la cosa va 0-0 (el Barça, amb un 66% de possessió a la segona part... però sense xutar un sol cop entre els tres pals). A veure com acaba això.
S'ha acabat el partit: 0-0... i tots contents (?).

.

TEMPS DE RETROBADES (o d’anar enrere com els crancs...)

Quan érem petits i tornàvem a l’escola després d'un llaaaarg estiu, el mes de setembre era el mes de les “retrobades”:
-amb els companys del cole,

-amb els “profes”,
-amb el tornar a llevar-nos d’hora...
i ara, ja de gran i com a “runner”, setembre continua sent un mes de "grans retrobades":
- la retrobada amb la vella molèstia al isquiotibial de la cama esquerra (en acabar la cursa, però) i, sobre tot...
- la retrobada amb el puto 5 !.

(evidentment, la foto s'ha fet molt després d'acabar...).

A la cursa d’aquest matí (correguda -com a una mena de "retrobada sentimental"- amb les meves velles i estimades Asics) he acabat amb uns "esmirriats" 52’27”... que per ser la primera cursa de la temporada tampoc és un temps com per queixar-se massa, perquè encara em manca “ritme de competició” (que dirien els tècnics). El cas és que les sensacions no han estat tan dolentes com “amenaçava” i, per sort, el dia s’ha llevat “encapotat” o sigui que no hem corregut amb sol, cosa que és d’agrair en aquest “inici de curs” runner.
He buscat, buscat i buscat... però no he vist a cap “Cobarde”, ni pels voltants de la sortida ni en acabar la cursa, així que “he defendido el fuerte yo solo” en aquesta primera aparició pública -en cursa- d’una samarreta "Cobarde".
Com veieu a la foto, els polítics “també corren” al costat dels "cobardes". Per a ells el mes de setembre també és mes de retrobades... sobretot amb la "bronca" política (i no, aquest no és el Joan Herrera ecologista del "Polònia", no; aquest és el Joan Herrera "de veritat", el diputat a Madrid per ICV-Verds).

Demà em toca “recuperació activa”, perquè sinó, no hi haurà qui em mogui dimarts...

Salut !

QUATRE “CANYES”...

...realment l'Espanyol té "quatre canyes" i, o molt canvíen les coses, o patiran d'allò més altra cop aquest any. Perquè sense fer rés, de rés, de rés, el Madrid els ha passat per sobre sense cap tipus de dificultat; un aclaparador 0-3 com “estrena” del seu Estadi... un estadi preciós per altra banda, molt acollidor, d'aquells que “acollonarà” al equip contrari, perquè l'afició dels “pericos” anima molt i força tot el partit, amb una gran varietat de càntics.
I nosaltres, pel que he sentit en arribar a casa passades les deu del vespre, a lo nostre: 0-2 al camp del Getafe (Ibra i Messi); no sembla haver estat un partit gaire lluit, però s'ha resolt favorablement, amb "ofici", que és el que reat importa (i ja "líders" a la segona jornada).
D'aquí a mitja horeta, cap a dormir... que demà hi ha cursa !.

.

ALTRA COP A CAN MAJÓ ..

.
Ahir, finalment, vaig acabar sortint a córrer pels voltants de casa i em reafirmo: em noto "pesat", "inflat" com fora de pes, encara que no és una realitat sinó una sensació; és curiós, però des de que he deixat la cervesa i m'he passat al gremi del aigua, em noto més "barriguitas"... no sé. I, a sobre, aquesta matinada cap allà les quatre, mentre dormia, m'ha donat una súper rampa al bessó de la cama esquerra que m'ha fet veure els estels, apart de desvetllar-me ja fins a l'hora de llevar-me.

Comença a ser una destinació habitual aquesta de Can Majó a la Barceloneta; avui hi hem anat amb els pares, però no hem pogut dinar a la terrassa perquè estava “a tope” (tot e intentar reservar-ho ahir... viva la crisi !).

Doncs bé, fa una bona estona -després del dinar a Can Majó- que he tornat del Club i de retrobar-me amb la sauna i el jacuzzi, que no els “cataba” des d'abans de vacances. M'he quedat com nou. Ara demà descans (amb partit "perico" cap el vespre) i diumenge cursa d'inici de temporada, amb no gaires bones sensacions, la veritat. No sé, ja veurem.
.

