AVUI FA QUATRE ANYS…

Cursa NASSOS 2007

… a aquesta mateixa hora, corria la meva primera cursa.

Quatre anys.

Va ser LA CURSA DELS NASSOS de 2007, els meus primers 10 quilòmetres corrent (literalment els primers perquè, ni entrenant, havia corregut mai abans aquesta distància). Mai li agrairé del tot a l’Albert que m’engresqués a córrer -quelcom que m'hacanviat la vida- complerts ja els 50.

Recordo aquella cursa perfectament, com si fos ahir.

Primer de tot, el neguit, l’emoció, els dubtes... la desconfiança en poder acabar-la. Per sort (...per a mi, és clar) l’Albert arrastrava la seva seriosa lesió del tendó rotuliá i no podia córrer gaire (només dir-vos que vaig acabar-la davant seu...) i em va poder acompanyar, corrent al meu costat, durant gaire bé els primers 9,5 quilòmetres marcant-me el ritme, no deixant que “m’embalés”... Ens varem distanciar faltant només uns 500 metres perquè a ell se li va deslligar la sabatilla i jo, sentint-ho molt, li vaig dir:

Les meves velles "Wilson"

Equipatge d'aquell dia...

- Albert, ho sento, però ara no puc parar-me, perquè si paro no torno a posar-me a córrer (a aquelles alçades de la meva primera cursa jo “anava fos”). La vaig acabar en uns -per a mi- esplèndids 54:22.

I parlant de sabatilles... collons amb les sabatilles amb les que vaig córrer aquella cursa !. Va ser amb les meves Wilson de tennis; ja us he dit que, fins aquella cursa, jo no havia corregut gaire bé gens, i pensava que -pel nivell que jo tenia- qualsevol sabatilla ja m’estava bé per córrer (què equivocat que estava aleshores !). Tampoc tenia desperdici el meu uniforme d’aquell primer dia: samarreta tècnica Asics... i pantalon-malla tècnic Asics llarg, ajustat, fins el turmell (...que no m’he tornar a posar mai més).

Després d’aquell 31 de desembre de 2007 ja ha estat un no parar (sobre tot al 2010, el meu gran any com a "runner"); he corregut:

-3 Maratons: Berlín 2010, Donosti 2010 i Barcelona 2011 (... tot i que, a la de Barcelona, ho vaig tenir que deixar-ho córrer al quilòmetre 30),

-10 Mitges Maratons,
-¾ de la Mitja Marató de Nova York (tot un espectacle... per lo inesperat),
-34 curses de 10 quilòmetres,
-4 curses “atípiques” (de 5 ó 7 quilòmetres).

 ... apart dels molt i molts quilòmetres d’entrenament corrent, ja sigui “indoor” al club o pels carrers i camins de Barcelona, Sant Julià, la Costa Brava, Madrid, Costa Rica, Nova York, Florència, Alacant, Mallorca... i és que, des de ja fa molt de temps, les meves sabatilles, la samarreta i els pantalons per córrer son el primer que poso a la maleta quan surto de viatge, ja sigui per feina o vacances.

He fet “la dels Nassos” del 2007, del 2008 i del 2009 (no vaig “putejar-li” el sopar de fi d’any de 2010 a Marta); aquest any, però, m’hi havia tornat a apuntar... però la bursitis al maluc provocada per l’accident de moto del 15 de desembre m’ho ha impedit. Però, l’any vinent hi torno ! (... i, amb una mica de sort, la samarreta no tornarà a ser "rosa" com la d'aquest any).

Repeteixo: mai li agrairé prou a l’Albert el haver-me obert els ulls al mon dels runners... perquè hi ha un Txabi d’abans i un de després d’aquell ja llunyà 31 de desembre de 2007 !.

PER SORT...

 

... demà no hauré de córrer amb ella !.

Quarta visita al traumatòleg de la Mútua:

la bursitis, com les notes al cole de les meves peques, PA (progressa adequadament); però encara en tinc per uns deu dies perquè desaparegui del tot. Només haig de vigilar que no s’infecti, que és l’únic risc que corro... Sembla ser què és lo únic que "correré" durant els pròxims 15 dies...

Quin final d'any ! (d'un any, aquest 2011, ja de per sí "horribilis").

  

SI LES CAMES NO ES PODEN MOURE...

… a fer braços !.

