  | 
| "El trío maravilla", amb Arantxa i Rafa en acabar la cursa. | 
Després d'una setmana altra cop "al pairo", sense córrer ni un sol metre, avui m'he plantat a la XVIII Cursa del Poble Sec (de 5 km); primer cop que la feia. És una cursa "de barri", però molt intensa, molt "treballada" per tot l'equip organitzador.
Hi arribava sense dorsal, cosa que s'ha resolt a les 4 de la matinada quan en David J.G. m'ha dit que no estava en condicions d'anar-hi i que em pasava el seu (fins i tot, he pogut canviar el seu nº de xip pel meu -gràcies Xavi- i he pogut tenir temps oficial). Per cert, temps final de  25:10  corrent -els segons 2.500 metres- 1 minut més ràpid que els primers. I les costelles, no han dit ni mú!. Veurem demà.
  | 
| A punt de completar la primera volta.... | 
 
Hi ha hagut un moment "d'esperit totalment runner" (de part del què representa aquest esport) quan, a falta d'uns 150 metres, he vist que Rosa "anava un pel tocada" (ahir va córrer la durísima cursa de La Floresta); li he allargat la meva má, per agafar la seva i així hem acabat entrant junts a meta (per primer cop, després de tantes i tantes curses com hem corregut junts).
  | 
| Dona'm la ma, Rosa... | 
  | 
| Va, som-hi... | 
 
  | 
| ... ara sí que ja hi som ! | 
  | 
| Avui "no he anat en moto" precissament... | 
(fotos de Carles Sánchez -com sempre, llarg i boníssim reportatge- i de Wai-shan Tang).
 
No hay comentarios:
Publicar un comentario