SEMBLA SER...

.

... que finalment, això de les eleccions a la presidència del Barça serà cosa de tres:

- En Sandrusco
- En Marc Ingla
- ... i el titella d'en Laporta, en Jaume Ferrer.

Ho sento pel meu bon amic Vallbona, però sembla ser que -tot i el que s'ho han “currat”- no tindran demà, els de la pre-candidatura d'en Benedito, el mínim de signatures necessàries per a proclamar-se candidat a les eleccions del Barça. Llàstima, Vallbi. Ben jugat !.

Y Visto lo visto, i tal i cóm ha anat la pre-campanya... el ventilador ja s'ha engegat fa estona i sembla que tots escamparan “merda” per arreu. I en Laporta, tan “imparcial” com ha de ser. Ès un impresentable !. I la premsa, uns altres “imparcials”, no donant ni veu ni vot, ni “chance”, als altres “outsiders”.

Dieu-me il·lús si voleu, però... per a un càrrec no remunerat com és el de la presidència del Barça, tots hi van com a boixos (no vull ni fer números del que s'han gastat ja, i es gastaran, els candidats i, el que és pitjor, els pre-candidats que no arribaran a port). D'on han sortit tots aquests “calers”...?. Els hi hauran deixat els bancs/caixes (... i amb quina garantia ?) aquells mateixos bancs/caixes que a un pobre i lluitador autònom li tanquen la porta als nassos quan, per poder sobreviure, els hi demana -i li neguen- un crèdit de uns miserables 2.000 euros per -és un exemple- renovar un equip informàtic, vital per poder tirar endavant amb el seu negoci, per tal de poder subsistir, sobreviure ?. Jo diria que sí.

Té collons la cosa !.

...

EL MILLOR DE LA CURSA D’AHIR… ?

.

… el entrar a la Plaça Catalunya i creuar (això sí, d'esquenes) la línea d'arribada sentint "a todo trapo" els acords del "Empire State of mind" d’Alicia Keys, sens cap tipus de dubte (cançó coneguda també popularment com a "New York").

..

ASSOLINT RÈCORDS !

.

...negatius, és clar.

L’objectiu era no passar de 54, oi ?. Doncs, a falta de temps oficial, la meva “atípica” entrada a meta ha estat en un horrorós crono de 59:21. I que perquè dic lo de “atípica entrada a meta” ? doncs perquè culminant aquest “any del cranc” que estic corrent -excepte a la Mitja Marató de Granollers (2) estic fent gaire bé totes les curses en més temps que en la mateixa cursa de l’any anterior, o fent cada cop més temps que en la cursa immediatament anterior d'aquest any- o sigui, anant enrere com els crancs, he entrat a meta corrent d’esquena (que, per cert, una mica més i em foto de cap). Com a conseqüència d'aquest resultat, m’acabo de castigar, d’autoimposar-me una nova penitència: el córrer altra cop la Cursa de El Corte Inglés al 2011. Quin horror !.
I és que la cursa no ha enganyat. A dos quarts de deu ja fotia una calor i una humitat “de mil pares de cojones” per l’hora que era; per sort, gran part del recorregut és per l’ombra. El que no entenc és que a la sortida, o davant de ella millor dit, hi hagués tanta gent. En principi, els corredors amb xip (allà amb mi estaven en Per i la Belén, però a qui no hem vist/localitzat ha estat a en Joan) sortíem al davant, des del Passeig de Gràcia, separats de la resta de corredors populars, que ho feien des de la Plaça de Catalunya (total d'inscrits aquest any 58.024 !). Doncs bé, el que he trobat per davant en donar-se el tret de sortida ha estat a infinitat de gent, a vesar, pel Passeig de Gràcia i el que és pitjor... la majoria anaven caminant !; el mateix ha passat per tot el llarg tram del carrer d’Aragó i fins a la plaça del Escorxador (on els amables bombers -traslladats allà ja fa uns mesos des de la seva històrica caserna del carrer Provença- ens han remullat amb una mànega). Tot aquest recorregut des de la sortida i fins aquí ha estat com anar en metro en hora punta. A partir d’allà, la cosa ja s’ha anat estirant.
Dura, duriya, la pujada des de les Torres Venecianes de la Plaça Espanya i fins l’avituallament d’aigua a l’alçada de la plaça on hi ha el desviament per anar cap al Palau Nacional/MNAC; aquest cop, m’he parat gaire bé un minut per beure, perquè amb la calor que fotia no m’he arriscat a només “glopejar aigua” com faig sempre (ja sabeu: impossible encara de resoldre per en Txabi l’equació simultània “córrer, beure i no ofegar-se”). Baixadeta pel Passeig dels Jocs Olímpics i... pujada dura, dura -com l’any passat- fins a l’entrada al Estadi per la porta de Marató (he fet uns 300 metres caminant... o sigui, ben bé uns altres dos minutets perduts). L’entrada, emocionant com sempre, donant la volta al perímetre de la pista atlètica amb el seu nou tartà de color blau, llest ja pels Europeus d’Atletisme d’aquest estiu. En el tram de la pujada fins a l’Estadi, i entre una cosa i l'altra, “m’he menjat” gaire bé 3 minuts sobre la meva mitja habitual de marxa. En sortir, enfilàvem ja el quilòmetre 7 (m’he saltat -despistat- el segon avituallament) i des d’allà ja tot baixada fins al carrer Floridablanca. He passat pel quilòmetre 9 en 49 minuts clavats, per acabar aquesta desfeta en els ja anomenats 59:21, que són 73 segons més que l’any passat (58:08).

Compreneu ara perquè he creuat meta “marxa enrere, com els crancs”, oi ?.

.

SEMBLA SER QUE, PER UN COP,...

.
... els homes del temps l'han encertat (maleïts siguin) : encara no és un quart de vuit, ja he esmorzat (les habituals torrades amb pernil, suc de taronja i el cafè -doble- amb llet, mel i cereals), estic escrivint des de la terrassa de casa i ja fot un sol espaterrant !. La temperatura és ja de 20 graus -a l'ombra- així que ni m'imagino el que pot ser cap allà les deu/quarts d'onze, quan estiguem fent la pujada cap el estadi. S'agrairà la samarreta “fresqueta”.

Em sento les cames "pesades", com adormides... (per altra banda, la sensació habitual pre-curses); espero que se'm despertin tot pujant Montjuic !.

.

ARA JA ...

. . . no és només una samarreta blanca: ara ja és la samarreta d'en Txabi.

Follow-me ! (dit en anglès, que quedi clar...).

.

CURIOSITATS...

.

El dia que jo vaig néixer, i per tal de poder-ho recordar com Déu mana, va prendre possessió com Alcalde de Barcelona en José María de Porcioles, el més controvertit Alcalde de la nostre ciutat de la era moderna, però pre-democràtica encara (àngel o dimoni segons a qui li preguntis...) i de la que ho va ser durant 16 anys, fins 1973.

Canviant de tema: Osti tu, quin mal rotllo...!. Recordeu que aquest passat dimecres us vaig dir que, a la pizzeria on vaig dinar, vaig coincidir amb uns quants jugadors del DKW Joventud ? doncs un d’ells, l’Antonio Bueno s’ha caigut (?) aquest matí des de la cuina del tercer pis de casa seva, a Madrid. Múltiples fractures a braços, cames, turmells, en el canell, i possiblement alguna vèrtebra “tocada”... apart de una petita hemorràgia interna que sembla que tenen controlada; però està conscient. Collons !.

Fora d’això, tot llest per la meva penitència de demà: La Cursa de El Corte Inglés, amb prop de 53.000 corredors !. S’espera un matí de sol i de calor, de mooolta calor. Doncs, que bé !.

.

BLANCA.... ! ! !

