DIAGONALEJANT…

Portava des de dimecres, quan la “sortida muntanyenca”, sense sortir a córrer; així que avui diumenge pel matí, a Sant Feliu de Guíxols, la idea era sortir pel camí de Ronda, des de Sant Feliu a Platja d’Aro; però el dia s’ha llevat ben plujós i s’ha fastiguejat el tema; així que per la nit, passades les nou del vespre, i ja de tornada a casa, m’he fet 5,6 quilòmetres per la Diagonal, els que van des de la Facultat d’Arquitectura fins a Francesc Macià i tornar.

Ahir, a Platja d’Aro, varem anar amb la Marta a veure “Herois”; accepteu-me un consell: no pregunteu a ningú, no llegiu l’argument; aneu-hi,com jo, “verge”... i ja em direu !.

.

" TRAPITO'S " TEAM....

... perquè, al final i per circumstàncies varies, avui erem poquets al sopar. Hem passat de ser "Trapo's" a ser "Trapito's".

. 

" TRAPO'S TEAM DINNER "

Avui tenim el sopar amb la gent del "Trapo's Team", l'equip de voluntàris del passat Campionat d'Europa d'Atletisme encarregat d'hissar les banderes.

I el que és més al·lucinant és que en Giuseppe ve al sopar... desde Torino !!!.

I avui, de córrer, rés de rés... (no hi arribo a temps).

UNA CORREGUDA NOCTURNA . . .

(... i no em treieu les coses de contexte).

Avui dimecres (encara que aquesta publicació ja és en dijous), i tal i com estava previst, hem fet la “sortida nocturna runner” per muntanya; i ha estat tota una experiència. D’entrada perquè hem sortit un munt de gent, cosa gens habitual: l’Albert, l’Higinio, en Xavi, el Jorge M., “un Albert” (un nano que jo no coneixia), en Per, un altra nano jovenet que no sé com és diu, jo i la Berta, una noia que “debutava” avui amb els runners; i quin debut !.

Perquè jo ja ho he dit en més d’una ocasió: quan sentiu a l’Albert dir allò de...

-“serà una sortida tranqui-la, d’anar fent...”

...vosaltres, com si sentíssiu ploure, no us el creieu pas. Perquè la sortida “tranquil·la” d’avui, a les fosques i per muntanya, ha estat aquella que ja hem fet forces vegades i que va fins a les fonts, puja i passa pel darrera “del Moro” i baixa fins al club: una sortida tranquil·la d’una mica més de 10 quilòmetres per muntanya, amb forces estones de pujada, pujada, pujada i més pujada, no brutal, però sí constant... Per cert, el “frontal” que em vaig comprar ahir és una passada, de la molta i clara llum que dona.

És una experiència que hem de repetir.

Tema Tribanda: sembla que ja hem fet una incursió a la botiga “J’arribu” i tenim una bona opció de compra de samarretes marca “Brooks” (sí, ho confesso: jo no n’havia sentit mai a parlar d’aquesta marca). A veure si la gent espavila aviat i podem començar a posar fil a l’agulla amb aquest tema del equipament de la secció runner del equip Tribanda.

He sopat amb en Giuseppe, el meu amic-company dels voluntaris dels Campionats d’Europa d’Atletisme: el paio ha vingut des de Torino per un sopar que jo he organitzat per demà al vespre !.

.

QUÈ M’ESTÀ PASANT …?

Toca reflexió.

Vaig començar a córrer als 51 anys. Fins fa uns mesos, no gaires, davant d’una cursa de 10 quilòmetres em preparava, m’entrenava per córrer-la...

En canvi, per la Marató de Berlín (un salt qualitatiu... i quantitatiu de quilòmetres) no vaig fer ni una preparació mínima; sí, vaig estar corrent uns 5 ó 6 dies alterns, durant les vacances, per Sant Julià, muntanya amunt-muntanya avall, durant el mes d’agost i després, el dia 30, vaig fer aquells quinze quilòmetres a la cinta (quin avorriment !); i, sense més preparació (i decidint-ho la mateixa nit anterior) vaig córrer la Mitja Marató de Sabadell el 5 de setembre, com aquell que rés. S’apropava la Marató, i jo seguia sense preparar-la, sense fer “tirades llargues” per tal de poder comprovar la resposta del meu cos; tant és així que (altra cop la mateixa nit anterior) vaig decidir córrer la Cursa de la Mercè del dia 19 (una setmana abans de la Marató): entre la Mitja de Sabadell i la Cursa de la Mercè només vaig anar a córrer -al club, a la cinta- tres o quatre vegades...

Finalment, amb aquest pobre bagatge de preparació, va arribar el dia de la Marató de Berlín i, sorprenentment, ja sabeu cóm em va anar.

Gaire bé sense fer gaire cosa durant el mes d’octubre, aquest diumenge, com aquell que res, em vaig fotre “entre pit i esquena” una altra Mitja Marató (... i a sobre, batent el meu rècord personal) i també sense haver-la preparat ni mínimament...

