DON'T WORRY... VIC HAPPY !!

.
Si no vareu poder veure dijous passat "Polònia" i, per tant, no vareu poder gaudir de la cançó/versió: DON'T WORRY... VIC HAPPY !!!
aqui teniu una nova oportunitat. És genial !.

http://www.youtube.com/watch?v=w3VDn04SxMo

.

ULLS “PLOROSOS”...

... “vidriosos”, pessigolleig a la gola, tos, nas tapat i “moquejant”, endolorits tots els ossos del cos: anunci previ d'un “gripazo de collons” !. Quin bon moment, no ?.

Tot just a punt d'arrancar la setmana de la Mitja Marató de Granollers, primer gran repte esportiu d'aquest any, i jo amb amenaça de grip, o de refredat, o de “trancazo”. Aquest Murphy i la seva punyetera llei !. Suposo que a base de Frenadol i/o d'un senzill paracetamol al ús podré anar tirant; el que més m'emprenya és el respirar, o millor dir, el no poder respirar bé. Si ja “de normal” el nas gaire bé no el faig servir per respirar, quan estic “tapat” la cosa encara va pitjor. Crec que per la cursa hauré de rescatar les “tires del nas”, per tal d'obrir-me al màxim les vies respiratòries.

A veure ara quin pla d'entrenament per aquesta setmana que entra ens enginyem amb l'Albert per afrontar la Mitja amb les màximes garanties de “no fer el préssec” o, sí més no, per fer-la en les millors condicions físiques de preparació; perquè a mi m'agradaria acabar-la en

1 hora i 50 minuts

o sigui, acabar fent-la a un ritme de 55 minuts a la hora, a poc més de 5 minuts quilòmetre de mitja, millorant el meu temps en 4 minuts, tot i ser el recorregut d'aquesta molt més exigent que la de Barcelona-Costa del Maresme de l'any passat (o sigui, que hauré de ser més "dièsel" que mai: txaca-txaca-txaca...).
.

DISSABTE TRANQUIL DE RECUPERACIÓ...

Crec que des de que em va “esbroncar” l'Albert pel tema de les saunes i jacuzzi, no hi havia tornat. I com que em sentia les cames pesades, engarrotades (sobre tots els dos bessons i els quàdriceps) me'n he anat després de dinar a “estovar” una mica la musculatura.

I després... cap el cine a veure una crua peli, "En tierra hostil" (The hurt locker) que et fa preguntar-te (un cop més) un munt de coses sobre la guerra, i de la guerra del Iraq concretament i el què hi foten allà els pobres soldadets nord-americans, i -per sobre de tot- la inconfessable atracció que tenen els explosius i les bombes pels artificiers militars

-" y dime, qué es lo más emocionante de tu trabajo, muchacho"?, li pregunta un comandant a l'artificer.

-"seguir vivo al acabar..."

El Barça continua intractable (Pedro altra cop; però fent un partit no gaire lluit, però seriós, de tot l'equip); però els merengones no afluixen, aixì que continuen estan a 5 punts.
.

UNA DIAGONAL ... DIFERENT.

.
Al final, ni sortida amb els companys ni "speedy-sèrie" a la cinta.

Com que tenia que anar fins a l'FNAC a buscar un cable USB per configurar un navegador que he comprat, me'n he anat cap allà -però ja "vestit de feina"- en cotxe; però no, a l'FNAC no tenien el punyeter cable, així que ja que estava allà, he començat a córrer per la Diagonal avall fins a Francesc Macià (on he parat a compar el cable a la tenda "Dows")... i he continuat fins a Passeig de Gràcia... i després fins al Passeig de Sant Joan... i mitja volta i altra cop cap amunt ( havia deixat aparcat el cotxe a Entença/Diagonal ). Feia una temperatura ideal per córrer ( 5 quilòmetres i mig entre anar i tornar).

.

JORNADA DE DESCANS

Avui... ná de ná; només m’he apropat pel Club per veure una estoneta la jornada.....

. . . . . . . . . “Veteranos vs. Yogurines”.

de soft-ràquet i de squash; jo creia que avui no estaria per Barcelona i en el seu dia no m’hi vaig apuntar. Ha estat un èxit de participació, perquè hi havia un munt de gent !. Després tenien sopar i lliurament de premis i obsequis. Jo me’n he anat cap a casa.
Demà divendres, i depenent de cóm em trobi de forces, o sortiré amb els companys a córrer una estoneta o tornaré a fer una nova “speedy-sèrie” a la cinta, tractant de completar 7 quilòmetres a velocitats 12, 14, 14, 14, 14, 14 i 14, amb descansos de 2 minuts entre sèrie i sèrie, perquè...
... ja només falten 10 dies per la Mitja Marató de Granollers...

.

LA XARXA I LES NOVES TECNOLOGIES....

.

Messenger, blogs, tuenti, facebook, my space....

quin perill utilitzar-los sense control... !!!.

Els qui em coneixeu sabeu que em moc en l’àmbit professional de la protecció de dades.
Us recomano que tingueu ben en compte aquest vídeo i penseu-hi.

Més raó que un Sant.

http://www.youtube.com/watch?v=3dffPpXbsRU

.

SPEEDY-SÈRIE . . . ! ! !

