Avui, tot i ser diumenge, he matinat. M’he despertat a les 8, m’he llevat a les 8,15 i a les 8,30 ja estava a la porta de casa (a Sant Feliu de Guíxols) llest per sortir a córrer una estona. I me’n he anat tot corrent, 
baixant des de dalt del turó on es troba el Cap Ducal (on tenim la casa, a la foto, enfront del mega-edifici de dalt de tot) fins al turó on es troba l’Ermita de Sant Elm, a l’altra banda de la platja de Sant Feliu de Guíxols, però baixant per la part del darrer
a, fins a la platja de s’Agaró i agafant després la carretera per dins del poble i fins al passeig marítim de Sant Feliu per començar el camí de pujada fins a l’Ermita (d’aquest recorregut cap a l’ermita he fet la primera rampa -¼ del recorregut- corrent i els 
¾ restants caminant a bon ritme).
Les vistes des del mirador de l’ermita -a banda i banda- eren espectaculars, en un matí gris i mig emboirat, en una constatació de la meva ferma convicció de que la Costa Brava és gen
ial tot l’any... menys a l'estiu.
Corrent de baixada, m’he fet d’anada i tornada altra cop tot el passeig marítim, fent temps per trobar-me amb la Marta, que m’ha vingut a recollir, per anar-nos tos dos a esmorzar per allà baix.
De tornada a Barcelona, després d’un pantagruèlic mega-dinar al Port Olímpic, siestecita reparadora i després, llarga sessió de sauna i jacuzzi al Club, de on he tornat ara fa una estona.
D’avui en vuit.... Mitja de BCN ! Allà ens hi veurem l’Albert, en Marco, en José, l’Alberto, en Xavi, en Pau i crec que un bon grup dels "Cobardes" (els companys del Club -excepte en Xavi, que "vol fer temps"- la faran sencera, però sense “pressionar-se” en tema de temps... o això diuen).
baixant des de dalt del turó on es troba el Cap Ducal (on tenim la casa, a la foto, enfront del mega-edifici de dalt de tot) fins al turó on es troba l’Ermita de Sant Elm, a l’altra banda de la platja de Sant Feliu de Guíxols, però baixant per la part del darrer
a, fins a la platja de s’Agaró i agafant després la carretera per dins del poble i fins al passeig marítim de Sant Feliu per començar el camí de pujada fins a l’Ermita (d’aquest recorregut cap a l’ermita he fet la primera rampa -¼ del recorregut- corrent i els 
¾ restants caminant a bon ritme).Les vistes des del mirador de l’ermita -a banda i banda- eren espectaculars, en un matí gris i mig emboirat, en una constatació de la meva ferma convicció de que la Costa Brava és gen
ial tot l’any... menys a l'estiu.Corrent de baixada, m’he fet d’anada i tornada altra cop tot el passeig marítim, fent temps per trobar-me amb la Marta, que m’ha vingut a recollir, per anar-nos tos dos a esmorzar per allà baix.
De tornada a Barcelona, després d’un pantagruèlic mega-dinar al Port Olímpic, siestecita reparadora i després, llarga sessió de sauna i jacuzzi al Club, de on he tornat ara fa una estona.
D’avui en vuit.... Mitja de BCN ! Allà ens hi veurem l’Albert, en Marco, en José, l’Alberto, en Xavi, en Pau i crec que un bon grup dels "Cobardes" (els companys del Club -excepte en Xavi, que "vol fer temps"- la faran sencera, però sense “pressionar-se” en tema de temps... o això diuen).
A mi l’isquiotibial de la cama esquerra i la natja esquerra comencen a preocupar-me: l’un “tira”, com encongit, i en l’altra sento una forta, contínua i emprenyadora punxada en córrer... i el que és pitjor, sense córrer també. La molèstia en ambdós és continua i constant, i no va a menys.
A veure què cony serà finalment això.
.