JA SOC UN AUTÈNTIC “COBARDE” …

… amb totes les de la llei. Aquest matí m’han lliurat la gent de MRW la meva “Samarreta COBARDE”. I, com els vaig prometre a la gent d’aquest “club de runners virtual”, és amb ella amb la que correré la Cursa del Poble Nou d’aquest diumenge dia 13, la primera de la temporada.
Ahir, vaig canviar l’ordre de les rutines: en lloc de córrer sèries, vaig fer els meus 5 quilòmetres en bici i els exercicis de força de braços i estiraments. I avui... no en tinc ni idea; ara quan surti, el més segur és que surti a córrer pels voltants de casa.
Siau !

LES MEVES CREDENCIALS PER DISSABTE ...

.

QUINA PALLISA !

.

Doncs no, la Susanna no ha vingut avui (segon "plantón"). Però hi ha hagut soft-ràquet... collons si n'hi ha hagut. Han estat 5 partits en els que "he suat la cansalada"...

He guanyat el primer fàcil, a un paio que no coneixia.

- "Amb aquesta raqueta no m'entra res..." anava dient el paio, un cop i un altra a cada pilota fallada. Total, 15-3.

Però, ai senyor!... en els altres quatre partits, quina revolcada ! ...he acabat reventat ! a veure quan la meva maleida "competitivitat" deixa pas -d'una punyetera vegada- al seny i, si veig que no arribo ni de conya a una pilota baixa, curta, a ran de planxa, i engantxada a la pared quan jo estic al fons de la pista, doncs no hi vaig i punt, en lloc de fer l'esforç inútil per arribar-hi i fer-me la "rebrincada" a l'esquena que tant mal em fa després durant dies i dies...

I és que jo soc així, no puc evitar-ho...

.

DUBTE EXISTENCIAL….

.

… i potencialment perillós per a la meva integritat física.

El proper dissabte per la tarda, per anar a “ca’n Perico”, tinc dues opcions:

A - Anar-hi disfressat amb la samarreta “perica” d’en Pochetino i animar l’Espanyol com un “perico” més en el seu partit contra el Real Madrid...

B - ... o bé anar-hi vestit amb la meva flamant samarreta del Barça, com un “bon culer”, i xiulant tota l’estona al Real Madrid, que és el que tot bon “culer” ha de fer, sigui allà on sigui (ca’n “Perico” inclòs).

Encara que crec que el que dicta el sentit comú (que, per altra banda, és el menys comú dels sentits) es decantar-se per l’opció...

C - ... que és la d’anar-hi vestit de carrer, sense cap distintiu “futbolero”, i no fer gaire fresa a la graderia (fer com a la mili: “no ser ni el más alto ni el más bajo, ni el más listo ni el palurdo de turno, ni el más gracioso ni el soseras del grupo: pasar lo más desapercibido posible... para sobrevivir”).

Pensant-t’ho fredament, l’opció “B” és la més suïcida de totes, perquè ja no tant sols em poden “escalfar” els “pericos” per una banda i els “merengues” per l’altra, sinó que poden arribar a fer-ho tots dos junts ! (som l’enemic comú d’ambdós).

.

BUEEEENO, NO HA ESTAT TANT MALAMENT...

.
... no, no ha estat gens malament. He fet carrera continua durant 19 minuts amb tirades de 500 metres a velocitats 12-12,5-13-13,5 i tornem-hi: 12-12,5-13-13,5... Total 4 quilòmetres, una bona suada, bones “sensacions” i 245 calories cremades. I demà, bici i soft-ràquet.

Retrobada avui amb “papà Albert”, que s'ha "recuperat molt bé" del part. I males noticies pels “triatloneros” a Puigcerdà ahir: en Pau va tenir que sortir de l'aigua als 400 metres de cursa per culpa d'unes rampes als bessons que el van espantar força, perquè s'ensorrava. I en Xavi Celma diu que va “punxar” en fer 1h 17' (el seu millor temps fins ara, 1h 12'), en “fallar” -diu ell- a la bici. Jo crec que no n'hi ha per tant, era cursa exigent.

