En Mas i en Rajoy…

… no son el únics que saben fer retallades: a la San Silvestre de El Masnou d'avui, la més antiga de Catalunya, he aconseguit retallar 5 segons al crono de la “Sansi” de Viladecans de fa 3 dies, i l’he aturat en    

 2 3 : 5 0 

encara que això vol dir a una mitja de 4:53, gaire bé la mateixa que diumenge passat (corrent avui un segon més ràpid -de mitja- per quilòmetre, només un).

Però està bé això de “córrer com els gats” (esgarrapant temps, vull dir); i el millor de tot és que m’he trobat molt bé (tot i que abans de començar, i ara mateix, la fascia plantar m’està fotent un mal de collons, però -casual i sortosament- continua sense emprenyar-me per córrer).

Com a cursa “veterana” que és, el “ambientasso” que hi havia avui era dels bons. Inicialment, estaven previstes “quatre gotes” a l’hora de començar la cursa, però finalment rés de rés (hem corregut amb una forta humitat, sí, però fins i tot amb un bon sol).

Primer han corregut els menuts, i després les dones, prop de 800 (tot un rècord de la prova) ja que des de fa tres anys -crec recordar que han comentat- correm per separat els homes i les dones. El recorregut eren tres voltes per dins del port de El Masnou; al començar la tercera hem sortit en direcció Mataró, pel costat de la N-II i per la platja (sorra trepitjada). Un recorregut entretingut i gaire bé tot planer, “per fer marca” que diria l’Albert.

L’any que ve, i tots els que aconsegueixi aguantar corrent, repetiré. Segur !.   

Les fotos, fetes per Marta, que ha tingut el valor de llevar-se d’hora avui per acompanyar-me i veure’m córrer.
 

(C.Q.  990,5  120-291-699,5) 

 

M T -E- Q E A P

Home, tenint en compte que el primer (Ilias Fifa, del FCB) ha acabat en 14:23, tampoc és per tirar-hi coets, però avui al matí -a la SANSI de Viladecans- he tornat a fer

M T -E- Q E A P

Sí, perquè, a falta de conèixer el meu temps oficial, el meu crono s’ha tornat a aturar avui en

23:55

que vol dir que és el Mateix Temps -Exacte- Que El Any Passat en aquesta mateixa cursa de 5 quilòmetres,  ni un segon més, ni un segon menys; això sí, l'any passat venia de fotre'm una bona òstia amb la moto 3 dies abans de la cursa (tot i això, la millor marca personal en curses de 5 la tinc -com no- del meu fantàstic any 2010 i justament d'una Sansi, però de Lloret, en un temps de 23:28).

Tots els quilòmetres d’avui altra cop per sota de cinc minuts, tot i que els primers 400 metres he hagut de fer-los “al trote” i sortejant i esquivant gent i més gent (perquè he sortit des de força enrere i pel davant meu hi havia un munt de corredors que, a sobre, s’ho prenia amb la calma, com de passeig).

Dia espectacular per córrer; gens de vent, un sol intens i lluminós com d’estiu i una temperatura d’uns 15/16 graus quan hem arrancat a córrer. Coneixia el circuit de l’any passat, així que no hi ha hagut sorpreses, i m’he pogut graduar, que vol dir anar gaire bé el 100% del temps al mateix ritme, sense afluixar ni accelerar (un cop passats els primers 400 metres, és clar).

Passen els anys i no milloro... però no vaig enrere, què no és poc !. Ja ho deia jo dimecres: em sembla que “vaig malament”... però acabo fent un bon temps. Veurem si puc repetir -o fins i tot millorar-ho- el proper dimecres a El Masnou. Objectiu: 22:59... o menys!.

(C.Q.  985,5  119-291-694,5)

Recta final pels 1.000

Avui, finalment, no he sortit amb la colla. M’ha quedat penjada massa estona entre que he arribat a casa i l’hora que normalment quedem al pàrquing de Can Mèlich per sortir a córrer i he pensat -amb raó- que “se'm refredarien els ànims” i se’m passarien les ganes de sortir; així que sense pensar-m'ho més, només arribar a casa m’he canviat i he sortit corrent fins a la Plaça de Sarrià i tornar: 7 quilòmetres, fets a un molt bon ritme de 5:05 fent, però, algunes “paradetes” per semàfors i per recuperar el “resuello”. Així doncs, arribats avui ja als 980 quilòmetres, si tot va bé a les tres pròximes curses (el dies 23, 26 i 31 respectivament) tancaré l’any amb els 1.000 quilòmetres fets que m’havia proposat (be, exactament amb  1.000,5).

