Un bon ensurt…

Avui, en principi, “tocava” córrer, tenint com tinc la cursa dissabte el vespre; però no en tenia gens de ganes i tampoc em venia de gust tornar a pedalejar com dimarts. Per sort, rondava pel club Mercedes i el que he fet ha estat jugar unes partides a soft-ràquet. He guanyat, bé, les tres primeres, hem fet un 15-13 a la quarta i quan anàvem 8-6 al meu favor... l’ensurt: li he donat una forta pilotada al pòmul, a escassos mil·límetres del ull, justament en el moment en que s’apagava el llum de la pista, transcorreguda ja la mitja hora. Per sort, tot ha quedat en això, en un ensurt (dolorós de collons, però ensurt).

Sergio Ramos: és increïble el que va donar de sí ahir -després de posar en òrbita la pilota del penal- el que ha donat de sí durant tot el dia d’avui... i el que continuarà donant de sí el paio (i és que la gent té un ingeni i una “xispa” increïble i tremendament ràpida); gaire bé visualitzo ja el “Crakóvia”, calculo que monotemàtic, del proper dilluns.

... i si, a sobre, finalment no guanyen la Lliga ? perquè, mentre els números siguin els que són, aquí no hi ha rés guanyat encara.

I dissabte al vespre...

Una mica de bici...

Després de la cursa de diumenge, i del descans d'ahir dilluns, avui tocava exercitar una mica les cames; com que “Barça habíamus”, només m’ha donat temps de fer mitja hora en bici, però a un molt bon ritme, per acabar fent finalment 13,5 quilòmetres. Després, dutxa, canvi de cotxe per moto, cap el camp... i decepció final: no anirem a Munich !. És tot el que diré.

Us deixo un parell de fotos del entrenament de dissabte, en companyia de Nuria Fernández, actual Campiona d’Europa de 1.500 metres.

(C.Q.  429  45-235-194)

Agredolça…

Concentrat, en el moment
de la sortida...

Aquesta és la sensació que m'ha quedat de la Cursa dels Bombers d’aquest matí.

Dolça, perquè córrer-la és sempre tot un espectacle. Quin munt de gent ! (+ de 24.000 inscrits, pel que diuen, dels que han acabat 21.688). I quina “coloraina nazarena” la d’avui (elles samarreta color “lila claret”, nosaltres color “lila fosquet”). Ambientazo en els moments previs a la sortida, amb música de la peli “La Misión” a tota canya, i amb una ambientació adient amb la música, amb els músics disfressats de monjos (no de jesuïtes) dalt dels ja clàssics pòdiums.

... a la meitat, amb el
bomber al darrera...

I agre pel meu temps final. 

A les deu en punt arranca el compte enrere... 5-4-3-2-1-0  i, com sempre, problemilles amb el Garmin, del que no he recordat bloquejar-li el bisell giratori (per aquesta collonada ja he perdut temps -uns preciosos segons- des de la mateixa línea de sortida...).

Primers 5 quilòmetres bé, per sota de 5, tot i tenint el Paral·lel en els primers 3 quilòmetres, justament en els pocs moments en que ha lluït el sol. Anava bé, però amb certa “pesadez” de cames, endurits els quàdriceps per moments a partir del 5. He anat una estona per la Gran Via corrent al costat d’un dels bombers de la Generalitat que ho feia amb tot l’equip de feina: casc, pantalons i jaqueta ignífuga, bombones d’aire... (quins collons els paios !). Al quilòmetre 7,5 ja he vist que no acabaria sub-48 i m’he deixat anar una mica, per arribar tranquil·let a meta.

... i amb un somriure estant ja
a punt d'acabar.

Temps final: pel meu Garmin (i amb la collonada de la sortida i el bisell): 50:26. Temps oficial, uns molts discrets 50:46



Txabi’s Bombers history: 2008: 50:48 / 2009:49:14 / 2010: 49:56 / 2011: 52:37 / 2012: 50:46... o el que és el mateix, una successió de curses amb aquesta progressió: lenta, +ràpida, +lenta, +lenta, +ràpida... (2 sub 50 i 3 supra 50).

No anem bé. L'any vinent haig d'empatar !.

Córrer/entrenar ahir va ser una bona idea ? No ho sé; potser hagués estat pitjor córrer avui després de no haver-ho fet des de dimecres... tot i que els meus quàdriceps avui “em grinyolaven” una mica...

I dissabte... LA NOCTURNA de L'Hospitalet !. Temps a superar: els 50:41 del 2010.

(C.Q.  415  44-221-194)

Aquest matí, últim entrenament Nike...