Dissabte... 12 de setembre... 20,00 hores... Estadi Cornellà-El Prat... Partit “Espanyol-Real Madrid” : i en Txabi hi serà !!! perquè, malauradament, en Josep Lluís no estarà en condicions físiques per poder-hi anar i avui li ha donat el seu carnet al pare perquè me'l doni a mi i que jo hi pugui anar en el seu lloc. I hi aniré !. I, a més a més, amb la samarreta "perica" signada d'en Pochetino posada, perquè “si hay que ir, se va, pero ir p'a na...” així que, amb samarreta posada i tot ! (com un “perico” qualsevol...). I és que, en el fons, tots tenim un passat... I jo tinc un llaaaaarg passat "perico" al meu vell i estimat Sarriá.
.

SETMANA D’INICI DE TEMPORADA DE CURSES !

.

Dilluns 7 de setembre (dia en que vaig “pronosticar” que naixeria el nano de la meva companya de feina Irene i son ja les 14,50 i no en tenim notícies...). El proper diumenge, a dos quarts de deu del matí, primera cursa de la temporada: els 10 quilòmetres de la XIV Cursa Atlètica de la Festa Major del Poble Nou.

Sensacions? Dolentes, la veritat; suposo que serà qüestió d’anar agafant ritme de competició, i això només s’assoleix corrent i corrent. Tot i que, coneixen cóm m’agrada la competició (que no els entrenaments), igual m’emporto una sorpresa i faig un temps més que acceptable. No sé, ja veurem.

Cap de semana “amb familia política” gaire be al complert a Sant Julià, fent la bestiesa -ahir en tornar- de tornar amb la moto... amb pantalons curts i xancletes ! des de Sant Julià i fins a Barcelona !!!. No, si fresquet ja hi anava, sí... però en cas de caiguda haguéssim rigut d’allò més.

Avui quan surti intentaré seguir el “pla d’entrenament setmanal” previst, així que faré 7 quilòmetres (encara que no crec que els aguanti) a ritme més o menys de 12,5-13-13,5-12,5-13-13,5.... en sèries de 500 metres. Demà, els 5 quilòmetres amb bici i els quatre partits de soft-ràquet amb la Susanna; dimecres altra cop la sèrie de 7 quilòmetres; dijous exercicis de cames, braços i abdominals; i divendres sortida amb els runnners... (crec que aquest divendres ja n’hi haurà). Aquest és el pla: veurem si finalment es materialitza.

Bye !

AIXÒ NO VA BÉ...

.

...D'acord, he canviat (un cop més !) la sèrie: aquest cop la he fet, a més, amb desnivell 1 e “in crecendo”: 12-12,5-13-13,5 en trams de ½ quilòmetre cadascun...
...d'acord, fotia una calor espantosa al club...
...d'acord, m'avorreix un munt l'entrenament a la cinta...
...d'acord, l'esquena m'està fent la guitza des de dimarts, que em vaig fer algun tipus de contractura...
...d'acord, creia que estava en forma tot i haver deixat les vacances enrere (encara que crec que he guanyat "un quilet")...

...però la veritat és que estic bastant baix de forma. Em canso aviat, perquè m'ofego, em costa respirat (tinc el nas “taponat”) i tinc melangia de la competició !!! (... i de les sortides dels divendres amb els companys). Sort que d'aquí a un parell de diumenges arranca la temporada amb la Cursa del Poble Nou i, al següent diumenge, la Cursa de La Mercè.

Per cert que a la Cursa de La Mercè es produirà la primera trobada dels “COBARDES”(amb foto de grup inclosa). És un grup de gent, de runners: principiants, actius, ocasionals o “professionals”, que ens hem reunit virtualment al voltant d'una web (www.cobardes.org); fa un parell de dies ens van comunicar que ja tenien llestes les samarretes dels “Cobardes” i avui me l'he comprat (la rebré d'aquí a una setmana). A La Mercè hi aniré amb els runners del Club, però abans m'aproparé fins al lloc de reunió dels “Cobardes” per a fer-nos la foto. Ja la “penjaré” quan ens la passin.

.

DE VACANCES … ? que se’n ha anat de vacances ?

.
Té collons la cosa: acabo de llegir que el nostre "flamant secretari tècnic", l’inútil d’en Txiki Begiristain.... se’n ha anat de vacances !!!.

De vacances ???, però si ja ha estat de vacances (o sense fotre rés) durant tot l’any !!!; encara que, la veritat, és que ho ha estat gaire bé des del mateix moment en que va agafar-se (i ben agafat) al "xollo" de ser el secretari tècnic...