Tot i que he arribat tard de Girona, he canviat el pla previst i me’n he anat cap el Club; m’ha donat per fer una sèrie nova, una que no havia fet mai, més exigent, més "de qualitat" que diu l'Albert:
M’he pujat a la cinta i he fet un quilòmetre a 12 i un altra quilòmetre a 14 ( temps de 4’16’’ el quilòmetre, un temps molt ràpid per a mi ). I en lloc de seguir, tornant a baixar a 12, el que he fet ha estat baixar, sí, però de la cinta; he descansat 30/45 segons, he begut un lingotazo d'Aquarius i he tornat a pujar a la cinta per fer un altra quilòmetre a 14; he tornat a baixar, he tornat a descansar i a beure, i he tornat a pujar per fer-ne un altra a 14... i així fins a completar 6 quilòmetres en total, en una rápida sèrie de 4 quilòmetres a 14 ("espaiats" amb descansos), més els dos primers que he fet seguits, un a 12 i l'altra a 14.

El que no he tingut en compte és que els companys, quan fan sèries (a 15 ó a 16, els molt bèsties) ho fan en sèries de 2 quilòmetres... i descansant dos minuts, en lloc dels meus 30/45 segons. Però m’he trobat bé (rebentat, però bé) i començo a "sentir-me be" corrent a ritme 14, gens "ofegat", com si aquesta comencés a ser una cadència gaire bé "normal"; ara només falta anar ampliant les sèries (amb descansos) a 8, 9... i 10 quilòmetres a velocitat 14 per acostumar a les meves cames a aquest ritme com a quelcom de normal.

L’Albert està fotut; el tema de la seva lesió al tendó rotuliá li està passant factura a d’altres parts del cos, genoll i maluc inclosos. De moment, per pura precaució, "aparca" la Mitja de Granollers, perquè no s’hi veu en cor i té dolor: "haig de parar de córrer" diu... I diu bé.

.

EL CAS ÉS NO PARAR…

… i, digui el que digui l’Albert, millor fer uns partidets a soft-ràquet que no fer rés.
I això és el que he fet avui al vespre: dos partits amb en Martí (pallissa) i dos més amb el meu company de taquilla (que no recordo mai cóm és diu) i que també m’ha ben “estobat”, encara que ha estat més “misericorde” amb mi i no m’ha volgut matxacar...
Demà estic per feina tot el dia per Girona, així que la cosa te pinta de que -en arribar a Esplugues- sortiré a córrer pels voltants de casa, potser fins a La Creu de Pedralbes i tornar, amb els seus gaire bé 5 quilòmetres, perquè com m’ha dit avui l’Albert:
- Txabi, no et veig entrenar gaire per la Mitja Marató...
I potser té raó... així que d’aquí al 5 de febrer (la Mitja és el 7) agafaré fons fent quilòmetres, i millor pel carrer que en cinta. Encara que crec que sovint obliden (ell i la resta de runners del Club) que jo no tinc ni 23, ni 27 ni 35 anyets per anar fent “entrenaments exigents”... i que m’haig de dosificar, perquè si entreno fort, no em queden forces després per les curses (i recordeu que, a mi, el que m’agrada és competir). No vull dir que no hagi d’entrenar ni que no m'agradi, ni molt menys, sinó que ho haig de fer a un altra ritme, per poder arribar algun dia a consolidar-me definitivament i sense problemes (i ja sense moure’m cap amunt) en els 48’ com a temps máxim, per anar baixant progressivament a 47’40’’, 47’25’’, 47’10, 47’...; sincerament, no crec poder arribar ja mai a baixar dels 46’30’’ en curses de 10 quilòmetres, cosa que -per altra banda i particularment per a mi- ja està força bé, no havent corregut mai abans i havent-t’ho començat a fer als gaire bé 51 anys i superant una operació de menisc als pocs mesos de començar a córrer. Així que no baixaré la guàrdia, però no podré entrenar mai als ritmes de l’Albert, en Pau, en Marco, en Jose, en Xavi... els faré (com diría en Frankie: "a mi manera...") perquè els seus objectius -i les seves condicions físiques- i els meus son moooolt diferents: el que sí ens uneix, però, és el superar-nos, el córrer, el competir, l’asfalt i la terra... I no en tenen ni idea de cóm els agraeixo el poder-ho fer amb ells (encara que, sempre, els hi veig només el clatell... i cada cop més i més lluny).

Cóm m’agrada competir !
.

AIXÍ M’AGRADA, TXABI … !

.

Que tot i amb el cansament per la cursa d’ahir (tinc molèsties, sobre tot, a les natges i els isquiotibials d’ambdues cames), avui “no m’he deixat anar” i en sortir del despatx me’n he anat cap al Club a fer “recuperació activa”:

- 10 quilòmetres en bici,
- Exercicis de braços (... no vull que a la Mitja Marató em torni a passar el mateix a les articulacions dels braços en acabar),
- Sèries d’abdominals,
- ... i una llarga sessió d’estiraments.

Demà, en principi, “toca” soft-ràquet, però parlaré amb l’Albert a veure cóm enfoquem la preparació per la Mitja de Granollers, d’aquí a només 13 dies ja.