... me l’he comprat blanca (la samarreta). Però és del tot ocasional, transitòria, només per poder sortir del pas diumenge; ni de conya correré amb ella a Berlín. Es que he anat al Decathlon de l’ Illa i només en tenien 3 models, dos de blanques i una de negre, com en aquell acudit de l'Eugeni, i totes elles Kalenji, la seva marca (no tenien ni Asics, ni Adidas, ni Nike, ni New Balance...).

Benvolguts amics “culés”, no m’ho tingueu en compte, si us plau... (recordeu que, el mateix “Dream Team”, també va portar el sacríleg color blanc a la nostre samarreta blaugrana -Kappa- de l’època).

..

“ SIESTEANDO “….

.

Ahir dijous vaig tenir un dia atrafegat de feina i no vaig fer res (ni gimnàs, ni sortir a córrer). A més, venia dels 6,6 quilòmetres per la Diagonal de dimecres i estava "tocat".
I avui estic “perro”, sense ganes de fer res (serà el temps...).
Per demà dissabte hi havia prevista (des de fa mesos) una sortida amb els companys del despatx (amb dones/marits i nens, no t’ho perdis) però que per “problemes d’agenda” d’un parell ho hem tingut que ajornar fins el setembre. La idea era anar fins a Sant Julià de Vilatorta amb els cotxes i des d’allà -a peu, els que poguessin- pujar per la carena fins al Santuari de Puiglagulla, quedant-nos allà a dinar. Aquest és el mateix recorregut que faig -dia sí, dia no- a l’estiu, pujant-hi caminant a bon ritme (en uns 55 minutets) i baixant corrent (en 40 minutets) fins el dia en que em foti de cap i em trenqui algun ós; sempre vaig tot sol, sense mòbil i sense identificació... Boig !.
Diumenge toca “penitència”, la meva penitència particular: córrer la Cursa de El Corte Inglés. 58:08 va ser el meu temps de l’any passat (són 11 quilòmetres, en lloc dels habituals 10); en tot cas, un molt mal temps tot i tenint en compte que pel mig hi ha la llarga pujada fins l’Estadi de Montjuic. Espero no passar de 54 minuts aquest cop (al menys, aquest és l’objectiu de sortida...). En principi coincidiré amb “els noruecs trotadors” i amb en Joan... o als menys sé que els quatre estaran per allà a la sortida.
Per animar-me, i "deixar de fer el perro" per casa, ara mateix sortiré a comprar-me una samarreta tècnica "de les de tirants", perquè s’espera força sol i molta calor per diumenge (la temperatura i les condicions que a mi més m’agraden per córrer... !).

Si no ens posem d'acord per Berlín (fer-nos tots quatre una samarreta idèntica), aquesta serà també la samarreta que portaré a la Mitja Marató de Berlín.

.

NI JO MATEIX EM RECONEC !

Dissabte vaig sortir a córrer “per fora” (pel Camí de Ronda de Sant Feliu); 5 quilòmetres. Dilluns hi vaig tornar, i pel mateix lloc (uns altres 5); dimarts, ahir, 10 quilòmetres en bici. I avui, “diagonaleando”:
He deixat el cotxe a l’entrada del Parc de Cervantes, a la part de dalt; l’he creuat -al trote- per baixar fins a l'entrada de la Diagonal... i he començat a córrer.

- Va, Txabi, fins El Corte Inglés i tornar...
Però anava bé i m’he dit:
- Va, Txabi, fins a l’Illa i tornar...
Però continuava anant bé, així que he pensat:
- Va, Txabi, fins a Ganduxer i mitja volta...
Però en arribar-hi he pensat que, ja que estava a Ganduxer... perquè no arribar ja fins a la Plaça Francesc Maciá ?.

I això és el que he fet: arribar-hi i girar cua a la Plaça. I què és el que he vist quan he “girat cua”?: doncs que el que em venia era tot en pujada fins arribar altra cop a l’entrada del Parc de Cervantes. Però, no hi havia més dallonsis que anar-hi, perquè era allà on tenia el cotxe. M’ha anat bé el anar-me “picant”, buscant “incentius” per atrapar i superar corredors (ni havia un munt avui per la Diagonal). He completat els poc més de 6,6 quilòmetres, exigents, però aguantant be, tant, que més de la meitat del Parc de Cervantes l’he creuat també corrent, escales incloses.

I en arribar a dalt... sorpresa! Els companys del Club també hi aribaven en aquell moment a la font del Cervantes (no recordava que era dimecres i que, també els dimecres, surten a córrer); hem petat la xerrada uns minutets i ells se n'han tornat corrent cap el Club i jo me n’he entornat cap a casa amb el cotxe.
Una bona sortida la d’avui... però collons, cóm "puja" la Diagonal ! (i no ho sembla...). I tenia raó, com sempre, l’Albert: s’ha de sortir a córrer “per fora”; la cinta està bé per quan es tracta de fer sèries, però per agafar fons i força, “nada como el asfalto y la vida al aire libre...”. Doncs això.

El matí d’avui ha estat un matí “de basquet”; anant per l’acera, pel Masnou, m’he creuat (gaire bé se'm fot a sobre) amb en Ricky Rubio, que anava xerrant amb un amic (encara és un crio el paio... i mira’l on és ja!). I més tard, dinant a Badalona en una pizzeria a la que -pel que sembla- hi van molts jugadors de La Penya, he acabat fent-li el nus de la corbata a aquest simpàtic congolès, en Christian Eyenga, que se n’havia comprat una de mooolt estreta i no en tenia ni idea de fer-se el nus. Ja sabeu que sempre em fico on no em demanen; però el paio, encantat!.

Ah! en Laporta, impresentable com sempre, continua amb la seva “imparcialitat” envers els candidats: apart de "rajar" contra tots menys contra en Ferrer, avui ha estat -i rajant, és clar- a la presentació de la candidatura “del seu titella Ferrer” (em fa pena el paio en el fons... en Ferrer vull dir). Sabrà què vol dir, en Laporta, “mantenir, com cal, el seu paper institucional durant el procés electoral” ?. Vol que li faci un croquis ?. Jo, encantat.
.

SESSIÓ DE “RECUPERACIÓ ACTIVA”

.
Després de les corregudes per la Costa Brava d'aquest passat llarg cap de setmana, avui tocava fer “recuperació activa”; així que 10 quilòmetres en bici, exercicis de reforçament de braços, una bona tanda d'estiraments, alguns abdominals... i cap a casa.
Demà intentaré tornar sortir a córrer, encara que sigui pels voltants de casa (fer uns 5 quilòmetres, més o menys, fins a la Creu de Pedralbes i tornar...).
Siau !.

.

AVUI PARLAREM... DE CALÇOTETS !.

Concretament dels meus 2 calçotets, dels meus dos “boxer”.
Però, Txabi, tan malament et va la cosa que només tens un parell de “boxers” ?.
No, no és això. Veureu.
Tinc una dona meravellosa, però que te incontinència febril per tenir-ho tot net “ja!”, és híper activa envers la rentadora de roba (en poden “caure” dos o tres diàries... i això que a casa només som quatre !).
I és que arribo a casa i, encara no m'he acabat de canviar de roba i deixat al cove de la roba bruta el “boxer” que portava posat fins feia uns instants, que aquest ja està donant voltes a la rentadora. Aquest és, diguem, el “boxer nº 1”.