I és que avui que he sortit d’hora, m’he arribat fins al club a fer una mica d’exercici de reforçament de braços. Ja feia molts dies que, per culpa de la bursitis, no fotia ni brot i m’estava engarrotant, encarcarant; i com que “no podia fer servir les cames” ni per córrer ni per d’altres exercicis: braços i abdominals.

La bursitis va reduint el seu diàmetre... però es va endurint (espero que sigui "normal"); a veure què en pensa el traumatòleg divendres quan hi vagi.

EL QUE TENIA QUE HAVER ESTAT…

… i, definitivament, no serà.

No, no podré córrer LA CURSA DELS NASSOS el proper dissabte dia 31 per la tarda, tot i que ja tinc fins i tot assignat per l’organització el dorsal (el 5411) i el “calaix” de sortida (el 5). La bursitis al maluc -segons el traumatòleg de la Mútua, al que he anat a veure avui- evoluciona bé, però encara en tinc per uns quants dies. De moment, divendres hi haig de tornar, a veure cóm segueix el tema, però ja m’ha dit que, de córrer dissabte, ni en broma. El que continuo fent son les sessions de recuperació del braç al Club.

El que tampoc podré estrenar dissabte serà el meu fantàstic Garmin Forerunner 405 CX que finalment “m’ha caigut” per Nadal.

Ara el que comença ja a “perillar” és la Mitja Marató de Sitges del 15 de gener. Encara que evolucioni bé de la bursitis i em desaparegui en -posem- uns 10 dies, hauré estat 17 dies sense córrer ni fer rés, i només en tindré 9 per intentar recuperar el bon ritme. Collons, ara que anava bé i ràpid !. Espero que, al menys, em toqui la panera de fi d’any de Can Mèlich... !.Sinó la Mitja Marató de Sitges sencera, el que sí crec que podré córrer serà la Cursa de 10 quilòmetres, que també fan conjuntament amb la Mitja Marató aquell mateix dia.

Quina putada l’accident ! ...amb les ganes que tenia d’enfilar les tres curses:

- Mitja Marató de Sitges (gener)  - Mitja Marató de Barcelona (febrer) - Marató de Barcelona (març)  d’aquí al 25 de març !  Cal felicitar-se, però, de que l’accident no hagi estat res greu (encara que sí molt emprenyador i “trencador” de ritme).

ÉS NADAL !

CORRE, PAVO, CORRE...

Perquè no tots correm pels mateixos motius...

... B O N    N A D A L  !!!

"PARTE DE GUERRA" (2)

M'he llevat amb una novetat: "bursitis al maluc"; tooooma ya !.

Si ahir va aparèixer l’hematoma a la part externa de la cuixa, avui era una forta inflamació a la part frontolateral de la part alta del fèmur, que se m’ha despertat “abonyegada” (semblant a una “cartutxera” com la d'algunes dones) i amb una sensació, al tacte, semblant a com quan prems una bossa d’aigua calenta, en la que notes cóm el líquid es mou lenta i pesadament per dins. I com que teòricament avui començava les sessions de recuperació, he aprofitat per tornar a veure a la simpàtica traumatòloga de l'altre dia de la Mútua; diagnòstic immediat: bursitis.

A nivell de sessió de recuperació, el que he fet ha estat demanar-li al fisio que em digués quins eren els exercicis que tenia que fer, que ja me’ls faria jo pel meu compte al club, perquè -treballant com estic treballant, ja que no estic "de baixa"- és un autèntic “coñazo” el tenir que anar-me’n fins a la Mutua per fer-los; bàsicament, són els mateixos que ja vaig tenir que fer, fa uns 27 anys, quan l’altra “patacada”, també en moto. Plou sobre mullat.

Evidentment, i llegint després sobre “bursitis” a la xarxa (les possibles causes i, sobre tot, el cóm tractar-la) sembla clar que no va ser gaire bona idea el posar-me a córrer diumenge LA SANSI, només dos dies després de la “patacada”, ni el haver-ho tornat a fer dimarts. Així que, com ja bé deia ahir... a descansar fins ben bé després de Nadal (a veure si, amb la medicació i aplicant-m'hi gel, aconsegueixo que em baixi la inflamació i que el meu cos absorbeixi tot el líquid “estancat”... perquè sinó, m'hauran de punxar per treure-me'l, i no em fot gens de gràcia).

Perilla la Cursa dels Nassos !.

“PARTE DE GUERRA”

Després ja de 5 dies de la patacada amb la moto, “el parte” és el següent:

-L'hematoma a la part alta de la cuixa, zona inguinal, segueix creixent a marxes agegantades, però sense dolor.