Però això no pot continuar així: un dia d’aquest “petaré” o em fotré un bon ensurt; m’haig de prendre més seriosament això de córrer, no puc estar confiant en què “ja me’n sortiré” (com m’està passant fins ara); Txabi, que ja no ets un xaval (... ni molt menys !) i no pots anar jugant amb aquestes coses.

Sincerament: sense haver corregut mai fins els 51 “tacos”, em sorprenc un dia i un altra de la facilitat amb la que ara, com aquell que no rés, em poso a córrer 21 quilòmetres sense preparar-m’ho (en uns temps més que discrets, això sí... però no deixen de ser 21 quilòmetres corrent, collons !). Diumenge passat, però, ni en conya, hagués pogut fer la Marató sencera.

Al març hi ha la Marató de Barcelona; i no només la vull córrer, sinó que vull millorar la meva marca personal de Berlín (i fer 3:59:59 ?): està clar que haurem de preveure un pla d’entrenament, sinó intens, sí constant, regular, d’acumulació de quilòmetres... És “la meva marató”, la de la meva ciutat, i no “em puc fallar”. A veure cóm m’ho faig !.

.

ESTO ES UN " G U I Ñ O ". . .

... tú ya sabes que es para tí.
.

SI AVUI ÉS DILLUNS. . .

… i ahir va haver-hi cursa, això vol dir que avui “tocava” jornada de recuperació activa. Així doncs, cap al Club a fer 12 quilòmetres en bici i una llarga -i molt necessària avui- sessió d’estiraments; i és que el “parte de guerra” d’avui és molt pitjor que el de l'endemà de la Marató de Berlín, perquè tinc:

- els quàdriceps adolorits, endurits, sobre tot en el terç superior...

- els sòleus molt més que adolorits...

-... i una emprenyadora punxada, desconeguda fins ara, a sobre la ròtula dreta.

La Mitja Marató va ser molt més dura del que tots pensàvem (el José em va dir que es va passar tota la tarda d’ahir dormint, en Xavier està gaire bé com jo i l’Albert té una cama -quàdriceps- ben tocada); tot i que pitjor va ser per l’Artur, que se’l van tenir que endur les assistències en creuar la meta perquè li va donar un “yuyu” (segons sembla, tot va ser una baixada de sucre); per això no el vam veure en acabar, tot i que el varem buscar per la zona d’arribada. En Juan Carlos, finalment, el va poder portar fins a casa seva, encara que una mica “grogui” després de gaire bé un parell d’hores d’acabada la cursa. Avui no l’hem vist pel Club.

Dimecres toca “sortida nocturna” pels voltants del Club, per muntanya, però “de tranquis”. M’hauré de comprar demà un “frontal” al Decathlon per poder-hi veure mentre corro. Espero que aquest adoloriment general de cames ja hagi minvat.

Demà començo la operació:

“ Buscant espònsors pel Tribanda ” (triatletes i runners).

Oferim diverses opcions, des de “pasta gansa a fondo perdido” per dedicar-la al que més necessitem puntualment (ja siguin equipaments, inscripcions a les competicions...); o que el espònsor es faci càrrec de la compra de material (samarretes, pantalons i sabatilles); un mixta de les dues... o varios espònsors. El que surti. Ara és mala, o bona, època per “demanar calers”: mala, perquè a l’empresa ja no els hi queda ni un duro... o bona, perquè tanmateix els poden quedar “calers” que estan pressupostats i que encara no han gastat i que, si no ho fan abans d'acabar l'any, no disposaran d’ells l’any vinent. Així que comença l’aventura del “Buscant espònsor pel Tribanda”. Seguiremos informando. Si hi ha algú interessat, que ho digui...

.

LES QUE ENS PORTEN AMUNT I AVALL...

(a uns més ràpid que als altres, és clar...). Foto d'ahir, en acabar la Mitja Marató del Mediterrani.

TRIBANDA RUNNER'S TIME TODAY . . .

    
     El     235  -  Xavier     -  1:29:40  -  42:08  a una mitja de   4'15''
     El     244  -  Albert     -  1:30:24  -  42:15     4'18''
     El     435  -  Alberto   -  1:35:17  -  45:39     4'31''
     El     600  -  Per         -  1:39:21  -  46:57     4'43''
     El     951  -  J.Carlos  -  1:48:34  -  50:43     5'09''
     El   1098  -  Txabi      -  1:50:19  -  50:37     5'14''
     El   1253  -  Artur       -  1:54:31  -  53:59     5'26''

(de 1646 corredors que han acabat... En José s'ha deixat el seu xip a casa, així que el seu temps "no oficial" ha estat de 1:36 i pico, entre l'Alberto i en Per).

.

CAGÜENLA…!!

