Sento repetir-me com l’any passat (o no, què collons, no ho sento gens ni mica):
- estic fet un “torete” ! (de gaire bé 55 “tacos”, però tot un “torete”).
Avui he anat a fer-me l’ecocardiograma i la prova d’esforç; i tot i que dimecres tinc hora amb la meva cardiòloga, el comentari dels dos metges d’avui ja ha estat:
- Molt bé, està tot molt bé… (l’un, després del ecocardiograma)
- Que què tal, dius ?; ja els agradaria a molts de 30 estar la meitat de bé que estàs tu amb els teus 55 ! (l’altra, després de la prova d’esforç).
Ara només cal esperar que la cardiòloga em comenti i corrobori aquests resultats positius.
I per celebrar-ho, tot i que avui al final he plegat tard, me n’he anat cap el club a fer uns bons 15 quilòmetres en bici (39:07) i una bona sessió d’estiraments. I mentre estirava -i veient en Per- he pres la ferma decisió de reincorporar, a la meva activitat dels dimarts, els exercicis de reforçament de cames a 5 de les màquines perquè -com diu l’Albert- “no tot és córrer”; i recordo perfectament que, pre-Berlín, vaig fer-ne molt sovint... i les meves cames ho van notar, ho van agrair.
Una noticia, ni bona ni dolenta: han canviat el recorregut de la Mitja Marató de Barcelona; ja no paujarem per Via Laietana ni baixarem per Les Rambles; per compensar-ho, farem una mica més de Gran Via (...de la moooolt ensopida Gran Via) i més estona pel trist i gris Poble Nou. Per una banda, deixem de passar per llocs emblemàtics de la ciutat en ares de la seguretat, perquè ja en som més de 10.000 i Les Rambles son molt estretes -i tan a començament de cursa- com per poder-hi córrer sense perill de trompades i caigudes entre corredors; però per contra serà una mica més planera... encara que també més ensopida. No sé, ja veurem.
27 dies de compta enrere per la Mitja Marató, a partir d’avui.
(C.Q. 93 10-50-43)
.... això vol dir, pels que ja ho hagueu oblidat,
"Compta Quilòmetres": 93 quilòmetres fets en 10 dies d'activitat: 50 quilòmetres fets en bici i 43 corrent des de l'1 de gener (havent estat "parat" els primers 15 dies).
L'any 2011 van ser 1.407 159-631-776 (havent estat "parat" els darrers 15 dies de desembre per la caiguda).
¿ Oi que quan el vostre cotxe té moooolts quilòmetres i heu de passar la ITV el porteu abans a fer una revisió prèvia al vostre taller ?. Doncs després d’una setmana “en el dique seco”, i davant la prova d’esforç de demà (la meva ITV anual) això és el que jo he fet aquesta tarda al club: provar-me, “passar pel taller”. He estirat les cames fent 5 quilòmetres en bici i uns altres 5 corrent (4,5 a 6:00 i els darrers 0,5 a 5:00). Cap molèstia als sòleus... però sí que ha aparegut una (no sé cóm definir-la) molèstia al genoll dret, verge fins ara (sempre ha estat l’esquerra el que ha estat emprenyant). Vull creure que ha estat fruit de la inactivitat.
"Qualsevol dia al capvespre, darrera de la finestra, sents el seu alè de tardor; dolç i trist és com un plor que el vent ens acosta i que truca a la porta. Ell seu a taula, el sents allí, no li cal dir una paraula per saber que ha arribat al fi el temps de pluja; temps d'estimar-se a mitja veu, de collir el que vàrem llençar a tot arreu; és el temps de pluja... de tornar a buidar l'armari mentre els fulls del calendari van caient sense fer soroll, d'oblidar la barca al moll, quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada... aprop del foc, per a tots dos hi ha lloc"
Però per sobre de tot, cal fer-ho per precaució, per prevenció: amb això no si juga. A partir d’ara també m’acostumaré a sortir a córrer amb la cinta del pulsòmetre al pit, per poder anar veient -en acabar- cóm evoluciono als esforços, ja sigui en cursa o entrenant (pel carrer). Ja, de normal, les meves pulsacions en repòs son bastant altes (85-90) però tampoc “se’m disparen tant” quan corro o faig un esforç: ara podré, sinó controlar-ho, sí saber la evolució, la meva resposta davant l’exercici.
Doncs sí; fent repòs (no corrent) i, sobre tot, amb l’ajuda d’aquest nou amic meu (Voltarén Emulgel) les molèsties, punxades, dolor i incomoditat en els sòleus (l’esquerra sobre tot) sembla ser que han desaparegut. Els vells temps del “cocktail explosiu de Normulén-Myolastan” han passat a millor vida (el meu estómac m’ho agrairà). I dic que sembla que han desaparegut les molèsties perquè, en el dia a dia -sense córrer- no tinc cap tipus de molèstia: ni caminant, ni pujant escales, ni baixant-les... veurem què passa el diumenge si es que finalment surto a córrer per Collserola. I millor que sigui així, que s’hagi solucionat el problema, perquè el panorama més proper és bàsicament d’entrenament, ja que fins el 19 de febrer no hi ha la cursa de Badalona, que serà una cursa de “preparació final” de cara a la Mitja Marató de Barcelona del diumenge següent.
De la colla, avui corríem en Per i la Belén, en Tomás i l’Anna V, en Xavi i l’Esther... i jo; avui no he tingut problemes amb el meu “súper-mega-Garmin-quehofatot” com tampoc no he tingut problemes per aparcar al costat mateix de la línea de sortida (i així poder “anar tapats” fins el mateix moment de la sortida i també poder tenir els estris “a ma” en acabar la cursa, cosa que s'agraeix amb la "suada" que portes a sobre).
Ahir, en sortir de la feina al vespre, vaig agafar un “colocón d’aúpa”. Crec -és més, n’estic convençut- que va ser per efecte de l’aire calent del cotxe; el cas és que vaig arribar a casa ben tocat, amb un mal de cap com feia temps no recordava; per tant, i tenint també en compta les molèsties als sòleus, no vaig anar pel Club a fer la meva ja habitual “recuperació activa post cursa”.
... i espero que diferent pel·lícula. A veure què tal la versió d’aquests yankees. A la versió europea em va encantar l'actriu Naomí Rapace com a Lisbeth (la vaig imaginar exactament així quan llegia el llibre); en canvi em va semblar un “pell bullit” l’actor que interpretava el paper de Mikael Blomkvist; en Daniel Craig li passarà per sobre de totes totes... i haurem de veure què tal la nova Lisbeth (Rooney Mara).