A la “bossa del corredor” de la Cursa d’ahir hi havia, com sempre, el “Calendari de Curses de Fons de Catalunya 2010”, i és en base a aquest que m’he fet “el meu” calendari de curses 2010. I és -o vull que sigui- aquest:

24 de gener – XXXII Cursa de Sant Antoni (que ja la tenim al sac).
7 de febrer – XXV Mitja Marató de Granollers (el meu gran repte de l’any; m'hi estreno).
7 de març – o XXV Cursa Vila de Sant Boi (per segon cop) ó fer ½ Marató de Barcelona (fent-la dins de la Marató).
14 de març – Cursa d’Esparraguera (segon cop; una cursa “per fer marca”, que diria l’Albert... i després, a dinar a "La Vinya Nova").
21 de març – II Mitja Marató Costa de Barcelona – Maresme (per segon cop ja, amb l'objectiu de millorar el temps de 1h 54' 03'').
18 d’abril – XII Cursa dels Bombers (... i ja en van 3).
24 d’abril – I Cursa nocturna de l’Hospitalet (és el primer cop que la fan).
9 de maig – XVI Cursa de San Isidre a Cardedeu (a treure’m "l’espineta" del meu desastrós temps de l’any passat).
30 de maig – XXXII Cursa d’El Corte Inglés (no vaig quedar gens content amb el meu temps de 2009).
21 de juny – XX Cursa de la Vila Olímpica (m’hi estreno).
4 de juliol – III Cursa de La Maquinista (gens content amb el meu temps de 2009).
12 de setembre – XV Cursa del Poble Nou (segon cop; és la primera cursa després de l “rentrée estiuenca”).
19 de setembre – XXXII Cursa de la Mercè (ja per tercer cop).
3 d’octubre – XXX Ciutat de Cornellà (m’hi estreno també).
17 d’octubre – XX Cursa Club Natació Sabadell (el 2009 no la vaig poder fer per la caiguda en moto).
7 de novembre – XXXII Cros de Sants (ja també per tercer cop).
28 de novembre – LXXXVII – La Jean Bouin, la “meva” cursa... (i és per això pel que no podré anar a Sant Sebastià a córrer la Marató: no me la vull perdre !).
26 de desembre – IV Cursa de San Silvestre de Lloret (però aquesta és de 5 quilòmetres... m’hi estreno també).
31 de desembre – Cursa dels Nassos de Barcelona ( per quarta vegada ja...).

Espero, confio i desitjo que les lesions... i sobre tot els anys (aquest 2010 ja en faré 53) em respectin i pugui tirar endavant sense problemes aquest ambiciós calendari. Són 19 curses l’any (amb 3 mitges maratons dins del primer trimestre, amb fred, que és com a mi més m’agrada córrer).

.

A VEURE: UNA MILLORA…

.

… és sempre una millora, t’ho miris com t’ho miris, què collons !.

Així que no siguem ara “tiquis-miquis” dient-me que només ha estat 1 segon de millora de temps. Perdoneu: un segon és un segon, i els fets reals irrefutables són aquests: a la Cursa d’avui he baixat el meu temps d’aquesta mateixa cursa l’any passat (tot i tenir que passar -cara amunt- dues vegades “per lo puto Paral·lel”); al 2009 49'48''... al 2010 49'47’’. És una millora, o no és una millora ?. Pues eso...

Finalment, no ens ha plogut (bé Molina, bé...); a la línea de sortida ens hem arreplegat l’Albert, en Per, la Belén i la seva amiga Mireia, que corria amb el xip i dorsal del petit noruec trotador Erik; abans, m’he creuat amb en David S. (ja plenament recuperat dels seus “problemillas” pel que sembla, donat el seu estratosfèric temps); i, a punt de donar el tret de sortida, tot envoltat de corredors, m’he ajuntat amb en Pau i la Carol, la nova “Tribanda triatlonera”; però com sempre, en sonar el tret de sortida... cada puta por su lado ! (per cert: perquè els més lents es posen al davant de tot per fer tant i tant lent el primer quilòmetre/quilòmetre i mig ?).

Arrancada de cursa “en baixadeta” per la Rda. Sant Pau i fins arribar per primer cop al Paral·lel; acabat el Paral·lel, ja prop de Pl. Espanya, me posat costat per costat amb dues “cobardes”, la María José i la Montse... però al cap d’uns pocs centenar de metres han sortit corrent com gallines la vigília del Nadal i ja no les he tornat a veure fins acabar la cursa (foto); crec que han acabat en 45’ i poquet. (María José-Montse, si queréis la foto, podéis sacarla directamente de aquí, clicando en ella i guardándola donde queráis).

Creuo els primers 5 quilòmetres en 24’17’’ (bé); i, com sempre “punxada” entre el quilòmetre 7 i el 8 (i això que era -per segona vegada- per la Gran Via, amb terreny planet, planet...). Però això sí, en veure que havia recuperat temps del 8 al 9, per primer cop en 21 curses he accelerat fort durant l’últim quilòmetre i -al meu nivell- he esprintat els gaire bé 500 metres finals, tot per evitar tornar a veure altra cop el “5” en el meu temps final (mireu si he esprintat fort, que -com veieu- fins i tot la foto a la línia d’arribada ha sortit moguda... ja !). Els segons 5 quilòmetres els he fet en 25’31 (malament), acabant la cursa en els ja coneguts 49’47’’, que és la meva 9ª millor marca personal de entre les 21 curses de 10 quilòmetres corregudes fins ara; i he desfet per tant l’empat: ja tinc 11 curses en 49’ i pico i 10 curses en 50’ i pico...

RESULTATS OFICIALS:

Jordi Babot.......... 39’01’’
David Sánchez..... 39’07’’
Albert ................. 39’28’’ (anava “tocat”)
Pau ..................... 42’27’’
Per ...................... 45’26’’
Jordi Castro ........ 49’37’’
Txabi .................. 49’47’’
Jorge Marín ........ 50’19’’
Mireia/Erik ......... 54’30’’
"Tribandera" Carolina ..... 56’40’’
Belén ................... 58’01’’

I la propera.... La Mitja de Granollers !!! ( ... ja cal que em prepari bé).