49 segons…. 49 punyeters segons més dels que m’havia proposat. L’objectiu per avui (recordeu: sempre s’ha de tenir un objectiu per sortir a córrer, sempre, encara que sense sentir-te pressionat per ell...) era el d’aturar el crono en 1:49:30, i finalment ho he fet en

1:50:19

els primers 5 quilòmetres els he fet en 25:36; els 10 en 50:36 (regular com sempre...) el que vol dir que la segona part l'he fet molt més lenta. He acabat finalment en el lloc 1.098 de 1.646 participants (o aquests són els que han acabat al menys).

Tot i amb aquesta "decepció" (... que no ho ha estat gens ni mica), aquesta és la meva

MILLOR MARCA PERSONAL en Mitges Marató

que fins ara ostentava la de Granollers d’aquest any (1:51:56); la he millorat baixant el meu temps en 1 minut i 37 segons ... que p’a mi edad, no está mal; parodiant a l’Artur Mas del Polònia:

- tot i que no tenia gaires bones sensacions...

- tot i que no l’havia entrenat ni preparat gens...

- tot i que he estat "malaltó" aquesta setmana...

- tot i que, en arribar al quilòmetre 10, he tingut uns 30 segons de "deixa-ho Txabi, deixa-ho, plega ara i no continuïs, que et grinyola el genoll, les dues "cintillas" buscan gresca i els dos sòleus ja s’estan queixant "...

- tot i que, un cop més, els putos auriculars del iPod no s’han engegat i he tornat a córrer sense música...

-tot i que he tornat a córrer sol...

Excepte l’Albert i en Per, la resta (Xavi, José, Artur, Juan Carlos i jo) hem matinat força (i estúpidament per cert) perquè havíem quedat al pàrquing de Can Mèlich a les 06,45 per anar a buscar els dorsal i els obsequis... sense caure en el compte de que el divendres, després del sopar, en Xavi ja ens va demanar els DNI per anar-los a buscar ell ahir dissabte ! (els d’en José, l'Albert i el meu al menys). Total, que a un quart de set d'un fosc matí ja estàvem al pàrquing del Canal Olímpic "fent temps" (la cursa arrancava a les 9 del matí, amb una temperatura excel·lent per córrer...).

Després de la cursa, me n'he anat al club a fer una llaaaarga sessió de jacuzzi, rematada amb una immersió a la pileta d’aigua freda.

Per acabar d’arreglar-ho m'he fotut de cap -de cul, per ser més exactes- per les grades de terra i gespa que hi ha per baixar fins el Canal Olímpic...

Aquesta és una Marató avorrida;  perdoneu... però algú ho havia de dir.

Però... he fet rècord personal ! Pel que sembla, Berlín i la seva Marató no m’han passat factura (encara que avui segur que no hagués pogut fer una Marató sencera, i menys aquesta tant avorrida...).

.

OBJECTIU PER DEMÀ....

1:49:30

... ja en parlarem d'això !.
.
.

SÓN LES 06,30… !

Amb el cap al coixí, mig endormiscat, miro de reüll el despertador i...

- Horror... són les 06,30 !. Collons, collons, collons... m’he adormit !.

M’aixeco del llit d’un salt, em foto un cop al genoll amb la tauleta de nit i, a les fosques, sense obrir cap llum per no despertar a la Marta, obro el calaix on guardo la roba per córrer i -a cegues- busco la camiseta naranjito runner de Can Mèlich, els pantalons i un parell de mitjons. Però en fer una mica de soroll quan obria el calaix de dalt per buscar el xip, la Marta s’ha despertat:

- Què passa ?

- Doncs que són dos quarts de set, que m’he adormit i que no hi arribo...

- Que no arribes a on ?

- Al Club; he quedat amb les companys al pàrquing per anar fins a Castelldefels a córrer la Mitja Marató...

- Córrer una Mitja Marató, avui, en dissabte.... ?

- Dissabte ? però... avui és dissabte ?.

- Si, tros d’assa; va, torna al llit...

I això és el que he fet: ficar-me altra cop al llit, amb cara de tonto, però amb l’agradable perspectiva de saber que podia dormir unes tres horetes més encara.

La tensió i els nervis de les nits pre-cursa han tornat !.

(confio en no repetir aquesta mateixa escena demà, perquè demà sí que hi ha cursa)

.

TRIBANDA TEAM !

... aquesta és una bona part del equip TRIBANDA, tant dels "triatlhoners" (Xavi, Pau, Albert i "en Riera"...) com dels que "només" som runners (Marco, José, Alberto, jo...) després del sopar d'aquest divendres al Ateneu de Sant Just. I, per descomptat, també hi era en Gilbert.

.

ÉS DE BOIXOS …!

Acabo d’intentar amb la gent de Movistar , i dic intentar, canviar-me a una tarifa de 59,90 euros + IVA; canviar-me de tarifa, que no donar-me de baixa.