I és clar, a l'endemà em poso el “boxer nº 2”, que ja m'espera des del dia anterior al calaix. Quan el vespre arribo a casa, el “boxer nº 1” ja està novament net i desat al calaix, a sobre dels altres i, és clar, a l'endemà següent ja me'l torno a posar... i així un dia rere l'altre, ara un, ara l'altre. I tot això en el millor dels casos, perquè -si es dona presa- la Marta em pot arribar a rentar i assecar el “boxer nº 1” la mateixa nit, desar-lo al calaix i a l'endemà ja me'l puc tornar a posar altra cop. És de boixos ! (un dia, amb tanta presa, me'ls rentarà portant-los posats !).
I no, “listillos”, no, no la tinc “explotada al meu servei domèstic”: jo poso i trec tantes o més rentadores i assecadores que ella.
Li he intentat explicar més d'un cop allò de la necessitat de "refrescar els stocks" (al anar a desar-los, deixar a la part de sota del calaix els acabats de rentar, per així poder-los anar “rotant” tots); però no hi ha manera: els altres 8 ó 10 "boxer" que tinc en stock permanent inamovible dins del calaix, continuen un dia rere l'altra esperant el seu torn per poder sortir, veient sempre però (a sobre d'ells) o bé el “boxer nº 1” o bé el “boxer nº 2”...
Pobres !.

.

AIXÒ DE CÓRRER JA S'ACABA . . . !

.
... pel que fa a aquesta "temporada"; les tres darreres Curses que faré abans de que el sol em faci imposible el córrer (a mi al menys...):

... el 30 de maig.





... el 20 de juny,

...i ja per acabar, el 4 de juliol:

I al setembre, en tornar de vacances, la Mitja Marató de BERLÍN ! (això sí que és començar fort la temporada...).
.

CAP DE SETMANA LLAAAARG... ( I V )

.

(dilluns, 24)
Canvi de plans; ni jo mateix em reconec. Del “no matinar gaire” que deia ahir, he passat a llevar-me a un quart de nou i a agafar el cotxe per tornar a baixar fins a la platja de Sant Pol i fer altra cop el Camí de Ronda fins a la platja de La Conca. Eren poc més de dos quarts i mig de nou del matí quan començava a córrer i he acabat fent el recorregut d'anada i tornada en poc més de 20 minuts. Feia sol, però no el sol de migdia d'ahir. I si ahir les vistes eren les que eren, excepcionals, avui aquestes mateixes vistes mantenien el mateix nivell però amb una lluminositat molt diferent: el mar, amb el fort reflex del sol baix matiner acaronant-lo, brillava com ho feia aquell paper de plata que jo posava de petit en el pessebre fent-lo passar per un riu. Era un mar increïblement brillant i lluminós, amb un reflex encegador, però fosc a la vegada, preciós. Ja he dit molts cops que és un regal el poder córrer per la Carretera de les Aigües amb la immensitat de la ciutat de Barcelona als teus peus; doncs tenir la immensitat del mar als teus peus mentre corres ho supera amb escreix. En aquesta època, com a la tardor, la llum de la Costa Brava no té preu !.
He esmorzat a peu de platja i quan he arribat a dalt a casa, tothom dormia encara.
Fot un emprenyador vent fresquet, tramuntaneta, força desagradable per baixar a prendre el sol a la platja o, fins i tot, a la terrassa de casa (així que no podem imitar a la meva estimada Mafalda) . Per tant, la meva previsió és que, ara que ja fa estona que aquest parell s'han llevat, no passarà gaire temps fins que comencem “a recollir la paradeta”; després ens en anirem cap a dinar... i a resar perquè la cua de tornada no sigui “de les històriques” (el que la convertiria, també, en “histèrica”). Veurem.

16,30: ja som a casa, després d'un altra excel·lent dinar a Els Tinards; però la labor d'en TTD “Txabi Taxi Driver” no s'ha acabat:

- 19,30: recollir la Martona a la parada del Bus de Casp amb Llúria (ve de Sant Julià amb un “maletón” enorme) i portar-la cap a casa.
- 21,30: recollir l'Andrea al Aeroport (ve de Londres i, si no la recullo jo, li costarà més el taxi que el bitllet “low cost” d'anada i tornada).

I s'acabarà amb això aquest llaaaaarg cap de setmana.
..

CAP DE SETMANA LLAAAARG... ( I I I )

.
(diumenge, 23)
Dia del TTD: “Txabi-Taxi Driver”...

Divendres al matí, per temes de feina, vaig tenir que fer un trajecte:

- Esplugues-Banyoles-Girona-Esplugues.
i, com que tenia que recollir a Marta per començar aquest llarg cap de setmana, per la tarda em va tocar fer:
- Esplugues-Sant Feliu de Guíxols.
Avui diumenge, per un dinar que tenia Marta a Vallromanes “amb les seves Dames Negres”, m'ha tocat portar-la i per tant fer:
- Sant Feliu de Guíxols-Vallromanes-Sant Just-Vallromanes-Sant Feliu de Guíxols.
I demà dilluns,
- Sant Feliu de Guíxols-Esplugues.

O sigui, que tot el cap de setmana amunt i avall, amunt i avall... com un Robert De Niro qualsevol, taxi amunt, taxi avall.

El que tenia la Marta a Vallromanes era un dinar i una llarga sobre taula, així que l'he deixada allà i me'n he anat cap el Club. Hi he arribat just quan arrancava la Cursa de Moto GP; he vist la cursa sencera (en Jorge Lorenzo “va com una moto...”) i en acabar he dinat, gaire bé sol, a la terrassa... i, renoi, cóm es menja de bé al restaurant del Club ! (amanida tropical amb maduixa, pinya, papaia, mango, taronja, enciam, canonges, rúcula, menta, ceba confitada, alvocat i cuetes de gambes, tot amanit amb una suau vinagreta “de no sé què” i, després, un tronc de lluç al forn). De deu !.

Demà no matinarem gaire (jo al menys); prendrem el sol a la terrassa de casa i dinarem d'hora a “Els Tinards” de Santa Cristina d'Aro, per evitar-nos, tant com puguem, les més que previsibles llargues cues que trobarem per tornar a casa.
.

CAP DE SETMANA LLAAAARG.... ( I I )

.

(dissabte, 22).

S'ha complert el que ja s'apuntava. El dissabte s'ha llevat assolellat, lluminós.... i calorós !. Però, tot i la molta calor que feia a les dotze del migdia... quina passada el poder córrer pel Camí de Ronda, bordejant el mar tota l'estona, amb vistes com aquestes !. El trajecte que he fet des de la platja de Sant Pol i fins a la platja de La Conca deu ser d'uns 2 quilòmetres i escaig, així que entre l'anada i la tornada he degut fer uns bons i caloros 5 quilòmetres. Per sort feia un vent no gaire emprenyador, que m'ha permès el no anar “xorrejant” de suor mentre corria. En tornar a la platja de Sant Pol, on havia deixat a la Marta i la sogre, m'he dutxat allà mateix, a la sorra, m'he posat el banyador... i m'he donat el primer bany de la temporada al mar: collons, que requetefreda que estava l'aigua !. Era l'únic en aquells moments que estava dins de l'aigua en toooota la platja (i és que, de boixos com jo, n'hi ha pocs...).
Per dinar, la sogre ens ha preparat unes "faves i pèsols amb cansalada, butifarra negre i herbetes" que ja li agradaria al mateix Ferrán Adriá saber-les fer d'aquella manera: senzillament IM PRE SSIO NANTS !. Siesta (necessària, per la correguda i "les favetes"), passejada per la tarda per Platja d'Aro... i tornada cap a Sant Feliu per poder veure la final de la Champions, que finalment ha guanyat “el niño malo” per 0-2.

Cóm riurem la propera temporada si finalment el fitxa el Madrid !.

.