És curiós però, des de fa dies, tinc la sensació d’anar “fora de forma”, d’anar “lent” i -per contra- m’estan sortint les mitges per quilòmetre més ràpides que mai; és com si les meves cames ja s’haguessin acostumat a un ritme quelcom més ràpid del habitual i que, al no progressar més, em semblés que vaig més lent. Però no. El que sí vaig és a un ritme més constant que mai, sense alt i baixos... cha-ca-cha-ca-cha-ca, a ritme dièsel Txabi, però ara a sùper-dièsel Plus. I què duri.

Ara, a “descansar” fins diumenge -Viladecans- que dimecres ja en tindré un altre -El Masnou- i el dilluns 31 la ùltima del any, a BCN i llavors ja serà l'hora de tornar a posar el comptador, el meu C.Q. de peu de pàgina, a “zero” i de tornar a buscar uns altres 1.000 quilòmetres/any. Tot un repte als meus 56 "tacos".

(C.Q.  980,5  118-291-689,5)

 

 

Uy, sí, el Atlético, el “tigre”… quina por !

... i no menys triomfadors els "tribanderus" que avui han disputat la "Duatló de Terrassa": en Toni, l'Albert, en Per i la Núria. Excel·lents resultats... tot i el fang !.

Corrent un diumenge el “set i mig”…

Bon matí per córrer el d’avui; 17 graus, sol, i una mica de vent, però sense arribar a emprenyar per córrer. Tampoc és que hagi matinat gaire, la veritat: he arrancat a córrer a les onze del matí des d’un carrer transversal del final del Passeig de la Zona Franca i, xulo que és un, m’he encarat cap a Montjuic amunt per anar a buscar el carrer dels Jocs Olímpics, fins a dalt de la seu de INEF, circuit de Montjuïc de baixada, Poble Espanyol, Torres Venecianes, Plaça Espanya, Gran Vía, Plaça Cerdà, Passeig Zona Franca avall i fins arribar altra cop on havia deixat aparcat el cotxe.

M’ha sortit un bon ritme promig de 5:08 per fer els “set i mig” quilòmetres en 38:37. Amb aquests “set i mig” han estat 22,5 els quilòmetres que he corregut aquesta setmana (9+6+7,5)... i això vol dir que ja estic només a 26,5 quilòmetres dels 1.000 en aquest any 2012; 20 ja els tinc “controlats” del 23 al 31 de desembre ("La Sansi" de Viladecans, 5 - "La Sansi" d'El Masnou, 5 i "Nassos" de BCN, 10) i per tant, entre demà i dijous hauria de fer els 6,5 que encara tinc “penjats”. El millor serà sortir a córrer dimecres amb la colla perquè, amb aquests, segur que 8 en cauen!.

 

Mal dia per l’atletisme:  

-Ha mort atropellat  per un cotxe (i en van...) Iñaki Lejarreta, nebot del gran Marino, de 29 anys, que havia estat campió d’Espanya de mountain bike, i diploma olímpic a Pekín 2008.

-I la candidatura en la que anava Fermín Cacho per intentar aconseguir la presidència de la Federació Española d’Atletisme, no ha guanyat; així doncs, el sempitern J.M.Odriozola seguirà un període més com a president ( i en van...); i és què s’enganxen amb Loctite a la poltrona i no hi ha qui els desenganxi  (va ser escollit per primer cop fa 23 anys, el 14 de gener... de 1989 !)  I si no que li diguin al president del “fúrbol”, en Villar, que encara en porta més, des del 29 de juliol de 1988.
 

(C.Q.  973,5  117-291-682,5). 

A falta ja de, només, 34 pels 1.000 !