Premissa: soc client de Movistar , d’aquest mateix número, des de 1991 o sigui, … des de gaire bé fa 20 anys !

Un client de 20 anys d'antiguitat que només demana un canvi de tarifa i el que em diuen es que, si ho faig abans del 26 d’abril...

- “... tinc una penalització de 75 euros” !.

Soc un client, un molt bon client per consum, de gaire bé 20 anys !

No vull donar-me de baixa

Només vull un canvi de tarifa...

... i la seva resposta comercial ( té collons !) és:

- “si ho fa abans del 26 d’abril, té una penalització de 75 euros”…

És de boixos, completament de boixos ! Hauran sentit parlar del concepte de la “fidelització del client” ?. A mi no em tenien ni que “fidelitzar”: jo ja els hi era fidel... i em deixen escapar !.

Amb el que costa fer un nou client... cóm es pot deixar escapar a un molt bon client de 20 anys d'antiguitat !

(suposo que la gent de Movistar  entendrà, perfectament, que dilluns mateix em passi a Orange, o a Vodafone...o al sumsuncorda, ja que qualsevol d’ells m’oferirà una tarifa per sota dels 40 euros i un mega-super-chuli terminal nou...).

.

COMENÇANT A PREPARAR, TARD, LA MITJA...

Després d'un dilluns, dimarts i dimecres “de piernas caídas”, avui he aconseguit recuperar una mica el to. M'he pujat a la cinta per fer 5 quilòmetres per tal d'estirar les cames:

- un primer quilòmetre d'escalfament a ritme 6:00

- tres quilòmetres a 5:00

- ... i acabant amb un darrer quilòmetre “sprintant” a 4:16

i és que després de tants dies “de no fer rés” tampoc era qüestió de forçar la máquina.

Demà tenim sopar amb la colla de runners, entre d'altres coses per decidir la uniformitat dels “Tribanda runner's” o, parlant en plata, la secció runner del Tribanda: tipus de samarreta (amb mànigues, sense, amb tirants...) estampació, teixit... i tot això regat amb un bon munt de cerveses i de bon vi.

Primera baixa per la Marató de Donosti: el genoll d'en Pau “fa figa” i no la podrà córrer, perquè no la podrà preparar pel dolor que té en córrer. Avui, en el facebook li ha dit

-“si vols, la puc córrer jo per tu, amb el teu dorsal i el teu xip...”

i li he dit així, “de sopetón”, sense pensar-m'ho. I ara, en fred, penso que només dependrà, el fer-ho o no, de si puc arribar a entrenar-me amb regularitat durant el mes de novembre; total, la despesa en Pau ja la te feta... i perduda (però si al final m'hi decideixo, recuperarà al menys els 40 euros de la inscripció). No sé, ja ho veurem amb el pas dels dies. De moment, correrem diumenge la Mitja Marató del Mediterrani per “anar fent boca”...

Ja tinc el número de bastidor del meu cotxe nou !!! Això vol dir que el “desembarcaran” al concessionari de Sant Just o demà o el proper dilluns, el podrem matricular dimarts o dimecres i dijous, com a molt tard, ja el tindrem... Yuppie !!!.

.

JO HE FET ELS MEUS DEURES....

... encertant els dos gols del Barça; els que no han fet els seus deures han estat els danesos, que no han fet "el seu" gol.  Preocupant, molt preocupant, la segona part del Barça; preocupant, "a secas", el desencert d'en Villa amb el gol... i preocupant, força preocupant, el que el Barça no sàpiga "matar els partits" i hagi d'acabar patint... 

.

MENTALITZANT-SE…

… per començar a treballar -tota entusiasmada ella- com a Ministra de Sanitat, Igualtat i Assumptes Socials (“... vaya marrón que m’ha caído”, sembla pensar).

Davant d’aquest entusiasme, me’n vaig cap a Ca'n Barça a veure el partit de Champions contra aquests danesos del Copenhagen. Jo crec que el partit d'avui acabarà amb un resultat de 2-1, però marcant ells primer...

... i un altra dia sense sortir a córrer !!! (ja veuràs diumenge, ja...). Intentaré "apaivagar-ho" una mica anant al Club demà dijous i "corretejant" una mica el divendres abans del sopar amb els runners, que una Mitja Marató no és cap tonteria...

.

COM UNA “PILTRAFA”…

Sí, així mateix estic avui: com una autèntica "pellerenca" ("piltrafa" en castellà)… I és que ahir al vespre varem fer "l'enèsim sopar d’aniversari" de la Marta; la companyia (Albert, Jimena, Nacho i Carolina) immillorable; el lloc (el NUBA) genial per l'ocasió; el menjar, deliciós (abans d'anar-hi, però, la Marta i jo varem atracar un banc per poder pagar els preus de la carta de vins: s’han tornat bojos amb els preus dels vins els restaurants jo crec...). I amb una llarga i agradable sobretaula... i sense alcohol. 