... previ a la Cursa dels Bombers de demà. És el primer cop que faig un entrenament el dia abans d'una cursa, encara que el d’avui ha estat “suavessito-suavessito”: escalfaments inicials, carrera continua a ritme moderat durant 25 minuts i una bona sessió d’estiraments, per acabar fent 5 sèries progressives d’uns 100 metres. No sé, la Lluïsa (la nostre trainer habitual) ha dit que això que hem fet ens anirà perfecte per demà, però jo no les tinc totes amb mi (espero que tingui raó i m’hagi deixat, com ella diu, els músculs de les cames “a punt per demà”).

En un altra ordre de coses i, en acabar, què voleu que us digui: ella m’ha demanat fer-se una foto amb mi i jo no m’hi he pogut negar; pels qui no la coneixeu, ella és la Nuria Fernández, campiona d’Europa de1.500 l’any 2010 a Barcelona i ja amb plaça olímpica per Londres 2012.

Aquesta tarda-nit... Barça-Madrid. No aniré al camp aquest cop, el veuré des del club, amb en Martín, el meu veí argentí megafutbolero. Resultat ? aquest cop dic el que m’agradaria: 3-1... però amb lo reservón que vindrà en Llouriho, pot ser només un 1-0.... o un 4-1. Partit molt i molt obert, depenent de les ganes de jugar-lo o no que tinguin els capitalinos.

L'entrenament de dissabte passat

(tots "siguiendo a la rubia"... en el tram previ al començament de les sèries).

A mi casi ni se'm veu, al darrera del de la samarreta verda, a l'esquerra de la foto. La setmana anterior anava tota l'estona al costat "de la rubia", però aquell dia no van fer foto; cachis !.



Aquest dissabte, quart i últim entrenament Nike, però aquest cop a Montjuic.

I diumenge, la cursa !.

Objectiu: ser fidel a la pulsera que portaré: sub 48.

El que té de bo...

... no saber respirar pel nas (com és el meu cas) és que, quan estàs constipat (com jo ho estic) no et molesta el fet d'estar “amb el nas taponat” i pots córrer com si rés, no t'afecte. Però, després de 3 dies en el dique seco, no creia pas que me'n sortís tant bé.



La "nazarena" per la Cursa dels Bombers
de diumenge, amb la pulsera de sub-48.
(sembla blava, però és lila-lila-lila...)

No he sortit a córrer amb la colla, tot i ser dimecres, perquè no em veia amb forces. Així que, sense cap objectiu prefixat en el moment d'arrancar, m'he pujat a la cinta per provar-me: uns primers 5 quilòmetres a ritme suau (6:00), per acabar fent 500 metres a 5:00 i uns darrers 500 metres finals a 4:16 . Total, una cremada de 530 calories en aquests 6 quilòmetres en 34:38.
Bé, Txabi !.

Avui m'he sentit tot el dia com el personatge d'aquell poema d'en Machado:

-“... pensando en su olivar al cielo mira, con ojo inquieto si la lluvia tarda...”.

I és que els dies amenaçadors de pluja, o aquells en que ha plogut al vespre i ha deixat els carrers molls i el cel encapotat, gris i fosc quan et lleves -com el d'avui- són tot un dilema pels motoristes com jo. Però finalment he decidit agafar la moto en lloc del cotxe, tot i els núvols i la fresqueta que fotia. I, un cop al despatx, durant tot el matí he anat mirant de reüll per la finestra, veient com s'anava enfosquint més i més el cel (cap el migdia havia de sortir per anar a xerrar amb un proveïdor); “the big Murphy” ha fet acte de presència en plena Ronda Litoral als 4 minuts de pujar a la moto: pluja !. Mig xop, de cames sobre tot, he fet l'entrevista, amb la sort de que -en sortir- hi ha hagut una lleu treva. I aquí m'ha tocat tornar a decidir: anar a casa a cambiar de montura, o jugar-me-la continuant anant en moto, que és el que finalment he fet, no sense deixar -però- de mirar el cel “...con ojo inquieto si la lluvia tarda”. A mitja tarda fins i tot fotia sol.

S'ha acabat fa una estona el Chelsea-Barça amb, sincerament, una injusta derrota (1-0); per tant, el proper dimarts toca èpica, toca “remuntada”...  Si és que ens va la marxa !.

I dissabte... el Madriz !.

(C.Q.  400  42-221-179)

Vaya "trancazo" !

Sèries “en serio”

Avui tenia el "tercer entrenament Nike pre-cursa dels Bombers". I el d’avui era ja “en serio, fent sèries”, dins les limitacions i capacitats de cadascun. I n’he sortit content, força content.