CAP DE SETMANA LLAAAARG.... ( I )

.
(divendres, 21)

... i llarga la cua i l'embús per les Rondes per anar fins a Sant Feliu de Guíxols.
A la maleta de cap de setmana, com no, les meves sabatilles Saucony, el pantaló, la samarreta i el meu iPod shufle, carregat amb música “marchosa”. Demà dissabte, després de deixar a la Marta i a la sogre a la platja de Sant Pol, me n'aniré a córrer per tot el camí de Ronda, fins a La Conca i tornar. Lo fotut del cas és que això serà cap allà les dotze del matí i sembla que fotrà un sol i una calor de mil parell de cordons... Però m'hi hauré d'anar acostumant, perquè per preparar la mitja marató de Berlín hauré d'estar-me preparant, corrent, duran tot el mes d'agost, amb calor, “la meva estimada i gran amiga”...
Abans de la de Berlín (que serà la primera cursa de “la propera temporada”) encara em queden per córrer, per acabar aquesta:

- La Cursa de El Corte Inglés, el proper diumenge 29 de maig; com l'any passat, el fet de córrer aquesta “patxanga” multitudinaria i “dominguera” és com una espécie de penitència que m'aplico a mí mateix pels mals resultats de les darreres curses...
- La Cursa de la Vila Olímpica, el 20 de juny; aquesta encara no la he fet mai, i diuen que la de l'any passat va estar molt mal organitzada... En ser una cursa sense control de Champion-chip la faré “pel morro”, sense inscripció ni dorsal, cronometrant-me jo mateix el temps, cap problema.
- La Cursa per la Integració (a La Maquinista), que crec recordar que és el 4 de juliol. Precisament portant la samarreta d'aquesta cursa, però la de l'any passat, va ser amb la que em vaig “colar” i córrer la New York City Half Marathon, i va ser la samarreta que li vaig regalar (dins del mateix vagó del metro) “al amable chico del Bronx” que em va pagar el bitllet per poder tornar fins al meu hotel, des de Battery Park -al final de Manhatan- i fins a dalt de tot de Broadway, a la 57th.

Pel que sembla, serà aquest un estiu llarg, mooooolt llarg i dur. Però Berlín bé que ho val !.
.

D O R S A L …

Ja està… ja he fet la transferència de 100 € (... CENT !) de la reserva del dorsal per la Marató de Berlín 2010. Espero que -com a mínim- per aquest preu ens donaran cervesa, mooooolta cervesa, en arribar a meta...

Això ja no té marxa enrere… Berlín: prepara't !.

.

TINC EL BESSÓ FET POLS…

El de l’esquerra, no, el de la dreta. El tinc dur com una pedra; no em molesta per caminar, però “me'l sento dur”. El que està és sobrecarregat del esforç de dilluns i dimecres; però... que s’acostumi ! perquè això de córrer un mínim de 3 cops per setmana d’aquí al setembre per la Mitja Marató de Berlín serà el més habitual, encara que -com deia ahir l’Albert- entrenar al mes d’agost és una bona putada... ja em veig, o corrent a les set del matí, o be pels vespres, en caure el sol (no suporto la calor, i menys corrent).

He muntat jo solet un moble d’Ikea, i sense problemes !. La veritat és que si segueixes pas a pas els dibuixets, no té pèrdua i tot encaixa a la perfecció. És un armari llibreria modulable per l’habitació de la Martona, ara que ja se li comencen a acumular els llibres de logopèdia i correlacionats de medicina... (està encantada amb la carrera, però se’n fa un tip d’estudiar, la veritat).
.

TOI FUNDÍO... !

He complert; avui és dimecres i "tocava" sortir a córrer per fora. Si dilluns van ser un "duriyos" 6 quilòmetres, avui han estat 8,2 quilòmetres a un bon ritme (en 43 minutets), des del club i fins el rentat de cotxes de la carretera d'Esplugues i tornar. Però he acabat fos i, ja quan anava cap a casa, amb el bessó de la cama dreta ben "tocat", amb un dolor desconegut per a mi fins ara: sembla un "amago" de rampa, però no. El tinc dur, adolorit, gaire bé és com un trigemin en lloc d'un bessó !... Abans d'anar a dormir em prendré un “Myolastan”, perquè això té tota la pinta de "rampa traicionera a media noche".

Està guanyant 0-1 el Sevilla la final de la Copa del Rey; veurem cóm acaba... però jo ja ho veurè demà quan em llevi, perquè ara mateix me'n vaig a "clapar".

.

US HO IMAGINEU... ?

.

- Diumenge passat, guanyem la Lliga més ajustada de la història.

- Avui dimecres, jugar la final de la Copa del Rey (i guanyar-la, és clar...)

- i dissabte... jugar la final de la Champions (i també guanyar-la... i al Bernabéu !).
Se'ns hagués acumulat la feina: 3 súper-mega-finals en només sis dies !. Quin stress !.

No, està clar que no, que no podia ser...

(però... quina passada el haver guanyat diumenge la Lliga, i de la manera com ho varem fer...!).

Avui és dimecres, així que quan acabi del “curro” me n'aniré cap al Cub, que toca sortir a córrer per fora ! (tot i que tinc molésties a les dues “cintillas” a l'alçada de la part externa dels genolls).
.

600... !!!! Amb aquest....

... ja son SIS-CENTS els cops que he fet una entrada en aquest blog, que va veure la primera el 9 de desembre de 2008, quan estava a punt de complir-se el primer any d'en Txabi com a "runner".

Quants quilòmetres correguts des d'aleshores !.

.

LA BRUTAL TAXA D’ATUR QUE PATIM...

…. provocarà -inexorablement- un increment exponencial de “melanomes” a la pell; i veureu el perquè: avui, fa una estona, a quarts d’onze del matí, la platja de Badalona estava “a petar” de gent prenent el sol, i no eren criatures precisament. Està clar que perllongarem el títol d’aquella coneguda peli:

“Los lunes al sol... y los martes, y los miércoles, y los jueves...”.

Això és seriós, molt seriós: una taxa d’atur del 20,05%, amb 4.612.700 persones sense feina (i amb prop d’ 1.300.000 de llars en que cap dels seus integrants en tenen) no és el país idíl·lic, fort, poderós i sanejat que el nostre “Bambi” particular no parava, amb tanta "xuleria", de pregonar. Espanya no és Grècia... però poc li faltarà si seguim gaire temps més així, fent passar el dies sense fer res del què cal fer.

"Bambi", governar és prendre decisions, collons !.

.

CANVI DE PLANS...

... a darrera hora, perquè el Jose ens ha dit que ell no podia anar avui a la reunió “pre-berlinesa”, així que en acabar el curro d'avui m'he proposat sortir a córrer pels voltants de casa. Però primer he fet el recorregut en moto, per veure i mesurar la distància que després anava a fer i que periòdicament aniré fent a partir d'ara:

- Des de casa fins al Parc Cervantes, continuar fins a la Creu de Pedralbes, baixar per Avda. Pedralbes fins a la Diagonal i continuar per la Diagonal altra cop fins al Cervantes; creuar el Parc, tornar a agafar la carretera d'Esplugues i altra cop fins a casa; total: una volta de 6 quilòmetres (sense comptar el tros per dins del parc).

Doncs bé, descomptant els vuit minuts de la “parada” feta abans d'entrar-hi i de fer caminant el recorregut per l'interior del Parc, he fet aquests “duriyos” 6 quilòmetres en 31'46”. Pas mal, que diria un francès. Haurè d'anar-ho millorant...

“S'acabó la siesta” que preveia aquest migdia... i finalment he començat la setmana en forma !.

..

COMENCEM BÉ LA SETMANA...