.

UN QUART DE VUIT DEL MATI...

... i com cada dia de cursa, ja fa una estona que he acabat d'esmorzar (torrades amb pernil dolç, Aquarius a tope i cafè -doble- amb llet i cereals) i aquí estic fent temps fins l'hora de marxar. La Cursa arranca a dos quarts de deu així que, cap allà les vuit, despertaré a la Marta perquè vol venir també aquest cop (així, de pas, tindrem “foticos del evento”).

Com a la Jean Bouin, també correran la cursa el Manel i la Mariona... i, com a la Jean Bouin, tampoc tindran temps “oficial”: a la J.B. perquè van “despistar-se'ls-hi” els xips, i en aquesta perquè no han arribat a temps per a fer les inscripcions (... són un cas!); amb els “runners naranjitos” del Club hem quedat a les nou aprop del arc de sortida.

“Lo puto Molina” s'ha tornat a equivocar... pel que sembla. El dia, sí, s'ha llevat ennuvolat, però de pluja rés de rés fins ara (s'agrairia que continues així).

I “lo Barça”...? doncs acollonit per la pressió del Madrizz, “només” va poder guanyar al camp del Valladolid per 0-3, amb gols de Xavi, Alves (quin partit el del speedy-brasiler) i Messi, com no. Acaben la primera volta SENSE PERDRE NI UN SOL PARTIT, primer cop a la història del Club que això passa; i a falta del partit d'avui diumenge dels merengones, ja els tenim a VUIT punts.

Pressió ? Cap a qui passa ara la pressió ?.
.

ARRIBA LA PRIMERA DE L'ANY...

Ja tenim dorsal, ja tenim la samarreta (aquesta vegada és bastant "portable", d'un color "blauós" indefinit, encara que jo -com gaire bé sempre- correré amb la "naranjito"), ja tenim un nou recorregut (per "culpa" de les obres del Mercat de Sant Antoni)... ara només falta llevar-se demà i començar a córrer.

Sensacions pre-cursa ? no gaire bones, la veritat; si baixo dels 50 minuts (*) serà tot un miracle: estic d'allò més "encarcarat" i, com a novetat, amb els cuàdriceps carregats.

He passat dos minuts pel Club per canviar de sabatilles: com que demà sembla que "pinta pluja" he deixat allà les Saucony i ha agafat per córrer demà les meves velles i estimades Asics, que ja han corregut amb aigua; i en arribar, acabo de fer -a casa mateix- una llarga sessió d'estiraments i, no sé, no sé... això no pinta bé, no em noto "suelto". Veurem finalment què tal es lleva el dia (física i climatològicament...).

(*) demà, per cert, es desferà l'empat: fins ara porto 10 curses per sota dels 50' i 10 curses per sobre.

.

PANXING TOTAL...

.
... perquè jo em conec el meu cos; i després de les agulletes d'ahir, el millor és no forçar la màquina i confiar en que, com sempre, el "subidón d'adrenalina" pre-cursa em farà passar tots els mals... Així que avui i demà dissabte l'únic que faré seran estiraments, a conciència, però només estiraments. I si el "vidente" d'en Tomàs Molina no la caga -com gaire bé fa sempre- sembla ser que per diumenge tindrem cursa amb pluja !. Per acabar-ho d'adobar !. Encara que, corrent sota pluja, he fet -fins ara- el meu quart millor temps...

Cursa i temps

JEAN BOUIN 2008 NOVEMBRE: 47'58''
ESPARRAGUERA 2009 MARÇ: 48'24"
DELS NASSOS 2008 DESEMBRE: 48'44"
CROS DE SANTS 2009 NOVEMBRE: 49'08''
JEAN BOUIN 2009 NOVEMBRE: 49'08''
DELS BOMBERS 2009 ABRIL: 49'14"
SANT BOI 2009 FEBRER: 49'15"
LA MERCE 2009 SETEMBRE: 49'42"
DELS NASSOS 2009 DESEMBRE: 49'48''
SANT ANTONI 2009 GENER: 49'48"
DELS BOMBERS 2008 ABRIL: 50'48"
SAN VIC. HORTS 2009 NOVEMBRE: 50'31''
HUMAN RACE NIKE 2009 OCTUBRE: 51'22''

DEL MEDITERRANI 2008 OCTUBRE: 51'31"
CROSS DE SANTS 2008 NOVEMBRE: 51''34"
CURSA POBLE NOU 2009 SETEMBRE: 52'27"
CURSA DE LA MERCE 2008 SETEMBRE: 52'44"
CORTE INGLÉS 2009 MAIG (d'11): 58'08"
CURSA CARDEDEU 2009 MAIG: 53'13"
CURSA DELS NASSOS 2007 DESEMBRE: 54'22"
MITJA MARATÓ MARESME 2009 MARÇ: 1h 54'03''

.

AHIR ...

... literalment "la vaig cagar".

Perquè el què no es pot fer és acabar de córrer... i no estirar !!! (... i mira que m'ho te dit l'Albert, eh ?); però mira tu, vaig arribar a casa -cansadot, la veritat- vaig començar a parlar amb la Marta, i que si pata-tin, que si pata-tan... i cap a la dutxa, a sopar i cap al llit a llegir una estoneta (no m'acabo "El símbolo perdido" ni a tiros...); resultat ? aquest matí tenía agulletes fins a les parpelles !!!. I avui les natges (nalgas, cachetes, cul.... com els hi vulgueu dir) les tinc tant adolorides que em fot mal fins el seure (... i mira que, normalment, ja vaig força de cul !). I m'he descobert un dolor nou: el lateral extern del genoll dret. A saber tu que serà això ara...