Però, ja a casa, cap a les quatre de la matinada m’he llevat amb l’estomac regirat i llavors ja ha estat tot un caos, deixant-me com una autèntica "piltrafa", amb aquella suor freda tan característica, amb esgarrifances, adolorit, aixafat, totalment descompost... És el segon cop en poc temps que em passa quelcom similar, encara que avui ha estat molt pitjor (l’altra cop va ser gaire be fa un mes, després del sopar a El Masnou; vull pensar que només han estat dues "ensopegades estomacals aïllades", sense cap relació entre elles). Però... què malito estoy !. Encara que s’ha de reconèixer que soc un "molt bon malalt", perquè no dono gens la brasa a ningú, no emprenyo, no demano rés; quan em trobo així "no necessito mimitos", només necessito que em deixin sol, que no m’atabalin, que ja se’m passarà...

En un altre ordre de coses dir que menys mal que diumenge em va donar per anar a fer les sèries al club, perquè entre ahir dilluns pel sopar, avui dimarts per l’efecte "piltrafa" -tancat a casa tot el dia- i demà dimecres pel partit de Champions contra el Copenhaguen (o sigui, tres dies seguits sense sortir a córrer) m’ho estic muntant de conya de cara a preparar-me bé per la Mitja Marató del Mediterrani d’aquest proper diumenge !

(i, a sobre, amb el secret objectiu de no parar el crono més enllà de 1:49:00, o sigui, rebaixar en tres minuts el meu millor temps en una mitja marató, 1:51:56, que va ser el temps aconseguit a la de Granollers d’aquest any).

.

BORN TO RUN...

.

De día defendemos en estas calles el aplastante sueño americano. Por la noche atravesamos mansiones de ensueño a bordo de motos suicidas; saldremos de nuestras jaulas a la autopista 9, con la moto embalada, llena de gasolina; saldremos más allá de la frontera. Cariño, esta ciudad te arranca los huesos de cuajo, es una trampa mortal, un acto suicida; tenemos que salir mientras seamos jóvenes, porque los vagabundos como nosotros hemos nacido para correr.

Wendy, hazme tuyo, quiero ser tu amigo, quiero velar por tus sueños y tu futuro; simplemente envuelve entre tus piernas estas llantas de terciopelo y ata con tus manos el motor que llevo en el pecho; juntos podremos romper esta trampa; correremos hasta que nos alejemos, nunca volveremos atrás. Caminarás conmigo sobre la cuerda floja, ya que sólo soy un motorista solitario y asustado, pero quiero saber qué se siente; quiero saber si el amor es salvaje, quiero saber si el amor es de verdad.

Más allá del Palace unos fuertes zumbidos recorren el bulevar; las chicas se colocan el pelo en los retrovisores y los chicos se hacen los tipos duros; los recreativos se convierten en sitios atractivos y desoladores; los chicos se revuelcan en la playa bajo el vaho. Wendy, deseo morir contigo esta noche en la calle, en un beso eterno…

Los héroes frustrados atascan la autopista en un último intento de hacerse los duros; todo el mundo está esta noche en la carretera, pero no han dejado ningún sitio para esconderse. Wendy, juntos podremos vivir con la tristeza. Te amaré con toda la locura de mi alma. Algún día, no sé cuándo, iremos a ese lugar donde realmente queramos ir y caminaremos por el sol. Pero, hasta entonces, los vagabundos como nosotros hemos nacido para correr.
.

DIUMENGE “SERIAT”…

El llibre...

… que no “ seriot ”, o sigui, que vol dir que he corregut fent “sèries” en lloc de fer carrera continua. I és que aquesta tarda, després de “ prendre'm un excel·lent PA NEGRE ” -adaptació cinematogràfica del també excel·lent llibre d’Emili Teixidor- me n’he anat al club; inicialment era només per estirar una mica les cames i comprovar què tal anava el “grinyolar” dels meus genolls. Però finalment m’he acabat pujant a la cinta i completant una bona sèrie de 6 quilòmetres, en tandes continuades, sense interrupció, de 500 metres:

- el 4 primers quilòmetres a ritme altern de 6:00  i de  4:36

- els 2 darrers quilòmetres a un ritme una mica més “accelerat” ( 5:27  i  4:16 ).

I suant com un “poseso”, en acabar m’he passat una bona estona fent estiraments... i cap a casa, sense molèsties als genolls.

D’avui en vuit... Mitja Marató del Mediterrani !.

.

BUEEEENO....

... al menys, avui, els tres puntets s'han quedat a casa.

.

Arriba la "CBXR" ... i no és una moto.

Ahir el Jose “ens va llençar el am”: ens va mig engrescar per apuntar-nos a “una cosa nova”, que te a veure amb el córrer, però amb un córrer diferent; es tracta de la

“Costa Brava Xtrem Running”.