"Runneando" in the rain... ! (amb nocturnitat)

Aquesta nit tinc sopar “de Nadal” amb alguns dels companys del despatx (...no és un sopar de Nadal d’empresa, és un sopar entre companys, que no és el mateix). Així que aquesta tarda-nit m’he decidit a sortir a córrer tot sol, sense la colla habitual dels divendres, perquè hagués anat justet de temps. I avui m’he decidit -tot i estar plovisquejant quan he sortit, i ploven quan ja tornava- per fer un recorregut una mica diferent: sortir corrent des de casa i fins a la Creu de Pedralbes d’una tirada; però en arribar-hi, en lloc de desfer el camí, he baixat per l’Avinguda Pedralbes fins a la Diagonal; he agafat Diagonal amunt fins a l’entrada del Parc Cervantes, he creuat els 250 metres del Parc cara amunt  -a ritme suau- i he tornat, ja corrent altra cop a bon ritme, fins a casa. En total, uns altres 6 quilòmetres, en poc més de 30 minuts (a un molt bon ritme promig de 5:04). I ja estic a només 34 quilòmetres de completar els 1.000 quilòmetres que vull fer en aquest 2012. Hi arribaré justet-justet (...llàstima del "parón" de primers d'any per culpa del accident de moto del desembre).

No está gens malament per un paio com jo, oi que no ?


El meu gran objectiu pel 2013:        la Marató de Barcelona   

(mientras que el cuerpo aguante la penso fer cada any, al menys fins a complir-ne els 60, o sigui... fins l'any 2017 !).
 

(C.Q.  966  116-291-675)

Un altre dimecres corrent amb la colla…

Tot i que avui no en tenia gens de ganes de sortir a córrer, a dos quarts de vuit en punt, com un clau, estava esperant a la mini-colla d’avui al pàrquing de Can Mèlich (Albert, Xavi, Núria, Per i Enric). L’objectiu d’avui era anar fins a La Creu de Pedralbes... però cagant llets ! (això ells, evidentment). Jo, com sempre, he anat al meu ritme i ja abans d’arribar a la benzinera d’Esplugues s‘han fet tres grups: Per, Xavi, Enric i Albert per una banda portant un fort ritme, Núria que s’anava distanciant poc a poc d’ells i quedant "en tierra de nadie" i jo al darrera d’ella (he aconseguit mantenir tota l’estona, fins arribar al Parc Cervantes, la distància de 90-100 metres entre ella i jo). En arribar allà, la tropa ens esperava -també hi era en Toni, que fa el recorregut a l’inrevés- i hem continuat tots plegats fins a La Creu... però jo, en arribar al túnel de rentat, he gitat cua. Des d’allà i fins a La Creu hi ha uns 750 metres (que jo no he fet amb ells) així que, entre l’anada i la tornada que ells sí han fet, jo tenia 1,5 quilòmetre d’avantatge per tornar fins al pàrquing. I aquest ha estat el meu repte, la meva motivació "extra" d’avui: arribar-hi sense que m’enxampessin ! (penseu que jo vaig a ritme 5:15 i ells a 3:50/4:00... i a tenir en compte, també, els meus gaire bé 56 "tacos" contra una mitja d'ells de 28). I gaire bé que ho aconsegueixo (la veritat és que a la tornada m’he trobat molt bé). Però en enfilar ja el tram final, la baixada abans d’arribar al pàrquing, he sentit al darrera meu el plas-plas-plas d’algú que venia molt fort, i aquest no podia ser un altra que l’Albert, que m’ha avançat quan em faltaven només uns 60 metres per arribar (crec que, per ell, també haurà estat una motivació extra al fort ritme que ja portava: veure’m en la llunyania de la llarga recta des de la benzinera i fins al club, i tractar d'enxampar-me abans de que jo hi arribés); m’he sentit com aquell ciclista que fa una llaaaarga etapa escapat en solitari durant quilòmetres i quilòmetres... i al final l’atrapen i superen quan ja està a punt de creuar meta. Però l’Albert ha estat l’únic en enxampar-me, perquè en Xavi i en Per han arribat una estona després, i ja més tard, l’Enric i super-Núria.

M’ha tornat a sobrar el talla-vents, ja que no feia gens de fred i gens de vent; han estat 9 quilòmetres, fets en 46:29, a un bon ritme de 5:15; la tornada, amb millors sensacions que l’anada; no m'he sentit gaire "trinxat" en acabar. 

I això vol dir que ja me’n falten 9 menys per arribar als 1.000 !.

(ara que ho veig: aquesta és l'entrada número  1.500  al blog...)