Per sort (?) els temps a superar a la Cursa de Sant Antoni d'aquest any és de 49'48''.... molt malament m'hauria d'anar... no ?.

.

DIUMENGE... PUNXAREM !!!

En principi, avui només tocava anar una estoneta en bici i estiraments al Club; però com que plovisquejava, en arribar a casa m'ha donat per sortir a córrer...i cap a la Creu de Pedralbes que me'n he anat (4,6 quilòmetres) en 24 minutets.

“Parte de guerra”:
- l'esquena, insospitadament bé...
- el bessó de la cama esquerra, millor...
- l'isquio de la cama esquerra amb la molèstia habitual però sense impedir-me córrer...
- el genoll gaire bé sense molèsties...
però...
- en acabar, tenia els dos bessons fets pols, “carregats”, amb dolor als soleu d'ambdues cames...
- i una “puntxada” sospitosa al isquio de la cama... dreta !.

Visto lo visto, la cosa no pinta gaire be pel diumenge. Espero, però, no tornar a veure “el 5”.

.

COM DIRIA EN "MACARIO"...

... qué contento estoyyy !!!.
Sí, perquè avui tocava soft-ràquet (el que "no tocava" eren els 5 quilòmetres en bici que he fet); però finalment no he jugat amb la Susanna (ella tenia classe i jo ja havia començat a jugar amb en Joan). He acabat jugant 4 partides, i les he guanyat les quatre !!! (i ben guanyades). L’altra cop que també vaig jugar amb en Joan, crec que varen ser 5 ó 6 partides... i no en vaig rascar ni una. I si estic content no és tant per haver-li colat “un rosco”, sinó perquè no he fet gaire bé cap d’allò que en tennis en diuen “errores no forzados” (ell sí que se'n ha fet un tip el pobre) quelcom que sí faig molt sovint quan jugo a soft-ràquet; i fer-los es mortal per a mi, perquè (igual que en tennis) no tinc gaires “cops guanyadors” (excepte les meves mortals deixades, amb el meu -encara- “magic i suau toc de canyell”...).

El bessó, jugant, no m’ha molestat gens (sí una mica el genoll dret, però s’ha passat). I com sempre que jugo, l’esquena se’m ressent d'estirar-me i ajupir-me per recollir les boles baixes i les deixades; pero esto es lo que hay, i demà ja m’haurà passat (... o en això confio).

La tournée d'avui per l’Anoia (collons quina boira tot el matí !) sembla que donarà els seus fruits en forma d’acceptació a propostes presentades. I aquest any, cada proposta signada la celebraré com realment es mereix: com un miracle !. I es que jo encara al·lucino, tal i com estan les coses a les empreses (les petites i mitjanes sobre tot, que són amb les que ens movem majoritàriament) de poder anar signant i signant propostes de serveis, com si nosaltres fóssim els únics aliens a la crisi...

.

MURPHY EN ESTAT PUR...

.

... estava cantat: en Txabi va en cotxe, tarda sense pluja. A sobre, he fet un 6 de 5: he anat a veure'n a 6, no m'han pogut rebre.. 5. Tarda gloriosa !.

Seguint amb la “planificació” prevista, avui classe d'abdominals, estiraments... i cap a casa.

El bessó continua emprenyant-me (només quan corro), el genoll es torna a queixar (sembla ser que “la cintilla” desperta...). I l'esquena ?, l'esquena bé, gràcies (“algo es algo, que dijo un calvo”... y yo no he sido ese calvo).

I demà, soft-ràquet en pla tranquil.

XOF-XOF...

... perquè està clar que un “xiri-miri” -quan és constant i persistent- acaba sent molt emprenyador quan vas en moto. I això és el que m'ha passat avui; tot i que anava amb els “peücs d'aigua” (realment genials), els pantalons d'aigua i la caçadora d'aigua... he arribat ben xop al despatx. I al migdia, a la sortida, la cosa no ha anat millor: el “xiri-miri” encara era més suau, així que per aquest cop no m'he posat “els peücs” (“no cal”, he pensat -mal pensat millor dit-) i ni us explico cóm m'han quedat de xopes les sabates (les noves) i els peus en descalçar-me en arribar a casa... Per tant aquesta tarda: cotxe (...tócate los h !). I ja veuràs com, aquesta tarda, no plou...
I demà, “de ruta per l'Anoia” (que no és el mateix que “què puta que és la noia”...), per Igualada i rodalies.
I aquesta tarda al Club (seguint amb el pla traçat ahir), abdominals; per cert, el bessó esquerra continua emprenyant-me força...
.

DEL CERVANTES FINS A FRANCESC MACIÀ...