-La molèstia al canell esquerra, no remet, però no emprenya gaire.

-La ferida-rascada a la cassoleta del genoll esquerra no hi ha manera de que es tanqui.

-El dolor a l'espatlla i al braç dret, no remet (és el que més m'emprenya)...

... i ha aparegut avui -per fi- un fort hematoma a la part externa de la cuixa.

I dic per fi perquè aquesta és la part del cos que, des del primer moment, m'ha fet mal per la caiguda... i no apareixia cap “senyal”.

És per això que aquest matí he anat a la Mútua perquè em donessin un cop d'ull; resultat: he de començar dijous 5 sessions de recuperació pel braç. A veure què tal.

Tot i amb això, me n'he anat a córrer aquest vespre. M'he “currat” a la cinta 4 quilòmetres corrent; 2,5 a 5:00 i un altre 1,5 a 4:26. I aquí ho he deixat, perquè sentia “pesada” la cama, com si estès “inflada”... i una mica sí que ho estava. Així que he decidit que... descans per uns dies, ben bé fins després de Nadal.

(C.Q.  1.407  159-631-776)

NO PARES, SIGUE, SIGUE, NO PARES...

... i  ja  en  van ?     (cliqueu per veure els gols)

"LA SANSI" d'AVUI...

El paio del meu darrera, fixeu-vos-hi,... corria descalç !!! 

Amb una temperatura de 7 graus, un vent bufant relativament fort i fred, però en un matí molt solejat, m’he apropat amb la Marta fins a Viladecans per córrer “LA SANSI de LLORET”. També ens han acompanyat Olga i la menuda Inés (que, per cert, “ha fet podi” amb copa, mega ram de Chupa-chups i una enooorme caixa de jocs de pseudo-Lego).

En llevar-me no he notat molèsties de cap tipus, així que m’he reafirmat en la idea de córrer-la. El dolor a les costelles, a sota l’aixella, ja no hi era i la molèstia a l’espatlla era l’habitual; “el megamorao” a la part alta de la cuixa continuava “in crescendo” (a la foto, en arribar a casa després de la cursa, bastant més intens en extensió i color que en llevar-me al matí).

Bones sensacions durant la cursa, tot i que els primers 400 metres hem anat gaire bé caminant per la quantitat de gent que s’ha posat al davant... “per anar de passeig”.

Tot i que sempre dic, i compleixo, que s’ha de sortir amb samarreta de tirants -encara que això comporti passar fred els primers 300/400 metres- avui he trencat aquesta “norma no escrita” i he sortit amb la camiseta negra tèrmica que vaig dur a la marató de Donosti i, a sobre, la de tirants de Tribanda; evidentment, als 300 metres ja em sobrava la samarreta negre; i com que tenia les sabatilles al club, he tingut que córrer amb “les Asics berlineses”, que -com sempre- han respòs.

No em puc queixar del meu temps, tenint en compte les circumstàncies “d’embús” a la sortida: 23:55, a un promig de 4:47. Olga tampoc no ha anat del tot malament (26:48).

Ara, l'espatlla, em torna a emprenyar...

La propera: el 31 de desembre, La Cursa dels Nassos.

(C.Q.  1.403  158-631-772)

QUAN TENS UN ACCIDENT…

Suposo que a tothom li passa el mateix però, quan tens un accident, passo i repasso les coses els moments previs al pata-pam !. I ahir no va ser d’altra manera.

D’entrada, no hauria d’haver anat a veure el concert de The Mamzelles, sinó anar-me’n cap a casa a ajudar pels preparatius del sopar d’aquesta nit.

... però hi vaig anar.

Hauria que haver-me menjat un bocata a La Granja, al costat del despatx, per fer temps fins l’hora del concert, i cap allà que me’n vaig anar.

... però era dijous i La Granja estava tancada.

Hauria d’haver anat directament cap el lloc del concert.

... però el número del carrer que tenia no era el correcte.

Hauria d’haver pogut fer un mos a la cafeteria a sota casa de l’Olga, al costat de la Razzmataz mentre esperava la confirmació de Marta.

... però la cafeteria estava tancada.

Hauria d’haver esperat a que Marta em confirmés el número exacte del carrer quan la vaig trucar.

... però vaig pujar a la moto i vaig “anar tirant”.