Avui “tocaria” sortir a córrer una miqueta, ja fos al Club, ja pels voltants de casa. Però... “va a ser que no” perquè he quedat aquest vespre amb en Marco, en Jose i l'Alberto (“los berlineses”) per poder començar a posar fil a l'agulla en el tema de reserva de places (bitllets d'avió, hotel i dorsals) per a la Marató de Berlín. I és que sembla ser que, des de fora d'Alemanya, no pots apuntar-te a la Marató si no és per mitjà de “partners compinchaos que te lo organizan todo”. Així que hem de passar per l'embut i buscar-nos la vida amb algun d'aquests “partners”.
Però de demà no passa; haig de reprendre, i amb continuïtat i constància, el córrer dia sí dia no com a mínim, i anant-me forçant el ritme fins acabar aconseguint que la velocitat de creuer “normal” meva sigui dels màgics 4:36.
De tota manera, si no arribo gaire tard de la reunió, sortiré a córrer pels voltants de casa encara que no em faig gaires il·lusions, perquè en Marco ha deixat caure allò de “en acabar, baixem a prendre uns vinitos aquí al costat...”.
Per cert, si hi ha algun equip cercant entrenador, crec (només ho crec) que un tal Pelegrini queda lliure. Pobre paio, deu de pensar-hi i no deu entendre rés, ja que acaba amb 100 i pico gols a favor, 96 punts... i al carrer !; és clar que pel camí queden “cadàvers esportius” com l'Alcorcón, l'Olympique de Lyon... i els dos “varapalos” nostres, el d'aquí i el d'allà...).

.

COM NO PODIA SER D'ALTRA MANERA...

... perquè "el nostre" Valladolid d'ahir no va ser mai "el seu" Tenerife d'aquells dos finals de Lliga "gloriosos"...

.

NI MILLORS NI PITJORS...

.

... diguem que, diferents.

Anem a pams: avui m'han col·locat en el equip de pádel dels blaus, fent parella amb un tal Hugo, a qui no coneixia (normalment juga a soft-raquet als migdies i per això no coincidim mai); 4 partits jugats... dos guanyats, dos perduts... Finalment ha acabat guanyant l'equip blau per 22 jocs de diferència (... tot i jugant amb nosaltres l'Edu, que ja té mèrit!).

I perquè, o per qui, dic això de que “ni millors ni pitjors” ?.

Bé; un club com el nostre -com tots els clubs, en general, siguin del que siguin- és un recull de gent de diverses procedències, actituds, afinitats, interessos... tot un recull de “tribus”. I és clar, en un club esportiu "les tribus"s'arrepleguen -abans i després de l'activitat- per afinitats esportives:

-els "runners" som una de les moltes "tribus" del club.
-després hi ha la tribu dels "halterofílics", els de les peses impossibles d'aixecar.
-la tribu dels clàssics, "dels del tennis de tota la vida".
-la tribu dels "altres raqueters", els del esquaix i els de soft-raquet.
-la tribu dels de la sala de fitness "en general": bici estática, cinta, aparells, steeps...
-la tribu dels del speening i de les classes de pilates, dança, coordinació...
-... i després està "la tribu dels del pádel".

I cóm són els d'aquesta "tribu" ?. Doncs, ni millors ni pitjors... diguem que, diferents.

Deixem-ho així.
.

I DEMÀ TOCA ...

.... PADEL !!! Les 6 hores de padel del Club. Els dos darrers anys també m'hi he apuntat... però ha plogut el dos anys i no s'ha pogut acabar celebrant. Pel que m'han dit avui, el lio comença a les 08,30 (jo "arrenco" a jugar a les 09,30) i es faran dos equips -blau i vermell-, de 5 ó 6 parelles cadascun, i acabarem jugant totes les parelles "vermelles" contra totes les "blaves"; i, en acabar, butifarrada !. Ja fot més de dos anys que no jugo a padel, aixì que pobre el que li toqui jugar de parella amb mi !.

Ja us ho explicaré.

.

ESTAN A PUNT DE CONSUMAR-HO...

Sembla que ho acabaran aconseguint: al jutge Garzón estan a punt de fer-lo fora de l'Audiència Nacional.
¡ ...Apaga y vámonos !

.

HI HA DIES…

… en que, sense cap motiu especial, tot se't gira per bé, tot et ve de cara; però tant, que no pots més que acabar preguntant-te:

- vale, sí... i ara la bufetada per on em vindrà, després de tota aquesta bona ratxa ?.

La gent que -apart de córrer- treballem/vivim en l’àrea comercial d’una empresa (tant li fa el què vens, si productes o -encara quelcom més complicat- si, com jo, vens "serveis") anem a batzegades contínues, a embranzides; tot i que et planifiquis les coses, les visites, les accions, les trucades... no saps el perquè, tot el que has anat engegant està totalment parat (... tot menys tu); però “en un momento dado” -que diria en Johan-, i sense cap explicació raonable, una conjunció de forces positives del univers s’alineen i “entres en ratxa” (com de vegades em passa -menys cops dels que jo voldria- amb el poker), entres en una espiral positiva. I això és el que m’està passant des d’ahir al vespre en que, mentre sopava, vaig rebre a la blackberry el ok! d’un client i fins a primera hora de la tarda d’avui: una rere l’altra m’han anat caient comandes i més comandes (... i a sobre, de les grosses, de les que fan patxoca). Reculls el que sembres, sí... però, collons, de vegades la collita es fa esperar molt, o bé arrela a la terra quelcom que ni t’imaginaves que donaria cap fruit.
I és per això que inevitablement, tot i el meu híper-optimisme sempre omnipresent (què voleu que us hi digui, jo soc així, soc dels del got mig ple sempre...) acabo preguntant-me avui, en acabar ja el dia...

- vale, sí... i ara la bufetada per on em vindrà, després de tota aquesta bona ratxa ?.

Avui descans; he dubtat en passar-me pel club a fer una mica de bici i estiraments, però com que dissabte tinc les “Sis hores de pàdel” (si es que, un cop més, no plou), he preferit donar-me una treva. De la pallissa d’ahir, fent la cabreta amunt i avall per les muntanyes, estic bé, insospitadament bé (ni jo mateix em reconec).

.

TOT EMULANT LA HEIDI...

.

¡ Vaya semanita que llevo... !.
Sembla ser que sí, que m'he pres molt en serio això de córrer més.

Diumenge, 10 quilòmetres de cursa; dilluns, 5 quilòmetres a la cinta; ahir, descans i “culto al cuerpo”; i avui, com un “pardillo” m'he deixat enredar per la colla i he sortit a córrer per fora del club. El recorregut ? Des de Can Mèlich, amb el cel amenaçant pluja i per muntanya, fins a la Font de la Salut (gaire bé tot en una punyetera pujadeta constant) i, des d'allà, com si de la mateixa Heidi a les muntanyes suïsses anant a veure a l'avi es tractés, i amb el terra humit per la molta pluja caiguda, hem continuat corrent muntanya amunt, amunt, amunt... i amunt, amunt, amunt... collons!. Hem acabat fent uns 9 quilòmetres i mig; com l'altra cop que vaig fer aquest mateix recorregut, entre els quilòmetres 3 i 4 he fet alguns trams caminant a bon ritme, perquè recordava el que em venia per davant i no volia acabar fos a mig camí. I després, una mica més endavant, he tornat a caminar també durant uns 400 metres. Però, contra el que pugueu pensar, estic bé, no gaire “cascat” (ja veurem demà...). Està clar que... voy cogiendo fondo !. Sessió d'estiraments al club, dutxa i... cap a casa !.

.

"SANDRUSCO" is coming !

Encara que no ha estat cap tipus de sorpresa per a ningú, avui s'ha fet oficial la pre-candidatura d'en Sandro Rosell a les eleccions a la presidència del F.C.Barcelona.

Però... compte amb "l'outsider" d'en Agustí Benedito que, "a la chita callando", va obrint fronts i sense el recolçament, ni gaire bé l'atenció, dels mitjans.

(per cert, la web d'en Rosell .com ......... la d'en Benedito.cat; que consti en acta).
.

.