Després dels habituals exercicis d’escalfament en grup, ens hem tornat a dividir per “temps de cursa”; jo he repetit amb el mateix grup de dissabte passat. Hem fet durant 15 minuts uns primers gaire bé 3 quilòmetres xino-xano, a un ritme mig de 5:32 durant 2,710 quilòmetres. Hem parat una estona per fer recuperació, estiraments i els exercicis de millora de carrera i ja tot seguit, hem començat amb les sèries. En un dels laterals del Passeig Central, hem anat fent sèries de gaire bé 300 metres (completant un total de 2,720 quilòmetres), a un ritme promig de 3:50/3:52

( http://connect.garmin.com/activity/167820879 )

amb descans de 1:20 després de cada sèrie, i de 3:00 després de la cinquena sèrie. I m’he trobat bé, molt regular, sense anar “amb la llengua fora” ni amb el cor desbocat i sense desprendrem del meu grup (...d’una mitja de 25-30 anys tirant llarg, per cert).

El proper dissabte darrer entrenament Nike, però aquest cop a Montjuic; tenint “Cursa de Bombers” l’endemà, me’l prendré amb molta més tranquil·litat; com avui, també hi aniré amb la Marta i possiblement el que farem els dos és escalfar amb tota la colla, però després farem una llarga passejada per la muntanya màgica.

El que està clar es que sèries -com les d’avui- hauré de repetir-les més sovint...

(C.Q.  394  41-221-173)

CHOLO per un dia…

Després d’un dilluns i un dimarts de “panching”, avui tocava fer quelcom. I com que el genoll no va gaire fi que diguem, m’he pujat a la bici al club per fer una bona tirada. I al igual que diumenge -més resistència que distància- avui també he anat cap a la resistència, tot i que fent un bon recorregut: 14 quilòmetres, els 10 primers a resistència de pedals “10” i els 4 quilòmetres finals amb una resistència dels pedals de “13”, força exigent per a mi. Una bona suada, una llarga sessió d’estiraments, dutxa i cap a casa.

Mai m’havia sentit tan “atlètic” com avui; i no em refereixo a la meva condició física... sinó a ser seguidor “a muerte” del Atlético de Madrid, encara que només sigui per una nit. És aquest un equip que ens ha donat grans nits de futbol (“Pizzi, sós macanudo...”, en l'únic partit, de tota la meva vida, en que he abandonat l’Estadi molt abans d’acabar el partit: si se’m posa a tret el “guaperas” del Vítor Bahía, li passo per sobre amb la moto !) i grans golejades, normalment a favor nostre. És “l’altra equip de Madrid” i per això ens cau simpàtic... A veure si aquesta nit, cap als voltants de tres quarts de dotze ens cau més simpàtic encara !.

(C.Q.  389  40-221-168)

El meu equip...

... del entreno NIKE de dissabte.

I no us en oblideu:

Ser del Barça és el millor que hi há !.

I era gol de Xavi...

Implacable compte enrere…

… i mentre el feu, poseu-hi de fons, ben alts els altaveus, la banda sonora de la película “Tiburón”

10, 8, 6, 4, 1….  Ñam-ñam !!

Apa, adéu, que me’n vaig cap al Camp Nou a veure el partit contra el Getafe.

Montjuic

Avui, sinó llarga, sí que ha estat “exigent” la sortida a córrer. M’he palplantat a Montjuic, aparcant el cotxe gaire bé enfront de la Fundació Miró. La Marta se n’ha anat caminant pels voltants i jo he acabat corrent 4,250 quilòmetres (ha estat més resistència que distància) perquè me n’he anat des d’allà fins a Miramar i he baixat per la carretera del Jardí Botànic de la muntanya. I és clar, el “baixar” implica després el tenir que “pujar”, no amb gaire desnivell però sí constant, perllongat, inacabable... Una bona mini-sortida exigent.

http://connect.garmin.com/activity/166285734

(C.Q.  375  39-207-168)

Dels creadors…

de “El padre de la novia”, “Resacón en Las Vegas” i “Dos tontos muy tontos”, arriba ara a les nostres pantalles…

“Algo pasa con Rodi ” (*)

Sí, i no sé què cony és, però “algo pasa con mi rodilla”, l’esquerra concretament (la operada al 2006). A vegades, la sensació és de dolor als óssos (un dolor que em va de costat a costa del genoll, de banda a banda) d’altres, la sensació és de que son els lligaments; d’altres, ambdues coses; i la majoria de cops, amb dolor o sense, “el genoll em falla”. El que és ben curiós és que no em molesta -avui per avui- per córrer. No sé, m’ho hauré de fer mirar un dia d’aquests.

I el que ja no té nom és el sempitern dolor d’esquena, corri o no corri, faci algun mal gest o no el faci, vagi en moto o en cotxe... Visc permanentment amb aquesta collonada de dolor d’esquena. Què hi farem !.  

(*) Rodi, diminutiu de “rodilla”...