(C.Q.  960  115-291-669)

Cóm acabaré…

...i cóm començaré. Com que crec que és bo tenir clar els objectius (per tal de poder complir-los), acabo de formalitzar ja les següents inscripcions:

 

- 23 de desembre: “La Sansi”, de Viladecans, de només 5 quilòmetres (a les 11 del matí, per preparar el dinar de Nadal).

 - 26 de desembre: “La Sansi”, de El Masnou, de només 5 quilòmetres (a les 10 del matí, per poder “pair” i tirar avall el dinar de Nadal).

- 31 de desembre: “Cursa dels Nassos”, a Barcelona, de 10 quilòmetres (a mitja tarda; a aquesta ja hi estava inscrit des de feia dies).

Acabat l’any 2012 amb aquesta "clàssica", començaré el 2013 amb una altra clàssica:

 

- 20 de gener: “Cursa de Sant Antoni”, a Barcelona, de 10 quilòmetres (a les 9,30 del matí).
-3 de febrer: "La Mitja", de Granollers.
- 10 de febrer: “BDN Running-Memorial Lluís Condón”, a Badalona, de 10 quilòmetres (la més matinera, a les 9 del matí).
- 17 de març: "Marató de Barcelona", el dia abans de fer 56 "tacos"...

Això vol dir que, entre avui i el 23 de desembre, hauré de córrer un mínim de 29 quilòmetres si vull assolir els 1.000 que tinc com a objectiu/any.

 

Ho tens fotut, Txabi...

 

Ja me’n van faltant menys !

Amb els 6 d’aquest matí, estic ja a menys de 50 quilòmetres pels 1.000 !.

No estava gaire animat a sortir a córrer avui. Els 15 quilòmetres correguts dijous em van passar més factura del que jo creia (i més, acumulats als 10 del diumenge anterior); però el matí s’ha llevat fresc, solejat i radiant... i cap a córrer que s’ha dit.





Corrent en solitari pel llit sec del riu...

I tot i que cada cop em desagrada més el córrer en circuits lineals (amb rectes inacabables) o repetir el mateix recorregut en una mateixa sessió, he cregut que era bo “canviar d’escenari” i he optat per “The River”: anar-me’n amb la Marta cap El Prat per córrer/trotar una estoneta pel llit sec del riu Llobregat (aquesta “taca blava” de la foto, solitària en la llunyania, soc jo corrent); hi ho fet amb un fort i fred vent de cara quan anava cap amunt (3 quilòmetres); en girar cua, he arrancat a córrer sense prémer el botó del Garmin, així que he corregut uns 700 metres “descontrolat” de crono, però cap problema: he fet la mateixa distància a l’anada i a la tornada, acabant per córrer uns 6 quilòmetres en +/-31:30, a un ritme mig de +/-5:15 (que ja acostuma a ser el meu ritme habitual darrerament...).

On encara me’n falten un munt, però en aquest cas de “calerons”, és amb les aportacions voluntàries per a la meva Trailwalker 2013 ( www.migranodearena.org/txabialbert1 ) perquè no hi veig a la gent gens animada a col·laborar-hi. Però no defalliré... “i continuaré donant-los a tots la matraca”.

(C.Q.  951 114-291-660)

Com més m’entreno…

… millor corro  ( frase del cèlebre filòsof  “ Perogrullo” ).

Avui m’he proposat fer una “tirada llarga”, després d'haver-me corregut diumenge passat, de punta a punta els 9 quilòmetres de “La Carretera de les Aigües”. No em pregunteu perquè m’havia plantejat aquesta “tirada llarga” d'avui, perquè ni jo mateix ho sé.

Total que gaire bé a les deu en punt, i en un altra matí força fred -8 graus- però radiant de sol, he començat a córrer des de Pl. Mireia; la meva idea d’avui no era fer Les Aigües d’anada i tornada (m’avorreixen soberanament els recorreguts repetits); no, la idea era -i ha estat- tornar a fer tota la Carretera de les Aigües, i continuar més enllà: baixar fins a la plaça del final del Tramvia Blau, continuar baixant fins a la Ronda de Dalt i des d’allà anar, pel lateral de dalt, per anar a buscar la Creu de Pedralbes, continuar per la Carretera d’Esplugues i fins a casa.