… d’anada i tornada és el que acabo de fer aquesta tarda; o el que és el mateix: "m’he cruspit" tota la Diagonal de dalt a baix , des del Parc de Cervantes fins a la Plaça Francesc Macià i tornar, en 31 minutets (6 quilòmetres i mig). Queia un molt suau "xirimiri", agradable per córrer (he "re-estrenat" el tallavents, aquest cop traient-li les mànigues, raó principal de la seva compra per altra banda) . Per tant "no he fet bondat", per deixar descansar la cama, com vaig dir que faria aquest dissabte i diumenge.
I el resultat d’aquesta "diagonalade" ?, bé, però he acabat amb forces més molèsties al lateral exterior del bessó esquera, a l’alçada del soleu, que l’altra dia. Em sembla que això només demana repòs, així que hauré de planificar bé aquesta setmana pre-cursa:
• -dilluns: classe d’abdominals, exercicis de braços i estiraments.
• -dimarts: soft-ràquet amb la Susana; estiraments.
• -dimecres: una mica de bici i estiraments
• -dijous: descans (estiraments a casa)
• -divendres: a la cinta, a provar-me a veure què tal i estiraments
• -dissabte, panxing
• -diumenge: cursa.

I el Barça ?. Doncs refent-se força bé de la eliminació de la Copa del que te dije. Després d’una impetuosa però no gaire precisa primera part, a la segona (com en el partit de tornada a Sevilla) els varem passar per sobre: 4-0 i en Messi entrant -altra cop- a la llegenda: el paio més jove de Ca’n Barça en arribar als 100 gols amb el primer equip.

... i el Madrid ?, ensopegant a San Mamés... i deixant-los ja a cinc puntets i amb un gol-average força favorable a nosaltres ("Los leones se comen a Cristiano en San Mamés"... titular de El Mundo Deportivo).

... i el Sevilla ? (“serio aspirante al título”) ja està a 16 punts de nosaltres.

.

I D'AVUI EN VUIT...

... la Cursa de Sant Antoni, "la primera" de l'any !.

LA ÚLTIMA TEEN-AGER…

….de ca n’Albert ha volat !.
Aquesta preciositat, la meva Martona, avui ha complert 20 anys !!!

UN BON ENTRENAMENT EL D'AVUI..

.

Avui tocava dinar de comiat de la Laura del despatx. Hem dinat força be, a Alella... però he menjat (i begut) molt; hem acabat molt tard i se m'ha fet molt just de temps per anar a córrer amb els companys com cada divendres; però no m'he resignat a quedar-me a casa així que, després de fer temps perquè "em baixés el dinar" m'he posat la calça curta... i me'n he anat corrent des de casa fins a La Creu de Pedralbes i tornar, però amb una variant per acabar (altra cop): en arribar a la Nestlé no he girat cap a casa sinó que he continuat fins a l'Ajuntament i he baixat pel parc, per acabar l'entrenament pujant corrent altra cop els 40 esglaons. ¿ 40 esglaons ?... no sé l'altra dia cóm m'hi vaig fixar perquè, de 40, rés de rés: el que realment hi ha són... 75 esglaons !!!; avui els he contat mentre els pujava corrent i en arribar a dalt, creien que m'havia confós contant-los, els he tornat a baixar corrent: 75; i és clar, com que estava altra cop a baix, m'ha tocat tornar-los a pujar... corrent (total, que per acabar l'entrenament d'avui, m'he "cruspit" 225 esglaons a la carrera). Però bé, he acabat bé. Ara em noto, però, amb el bessó de la cama esquerra (sempre el costat esquerra) molt carregat, adolorit.

Tranquils... ja em passarà. Dissabte i diumege "afluixarè" una mica...

Demà, la meva Martona en fa... 20 !!!

.

QUINA GRAN VERITAT...!!!

SEMPRE IGUAL…

Sembla com si hi hagués un gran iman mundial que atragui sempre, sempre -inexorablement- les pitjors de les desgracies als llocs més desgraciats, més pobres, més desemparats del món...(Bangladesh, India...). I aquest dramàtic, devastador i desolador terratrèmol d’Haití no fa rés més que corrobora-ho: un dels països més mísers entre tots els més mísers de tot el món mundial i... patapam !!, “terratrèmol passat de voltes que te crio”...
(Haití, segon país del continent americà en declarar -el 1804- la seva Independència, després de fer-ho els EEUU).
Ara toca córrer... perquè -excepte els tres o quatre de sempre que sempre hi ha en aquests llocs- tots els damnificats, tots, són més pobres que les rates i s’han quedat sense rés (del ja poquíssim que tenien) i també com sempre, veurem -o no- cóm arriben, i sobre tot a qui arriben, les ajudes mundials que ja han començat a posar-se en marxa.

Mentrestant, a la mateixa illa on es trova Haití (illa denominada “La Española”, o de “Santo Domingo”, i que està al mateix rovell de l’ou del Carib Turístic) els "veins rics del est", els de la República Dominicana (país que ocupa gaire bé el 80% de l'illa) continuaran rebent -com si res- visitants nord-americans i europeus dels de "la pulserita del todo incluído", que quedaran refugiats durant tota la seva estada a l'illa en els guetos hotelers per a turistes de Punta Cana, Playa Bávaro, Puerto Plata...

I ves tu a saber si, en el “colmo de los colmos” del mal gust, ara els hi afegeixen -com atracció turística- una excursió del tipus “Visita guiada por el vecino Haití, para poder ver el territorio destruido por el terremoto”. I és que hi ha gent per tot !.

.

ENCARA QUE NO EM RECONEC NI JO MATEIX A LA FOTO...

.

... avui m'he castigat els abdominals. En principi només havia anat pel Club per córrer una estoneta, per agafar una mica més de fons de cara a la cursa per d'aquí a 10 dies; però quan portava poc més d'un quilòmetre a la cinta ha començat la classe d'abdominals del Albert... i cap allà que me'n he anat. Està clar que tot i que m'està costant, sembla que he aconseguit trencat amb “l'abúlia” que arrossegava, he tornat a encadenar tres dies seguits, com abans de Nadal.

