Si no vareu poder veure dijous passat "Polònia" i, per tant, no vareu poder gaudir de la cançó/versió: DON'T WORRY... VIC HAPPY !!!
aqui teniu una nova oportunitat. És genial !.
.

e “trancazo”. Aquest Murphy i la seva punyetera llei !. Suposo que a base de Frenadol i/o d'un senzill paracetamol al ús podré anar tirant; el que més m'emprenya és el respirar, o millor dir, el no poder respirar bé. Si ja “de normal” el nas gaire bé no el faig servir per respirar, quan estic “tapat” la cosa encara va pitjor. Crec que per la cursa hauré de rescatar les “tires del nas”, per tal d'obrir-me al màxim les vies respiratòries. 
Crec que des de que em va “esbroncar” l'Albert pel tema de les saunes i jacuzzi, no hi havia tornat. I com que em sentia les cames pesades, engarrotades (sobre tots els dos bessons i els quàdriceps) me'n he anat després de dinar a “estovar” una mica la musculatura.
ho"?, li pregunta un comandant a l'artificer.
Tot i que he arribat tard de Girona, he canviat el pla previst i me’n he anat cap el Club; m’ha donat per fer una sèrie nova, una que no havia fet mai, més exigent, més "de qualitat" que diu l'Albert:
A la “bossa del corredor” de la Cursa d’ahir hi havia, com sempre, el “Calendari de Curses de Fons de Catalunya 2010”, i és en base a aquest que m’he fet “el meu” calendari de curses 2010. I és -o vull que sigui- aquest:
Arrancada de cursa “en baixadeta” per la Rda. Sant Pau i fins arribar per primer cop al Paral·lel; acabat el Paral·lel, ja prop de Pl. Espanya, me posat costat per costat amb dues “cobardes”, la María José i la Montse... però al cap d’uns pocs centenar de metres han sortit corrent com gallines la vigília del Nadal i ja no les he tornat a veure fins acabar la cursa (foto); crec que han acabat en 45’ i poquet. (María José-Montse, si queréis la foto, podéis sacarla directamente de aquí, clicando en ella i guardándola donde queráis).
... i com cada dia de cursa, ja fa una estona que he acabat d'esmorzar (torrades amb pernil dolç, Aquarius a tope i cafè -doble- amb llet i cereals) i aquí estic fent temps fins l'hora de marxar. La Cursa arranca a dos quarts de deu així que, cap allà les vuit, despertaré a la Marta perquè vol venir també aquest cop (així, de pas, tindrem “foticos del evento”).
Ja tenim dorsal, ja tenim la samarreta (aquesta vegada és bastant "portable", d'un color "blauós" indefinit, encara que jo -com gaire bé sempre- correré amb la "naranjito"), ja tenim un nou recorregut (per "culpa" de les obres del Mercat de Sant Antoni)... ara només falta llevar-se demà i començar a córrer.

... qué contento estoyyy !!!.
.
... perquè està clar que un “xiri-miri” -quan és constant i persistent- acaba sent molt emprenyador quan vas en moto. I això és el que m'ha passat avui; tot i que anava amb els “peücs d'aigua” (realment genials), els pantalons d'aigua i la caçadora d'aigua... he arribat ben xop al despatx. I al migdia, a la sortida, la cosa no ha anat millor: el “xiri-miri” encara era més suau, així que per aquest cop no m'he posat “els peücs” (“no cal”, he pensat -mal pensat millor dit-) i ni us explico cóm m'han quedat de xopes les sabates (les noves) i els peus en descalçar-me en arribar a casa... Per tant aquesta tarda: cotxe (...tócate los h !). I ja veuràs com, aquesta tarda, no plou...
… d’anada i tornada és el que acabo de fer aquesta tarda; o el que és el mateix: "m’he cruspit" tota la Diagonal de dalt a baix , des del Parc de Cervantes fins a la Plaça Francesc Macià i tornar, en 31 minutets (6 quilòmetres i mig). Queia un molt suau "xirimiri", agradable per córrer (he "re-estrenat" el tallavents, aquest cop traient-li les mànigues, raó principal de la seva compra per altra banda) . Per tant "no he fet bondat", per deixar descansar la cama, com vaig dir que faria aquest dissabte i diumenge.
.
ominada “La Española”, o de “Santo Domingo”, i que està al mateix rovell de l’ou del Carib Turístic) els "veins rics del est", els de la República Dominicana
(país que ocupa gaire bé el 80% de l'illa) continuaran rebent -com si res- visitants nord-americans i europeus dels de "la pulserita del todo incluído", que quedaran refugiats durant tota la seva estada a l'illa en els guetos hotelers per a turistes de Punta Cana, Playa Bávaro, Puerto Plata...
.
.
... em sembla que tornaré a veure el 5 al crono a la Cursa de San Antoni.
La abúlia: alteració de l’activitat voluntària, i més concretament de la seva fase preliminar, on apareix pertorbat el desig o la decisió de dur a terme una acció. Es caracteritza per la falta d’activitat, d’interès per les coses i per l’absència de resposta emocional. Es podria definir, més senzillament, com una falta patològica de voluntat, de ganes de fer coses...
inal per no poder anar al Club a córrer (apart del fred que tenia mentre anava per la Ronda Litoral) ha estat el que m'han trucat els de Wala dient-me que el paravents Adidas negre (com aquest) que vaig encarregar ahir -i que no em tenia que arribar fins dijous- ja el tenien aquí. Així que l'he anat a buscar... i cap a casa. 
… està bé el anar a veure una “comedieta” gens come-cocos; i aquesta d’en Hugh Grant i la Sarah Jessica Parker està entretinguda, i més per una tarda gèlida com la d’avui. Perquè, collons amb el fresquet que està fotent per aquí (serà la falta de costum, suposo). I demà, com que no amenaça pluja, “toca” ja per fi anar en moto (em sembla recordar que no la he agafat des de que ha començat l’any... no crec haver estat mai tants dies seguits sense anar-hi, tret del període de les vacances).
sis me'n he anat cap el club.