I, gràcies a tots aquest “però”... pata-pam ! al terra. I sense veure el concert (... i la “patacada” va ser a un 150 metres del local).

I penso, perquè li dones tantes voltes ?. T’ha passat perquè tenia que passar... no podies fer rés per canviar-ho. I el cert és que ahir em podia haver fet mal de veritat.

Ara només queda saber què va passar realment, perquè li dono voltes i més voltes al segons previs a l’accident... i tan sols recordo el sentir-me dir a mi mateix, cridant:

- ... però, què foooots !

en veure com se’m fotia a sobre el cotxe aquell i deixava la part dreta de la Triumph feta un "cromo" després de lliscar per terra durant 10 o 15 metres. 

Hi ha dos testimonis -de motoristes- que van declarar que se’m va fotre a sobre. Veurem.

AIXÒ ÉS UN "IRONMAN"

Impagables les imatges a partir del minut 5o.

RETORN A LA RUTINA DELS DIMARTS

En arribar avui al club he començat fent una bona sessió d’exercicis de reforçament de braços a les tres màquines habituals perquè, com deia aquell -no sé ben bé qui- “no tot és córrer”. Ahir ja vaig fer també una bona tanda d’abdominals perquè l’Albert em va convèncer de que ho necessitava per no tenir que forçar tant l’esquena al córrer, ara que he aconseguit fer-ho amb normalitat amb el troc ben dret; i avui, amb els exercicis de braços, el que he fet ha estat reforçar el terç superior, també necessari.
Ara que, havent-me posat avui les meves velles “Wilson de no córrer”, ja era tota una senyal premonitòria de que acabaria jugant a soft-ràquet, com així ha estat finalment.

Li he dit a Mercedes (que estava pedalejant per allà i que, per cert, ha millorat -i molt- el seu joc):

- Si quieres, jugamos un rato mientras no llega Susana (elles dues juguen juntes tots els dimarts); pero sólo dos sets, porque estoy baldado y con la espalda “crujía”. Hem acabat fent, però, el de sempre: jugant no 2, sinó 5 sets. El primer l’he perdut en el desempat (17-16); he guanyat, i bé, el segon i el tercer; li he deixat que juguéssim un quart set, per veure si empatàvem a dos... però no, l’he guanyat també. I allà semblava que la cosa s’acabava per avui; ha estat llavors quan m’ha dit:

- Lástima, porque sinó, ahora que estás “fundido”, te machacaba... Així que, “picat” pel comentari, hem anat a un innecessari cinquè set, també sense èxit per ella; resultat final 4-1, i un bon exercici de resistència per les meves cames (recordeu... no tot és córrer per poder córrer bé i millor).

Sembla que això serà tot per aquesta setmana, perquè les tardes de dimecres, dijous i divendres les tinc força "ocupades". Així que ja fins diumenge, a LA SANSI de Lloret (que, recordeu, es corre a Viladecans...), s’ha acabat l’exercici per aquesta setmana.

Per un dimarts i tretze no ha estat malament...

(C.Q.  1.398  157-631-767)

M-13

I AVUI...

... 22 quilòmetres en bici.

És el primer cop que pujo a la bici al club i, en lloc de proposar-me fer quilòmetres, m'he proposat fer temps; i m'he posat a pedalejar durant una hora. I així, pedaleja que pedalejaràs, m'he cruspit aquest 22 quilòmetres en 61 minuts, i cremant 471 calories; si ho recordeu bé, ahir fent només 5 quilòmetres corrent, en vaig cremar 430... ni punt de comparació, doncs, la “cremada” fent una cosa o l'altra. Em repeteixo un cop més: si realment vols suar, si vols cremar calories... corre !.

(C.Q.  1.398  156-631-767)

CURSA SERIADA DE 5

Com sempre (sense tenir-ne ni idea abans de pujar-me a la cinta vull dir) aquesta tarda al club he fet una sèrie de 5 quilòmetres, però diferent a les habituals. He arrancat amb un primer quilòmetre a 5:12, per encadenar després 3,5 quilòmetres a 4:48, per acabar la sèrie amb 500 metres a 4:16. Una bona cremada de 430 calories en 24:18 (m’ha sortit una bona mitja per quilòmetre de +/- 4:51). Una bona “sessió de tarda”, preparatòria de la “SANSI de Lloret” (que, “com és natural i no pot ser d’altra manera”, es correrà aquest proper diumenge a... Viladecans).

