TORNANT A LA CARRETERA DE LES AIGÜES...

.
Sí; avui he tornat a córrer per la carretera de les aigües amb els companys; tot i que aquesta nit, mentre dormia, m'ha donat una rampa "nivell 3" al bessó de la cama dreta i que la tenia força adolorida, m'he dit que tenia que retrobar-me amb la normalitat de les sortides habituals del divendres. I avui "tocava" aigües: poc més de 7 quilòmetres a bon ritme amb l'Albert, l'Enric, en Juan Carlos, l'Alexis (molt recuperat de la seva artroscòpia al genoll) i l'Hedgar, un amic seu. Com sempre, una delícia córrer tenint als teus peus la immensitat de la ciutat de Barcelona, en una tarda fresca però molt agradable per córrer. En acabar, una bona sessió d'estiraments al Club i cap a casa.

Demà, Vila-real vs. Barça: jo m'ho prenc com un "tot o rés"; si guanyem, tenim més de mitja lliga a la butxaca (tot i que crec que "Camachito-sobacoschorreantes" donarà una sorpresa al Bernabéu...).

.

VAL, SÍ, NO ANIREM A MADRID...

... però en Bojan, com jo havia predit amb la meva clarividència habitual, ha marcat !; val, sí, li han anul·lat -i no sé si del tot amb raó perquè la pilota jo crec que no li ha tocat a la ma d'en Touré, sinó al pit/panxa-... però ha marcat !; "lo Menut" no em falla mai... (el gol d'en Piquè, un golás... però en fora de joc clar per a mí).

I em reafirmo en el que deia de les samarretes abans d'anar-me'n cap al Estadi: ja de per sí, la samarreta blau-grana es "fosca", no destaca, no "llueix" a la graderia (i això que avui n'hi havien un munt, com mai jo no n'havia vist en més de 30 anys anant al Estadi)... però les que sí es veien avui -i molt destacades- eren les punyeteres samarretes "mango" i les "fosforitas" escampades aquí i allà per totes les graderies... Collons !.

Per cert... què hem de fer amb l'Slatan ?.

.

"BLAUGRANA AL VENT"..... SEGUR ?

Allò de “...un crit valent” sí que és segur, perquè això -per sort- no depèn de Nike (al menys fins que els de màrqueting no incorporin un equip de só); però... blaugrana ?. Segur ?

Des de que varem deixar la imatge del nostre club en mans de “los chicos yanquis d'Oregon” (Nike) cada cop tinc menys clar lo de “blaugrana”. Fins a la seva arribada, allò de la “segunda equipación” era això només, “la segunda equipación” (només per quan jugàvem contra Osasuna, Mallorca... i para de comptar). Ara, ja fa temps que n'estic fins allà mateix de veure jugar -sense cap motiu de "confusió visual"- dia sí dia també el nostre equip, no de blaugrana, sinó de

“mango”,
“fosforito verd”,
“taronja”,
“pistacho”,
“fosforito taronja”,
“daurat”,
“groc amb una franja vertical”,
“groc, amb una franja en diagonal”,
“gris”,
“blau fosc”,
“taronja amb una franja horitzontal blava”...

i no sé quantes més.

PROU !!! Ja n'hi ha prou !!!.

Ja està bé (?) que “los chicos de Oregón” cada any ens canviïn el gruix de les ratlles de la nostra samarreta (i que ni el blau sigui el mateix blau ni, per descomptat el grana sigui grana), o que ens la parteixin per la meitat en els dos colors (el que volen -i volem com a Club- és vendre...) però lo de la “segunda equipación” ja no te nom. Tremolo només de pensar en el dia en que a un “aguerrido marquetiniano rompedor” li doni per imposar una segunda equipación BLANCA... (amb alguna franja blaugrana, això sí, perquè no sigui dit). I si no, tiempo al tiempo.

D'aquí a menys d'una hora estaré assegut (o dret) al meu lloc a tribuna de can Barça, i sé que enyoraré/envejaré la imatge “vermella-vermella” de les graderies del camp del Manchester, o la “blava-blava” del camp del Chelsea, la “blanquiroja” dels bilbaïns... i -fins i tot- “la blanc i blava” (impressionant imatge visual, per cert) de “can Perico”... mentre jo estaré veient la nostra graderia majoritàriament blaugrana, si, però plena també -massa- de:

“mangos”, “taronges”, “fosforitos”, “grises”, “blaves”, “daurades”... bastant més allunyat d'un uniforme color blaugrana a les graderies.