(C.Q.  371  38-207-164)

Entreno NIKE de speedy-txabi en Garmin Connect: Detalles  (del dissabte, a la Ciutadella, la segona part del entrenament).

En dies com avui...

... plujosos, grisos i frescots, m'encanta fer exaltació del mundialment conegut

a casa, amb un llibre a les mans, veient i sentint ploure a fora, o "apalancat" al sofà veient alguna peli.

Teòricament…

... avui m’havia programat “descans”, per poder fer demà dijous una tirada llarga; però no. Me n’he anat al club a córrer una mica; a la poca estona de trotar sobre la cinta (portava fets només 2,5 quilòmetres) tenia tantes ganes de seguir corrent com de tirar-me des de dalt d’un edifici. Així que no és estrany que quan Mercedes m’ha dit:

- jugamos un rato ?, he parat la cinta i ens en hem anat a fer unes partides de soft-ràquet. Bé; les quatre primeres partides han estat per a mi i, a la cinquena, he comprovat en pròpia pell aquella expressió periodístique: “desaparèixer del partit”. Ha estat arribar, crec recordar, al 4-9 en contra com “desaparèixer del partit”; era com estar en un altra lloc, amb els peus clavat al parquet, veient la bola passar ben a prop i no tenir esma d’arribar-hi. El que deia, he desaparegut del partit (al mateix temps que, a la mitja hora de començar, ha desaparegut la llum quan ja anàvem 7-13)... però hem aconseguit acabar aquesta cinquena partida en un, crec, 9-15.

Tornant a fer plans, que compliré con mi rigurosidad habitual, demà no faré res –tret de que Marta vulgui sortir a caminar una estona per Collserola- divendres tampoc, i dissabte repetiré “entrenament Nike” a la Ciutadella; la foto és una visió general de part de la gentada que ens hi varem aplegar dissabte passat; diuen que uns 400, però ja se sap, passa com en las "manis": a Nike diuen que prop de 400, i la Guardia Urbana ni se sabe...).

(C.Q.  365  37-207-158)

Unanimitat

... som collonuts !; cinquena semifinal consecutiva a la Champions ¿ alguien da más ?.

Per cert... algú recorda el resultat que jo vaig pronosticar ? exacte:  3-1 (perquè jugava en Xavi, tot i que ni en somnis havia previst dos penaltys -clars- a favor); m'encanta encertar els resultats del Barça, i més en partits com aquests.

El Bayern espera ja al Madrid a l'altra semifinal... i la final, aquest any, és juga a Munich (a veure si això encara els motiva més, amb gols de Roben precissament, i els esclafen i els arriba, per fí, "la décima"... la décima vegada consecutiva, deu anys ja, que no guanyen la Champions !).

A veure, repassem :

- Samarreta,

- bufanda,

- gorra...

Sí, ja ho tinc tot.... anem cap el Estadi !.

A.C. Milan... prepara't per patir !

Avui serà una gran nit -una més, vull dir- de futbol !

Força Barça !

Una altra mitja marató…

...però avui, en bici. I és que després del “primer entrenament Nike pre cursa Bombers” a la Ciutadella de dissabte (prop de 400 runners, de tots nivells), avui m’he plantat al club amb l’idea de pedalar una miqueta... i, a lo tonto a lo tonto, he acabat fent 21,097 quilòmetres, durant 51:30 minuts i cremant 420 calories (i el que és millor, amb una bona resistència de pedals i altes rpm).

La duatló de Sueca (10 quilòmetres corrent - 84 quilòmetres en bici - 20 quilòmetres corrent) ha reportat sort diversa als Tribanda: l’Albert i en Toni Roda l’han acabat; en César, després dels primers 10 corrent i els 84 en bici, ha “plegat” quan feia els primers 10 quilòmetres dels 20 que tenia que fer per acabar; en Xavi, no va poder arrancar a córrer per fer els 20 quilòmetres finals (isquiotibials fets pols); en Riera va deixar-ho córrer amb la bici quan portava fets uns 50 quilòmetres... i l’Alberto va anar per terra amb la bici a poc de començar i es va tenir que retirar. Tots sis han dit que repetiran l’any vinent !.

Setmana “tonta” aquesta; demà, inactivitat “per culpa” del Barça-Milan al Estadi. Dimecres, poques ganes tindré, però ja veurem; dijous, com que m’he agafat festa pel matí, me’n aniré a córrer (no sé si al club o per fora...): intentaré una tiradeta llarga, de 10-12 quilòmetres; divendres, descans i dissabte -si és que ens quedem per aquí, que a hores d’ara encara no és segur- tornaré a anar a la Ciutadella per fer el “segon entrenament Nike pre cursa Bombers”.

Pronòstic per demà: 3-1; però si finalment no juga en Xavi, 1-0 i patint...

(C.Q.  363  36-207-156)