Ho he vist i sentit aquest matí a TV-3, gravat ahir a les escales de sortida del Bernabeu -abans fins i tot de que s’acabés el partit- en veu d’un soci del Madrid, dels de gorra-bufanda-mocador:

- Cristiano Ronaldo es bueno... para jugar contra el Villarreal y contra el Almería y todos estos; pero contra el Barça, “se caga”; por mí, se puede ir a la mierda !.

Si ell ho diu...  

(C.Q.  1.376  155-609-767)

Y NO HACE FALTA DISSIR MÁS NADA...

TOT EN ORDRE…

Amb la obligada visita, ahir al matí a IKEA, va quedar resolt el tema dels plats trencats de dimecres al vespre. Col·locat -no sense dificultat- el nou suport, els nous plats ja descansen dins l’armari de la cuina (... però a partir d'ara els guardarem de 6 en 6 i en 6, i no de 12, en 12 i en 12 com abans, per si de cas).

Avui al matí, sessió de gimnàs, però “amb variant”: he retornat als exercicis de reforçament de braços i, sobre tot, de cames; en principi, amb això ja n’hi havia prou... però no me n’he pogut estar de córrer 3 quilòmetres en cinta (2,5 a 5:00 y 500 metres a 4:16) abans de fer la habitual sessió d’estiraments.

I a mig dia... mano a mano amb aquest peazo de “chuletón gallego”.





(C.Q.  1.371  154-609-762)

¿ VOLEU SABER ….

…. el soroll, acollonant, estrepitós, de pel·lícula, que fan els teus 36 plats de la vaixella quan van a parar, de cop, tots a terra quan es trenca el suport que els manté alineats dins del armari de la cuina ?

... doncs haver estat avui a casa cap els voltants de les nou i ho haguéssiu sabut !. Quin ensurt, redéu, quin daltabaix, quin soroll ! ...i quina destroça. Dos minuts abans i ens agafa a la Marta i/o a mi preparant el sopar just al davant i ens cauen a sobre.

Bé, fora d’això (... que no és poc) bona sortida la d’avui per córrer una estoneta, sortida que no estava prevista tot i ser dimecres, perquè l’Albert estava sol al fitness. En principi, m’he pujat a la cinta per fer sèries; he escalfat 500 metres a 6:00 i he continuat amb 500 metres a 4:26, uns altres 500 metres a 5:16 i, altra cop, uns 500 a 4:26. Quan portava aquest dos quilòmetres he vist pel mirall a la Maria i en “X” (no recordo altra cop el seu nom) llestos per sortir, o dubtant en si fer-ho o no. M’he baixat de la cinta i els he dit:

- va, som-hi, sortim !. M’han dit, però, que ells anirien al seu ritme, que jo anés tirant. I els he proposat una cosa: fer menys recorregut de lo habitual. I hem fet des del Club, pujant pel carrer Major, fins a la rotonda de prop de casa (abans d’arribar al cole alemany), passant per sota el pont, carrer de l’Església, Laureá Miró fins la benzinera... i altra cop fins el club. Ho hem fet en 23:30 i són uns 4.600 quilòmetres mal comptats. La veritat és que Maria i jo hem forçat una mica el ritme per sobre del nostre ritme habitual... però com que era un recorregut més curt !. Bones sensacions amb aquests 6,6 quilòmetres d’avui, entre cinta i carrer.

Pel davant quatre dies de festa, que encetarem demà de bon matí anant a IKEA per fer una compra d’urgència d’una vaixella de diari, perquè sinó, demà haurem de menjar amb les mans !.

(C.Q.  1.368  153-609-759)

EL PARTIT D'AHIR

PARTIT DE CHAMPIONS... AMB "ELS NENS" (clicar l'enllaç)

No vaig poder anar ahir al Estadi a veure el partit de Champions. I només en vaig saber-ne el resultat en acabar de sopar amb uns amics canaris.

4-0 en un partit de Champions; potser, per sí sol, això no seria noticia. Però en veure avui els gols del partit, i veure qui els celebrava, m’ha recordat quan veia els partits de torneigs escolars, o d’equips juvenils; perquè, fixeu-vos bé, a les imatges, la “pinya d’adolescents” que celebra els gols... si fins i tot en Maxwell semblava un “iaio” al voltant de tanta canalla!.

Quin orgull pel club, per a tots nosaltres els culés, poder afrontar amb aquestes garanties, una eliminatòria de Champions League jugant amb:

Montoya, Bartra, Fontás, Dos Santos, Muniesa, Sergio Roberto, Riverola, Thiago, Cuenca, Rafinha i Deulofeu (“arropats” per en Pedro, en Pinto i en Maxwell).