Aquesta CBXR es disputarà els dies 13, 14 i 15 de maig de 2011 per etapes: (25 km- 55 km -55 km) i aproximadament 5.500 m de desnivell positiu.

Aquest 2011 es passarà pel Jardí Botànic de Cap Roig, a Palafrugell. A més, es modifica l’itinerari per evitar asfalt i passar més pels camins de ronda de la costa. Per aquest motiu, es passarà pel Cap de Begur per finalitzar el recorregut a la Gola del Ter, davant les Illes Medes.

L’originalitat d’aquest cursa i allò que la fa única i especial és que transcorre pels camins de ronda del litoral gironí. Els camins de ronda són una sèrie d’itineraris que voregen les cales de la Costa Brava i connecten les poblacions del litoral gironí i que passen per alguns dels llocs més emblemàtics de la costa gironina i ofereixen vistes espectaculars de les cales i en bona part transcorren entre pins.
.

LA PARAULA ÉS... MANDRÓS !

Comença a ser ja repetitiu els divendres: arribo a casa cap a tres quarts de tres, em preparo el dinar, dino, m’apalanco al sofà -mig endormiscat- entreveient /mig escoltant “Sé lo que hicísteis”, de la Sexta,... i m’acaben tocant les sis/quarts de set allà estirat, sense realment haver pogut fer una siesta com cal, però tampoc sense haver descansat com cal. I em costa horrors el incorporar-me i sortir de casa per anar al Club. Però, un divendres més, ho he aconseguit: he llençat per la finestra la mandra que portava a sobre i me n’he anat cap al club, però no per sortir a córrer amb els companys per fora (crec que avui han anat per la Carretera de les Aigües) perquè "em grinyolen els genolls"; no rés important, però he preferit no forçar la màquina, i menys després dels 10 quilòmetres en cinta de dimecres. Així que m’he pujat a la bici per fer 15 quilòmetres i després he recuperat els exercicis, gaire bé oblidats, de reforçament de braços, rematant la sessió amb els clàssics i necessaris estiraments.

Quan menys ganes tens de fer coses, és realment quan les has de fer !.

.

AQUEST ANY...

... "va a ser que no". No, aquest any no correré la Cursa dels Nassos de Barcelona. Vaig "debutar" en això de les curses de 10 quilòmetres precisament en una "Cursa dels Nassos", la del 2007 (gràcies, Albert, per "empènyer-m'hi" i ficar-me dins d'aquest apassionant món del fons/mig fons); vaig repetir "nassos" el 2008 i el 2009. Però no, aquest any no "condemnaré" altra cop a Marta a no poder passar uns dies junts per fi d'any per "culpa" de la cursa; el que potser sí corri sigui "La Sansi" de Lloret, però que és només de 5 quilòmetres, en diumenge -concretament el 19 de desembre- i a les onze del matí, una hora força "decent". Podrà venir Marta a veure-la i després quedar-nos a dinar per allà...

.

QUE AVUI “TOCAVA CÓRRER”…?

…. doncs a córrer 10 quilòmetres -en cinta- al club: yuppie, què divertit... ! (sarcasme...).

I perquè -sent avui dimecres- he corregut a la cinta en lloc de  sortir a córrer per fora amb l’Albert, en Xavi, la Belén i una altra noia runner... ?, doncs perquè la cinta, tot i lo “muermazo” que és córrer en ella, em permet anar a un ritme constant o, sí més no, al ritme constant que jo em marqui. I el ritme que m’he marcat per avui ha estat:

Fer 10 quilòmetres “in crescendo”, de 3 quilòmetres a ritme 6:00 - 3 quilòmetres a 5:27 – 3,750 quilòmetres a 5:00 i uns darrers 250 metres a 4:36 (un “sprint” en versió Txabi...). Total, per acabar fent-ho en 54:20 i cremant 840 calories.

És curiós cóm puc passar -en uns segons- de dir-me “va, puja a la cinta i corre una estoneta” a posar-m’hi i acabar fent una “private-racing” de 10 quilòmetres com aquell que no rés... Això abans, per a mi, era tot una senyora CURSA (amb majúscules) que tenia que preparar, entrenar, mentalitzar-me... i ara em foto entre pit i esquena, com si rés, 10 quilòmetres un dia com avui, entre setmana, i després d’una ascensió muntanyenca no prevista dos dies abans. I em reafirmo: quelcom està canviant en el meu cos, perquè suo com mai ho havia fet (o el termòstat del club no va fi). I també em reafirmo en que el meu grau de “cansament” va directament relacionat amb l’objectiu de quilòmetres a recórrer: avui he acabat “tocadet” fent-ne 10, però si hagués estat una mitja marató, i sabent que eren 21 els quilòmetres a fer, el 10 primers no haguessin estat tant “cansinos”, no sé si m’explico: si em marco fer 7 quilòmetres, aquest 7 se'm fan llaaaargs... però si me'n marco 15, els primers 7 passen volant, com si rés i arribo -be- als 15; i el mateix si en són 21 (i, pel que va acabar demostrat, això em passa fins i tot davant d'una marató de 42 quilòmetres... tot i que els darrers 6 varen ser força durs).

