EL NUEVO "MICHAEL PHELPS DEL ASFALTO"...

NADA por delante, NADA por detrás... y os prometo que no iba el último !
 

THE DAY AFTER...

  

 

NO ÉS DEL TOT CERT…

…però m’ha fet molta, molta il·lusió. M’explico.

Recordeu que deia diumenge “P’a una vez que pillava cacho...”?. Doncs bé, avui després del entrenament ja clàssic dels dimecres amb la gent de Domingo Catalan, ens hem trobat a la botiga amb la “violeta” Pili Prescolí. I, per a sorpresa meva, després del sorteig de dos mega-paquets de súper espàrrecs del “huerto del Domingo”, en Rafa ha anunciat que Pili m’havia portat la “copa de guanyador de la categoria” de la cursa de diumenge.

No, no és del tot cert, entre d’altres coses perquè no hi havia categories en aquella cursa, com ja us vaig dir... però ha estat un detall simpàtic i entranyable i que m’ha fet molta, però que molta il·lusió (més, fis i tot, que si me l’haguessin donat diumenge... que no és el cas).

Gràcies, moltes gràcies “women in lila”, l’abrerenca Pili Prescolí. Per cert, no falteu a la seva Cursa el 19 de juny “Abrera corre de 9” que aquest any, precisament, homenatja al gran mestre, en Domingo Catalán. 

S’ho ha currat molt!. Gràcies, Pili.

Pel que fa al entrenament en sí, moooolt satisfet. He pujat bé fins a la Plaça Europa (avui per la “variant Ricardo”) per No trobar-nos amb l’allau d’assistents que a aquella hora sortien de la fira “Alimentaria” (on hi son com a expositors els nostres amics de Café Saula per cert).

Un cop dalt, “hem fet una mica l’egipci”, de la ma del gran Benito Ojeda: series piramidals donant voltes “en plan hàmster” a la plaça: 4-3-2-1 (4 minuts corrent, 1 descansant, 3 minuts corrent, 1 descansant...); aturada de 2 minuts i nova piràmide: 3-2-1-1/2, també amb descansos d’un minut. En acabar, baixada ràpida fins a la tenda, on m’he trobat amb el que m’he trobat.

M’he trobat genial tota l’estona, graduant bé els ritmes i esprintant com mai, com un xaval, la recta de la Carretera de la Bordeta (al darrera d’en Gabri, és clar...).

Una tarda-nit rodona, rodona... Dimecres que ve, més!

VÍDEO DEL RECORREGUT DE LA CURSA "LES CARPES" D'AHIR

Sí, mareja una mica, sí... però aquest és el recorregut de la cursa d'ahir; 
i, és clar, així anava jo "fent de Nemo" en arribar a meta...

¡ P'A UN DIA QUE PILLABA CACHO...!

“Per un dia que crec que “hubiera pillado podio”… van i en aquesta cursa no fan categoria 55-60; només n’hi havia 2, que crec que eren:

•      “fins a 39-Sèniors”
•        de “40 en endavant-Veterans”

La cursa d’avui era la de “Les Carpes de Vilalba” (Abrera), una cursa duriya de collons, amb fortes i exigents baixades i amb pujades considerables; i amb “l’al·licient” afegit d’haver de creuar fins a set vegades un rierol (amb mig pam d’aigua per les pluges d’ahir, o sigui, que hem anat amb les sabatilles i mitjons “xops” tota la cursa) i combinant asfalt i terra.Recorregut de 6,400 km.

Crec que a la cursa hi hem corregut uns 180, i jo he quedat (sense diferenciar homes i dones) el 

• 33é de la meva categoria   i, crec què el... 
• 37é de la general. 

Pas mal, que diria un francès. A la mateixa categoria, en Rafa ha quedat 1er (... i també ha estat 3er a la general... si haguessin fet classificació general, que no l’han fet, ni lliurament de premis “a la general”). Hem acabat amb una botifarrada i un cafetonet (Café Saula, of course).

Voltant per allà tot el matí, la Pili Prescolí (micròfon en ma, i sortint d’una lesió, per això no l’ha pogut córrer) i en Jordi Moreno, intentant entre els dos posar una mica d’ordre -i coneixement- en aquesta cursa que viu una segona etapa, després d'uns anys de no fer-se.

Gran actuació del equip Tribanda a les triatló de Blanes i Terres del Ebre (aquesta amb molt de vent). Cada cop més grans !.

I a la final de la Lliga del Campionat de Catalunya de Clubs d’Atletisme, la menuda Sonia Ceballos ha quedat 6ena a la seva cursa de 5.000 m, en el primer cop que han col·locat al seu equip (Unió Colomenca d’Atletisme) al grup B. D'en Miguelito, avui, no en tinc notícies.

Heu vist "Buscando a Nemo"?  ...doncs ell respira igual que jo aquí !  
("buscant aire" a la última baixada, a uns 100 metres de l'arribada)

VISTA AÉREA DESDE LA ACERA DE ENFRENTE...