Blaugrana al vent... segur, noiets de Nike ?.

Ah, però no ho oblideu: guanyem avui per 2-0... i cap a Madrid !!!
.

POTSER SÍ...

.

... que l'Albert té raó:

- “A tu, Txabi, el que et passa és que no entrenes gens...”.

I potser té raó; però m'explico.
He repetit fins a cansar-me que a mi el que m'agrada, amb amb el “trempo”, és competint, el córrer curses... lluitar contra mi mateix i contra el meu crono anterior.

I durant l'any passat, el 2009, la cosa encara anava bé: entrenava corrent a la cinta, feia exercicis de reforçament de cames, em programava i feia sèries (sempre al meu nivell), sortia els divendres a córrer amb els companys... Però, ai, aquesta -per a mi- bogeria de Mitges Maratons d'aquest inici d'any (tres "mitges" en menys d'un més i mig) m'ha trencat el ritme. Però es que jo crec conèixer el meu cos i ja eren masses quilòmetres en cursa encadenats per, a sobre, afegir-hi entre mig sessions d'entrenament. A això s'hi ha d'afegir l'aparició del condemnat dolor al piramidal e isquiotibial esquerres. Així que, entre una cosa i l'altra, he corregut en curses i mitges, però he entrenat poc, realment poc. Tens raó, Albert.
Potser, per girar les tornes, per sortir d'aquest cercla viciós, avui he donat un cop de timó: he tornat al club per reprendre els exercicis de reforçament de cames (... ja ni me'n recordava del ultim cop en que en vaig fer); i ho he completat amb exercicis de braços. Lo de les cames -per a mi- és vital, perquè en curses hi ha moments en que “haig de tirar de cames” i busco, busco... i no les trobo.

I demà... R E M U N T A D A ! ! !

Recordeu: 2-0... i un d'ells d'en Bojan (si en Guardiola té els pebrots de fer-lo sortir); perquè està escrit (no se on, però ho està): "lo menut ens donarà la Champions a Madrid ! "

.

DIMECRES, TRES QUARTS DE NOU....

.

NO US HO HAVIA DIT... ?

Com que els merengones, tots ells, estan “cagadets” davant de la cada vegada més certa possibilitat de que:

1 – juguem la Final de la Champions allà el 22 de maig,
2 – de que -evidentment- la guanyem,
3 – ... i de que hagin de sentir el nostre himne ressonant, ben fort, pels aires de Madrid mentre donem la volta triomfal per la gespa del seu camp...

... em diuen que estan pensant en un projecte com aquest per cobrir-lo totalment.

.

M'AVANÇO AL FUTUR...

... aquest és l'aspecte del Camp Nou del dimecres 28 d'abril a tres quarts de nou.

Tremola Inter !!!

.

JORNADA DE RECUPERACIÓ...

.
... post-jornada del temps dramàtic d'ahir: sauna i jacuzzi matiner al club.
.

VINGA VA, TOTS JUNTS...

.

...repetim-ho tots, amb confiança, un cop i un altra:

Dimecres, 2-0 o millor encara, 3-0

Vinga, va, un alta cop: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0; i un altra: 2-0 o millor encara, 3-0... i així fins dimecres a tres quarts de nou.

... sí, dimecres remuntarem !!!

... sí, anirem a Madrid !!!

... sí, guanyarem la nostra quarta Champions !!!

... Síííí !!!
.

CONSUMADA LA TRAGÈDIA...

.

. . . ahir: 50'41''

m'estaré fent gran ? (... més gran encara, vull dir).

Per cert, bon partit del Barça ahir (3-1, amb forces "domingueros inhabituals" a les graderies del Estadi); però els "merengones" no afluixen. Això serà un "tira i arronsa" fins al darrer minut del darrer partit... però tranquils tots, que no ens atraparan !.

I dimecres... tots al camp !.

.