Tinc un presentiment pel sorteig del Euromillón de demà al vespre... com sempre. Espero, però, que la realitat final no sigui... la de sempre !.

I aquesta "collonada" dels Jocs Olìmpics d'hivern del 2022 ?. Aquest Hereu està ben sonat !

.

JA ESTÀ BÉ DE TANTA PLUJA, NO ?

.
Ara que sembla que ja ha passat el “fred violent” que va fer dies enrere, ara plou dia sí, dia també... i per tant haig d’anar en cotxe amunt i avall... amb el que m’agrada !.

Avui, sense mirar abans el dia que feia (i oblidant-me del part meteorològic que van donar ahir al vespre al TN):

-he baixat al pàrquing,

-he tret el "pitón" de la moto,

-m’he posat el Buff,

-m’he posat els guants,

-m’he posat el casc,

-m’he cordat de dalt a baix el jaquetó,

-m’he pujat a la moto,

-he enfilat la sortida del pàrquing,

-he creuat la porta de sortida,

-he pujat per la rampa i...

...cap enrere: plovia.

Així que, mitja volta i:

-baixa de la moto,

-descorda’t el jaquetó,

-treu-te els guants,

-treu-te el casc,

-treu-te el Buff,

-posa-li el “pitón” altra cop a la moto,

-obre el cotxe,

-deixa el jaquetó al darrera,

-puja al cotxe...

...i tornem-hi, que no ha passat res (amb lo poc que costava haver mirat per la finestra abans de baixar al pàrquing...).

Y lo dicho... estem fora de la copa del que te dije; però ho varem fer de manera mig digne; m’explico: només és “mig digne” perquè varem llençar la primera mitja part; sí, d’acord, a la segona part ho varem brodar... però els miracles de darrera hora cada cop ens costaran més, i ahir no va poder ser (collons amb en Palop, quin partidás el paio... !).

.

COM AIXÒ SEGUEIXI AIXÍ...

... em sembla que tornaré a veure el 5 al crono a la Cursa de San Antoni.
El isquiotibial de la cama esquerra continua donant-me guerra, i m'afecta també a la natja; però la molèstia al isquio “s'ha desplaçat” cap avall, cap a la part baixa de la cuixa, una mica per sobre de la part posterior del genoll. I, per acabar d'arreglar-ho, el nas comença a “gotejar” altra cop, dificultant el respirar bé.
Tot i així, avui “m'ho he currat” de valent, tot i l'esforç de la sèrie ràpida d'ahir i la molèstia a la cama; i és que, amb l'excusa d'estrenar el flamant tallavents negre, en lloc d'anar directament al Club el que he fet ha estat anar cap a casa, m'he canviat de roba, m'he posat “calça curta”... i me'n he anat corrent fins al Club; he entrat, he xarrat una estoneta amb l'Albert... i altra cop corrent fins a casa, però acabant fent-t'ho per la variant “del parc del costat de casa”, i això vol dir que ho he acabat pujant a la carrera els 40 esglaons que hi ha fins arribar a dalt del carrer de casa. Total, uns 5 quilòmetres mal contats. Avui, per tant, els estiraments m'ha tocat fer-los a casa.
Falten uns 5 minuts per acabar el partit a Sevilla i anem 0-1... a veure cóm acaba això.

S'ha acabat: 0-1... i eliminats de la Copa.

Tranquils... no pasa rés: només en podrem guanyar 5 aquest any !

.

BUEEEENO…..

.

… sembla que hem trencat el cercle viciós del “no anar a córrer”. Tot i que tornava a no tenir gens de ganes de córrer, me’n he anat cap el Club; he estat, però, a punt de dedicar la jornada al soft-ràquet, com ja feia l’any passat els dimarts, però la Susanna estava feta pols i no tenia gaires ganes de jugar-hi, així que m’he posat a córrer a la cinta. I ja posats, perquè no fer una mini sèrie "ràpida" de 3,5 quilòmetres ?:

1 quilòmetre a 13, 1/2 quilòmetre a 15, 1 quilòmetre i mig altra cop a 13, per acabar fent el darrer 1/2 quilòmetre a 15... tot en 14’40’’.

En acabar, i mentre estirava, tant l’Albert com en Pau m’han fet veure, de bon rotllo, que “lo de fer jo la Marató de Barcelona era una bogeria...”. I m’ho han raonat bastant, sense dramatitzar, però posant-me els punts sobre les is:

- en tot cas, vine a córrer amb nosaltres la Marató de Sant Sebastià (Donosti) a finals de novembre, el 29 concretament, però preparant-nos ben a consciència un cop passat el mes d'agost...

... m’ha recomanat l’Albert.