El sábado pasado colgaba aquí en el blog un montón de fotografías "clásicas" de los miércoles, con todos frente a la  tienda, amontonados, para poder caber en la foto, porque los coches aparcados acortan el ángulo de cobertura del/los teléfonos con los que nos hacemos, cada semana, "la foto", siempre con pocas variaciones, limitados como estamos por el poco espacio. Y siempre, hechas a ras de suelo.

Pero ya llevaba meses barruntándolo, pensando en ello y diciéndome a mí mismo:

-"la foto de los miércoles saldría de coña si la hiciéramos desde ahí arriba, desde el balcón de enfrente...".

Y ayer ya no me pude resistir, y un poco antes del speach habitual previo a la foto del encargado de dirigir el entreno esa semana (Rafa  Pérez "curraba", así que ayer fue "la centenaria" Arantxa Suau) crucé la calle y, ni corto ni perezoso, empecé a llamar a todos los timbres de la casa de enfrente, empezando por los de más abajo. No tuve suerte con los cuatro primeros timbres; y no me preguntéis porqué, pero volví a llamar al principal 2ª. Y me contestó.

Como era un vídeo-portero, le dije al vecino:

- "¿Hola, me ves? (ya iba vestido de deporte); somos los de aquí enfrente, los de la tienda de deportes...". 

Le conté de qué iba la cosa y le he pregunté -como si fuera la cosa más natural del mundo- que si nos dejaría subir a su casa y hacer la foto desde su balcón; y, para mi sopresa, y sin pensárselo dos veces, ni hacerse de rogar, me dijo:

- "Claro que sí, no hay problema... sube".

Y no, no subí yo, sino que lo hizo "el fotógrafo oficial" (en Manel, que cuando le dije "va, sube al principal 2ª a hacernos la foto", se creyó que le estaba vacilando, que me estaba quedando con él).

... y una vez con Manel instalado ya en el balcón, el resultado fue éste: 

Nuestra foto semanal de "Los miércoles son Domingo", "la foto", la de siempre, la clásica de todos los miércoles... pero, por una vez, desde otro ángulo, desde las alturas.

¿ A que quedó chula ?

Lo Manel en el balcón...

Misión cumplida...

Sesión de técnica de carrera, en "nuestra" Plaça Europa, de la mano del gran Andrés Acuña, o lo
que es lo mismo:  "El fartlek, y la madre que lo parió".

Por dos veces me tocó ayer a mí en el sorteo...

A Jesica, "perica" ella, le regalé el llavero
del RCD Espanyol, que me había tocado
en el sorteo.

“LA NOCHE ME CONFUNDE…”

Molts i molts amics i companys ahir al vespre a La Nocturna de L’Hospitalet (no m'han arribat encara totes les fotos).

Setena edició de la cursa, de la que només me n'he “absentat” el 2011 i el 2015... i quarta vegada que acabo “+50”: serà que, com al gran filòsof Dinio..."la noche me confunde"?

2010 (50:41), 2013 (51:19), 2014 (50:27) 2016 (50:27). Com veieu, ahir ni un segon més, ni un segon menys que fa dos anys.    L’any 2012 vaig córrer la de 5 km. en 24:20 i el 2015 estava acompanyant a Rosa, Alba, Teresa, Marcela i Judith en els seus últims 44 kms. (nocturns i de matinada) a la Trailwalker (per cert que aquest any la Marcela i la Rosa han repetit... baixant en 1 hora i 47 minuts el seu temps de 2015).

Recorregut més urbà i menys “poligonero”... i quelcom a solucionar en properes edicions: el trobar-se els corredors de 10 km amb els corredors dels 5 km al entrar a la llaaaarga recta d’Amadeu Torner. És com si, en una passejada popular en bici pel Circuit de Catalunya, s’incorporessin, al esprint, ciclistes d’una cursa puntuable. La “topada” és inevitable... i perillosa. Crec què és senzill de solucionar: col·locar unes tanques a l’entrada d’Amadeu Torner, dividint la calçada: els de 5 km entren al carrer per l’esquerra i segueixen per l’esquerra del carrer (rotondes incloses) i els de 10, entren per la dreta i segueixen per la dreta. Gens complicat.

Degut, altra cop, a les llaaaargues cues, tampoc aquest any m’he quedat a la “fideuá popular”. I és una llàstima.

A destacar d’avui: la 95ª posició d’Arantxa Suau i el seu equip a la Trailwalker (14h i 53 minuts), i la victòria a la Mitja Maratò de Girona de la gran Hasna Bahom.

I avui pel matí, també a L'H, a animar els companys en el campionat per equips... 

¡ CADA MIÉRCOLES, UNA FIESTA...!

Imàgenes de los miércoles de enero, febrero, marzo y lo que llevamos de abril.

¡La fiesta no para...!