Quin tros d’inútil... !!! ( això sí: un inútil molt ben pagat però...) .

(ja ho haureu comprovat: estic en plena campanya "anti-inútils"...)

.

JA SOM UNA MICA MENYS “RICKYS”….

... (perquè ens ha costat una "pasta"), PERÒ JA TENIM EN RICKY RUBIO !!!

Sincerament jo no crec que n’hi hagi per tant; però el cas és que ja el tenim amb nosaltres, amb el 9 a l'esquena.

D’això se'n diu AUSTERITAT !!!, en paraules del de “... al loro, que no estamos tan mal”; doncs està clar que ell i jo no compartim el mateix criteri lingüístic, vist el que finalment hem pagat tant pel Ibrahimovic, com pel central ucraïnès de nom impronunciable (el nou “Hleb” d’en Guardiola d'aquest any) i ara, per en Ricky Rubio, que és tot un récord europeu... i tot un "baló d’oxigen" pels pobres de La Penya, tot sigui dit.

I és que, cóm se’ns omple la boca de vegades ! i total per acabar semblant això una recreació de la vella fábula d'en Samaniego “La zorra y las uvas”, que deia que no se les menjava perquè estaven verdes; què coi ! no se les menjava perquè no hi arribava !!!; doncs nosaltres, el mateix:

-Nosaltres no som de gastar-nos aquestes burrades, ni de “rebentar” el mercat...

... quan el que realment ens passa és que, com que no havíem fet els deures en el seu moment (i parlo ara del inútil d’en Txiqui) ara no podíem pagar el que se’ns demanava, en veure els “venedors” les nostres necessitats de “comprar”; però, ai ! en quan se’ns ha posat a tret alguna peça.... pum-pum!. I gastant-nos “un pastón”. I, a sobre, els que han marxat no ens han aportat diners... com sempre, els hem “regalat” (Txiquiiii, collons, què fas durant tot l’any...? inútil !!!).

Colla d'inútils tots plegats... !.

.

HE VIST UN ÀNGEL !

Sí, els àngels existeixen; son dolços, angelicals (com no!), amb unes mans suaus, una veu encisadora, una mirada tranquil·la, càlida, relaxant... Sí, avui tocava dentista (higienista dental), i m'ha tocat un àngel. He sortit flotant d'allà. Mai, en tots els meus anys fent-me neteges bucals anuals m'havien tractat tant i tant bé estirat en la -en principi- cadira de la tortura. Però la Estefanía ho ha fet angelicalment. No he pogut menys que felicitar-la per la seva feina, tant per la feina en sí, com per com la ha feta. Un deu (10)!. (Centre Dental Agrupació MÚTUA, Pau Claris 102).

Tarda de soft-ràquet frustrada... No he trobat amb qui jugar (la Susanna s'estava “matxacant” a la sala i no tenia gaires ganes -ni forces- per jugar... però sí que ja hem quedat per dimarts que ve), així que he estat una bona estona pilotejant jo sol a la pista. I després m'he fet els meus bons 5 quilòmetres en bici, el darrer a molt bon ritme.

Sèrie, decisió final: seran sessions de 7 quilòmetres, però en “tirades” de 0,5 - 1 - 0,5 quilòmetres a ritme de cinta 12,5 - 13 i a 13,5 (i tornem-hi) que està molt més d'acord a les meves possibilitats físiques actuals, però anant forçant-me una mica per tal poder agafar una “velocidad de crucero” molt més enllà dels meus ensopits quilòmetres a ritme 12 de cursa. A veure què tal se'm dona aquesta sèrie.

Pla d'entrenament setmanal: (d'aquí a fi d'any al menys...)
* Dilluns – Sèrie de 7 quilòmetres.
* Dimarts – 5 quilòmetres en Bici i 4 partits de soft-ràquet.
* Dimecres – Sèrie de 7 quilòmetres (demà m'estreno).
* Dijous – Exercicis de força de cames, braços i abdominals.
* Divendres – Sortida amb els “runners”.
* Dissabte – A veure-les venir... o sauna, jacuzzi i abdominals.
* Diumenge – Sauna, jacuzzi i abdominals o .. a veure-les venir.
No està gens malament, no ?. A veure si puc mantenir aquest ritme, al menys, fins a fi d'any.

Siau !
.