AMB "NOCTURNIDAD Y ALEVOSÍA",,,

Doncs sí, aprofitant la nit, amb una descarada "nocturnitat i alevosia", he caigut en una "emboscada"... i el puto 5 m'ha enxampat. A falta de resultats oficials, crec que he parat el crono en 50'20''. Collons, després de tant de temps de no veure'l !.

La veritat és que no he anat bé ja des del principi; tant que, en acabar la primera de les dues voltes de 5 quilòmetres, he estat a punt de deixar-ho estar. Però, què coi, era la penúltima cursa abans de cloure la temporada (la meva) que serà a Cardedeu el 9 de maig i m'he dit: acabem-la!.

Només he trobat, abans de la sortida, a una de les "cobardes" (Maria José), però no anava amb la nostra samarreta ("... de noche, y de negro, pareceremos escarabajos", s'han dit amb la Montse). No las he vist en acabar.

Esperarè la sortida dels resultats per confirmar "la catàstrofe nocturna"...

.

LA MEVA “COLLITA” DE SANT JORDI 2010…

“EL HIPNOTISTA”, de Lars Kepler (pseudònim del matrimoni suec Alexander i Alexandra Ahndoril), que va per la senda prolífica de la novel•la negra sueca, que s’emporta per davant la idíl·lica societat nòrdica. 614 pàgines, bon cos de lletra.
(“una família es assassinada a sang freda; l’ùnic supervivent de la masacre és Joseph, de només 15 anys...”).

“OLOR DE COLÒNIA”, primera de Sílvia Alcàntara. Evoca la vida en una colònia tèxtil, cap els anys 50 del segle passat. 330 pàgines, bon cos de lletra.

(”... nèixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica”).

“L’ILLA DE L’ÚLTIMA VERITAT”, de l'argentina Flavia Company. 141 pàgines, bon cos de lletra.

(“quan sap que està greument malalt, el doctor Prendel sent la necessitat de confessar un secret amb què ha pogut viure però amb què no pot morir...”).

Llibres escrits per un matrimoni i dues dones...Crec que els llegiré en ordre invers a aquest, un cop acabi d’una punyetera vegada “La trampa” d’en Grisham.

.

CANVI DE RUTINA…

.

Ahir vaig fer una cosa que portava molt de temps pensant fer, però que no havia pogut concretar encara: córrer pel Passeig Marítim i platja de Badalona sortint del despatx, que el tenim ben be sobre el passeig. I no ho havia fet fins ara, bàsicament, perquè hi havia un tema purament logístic: la dutxa en acabar de córrer. Però, en instal·lar-se a viure una companya de feina a dos carrers del despatx, ahir pel matí li vaig demanar -abans de sortir jo de casa- si em deixaria dutxar a casa seva i em va dir que sí, que cap problema. Així que com que al vespre tenia un sopar amb “els del cole de quan érem petits” per la zona de Diagonal Mar (i em fotia un pal enorme anar-me’n fins Esplugues en sortir del despatx per tornar gaire be altra cop a Badalona al cap d’una hora) vaig dedicar les dues hores que tenía lliures per sortir a córrer una estona pel Passeig Marítim, des de Badalona -platja de l’Estació- fins passat l’estació de tren de Montgat -platja de la Barca María- i tornar, que són uns cinc quilòmetres mal comptats. Vaig acabar, però, amb els sòleus de les dues cames “tocats”, els quàdriceps carregadets i amb molèsties a l’esquena (collons, quin debut a Badalona !). I demà tenim cursa nocturna, a les nou del vespre, a L’Hospitalet; i com que el Barça juga a les sis de la tarda, hauré d’anar al camp a veure el partit amb el Xerès ja vestit “de Cobarde”, amb xandall, perquè sinó no hi arribo. Ja he comprovat, en el llistat d’inscrits, que les meves dues “cobardes favorites” -Montse i Maria José- també la correran (elles són de L’H), i espero que també ho facin amb la samarreta negra “Cobarde”.
El més curiós de tot, però, és que avui al matí, després de 7 anys, ens en hem adonat de que al despatx... hi ha aigua calenta !!!. Així doncs, sabent que ja m’hi puc dutxar, el dilluns me’n hi emportaré cap allà un mini-stock: un parell de samarretes i pantalons, les meves velles Asics i dos parells de mitjons (... i tovalloles) i així podré sortir a córrer per la platja els migdies, ara que arriba el bon temps...
Avui, si posava una cançó... aquesta estava “cantada”:

Y esa calle, y esa plaza, y ese municipal;
y esa esquina, y esa fuente, y esa escuela nacional.
Y esa estatua, y ese puente, y esa carretera general.
Y ese perro muerto en la cuneta, y esos albañiles en “samarreta”; casi ná !.
Qué bonito es Badalona en invierno y en verano,
Con mantilla y barretina, a la sombra y al solano.
Qué bonito es Badalona con sus viejos y sus niños,
Con sus hembras y sus hombres, sus apellidos, sus nombres,
su sexo y su domicilio. Y su carné de identidad.
Y esa playa, y esa arena, y ese pie y ese alquitrán,
Y esa estación y esa RENFE y esa rambla “arborizá”.
Para el Corpus, serpentinas; y bombetas para Navidad;
Y en verano playa y merendero
lleno de extranjeras medio en cueros; casi ná!
Qué bonito es Badalona en invierno y en verano,
Con mantilla y barretina, a la sombra y al solano.
Qué bonito es Badalona con sus viejos y sus niños,
Con sus hembras y sus hombres, sus apellidos, sus nombres
Su sexo y su domicilio. Y su carné de identidad.

I EL PROPER DIMECRES, DIA 28 . . .

(com a mínim) i... cap a Madrid !!!
.

POST-PARTIT....

.

TOCA REMONTADA ÉPICA ...!

S’ha acabat el partit... amb aquest resultat tant “perillós”; el 3-1 final que ens ha fotut l’Inter ens obligará a un altra “nit màgica” al Estadi el proper dimecres. Un 2-0, fàcil -o no gaire complicat- d'assolir a casa, ens tindrà amb el cor (... i el cul) ben encongit fins al final del partit, perquè un gol a darrera hora dels milanesos, que deixi el resultat final en un 2-1, ens deixa fora... i volem anar a Madrid !.

(... del àrbitre, ni en parlem, qu m'escalfo !).

“Toca remontada” (Mundo Deportivo).
“Jose Mourinho se acerca al Bernabéu” (As)
“El Inter aleja al Barça de la final del Bernabéu” (Marca)
“El Inter y el árbitro derrotan al Barça” (Sport).

Tot i aixó, l'Objectiu "Camino del Bernabéu" segueix igual: continuem a 318,5 quilòmetres després dels 10 de la Cursa dels Bombers. I encara queden 31 dies...

Pel que fa a la meva cama esquerra, "todo sigue igual": el isquitibial continua donant-me guerra, així que el que he fet ha estat un quilometret xino-xano a la cinta, només per "desentumecer" la musculatura -inactiva des de diumenge- i una llarga sessió d'estiraments. El genoll tan sols em fa mal ("em falla") segons els gest de gir que faig: no em molesta ni per córrer ni per caminar. Veurem en què acaba tot...

.

BOMBER'S TEAM 2010...

Jordi, Txabi, Alberto, ? , Sergio, Albert, Per, David, Juan Carlos i Marco.
.

I EL PROPER REPTE....

...a veure què tal se'm dona això de córrer de nit !.
.

DUES IMATGES…

La dels bombers corrent amb tot l’equip de treball, casc i bombones d’oxigen incloses (… i a sobre, acabant la cursa en poc més d'una hora) és tot un espectacle !. Aquest any, els companys bombers que els acompanyaven (el meu amic Lluís entre ells) portaven tots samarreta negra, amb lletres grogues, en record del bomber mort aquest any en aquella estació elèctrica en intentar salvar un nen que hi havia entrat a buscar-hi una pilota).
La de la sortida és per fer-se una mínima idea del què es “la Cursa dels Bombers” aquells que no l’heu vist mai: i això que, al darrera de la pancarta, NO es poden veure els més de 15.000 corredors que encara quedaven per “arrancar” i passar-hi per sota...

.

US ENRECORDEU DE “LA IENKA”… ?