Acollonant, apostoflant...

MALEÏDA ESQUENA…!

Porto tot el dia “jurando en hebreo”... Cada cop que m’aixeco de la cadira veig els estels. Em costa Déu i ajuda recuperar la verticalitat de l’esquena sense deixar de tenir dolor, un intens dolor. És curiós, assegut no em fa mal (ni al despatx, ni al cotxe, ni anant en moto); però en aixecar-me... collons, quin mal fins que no porto una estona en posició ja totalment vertical !.

I com que ni caminant ni corrent em fa mal, ja em veig com en Forres Gump, corrent i corrent tot el dia sense parar d’una punta a l’altra del nostre país; i em refereixo “al nostre país”, el limítrofa amb l’Aragó, Andorra, França i la Catalunya sud (també coneguda com a Comunitat Valenciana).

He arribat al club justet, per fer unes “pedalades” a la bici (10 quilòmetres, avui amb la música del iPod a tota metxa) i uns bons estiraments, d’esquena sobre tot (of course).

Ahir, diumenge; i demà, altra cop festa: això és de boixos !. Com deia avui en el seu twitter en Risto Mejide: “Se avecinan tiempos difíciles, dice Rajoy justo antes de un puente de 9 días”.

Avui ja han quedat formalitzades les inscripcions per a la Cursa dels Nassos i per la Cursa de Sant Antoni. I si no em falla la memòria, amb aquestes dues ja estic inscrit a totes les curses que penso fer d’aquí a la Marató de Barcelona del mes de març (Sansi, Nassos, Mitja M. de Sitges, San Antoni, Mitja M. de Barcelona i la Marató de Barcelona).

(C.Q.  1361  152-609-752)

SÈRIE CURTA… PERÒ RÀPIDA

Divendres, finalment, vaig aconseguir hora pel massatge a les cames amb la Lourdes; vaig arribar i dinar tot a corre cuita al club, em vaig dutxar, i a les quatre ja estava estirat “al potro de tortura”; valga dir que Lourdes, durant la sessió de massatge -mitja hora ben llarga- va merèixer rebre unes 4 o 5 pessigades la veritat... però la vaig “indultar”. I evidentment, després del massatge, res de córrer. I dissabte, descans, amb la “guinda” al vespre del 5-0 del  Barça al Llevant.

Fa una estona he arribat del club (una basa d’oli els diumenges per la tarda). Sense haver-m’ho plantejat, m’he trobat fent una sèrie curta, de 5 quilòmetres, però ràpida: 4 quilòmetres en tirades alternatives de 500 metres a 5:27 i 4:16, per acabar fent un darrer quilòmetre més intens: 250 metres també a 5:27 i els 750 finals a 4:16. Una bona suada, seguida d’una llarga sessió d’estiraments.

(C.Q.  1.351  151-599-752)   

L'ANDREA AL PLE DEL AJUNTAMENT...

Aquesta és la meva filla Andrea, periodista, el passat divendres parlant durant el Ple extraordinari del Ajuntament de L'Hospitalet.

Els seus companys de Televisió de L'H van escollir-la com a portaveu per fer-li arribar a l'alcaldessa les queixes dels treballadors, tant pel fons com per la forma escollida per tancar el canal de televisió local el proper 31 de desembre.

No li va tremolar la veu, ni es va arrugar gens, ni en el to ni en les mirades...

TOCAT, PERÒ NO ENSORRAT…

Amb el sòleus encara ben carregats i adolorits (la Mitja Marató de Tarragona em segueix "passant factura") m’he pujat a la cinta “a provar a veure què...”. Resultat ? al cap de 3 quilòmetres he decidit parar i baixar perquè me’ls sentia sobrecarregats, i també "s'ha despertat" un dolor que feia molt de temps que no sentia:

aquell dolor muscular tan emprenyador a sobre de la tíbia; per dir-ho d’alguna manera: per davant del sòleus precisament, a l’alta banda del os.

Descans; necessito una mica, només una mica, de descans... i un massatge a les cames que intentaré fer-me demà a la tarda amb la Lourdes, al club; però estarà avisada: cada cop que em faci mal (hi ha cops que ha estat a punt fer-me saltar la llàgrima) li pessigaré el cul. Avisada està.

(C.Q.  1346  150-599-747)