I demà ?.... demà ja veurem. El cas és anar acumulant quilòmetres d'aquí al 24.

.

JORNADA DE REPÒS...

Després “de fer la cabreta” ahir per les muntanyes del Pallars, avui tocava descans, més per “recaditos” a fer -aprofitant el dia festiu- que per falta de ganes. I com que el 24 és cada dia més aprop, hauré de “posar-me” les piles ràpidament i començar a acumular quilòmetres a les cames, o corro el risc de “fer figa” a la Mitja Marató del Mediterrani... i això sí que no m'ho puc permetre !. Així que demà, a córrer !!!

.

DE TORNADA A CASA...



Dels 4, el segon per l'esquerra...



El que és pressentia com un “tostonàs” llarg cap de setmana en família ( ...la de la meva dona; ens hi hem ajuntat 12 a casa del I. i la T. a Son, al Pallars Sobirà) ha acabat sent un genial cap de setmana ...si no tens en compte les 3 hores i mitja en cotxe de l’anada -dissabte- i les tres hores, exactes, de la tornada -avui- feta per un recorregut diferent que el de dissabte. El paller que es van comprar aquest parell al ben mig del poble -i que han reformat en vivenda- és una autèntica passada !.



Dalt del cim

Encara que el temps no ens ha acompanyat gens (tot i que dissabte varem poder dinar al jardí amb un sol espatarrant) ha estat un dissabte, diumenge i gaire bé tot avui dilluns d’allò més entretinguts, “rematat” (aquest matí que no plovia) amb una ascensió amb l’I. i el meu nebot G. al cim del Pinetó; les meves cames han respòs perfectament; en canvi, el meu cor hi ha hagut estones -ja cap a l’apropament final al cim- que se m’ha accelerat al 1.000, com de costum a les pujades... Però, cap problema, tot controlat (menys l’ampolla d’aigua, que l’I. s’ha deixat a baix al paller-vivenda...).

Ja soc a casa...

.

CAP DE SETMANA AL ALT ANEU…

Sí, perquè demà dissabte marxem cap a Son (a la zona de l'Alt Aneu, a la comarca del Pallars - Sobirà) molt a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i a prop d'Esterri d’Aneu, per una trobada familiar "amb els González"; parlant en plata: una pallissa de prop de 3 hores i mitja de cotxe. La Marta i jo tornem diumenge després de dinar, perquè s’espera un cap de setmana/pont passat per aigua.
Diumenge, que serà el 10 del 10 del 10...
(d'un mes d'octubre de cinc divendres, cinc dissabtes i cinc diumenges)

L’Andrea i la Marta es queden per aquí, “cuidando el castillo”...

Després d’una setmana de dilluns, dimarts, dimecres i dijous amb força activitat atlètica al club, avui he descansat (crec, però, que a Son, em tenen preparada una excursió per les muntanyes de per allà).

.

QUÈ FER…

… quan el genoll et grinyola, els dos piramidals se’t queixen (per l’esforç dels soft-ràquet), els quàdriceps estan engarrotats, el dolor al empeny continua, i no tens gens de ganes de córrer ? Doncs està clar: anar-te’n al club a córrer, què si no ?. Si no estàs gaire bé -però no es res "mortal"- el que cal fer es no deixar que els teus músculs s’acomodin a no fer res, es pitjor encara. I és per això que, sense gens de ganes però amb força de voluntat, m’he pujat a la cinta incrementant el ritme d’ahir: un primer quilòmetre d’escalfament a 5:42 seguit d’uns altres quatre quilòmetres a velocitat 5:12. M’hi trobo força còmoda anant a aquests 5:12, de cara fer mitges maratons a aquesta "velocidad de crucero", encara que haig d'anar incrementant poc a poc, més i més, la tirada de quilòmetres; haig d’acabar puguen fer, com aquell que no vol la cosa y "sin morir en el intento", 10 quilòmetres en cinta a aquest ritme fins a fer-me’l habitual, de llarg recorregut.

Cada cop tinc més clar que a mi el que em motiva realment és el competir ! contra mi mateix, però competir; això d'entrenar "no mola" gaire, no motiva (a mi al menys...).

Ah!... i, o al club tenim un problema amb els termòstats de la temperatura, o alguna cosa està canviant en el meu metabolisme: mai havia suat corrent com suo d’un tems ençà: soc una aixeta oberta quan baixo de la cinta i començo els estiraments (sort de tovallola...).