Sí home sí, aquella cançoneta dels anys seixanta que tenia una lletra que deia:
- “...izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un, dos, tres”...
Doncs en una espècie de “la ienka” s’està convertint per a mi aquesta Cursa dels Bombers: "...delante, detrás, un, dos, tres":

- 2008, el meu debut: 50’48'’.
- 2009, 49’14’’ (delante...).
- 2010, 49’56’’ (detrás...): o sigui, a 4 segons més per quilòmetre que en 2009.

I és que avui en cap moment de la cursa m’he "trobat" bé. En Jordi i jo ens hem “colat per la cara” al calaix dels 49’ (teníem, els dos, “pulseritas” de +53'). I ja, des del quilòmetre dos, hi ha hagut una perfecte comunió entre els meus dos isquiotibials: com que sempre em fot mal l’esquerra, avui el de la cama dreta s’ha solidaritzat amb ell i han començat els dos a la vegada a tocar-me el que no sona. I com sempre, des del quilòmetre 5 i fins al 7,5 punxadeta de temps, que he aconseguit rebaixar en els 2,5 quilòmetres finals, tot i que el tros de la Rda. de Sant Pere i fins a la Pl. Urquinaona “se’m fa sempre molt costa amunt”. Anava tota la cursa a una mitja, gaire bé “clavada”, de 5’ el quilòmetre i, per tant, corria el risc de que “el puto cinc” m’enxampés altra cop, després de tant de temps de no veure'l en el meu crono final; així que -by the flys- he apretat les dents en enfilar Via Laietana i, sobre tot, a la recta final fins l'arribada: "m’he salvat" per quatre segons !. I, per sort, el mal de genoll detectat ahir (crec que és cosa del lligament intern) no m’ha molestat gens en cursa; però en acabar sí que s’ha “despertat” i, com ahir, “em falla” la cama esquerra segons el moviment que foto amb el genoll. L’he “embadurnat” de Reflex-gel a veure si s’alleuja una mica (... que no crec).
Les fotos són de la Marta, apostada com estava ella a la cruïlla d’Urgell amb Gran Via (i també, com a "la ienka", són fotos de "delante-detrás"). N’hi ha una més, de tot el grup de runners, feta en acabar la Cursa... però que encara no m’ha arribat perquè en Marco encara no l’ha “penjat”.

I aquesta tarda... a descansar (o potser m’apropi pel club a “saunejar” una mica).
..

FOTO-MOSAIC "BCN 2010"

Com podeu comprovar perfectament, jo soc un dels voluntaris que vaig sortir a la "foto-mosaic" commemorativa dels 100 dies que ahir faltaven per començar el Campionat d'Europa d'Atletisme de Barcelona 2010 ( http://www.bcn2010.org/ )

Where's Wally ?.

Cóm, que no em trobeu ?. No m'ho puc creure... Vinga va, feu un esforç !. Una pista: us ajudará el poder trobar, al costat meu, a una colombiana de 22 anys, morena, espectacular, a punt d'acabar un master de Imatge en 3-D, saltadora de perxa al seu país... què, no em trobeu encara ? (doncs no ho entenc, la veritat !).

.

BOMBERS . . . ! ! !

Ja ha arribat el dia; són ja un quart de vuit del matí i ja he complert amb gaire bé tots els rituals: matinar i cruspir-me un bon esmorzar. Aquest cop he renunciat a la pasta (en vaig menjar ahir per dinar i també per sopar, en arribar de “can Perico”); he tornat al suc de préssec, les torrades amb pernil i el cafè (doble) amb llet, mel i cereals i -abans de sortir- em menjaré un “platanito” pel tema del potassi.
El dia s'ha llevat gris i fresquet (clar que és d'hora encara); espero i dessitjo no córrer amb sol.

Pel que semble, aquest any hem tingut algun problema amb el nostre “taller d'orfebreria”, així que, per aquest cop, els nostres canells lluiran els colors de les realitats de cadascun, en el meu cas, el color groc dels de + de 53''; això vol dir que, com a poc, donaran la sortida i jo tindré per davant a uns 3.000 ó 4.000 corredors i que, per tant, la sortida serà leeeenta, molt lenta, gaire bé caminant durant el primer quilòmetre i mig (pensant-t'ho bé, casi bé és millor que sigui així, per no torna-me boix fent la típica sortida “a todo tren” els primers quilòmetres com -inevitablement- faig en totes les curses.). Què bo seria poder acabar-la en 47'40'' !.