UN MALSON QUE NO S’ESVAEIX…

Han passat, diguem... 45/47 anys ?. Però fins avui mateix, cada cop que hi passo pel costat, continuo tenint el mateix calfred que llavors, un calfred que em recorre l’esquena de dalt a baix, encara que ara ja no tinc por; però n’havia tingut... i molta.
És el sota escala del portal de casa els pares, on hi vaig viure fins els 27 anys. L'escala era fosca, molt fosca. Una nit, tindria jo llavors sis o set anys, vaig somiar que quan enfilava escales amunt, de la foscor del sota escala, d'una de les dues portes de fusta que hi havia, en sortia una bruixa lletxa, bruta, terrorífica, que em perseguia escales amunt... Des d’aquell dia, cada dia en tornar a casa tenia esgarrifances i por, molta por, perquè em venia sempre al cap aquell somni, i pujava com un llamp l’escala, sense ni atrevir-me a mirar enrere. I la conya aquesta -de pujar com un llamp-va durar anys, mooolts anys (més dels que us podeu pensar).
L’escala ara ja no és tan fosca com abans; i fins i tot hi ha un ascensor. Però l’altra dia, un cop més, en enfilar el primer graó de l’escala, vaig recordar un cop més aquell maleït somni, el d'aquella bruixa perseguint-me. Que jo recordi, des d’aquell dia -fa ja tants i tants d’anys- cada cop que he entrat al portal de casa els pares m’ha vingut sempre al cap aquel somni i he mirat d’esquitllada cap el sota escala...
I és que hi ha malsons que no s’esvaeixen; tots en tenim, al menys, un.

Quin és el teu ?.

.

NOMÉS PER POSAR-VOS LES DENTS LLARGUES...

11 de maig, dia de festa per a mi, amb un "matí de recaditos":

- recollir les ulleres a l'òptica,
- anar a buscar el carnet conduir provisional de la Martona a l'autoescola,
- recollir corbates de la tintoreria,
- ... i apropar-me fins el Mercat del Galvany, a la carnisseria “Joaquim” per comprar-hi les seves reconegudes hamburgueses “top-ten”: de vedella amb sal i pebre, de vedella amb parmesà i de vedella amb seva. Si podeu, no us les perdeu (parada 99 a 102 del mercat).

Fets els "recaditos", ha començat... "el dia del culto al Txabi":

- acabo de dinar fa una estona a la terrassa del Club, en un migdia magnífic, assolellat i calorós...
- estic prenent-me un cafè a la cafeteria del Club mentre escric això, fent baixar el dinar...
- d'aquí a una estona me n'aniré a la zona SPA per prendre el sol, tombat en una de les hamaques, mig “endurmiscat-siestejant” o llegint El Hipnotista (o ambdues coses)...
- després, cap a les cinc, faré una sauneta i una llarga sessió de jacuzzi,
- ... i a les sis, sessió de massatge a les cames amb la Lourdes.

Què... pinta bé, eh ?.

Però qè bé que senten aquests dies de festa entre setmana... (a mi al menys).

.

AHIR 10...

.
... i avui, fent el que en Pau en diu “recuperació activa” post dia de cursa, he fet uns altres 5 quilòmetres a la cinta, i a bon ritme per cert: a 11, 11, 11, 13 i 13. I he acabat bé, xop, però bé. Mai ho havia fet; sempre em limitava a fer bici (10-15 quilòmetres) i a ritme suau, però córrer el dia següent d'una cursa, no. I després d'aquests cinc quilòmetres a la cinta he fet una llarga, i necessària, sessió d'estiraments i uns quants abdominals. I repeteixo, estic bé, força bé, gens adolorit ni engarrotat. Demà, dia de festa, m'anirà be la sessió de massatge a les cames amb la Lourdes per acabar de rematar-ho.
Aviam: si vull fer una “mitja marató berlinesa decent”, m'hauré de prendre les coses una mica més en serio. I això passa per córrer més, molta estona més i amb més continuïtat i més tenint en compte que, pel mig, estan les vacances d'agost. I m'haig d'acostumar -en cinta- a córrer a velocitat 13 durant molta més estona seguida: avui dos quilòmetres, uns altres dies tres... i així anar-ho mantenint i incrementant per acabar aconseguint que sigui aquesta (4:36) “la meva velocitat de creuer habitual” i poder apropar-me poc a poc als màgics 45 minuts en curses de 10 quilòmetres (la meva actual és de 12, a 5:00 el quilòmetre).

Aquesta és, des d'avui, la meva declaració d'intencions. A veure quant em dura !.

.

AQUEST ÉS EL RESPONSABLE…

… de que jo demà tingui festa. I és que aquesta nit cremen “El Dimoni” a la platja de Badalona, dins dels actes de les Festes de Maig. Cremant el dimoni "es cremen totes les coses dolentes que ens envolten", diuen... Així doncs, demà, dia d’esbarjo que -o molt canvíen els plans- em passaré gaire bé tot al club: gimnàs, sauna, jacuzzi, massatge a les cames... fins i tot dinaré allà (espero tenir un dia assolellat per gaudir de la terrassa llegint un llibre...).

I JA TENIM DIA I HORA PEL DARRER PARTIT DE LLIGA: serà el diumenge 16 de maig, a les set de la tarda, una hora excel·lent perquè el camp estigui ple de nens vivint el seu primer esclat de joia al Camp Nou. Clemente... no vayamos a joder la marrana, que nos conocemos !.

(i, si us plau... algú li pot dir d’una punyetera vegada al Laporta que quan estigui en representació del NOSTRE Club deixi de comportar-se com un "hincha descerebrado", de fer el ridícul i de posar-nos a tots en evidència ?).
.

CAPICÚA I .... CAMPIONS DE LA EURO-LLIGA !

8 6 - 6 8

FINALMENT...

.

... i oficialment, el meu temps d'avui ha estat de 50'45" ( a una mica menys de 5:05 de mitja el quilòmetre...), o sigui 2'24" per sota del meu temps de l'any passat (53'09").

Les dues "bèsties pardes" d'en Marco i l'Alberto han "destroçat" en 10 minuts menys les seves respectives marques de l'any passat a la duríssima "Cursa del Alba".

Dels "Tribandidos" i de la seva triatló de Sitges d'avui no en sé res encara...

.

DOS QUARTS DE VUIT DEL MATÍ...

.
...i ja estic aparcat al costat mateix de la línia de sortida, a Cardedeu. Ja tinc i tot el pitral. Evidentment, no he trobat gens de tràfic a l'autopista per arribar fins aquí, però crec que la cosa haurà anat de una mitja horeta com a molt, perquè gent en aquella direcció (Montmeló) ja n'hi començava a haver.
Casualment (o potser no tan casual) ara mateix sona per la radio del cotxe “We are the champions”, de Queen, cançó que, si tot va bé -i després del magnífic resultat d'ahir a Sevilla- cantarem un i mil cops a l'estadi i per tot el país, el proper cap de setmana perquè, després de la magnífica temporada que hem fet, el Barça no fallarà contra el Valladolid de Clemente, tot i que aquests es jugui la permanència a Primera. No, no fallarem (...però haurem d'haver aconseguit 99 punts per quedar campions... a la darrera jornada !).