Demà, un company del despatx provarà el meu cotxe (el Sèrie 1 de BMW): d’aquí a uns dies -pels voltants del 20- em donen ja el nou (un Qasquai) i és possible que ell se’l quedi: a mi tant me fot que em descomptin els 5.900 euros els de Nissan o que me’ls pagui el meu company (encara que, fent-ho així, ell s’emporta una ganga... de lo qual me’n alegraré, perquè els bandarres de Nissan segur que el vendrien per 13 ó 14.000 euros).

.

JA EN TENIM UN ALTRA...

... en el punt de mira:

diumenge 6 de febrer de 2011... "LA MITJA".
Faré, ja per segona vegada, la Mitja Marató de Granollers. el meu temps de l'any passat: 1:51:56, que és el meu millor temps personal -fins ara- en Mitges Marató.

I exactament un mes després d'aquesta Mitja... la Marató de Barcelona

.

CORRIENDO VOY, CORRIENDO VENGO….

Després del “parón” post Marató de Berlín (i de les molèsties al “empeine” per culpa dels metacarps del peu esquerra) sembla ser que aquesta setmana ja m’ho he agafat amb ganes, amb l’objectiu de seguir “acumulant quilòmetres” de cara a la Mitja Marató del Mediterrani del dia 24.

Avui, adolorit per l’esforç d’ahir al soft-ràquet (als piramidals, sobre tot) he estat a punt de no anar-hi i anar-me’n cap a casa; però no. M’he pujat a la cinta per cremar 602 calories fent una tirada de 6 quilòmetres a 5:42 i un darrer setè quilòmetre a 5:00, rematant-ho amb una llarga sessió d’estiraments reparadors. Ah, i com si d’una repetició de la marató berlinesa es tractés, arribat el quilòmetre cinc i mig han començat els dolors al “empeine”, que continua sense impedir que corri, però que és una molèstia constant “que la sents allà baix”...

Estic decidit, d’aquí al 24, a anar acumulant quilòmetres a velocitat en cinta 10,5 (aquests 5:42 minuts el quilòmetre) fins a “fer-la meva”, que em sigui normal córrer a aquest ritme constant de cara a les mitges i a les maratons senceres, per acabar “instal·lant-me”, amb el temps, a un ritme constant de 5:00 (que és com anar a la cinta a 12). Aquest és al menys el meu objectiu de cara a la Marató de Barcelona del mes de març 2011. Temps per assolir-ho en tinc de sobres: veurem cóm anem d’aquí al març de forces i de ganes i voluntat de fer-ho.

Marcar-se un objectiu: aquest és el secret.

.

PERQUÈ NO TOT HA DE SER CÓRRER…

… avui he recuperat la vella tradició dels dimarts: jugar uns quants partits de soft-ràquet (fotía al menys sis mesos que no agafava una raqueta); i no ha anat malament: n’he jugat 3 amb en Jordi C. i n’he guanyat 3, i ben guanyats per cert. I, per no perdre la costum, he acabat amb una llarga sessió d’estiraments.

Per fi, l’Alberto ha penjat les fotos "berlineses". Aquesta n’és una petita mostra...

(pluja a dojo, com veureu...)

SANT TORNEM-HI !

Després d’una setmana "en el dique seco" per prescripció facultativa, avui he anat al Club amb ganes de “tornar a la feina” fent:

- 3 quilòmetres a ritme 11 a la cinta, per provar cóm responia “l’empeine” (resultat: em continua emprenyant i crec que -o molt m’equivoco- aquest ja serà també un altra “dolor crònic” amb el que hauré de conviure corrent...).

- 12 quilòmetres a bon ritme en bici i

- Llarga sessió d’estiraments.

M’he trobat bé, però no he volgut forçar el peu corrent; aniré “in crescendo” amb el pas dels dies, perquè haig d’anar “acumulant quilòmetres” de cara a la Mitja Marató del Mediterrani del proper dia 24.

Estic esperant “en candeletes” que l’Alberto “pengi” d’una punyetera vegada les seves/nostres fotos de Berlín (el paio ha tornat un altra cop aquesta setmana a Alemanya, però per “feina”... i per poder gaudir de la  fantàstica “ October fest ”, la festa de la cervesa); jo, de fotos meves en tinc realment poques i, de la Marató en sí, cap ni una; avui n’he encomanat dues a l’empresa que hi havia en el recorregut (una corrent a la part final de la Marató, amb la majestuosa Porta de Brandemburg al darrera meu, i l’altra en acabar-la, ja amb la medalla penjada al coll).

.

I DESPRÉS DE LA MARATÓ DE BERLÍN...

... ja m'espera d'aquí a 23 dies la Mitja Marató del Mediterrani, i sembla ser que aquest cop en serem un munt de companys runner's corrent-la.

Espero que d'aquí a pocs dies em passi el dolor/molèstia als metacarps del meu peu esquerra i pugui tornar a correr aviat; per "prescripció facultativa" d'en David Gallego, el mega-fisio, estic des de dimarts en el "dique seco", perquè això és el que demana aquesta lesió: repós i fred a la zona; i és el que estic fent.

.