Apa, a vestir-se i sortir cap a l'Estació de França per començar a viure l'ambient, les retrobades amb els companys, les cares il·lusionades dels que la fan per primer cop (se'ls nota), el “savoir faire” i lo "sobrats" que van dels corredors habituals (també se'ls nota), l'escalfament...

Cóm m'agraden les curses ! (i, aquesta dels bombers per sobre de totes, no em pregunteu el perquè).
..

ESTÁ CLAR...

... que si els “pericos” juguessin tots els partits (... o la majoria d'ells al menys) amb la mateixa intensitat i ganes que li han posat en el partit d'avui, otro gallo les cantaría. Això sí, ni han jugat ni han deixat jugar... però de “repartir” se n'han fet un tip. I un cop més, he acabat el partit jugant amb 10, cosa que comença a ser massa habitual.

Ja m'he cruspit el reglamentari plat de pasta i, d'aquí a una estona cap el llit, perquè la Cursa dels Bombers ja és demà mateix. Espero poder acabar-la en 48'' i, a ser possible, en menys de 47'58'', que és el meu millor temps fins ara; veurem (tinc sensacions contraposades a 12 hores del començament...).

.

¡¡¡ TERROR EN EL SUPERMERCADO …!!!

.

Collons, quin ensurt i quina situació més perillosa !!!.
Aquesta tarda, fa una estona, “tocava” Mercadona; quan ja sortíem amb el carro de l’escala mecànica, justament on s’acaben els esglaons, s’ha trencat la peça del darrera del nostre carro i... pata-pam ! tot pel terra; fins aquí, cap problema: t’ajups i comences a recollir les coses (gran part d’elles -ampolles- trencades). El problema, el perill i la situació angoixosa ha vingut donat perquè, és clar, venien al darrera nostre d’altres persones amb els seus carros i nosaltres no podíem sortir del davant, i els carros anaven arribant, i arribant, i amuntegant-se un rere l’altra, sortejant-nos com bonament podíen, tots a dalt de tot de l’escala, i un cotxet de nen... perquè les escales continuaven en marxa. Han estat uns 20-40 segons llargs, angoixants, com mai he viscut.

Ara, això sí, “chapeau” pel personal de Mercadona (tant el “segurata” com el "jefe de planta”): súper atents, demanant un cop i un altra disculpes.

I ara mateix... me’n vaig cap a “can Perico” !!!.

.

UN REGAL BEN PENSAT…

.

Són gaire bé les sis de la tarda. Després de “pegar un buen pelotazo” de feina aquest matí (m’encanta acabar així la setmana...) fa una estona que he arribat de “Aire de Barcelona” (http://www.airedebarcelona.com/ entreu-hi) i ben arrugadet que he arribat, tot cal dir-ho. Aquest va ser el regal d’aniversari dels companys del despatx: 1 hora i quart en remull en una zona recuperada de “banys àrabs” al Born: piscines d'aigua calenta, aigua freda, aigua tíbia, aigua molt freda, aigua amb sals exfoliants, jacuzzi, bany de vapor... i per acabar de rematar-ho, 15 minuts de massatge oliós relaxant. Surts nou !; no Albert, no, no he fet els banys de vapor, tranquil... ja sé que no s’ha de fer previ a una cursa, i el diumenge hi ha Bombers (per cert, aquesta és la samarreta d’aquest any, dorsal 3340, per a la tercera “bombera” que -amb aquesta- ja hauré corregut).

I demà al matí... cap al Estadi de Montjuic. Tinc una trobada amb 400 i pico voluntaris afortunats per a formar part de la foto-mosaic del Campionat d’Europa d’Atletisme de Barcelona; l’hora de trobada és a les 10,30 i en tindrem per unes tres horetes, entre foto, jocs, entreteniments...

I cap el tard, a les vuit del vespre a veure el partit Espanyol-Barça al estadi de Cornellá-El Prat (...m'emporto o no m'emporto la gorra, o la bufanda o la samarreta del Barça al estadi ? That's the question!).

Un dissabte ben completet.

.

JO HI SERÉ !