Fot fresqueta, força, però no sembla que hagi de ploure. El dia és gris, amb un pel de vent. I tinc sensacions contraposades pel que fa a la cursa: vull fer un bon temps (seria fantàstic un 49:00/49:10) però, abans que rés, vull “sentir-me bé” corrent, ja que per a mi això és el important; no hem vingut -ni ara, ni en cap cursa- a patir !.
Córrer sol no és el mateix que quan hi anem tota la colla. Tot i que, en sonar el tret de sortida, el que faig només és veure'ls-hi el clatell a tots ells, mentre no sortim xerrem, escalfem junts, ens fem fotos... Però quan la cursa és com avui “en solitari”, se'm fa llarga i ensopida l'espera fins l'hora d'arrancar a córrer. I parlant d'escalfar... me'n hi en vaig d'aquí una estona.
.
DOS QUARTS D'ONZE...
Això ja s'ha acabat. Estic dins del cotxe, descansant, esperant l'hora del sorteig entre els corredors (pernils de jabugo, un viatge, obsequis varis...). I ja m'he cruspit l'entrepà de botifarra que, com l'any passat, ens han donat en acabar.
I la cursa... cóm ha anat ?. Doncs, triple lectura:

-la positiva: he fet gaire bé 3 minuts menys que l'any passat !.
-la negativa: “lo puto cinc” m'ha enxampat altra cop.
-la realística: aquesta és -de llarg, i sens cap tipus de dubte- la carrera més dura que corro de totes les que faig; tot i que el circuit d'aquest any era una mica més urbà, des del quilòmetre 1,500 i fins +/- el 6,800 és una “pujadeta-tocacolloni-constanti” fins arribar a les afores de Sant Antoni de Vilamajor. I des del quilòmetre 4 i fins al 8,500 anem per camins de terra (per sort, avui sense pols i sense bassals). He arribat al quilòmetre 5 en poc més de 25 minuts, que no estava gens malament sent el recorregut “cara amunt”. En arribar al quilòmetre 9 el crono crec que marcava 45:37 i ja anava “tocadet”, però m'he dit, en pla Nadal, ....Vamos !!, i aquest cop “no m'he deixat anar” com sí que vaig fer l'any passat.
Total, que he creuat meta -somrient i força satisfet- en 50:47 (a falta de confirmació oficial de temps).
Me'n vaig a veure si m'ha tocat “quelcom” en el sorteig i després cap a casa...
.

AIXÓ S’HA ACABAT…

.
… però amb pla "Hitchcock":

SEVILLA 2 - BARÇA 3
REAL MADRID 5 - ATHLETIC DE BILBAO 1

Tot per decidir la propera setmana...
.

FINAL DE LA PRIMERA PART…

.

… amb el millor dels escenaris possibles:

Sevilla 0 – Barça 2 (Messi i... Bojan, és clar !).

Real Madrid 1 (...de penalty) – Athletic de Bilbao 1 (jugant amb 10).

(bé, el millor no; el millor seria una derrota del Madrid… però ja ens va bé així).

Si aixó acaba així, aquesta nit… Campions de Lliga !!!

.

VIGILIA DE CURSA…

.

Demà, ja hi tornem a ser-hi. Un diumenge més, començarà el ritual:

-hauré dormit poc i malament, com sempre a les nits prèvies a cada cursa.
-em llevaré d’hora (6,15), aquest cop més d’hora que mai, perquè la cursa és Cardedeu a les nou i hauré de donar un bon “rodeo” per esquivar el munt de cotxes que hi haurà en aquella direcció per culpa del Gran Premi de Catalunya Formula I a Montmeló.
-esmorzaré una mica abans de dos quarts de set: suc de taronja, torrades, pernil, cafè -doble- amb llet, mel i cereals; i m’aniré menjant un plàtan mentre condueixi fins allà, fent-ho ben a poc a poc, tal i com em va dir el meu client/amic en Jaume T. de Gavá, un dels primers internacionals de la selecció espanyola de handbol (bé, quan ell jugava li dèiem “balonmano”) i jugador del llegendari equip del Universitari, autors del primer "fly" de la història d'aquest esport.

-hi aniré i correré sol, com l'any passat, ja que cap dels runners del club m'acompanyará (el Marco i l'Alberto estaran corrent la duríssima "Cursa de l'Alba" i els "tribandidos" tenen la Triatló de Sitges).

Aquest any la cursa de Cardedeu, en la que sortiré amb el pitrall 1138 (de 1.200 inscrits, 8 d'ells "Cobardes") ha canviat lleugerament el recorregut i l’han fet més urbà, tot i que com l’any passat sortirem a córrer fins a Sant Antoni de Vilamajor.

Recordo del any passat la desagradable sensació de la pol·linització -brutal- dels arbres, plataners la majoria; una bona putada per a mi, que corro amb la boca oberta perquè no respiro pel nas; ho vaig passar força malament. He estat -fins ara- la cursa més lenta de la meva trajectòria com a runner (53:13), només superada en una mica més de mig minut per la meva primera cursa de 10 quilòmetres d’un any i mig abans (Nassos del 2007, en 54:22). I no li dono la culpa de res a les “Saucony” que vaig estrenar precisament aquell dia, perquè el temps m’ha demostrat que són unes molt bones sabatilles per córrer. Però no sé, vaig anar lent, molt lent i se’m va fer molt llarga la cursa. Veurem demà què tal. Després d’un munt de curses de no fer-ho, demà tornaré a córrer amb la “naranjito” del Club, tot i que hi hauran vuit "cobardes" pel meu costat corrent amb mi.

D’aquí a poc més d’un parell d’horetes, Sevilla - Barça, partit a cara o creu per conèixer el guanyador d’aquesta ajustada Lliga, independentment del que faci el Real Madrid amb els bascos del Athletic al Bernabéu (... empataran ?). A les onze del vespre tindrem el desenllaç.

Vinga, va, un cop més... confiem en aquest equip!.

.

DELS TRES OBJECTIUS “BLAUGRANES” DEL CAP DE SETMANA…

.

… el primer ja el tenim al sac !. Ha estat un partit “travat”, amb forces errors als dos primers quarts per part d’ambdós… però finalment, victòria còmoda davant del equip rus. I diumenge, a les nou del vespre, la Final (encara no se sap contra qui, si Partizan o Olympiacos, que no comencen a jugar fins d’aquí a mitja hora).

He vist el partit de basquet (fins a la fi del tercer quart) al club mentre anava fent 15 quilòmetres en bici, alguns exercicis de reforçament de braços, sessió d’estiraments i abdominals. No he sortit a córrer amb els companys per fora del club -com fem els divendres- perquè, ho sento, si corro divendres "no funciono" el diumenge a la cursa, que ja tenim una edat i no recupero bé... però crec que l’Albert no ho entén.

I ara, a veure què passa demà al vespre a Sevilla...

.

CAP DE SETMANA DECISIU...

- Demà divendres ens espera l'inici de la glòria del bàsquet a Paris, davant del CSKA de Moscou a la semi-final de la Final Four.

- Dissabte, partit trascendental a Sevilla per "amarrar" el títol de Lliga.

- I diumenge, rematar la Final Four emportant-nos-la cap a casa...

.

UN MOLT SINCER RECONEIXEMENT…

… al generós, perllongat i immens esforç de l'Enric Vallbona, un bon amic culé que no ha parat de donar-nos pel sac amb la seva incansable recerca de recolzaments per a la candidatura d’en Agustí Benedito a les properes eleccions a la presidència del F.C. Barcelona (“emprenyant-nos” de molt bon rotllo a amics, parents, coneguts... i també a una senyora que passava per allà).
Si finalment no aconsegueixen el mínim de signatures necessàries, no haurà estat per “desídia” d’en Vallbi, no; en dong fe. Bona feina !.

Amb gent com en Vallbi al teu voltant... va bene, Benedito!.

.

RETROBANT SENSACIONS…

.

Després de forces dies sense fer-ho, avui “he tornat a trepitjar cinta” al Club. M’he muntat una “mini-sèrie” de 4 quilòmetres a velocitats de cinta 12-12-13-13 i acabant amb 500 metres a 15 !, que és anar 4 minuts/quilòmetre (que és com “volar” per a mi...). Això sí, he acabat xop; fotia molta calor avui al Club, o al menys a mi m’ho semblava.