Sí, sí, ho veieu bé:  10 jugadors del Benfica
per només un del Barça... però quin un: el 10 !

He fet 4 úniques parades : a la Font del Mont (a beure aigua), al Pla dels Maduixers (final de la Carretera de les Aigües, a recuperar el “resuello”), a poc d’agafar les Rondes (per amenaça de rampa al bessó de la cama dreta, i que m’ha fet caminar uns 300 metres) i en arribar a la Font del Cervantes (altra cop per beure aigua).

En total han estat 15 quilòmetres clavats, fets en 1:20, a una ritme força acceptable de 5:20. Curiosament -Garmin dixit- he fet els 9 quilòmetres de la Carretera de les Aigües exactament,en el mateix temps que diumenge; clavat: 45,27  ni un segon més, ni un segon menys. És el que jo anomeno “ritme dièsel Txabi: chaca-chaca-chaca...”.

Ara, una “siestecilla” i després cap a veure la peli d’en Cesc Gay: “Una pistola en cada mano”, amb un repartiment d’escàndol, tant el d’elles com el d’ells.

Un twitt molt bó d'ahir: "Desalojen La Cibeles, repito, desalojen La Cibeles: lo de Messi sólo ha sido un golpe."

(C.Q.  945  113-291-654)

A veure si se'n entera el Wertzotas aquest !

Què fa fred ? ...què més dona !

Que el fred no et deixi a casa sense sortir a córrer…

Després d'11 dies sense córrer ni un sol metre (per unes coses i per d’altres, excuses la majoria d'elles) avui ni els 3 graus de temperatura que feia m’han impedit sortir a córrer. I com que no volia “rajarme” i fer mitja volta a poc de començar, Marta m’ha portat en cotxe fins a Pl. Mireia i li he dit que em recollís al cap de tres quarts d'hora al Pla dels Maduixers; així que tenia pel davant tota la Carretera de Les Aigües en tota la seva extensió, amb els seus 9 quilòmetres... i sense possibilitat de poder fer marxa enrere a mig camí, perquè tampoc no portava mobil. En tots aquest anys que porto corrent -aquest mes en farà ja 5- no l'havia fet mai sencera (pel tema logístic, més que rés).

Abans de començar a córrer m’he creuat amb els valents que feien la Cursa de Collserola per muntanya (el nostre Tribanda Tomás estava entre tots aquells valents); he estat una estona allà palplantat veient-los passar i patir... però no he vist en Tomàs.

Amb la intenció més d’acabar-la que de fer-la “a un bon ritme”, he arrancat a córrer en aquest fred matí dominical amb -com sempre- la Carretera de Les Aigües a tope de gent: caminant, corrent, al trote, amb gossos, en bici... Sort que feia un bon solet i gaire bé tota l’estona m’ha donat escalforeta... però, per contra, feia ratxes de fort vent en contra -casualment, a les zones ombrívoles- i costava avançar, a mi al menys 

He fet una breu paradeta “per repostar benzina” i recuperar el "resuello" a l’aixeta de la Font del Mont i ja des d’allà d'una tirada fins a final de trajecte. M’ha sortit -en els gaire é 46 minuts que he trigat- una més que bona mitja de 5:16. I m’he trobat bé, tot i la inactivitat dels darrers 11 dies.

I ja sé el que faré el proper dia: una “tirada llarga”: faré el mateix que avui, però tornaré a casa corrent, baixant per l’avinguda del Tibidabo, i anant després per dalt de les rondes, Monestir de Pedralbes, Carretera d’Esplugues, Cervantes i cap a casa. Calculo que seran -més/menys- uns 8 quilòmetres, així que faré una tiradeta d’uns 17. Quan ? Possiblement el diumenge vinent. Dimecres no sortiré, perquè vull veure cóm en Messi supera el récord d'en G. Muller durant el partit de laChampions davant el Benfica (només li falten 2 gols per superar-lo... digui el diari Marca el que digui).
 

(C.Q.  930  112-291-639)

Quin espectacle !

... i amb en Messi a només 1 gol d'igualar el brutal récord de G. Müller.

Ara, això sí, no penseu ni per un moment que el Atlético guanyarà al Madrid; ni en conya.

Però, tant se val, nosaltres a lo nostre.

Quin espectacle !