Per una sèrie de “carambolas”, un altra cop (i per segona setmana seguida...) aquest dissabte, a les vuit del vespre, estaré assegut en una de les cadires de la tribuna principal del estadi “Cornellà-El Prat” per veure i per -espero- gaudir d'un nou triomf del Barça, llençat com va cap a revalidar el títol de Lliga. La meva aposta pel partit: 1-3

I deia en Manolo Escobar:

- “Almería, un inmenso coral es tu hermosa bahía...”. Doncs a veure si aquest vespre, d'aquí a una estona, l'Almería d'en Lillo ens dona una immensa alegria i posa al Madrid “mirando p'a la bahía...” (de moment, al descans, 1-1) i consolidem així els sis puntets que tenim des d'ahir al vespre després del 3-0 al Depor, amb un immens gol d'en Pedro -gaire bé des del mig camp i al primer toc- gol que si el fa en Messi (o el que és pitjor, en Cristianito), no pararíem de veure'l per totes les teles un cop i un altra, i un altra, i un altra... però el va fer en Pedro.

Jornada esportiva d'avui: 15 quilòmetres en bici i llarga sèrie d'estiraments.

"Bombers".... ja només en queden:

Objectiu: "Camino del Bernabéu":
Comptant els quinze d'avui, ja només ens es queden 328,5 per arribar-hi.

.

A DEIXAR-LOS A SIS PUNTS !!!

.
... encara que només sigui durant 24 hores (que agafin “canguelo”...).

He arribat relativament d'hora a casa i, en lloc d'anar-me'n cap el Club a córrer una estoneta, el que he fet ha estat sortir a córrer pels voltants de casa (... i acabant aquest "mini-tour" pujant 300 esglaons i baixant-ne uns altres 300 de l'escala del parc), per “acoplar-me” una mica millor a les meves noves Asics abans d'arriscar-me a sortir a córrer amb elles la Cursa dels Bombers, de la que ja només en falten
.

QUATRE dies...

Ara ja estic dutxat, vestit altra cop “de carrer” i a punt de sortir cap el Camp Nou per anar a fer la collita dels 3 puntets d'avui, que ens deixaran a SIS (set, realment) punts del Madrid, encara que només sigui fins a demà al vespre (... però què llaaaarg se'ls hi farà a ells tot aquest dia !).

Objectiu: “Camino del Bernabéu”
Posem que, pam amunt-pam avall, hagi fet uns 3 quilòmetres pels voltants de casa; així, ja només ens falten 343,5 quilòmetres per arribar a Madrid.
.

CONTINUA EL COMPTE ENRERE....

. . . CINC !!!

EM VAIG "COLAR"...

.

... perquè, avui sí, el compte enrere per la Cursa dels Bombers és de....

Avui, al Club... “m'han tallat el rotllo”. He començat fent 5 quilòmetres en bici, a bon ritme, amb la intenció de fer-ne després 5 més corrent en cinta. I aquesta era la intenció... però no ha estat possible, perquè he començat fent una mini-sèrie de 500 metres a velocitat 13 (4'36''), 500 més a 11, 500 més altra cop a 13, uns altres 500 a 11, i -quan començava la tercera de les sèries a 13- ... pata-pam ! se n'ha anat una fase del corrent elèctric de la sala... i les cintes s'han parat de cop (m'ha anat de ben poc que no em foto una bona nata contra el tablier de control de la cinta). I, mentre que en Pau ho intentava arreglar, ha anat passant el temps i, com deia “se m'ha tallat el rotllo” i me'n he anat a fer els estiraments pertinents i les sèries d'abdominals.

Operació: “Camino del Bernabéu”
Afegim els 7 quilòmetres d'avui... i ja estem a només 346,5 quilòmetres de tornar al “santuario blanco”.

"PERICOLANDIA"...

Acabo d'arribar de "can Perico" (3-0 al Atlético de Madrid els hi han fotut...); i continuo creient que és un escenari excel·lent per jugar -i per veure jugar- al futbol.

El proper dissabte, els culers visitem per primer cop aquest coquetó estadi de "Cornellá-El Prat" i, si els pericos no millorem (tot i el 3-0 d'avui, tenen "quatre canyes"...) els hi pot caure un bon cabaç !.

.

CURSA DELS BOMBERS 2010...

.
Comença el compte enrere final . . . . SIS (6)

.