(Gooool del Mallorca !!! Aduritz acaba de marcar el 1-0; el cor em diu que el Mallorca acabarà guanyant... però el cap em diu que el Madrid, finalment, avui no fallarà; veurem).

Continuem. Després de la mini-sèrie, he fet la necessària i llarga sessió d’estiraments, i uns abdominals “surtidets”. La dutxa, avui, un premi ben merescut. Demà descansaré i divendres aniré pel club a fer exercicis de reforçament de cames i estiraments. I diumenge hauré de matinar com mai perquè la Cursa de Cardedeu coincideix amb el cap de setmana de la Fórmula I a Montmeló. Tot i que la Cursa és a les 9 del matí (han variat el recorregut amb respecte l’any passat, fent-lo més “urbá”) hauré de plantar-me allà a quarts de vuit com a molt tard, si no vull trobar-me amb un embús de mil parells de pebrots (això vol dir llevar-me a les sis i sortir esmorzat de casa). Avui, fins i tot, m’he plantejat el demanar-li al Felip M., que viu a Cardedeu, que em convidi a dormir dissabte a casa seva...

(Merda !, en CR 9 acaba d’empatar...)

M’han escrit els de La Vanguardia digital; i m’han dit que volen publicar-recomanar a la seva web (dins l’apartat “tengo un blog”) el meu, aquest “SPEEDY-TXABI”. Em fa molta il·lusió. Ja avisaré quan ho publiquin. Jo, per la meva part, els he recomanat que publiquin també els blogs “Copsdeploma” i “Cosas que (me) pasan”.

(mitja part.... empat a 1).

.

JA SÉ PER ON "TROTARÉ" A BERLÍN...

El punt exacte (quilòmetre 21,098) d'arrancada de "la Meva Mitja Marató " berlinesa està perfectament marcat en un punt concret de la PostdamerstraBe; sortiré des d'aquest punt i correré després per...

- GrunewaldstraBe,

- Martin-Luther straBe (23),

- Innsbrucker Platz,

- HauptstraBe (24),

- RheinstraBe (25),

- SchmiljanstraBe,

- WiesbadenerstraBe (26),

- Südwestkorso,

- Breitenbach Platz (27),

- Lentzeallee,

- Platz am Wilden Eber,

- Rheinbabena llee (29),

- Roseneck Platz,

- Hohenzollerndamm,

- FehrbellinerstraBe (32),

- KonstanzerstraBe (33),

- Olivaer Platz,

- Kurfürstendamm (34),

- TauentzienstraBe,

- KleistraBe (36),

- PostdamerstraBe,

- Postdamer Platz (38),

- LeipzigerstraBe (39),

- Mark-grafenstraBe (40),

- Unter den Linden (41)...

-... per acabar de nou a la PostdamerstraBe

( i la Porta de Brandemburgo !)

.

I QUI HO HAVIA DE DESENCALLAR... ?

.

... doncs, “LO MENUT” !, qui si no ?. En un partit “embossat”, travessat, que s'anava posant molt coll amunt, amunt, amunt... ha tingut que aparèixer “lo menut”, buscant -com ningú més ho sap fer- una excel·lent diagonal d'en Dani Alves per fer el 2-1... i així poder començar a respirar. Després han vingut els d'en Pedro i d'en Messi, pel 4-1 final, mateix resultat que fa 3 dies (8 gols en dos partits... sí que ens afecta la pressió, sí; ja !). Per tant... pressió a tope pels “mesetarios”, que, depenent del que facin demà a Mallorca, poden veure's obligats a superar el seu primer match-ball aquest cap de setmana...

Com ja havia previst, per "culpa" del partit tant d'hora (les vuit del vespre), avui no he pogut sortir a córrer, ni anar pel club; recuperaré demà, per poder preparar bé la cursa de diumenge de Cardedeu (on, per cert, em vindrà a veure en Felip, que hi viu allà).

Des de que vaig decidir "me'n vaig a Berlín per la Marató", no paro de pensar en altra cosa; però en pensar-hi no n'hi ha prou: aquest cop haig de preparar la "meva" Mitja Marató berlinesa a consciència, planificar-la, entrenar, reforçar cames, abdominals... haig d'aprofitar Berlín per apropar-me al temps màgic de 1:45:00 (o sigui, baixar el meu millor temps en gaire bé 6 minuts !). El "problema" és que -sent la Marató al mes de setembre- tinc les vacances d'agost pel mig, el que no em permetrà mantenir un ritme constant d'entrenaments... però, quelcom haurem de fer, perquè,...

... la de Berlín, ha de ser “la meva Mitja Marató”.

..

AIXÒ VA BÉ !

.

Divendres, sortida per la Carretera de les Aigües; dissabte, golejada al Vila-real; diumenge, quatre partides de soft-raquet amb en Roger, de bon matí (ell es va prendre per esmorzar "un rosco", per cert). I avui, 10 quilòmetres en bici i una bona sessió d’exercicis de reforçament de cames i de braços, amb els estiraments corresponents. I estic bé, força bé. Diumenge tinc cursa (Cardedeu) i demà no podré anar a fer res (Barça-Tenerife). I m’he apuntat a les "6 hores de pàdel" del dissabte dia 15, amb "botifarrada" inclosa (ja ni recordo el temps que fa que no jugo a pàdel...).
He començat a moure el tema Marató Berlin 2010; pel que sembla, han restringit les inscripcions a poder-ho fer només mitjançant agencies de viatges especialitzades i/o empreses col·laboradores amb la organització. Ho veurem amb en Marco, Jose i l’Alberto, hi ha temps.
Divendres vaig tancar la setmana (i el mes) de la millor manera: amb una comanda "de les treballades"... i avui he començat la setmana (plovent a brots i barrals per Capellades i Igualada) amb un bon "pelotazo" (que duia arrastrant i perseguint... des de desembre 2008; i és que "quien la sigue, la consigue" ! i si no, que li preguntin a la Marta...). Tal i com està el pati... que em duri la ratxa !.

.

PER SI HI HA ALGÚ QUE NO HO RECORDI :

.

Avui fa justament un any, 2 de maig de 2009, festivitat (com cada any) de la Comunidad de Madrid i, per tant, festa grossa... pel barcelonisme !!!

2 - 6 al Bernabéu, l’any del “sextete”.

Cóm oblidar-ho ?.

.

OPERACIÓ: “CLAPAR PEL MORRO” A BERLÍN...

Algú de vosaltres té algun familiar o coneix un amic, un ex-veí, un company/ex-company d'Erasmus, o de feina, un antic “rollete”... el que sigui, perquè m'allotgi “pel morro” durant els dies de la Marató de Berlín ? (les nits del 24-25 i 26 de setembre).

O algú que ja hi hagi estat coneix un lloc “BBB” per poder-hi clapar jo i els meus 3 o 4 companys que m'acompanyaran ?. S'accepten suggeriments de tot tipus.

.

ADEU “CHAMPIONS”... HOLA “FINAL FOUR” ! ! !

La propera setmana, divendres i contra el CSKA de Moscou, comença una intensa, immensa i emocionant “Final Four” de basquet a París; inicial-ment sortim com a favorits... però, com en tots els esports, el partits s'han de jugar.
Estic veient el Vila-real/Barça... 0-3 a la primera part; excel·lent actitud dels jugadors després del “pal” de dimecres (... amb un golás de “lo Menut”, per alegria de l'Albert i en Pau, el seus dos més grans defensors/admiradors).

Avui per la tarda, sessió de sauna i de “pileta d'aigua freda” al club; i demà al matí, d'horeta (a quarts de nou) a jugar una mica a soft-ràquet amb en Roger.

Per cert... els “pericos” com que avui no jugaven contra el Barça, no hi han posat intensitat... i el València els ha golejat (0-2).

Final de partit a Castelló: 1-4 (Messi, Xavi, Mega-Bojan i Messi)

.