I crec que és una bona opció i que li faré cas: diuen que és preciosa de fer, amb un "ambientazo" de gent i bastant “llanera”. A la Marató de Barcelona el que potser sí faig és entrar a la cursa al quilòmetre 21,5 (a la Avda. Meridiana, cantonada amb Felip II) per fer la segona meitat, fent així una espècie de “Mitja Marató de Barcelona a mida”, passant “només” per:

MERIDIANA-BAC DE RODA-GRAN VIA CORTS CATALANES-RBLA PRIM-AV.DIAGONAL-BAC DE RODA-MARROC-AV. DIAGONAL-Gir a BADAJOZ-AV.DIAGONAL (costat muntanya)-Gir AV. DIAGONAL (costat mar)(KM 30)-PL. DE LLEVANT–TAULAT-SELVA DE MAR-AV. DEL LITORAL-ARQ. SERT-SALVADOR ESPRIU-PL. DELS VOLUNTARIS OLÍMPICS-MARINA-AV. ICÀRIA-PG. DE CIRCUMVAL.LACIÓ-PG. PICASSO (KM 35)-PG. PUJADES-PG. LLUÍS COMPANYS-ARC DE TRIOMF-PG. DE SANT JOAN-AUSIAS MARCH-PL URQUINAONA-RDA SANT PERE-PL. CATALUNYA-AV. PORTAL DE L´ANGEL-PL CARLES PI I SUNYER-CUCURULLA-DELS ARCS-PL. NOVA-AV. CATEDRAL-VIA LAIETANA-JAUME I (KM 38)-PL. SANT JAUME-FERRAN-RAMBLA DELS CAPUTXINS-RAMBLA SANTA MÒNICA-PL. PORTAL DE LA PAU (KM 39)-PG. JOSEP CARNER-PL. DE LES DRASSANES-AV. PARAL.LEL-RDA. SANT PAU (KM 40)-URGELL-SEPÚLVEDA (KM 41)-AV. PARAL.LEL-PL. ESPANYA (KM 42) amb ARRIBADA a AV. Mª CRISTINA (KM 42,197).

Collons, quina raó teníen l'Albert i en Pau !... només d’escriure el recorregut d’aquesta “ Particular Mitja Marató barcelonina meva”... i ja estic esgotat !.

.

ABÚLIA

La abúlia: alteració de l’activitat voluntària, i més concretament de la seva fase preliminar, on apareix pertorbat el desig o la decisió de dur a terme una acció. Es caracteritza per la falta d’activitat, d’interès per les coses i per l’absència de resposta emocional. Es podria definir, més senzillament, com una falta patològica de voluntat, de ganes de fer coses...

Fins ara, crec que no m’hi havia trobat mai. I crec que és així com em sento: amb abúlia a nivell esportiu.

I és un sentiment contraposat: tinc, per una banda, unes ganes enormes de fer i superar els -pel moment- tres grans reptes esportius fins el 7 de març.... però per altra banda m’agafo a qualsevol excusa per no anar a córrer, per no entrenar.
Potser és degut al “parón navideño”, que m’ha canviat el ritme; he continuat anant pel club des del dia 1, però per lliure, quan no hi havia ningú, i encara no m’he “reenganxat” al costum de tornar a anar-hi entre setmana tres o quatre cops, com acostumava, i xerrar amb l’Albert, en Pau, jugar unes partides amb la Susanna... No sé. La “llum d’alarma” se’m va encendre divendres passat, quan em vaig creuar -en arribar al club- amb els companys runners que sortien a córrer com cada divendres; si els hagués dit que m’esperessin, cap problema, m’haguessin esperat i hauria anat amb ells... però vaig preferir posar l'excusa de que no anava ben equipat pel fred que fotia i quedar-me a córrer sol i poca estona a sobre.

Per suposat, aquesta no és la millor de les postures per poder afrontar la meva segona Mitja Marató i la meva primera Marató. A veure si trenco aquest cercle viciós (del: "avui no hi vaig, demà tampoc"...) i em torno a reenganxar al meu ritme habitual d’abans del Nadal.
Más me vale... (i confio i espero que aquest “abulimiento” -i no estic parlant ara en japonès- no m’esquitxi també a la vessant personal ni a la professional).

.

AVUI TOT S'HA CAPGIRAT...

... per no “deixar-me” anar a córrer.

Primer, he sortit tard del despatx; a sobre, m'he parat en un “zapatero remendón” a que em posés un “clic” a les mànigues del tres quarts (m'entrava un aire de collons “por la boca-manga”, i més en dies freds com el d'avui...); i a sobre, la coartada final per no poder anar al Club a córrer (apart del fred que tenia mentre anava per la Ronda Litoral) ha estat el que m'han trucat els de Wala dient-me que el paravents Adidas negre (com aquest) que vaig encarregar ahir -i que no em tenia que arribar fins dijous- ja el tenien aquí. Així que l'he anat a buscar... i cap a casa.

RUTINA D'AVUI: altra cop, rés de rés (... i en van tres !)

I dimecres, toca remuntada a Sevilla en partit de Copa; jo em quedo amb un 1-3.

.

MOTO, NEU, FRED….

...aquesta és una molt mala combinació.
No, no soc jo el de la foto (la meva és una Triumph-Speedmaster del tipus “cruiser, per rodar tranquilet -perquè ja tenim una edat- i no una “canyera” japonesa com aquesta); ni avui m’he trobat neu pels carrers (només em faltaria això) però deu n’hi do el fred que fotia aquest matí cap a les vuit i mitja al polígon de L’Hospitalet on m’ha tocat arrancar el dia !; i no he arribat al despatx fins als voltants de dos quarts de dotze, així que he anat “calentet” una bona estoneta (avui fred, però lluint un sol radiant tot el matí, potser per compensar...).
En sortir aquesta tarda toca “posar-se les piles” amb el tema d’agafar el ritme i la forma de cara a la meva particular TT (“triatló-txabierina”) com son les curses de Sant Antoni, Mitja Granollers, Marató Barcelona d’aquí al 7 de març. A veure quina una ens muntem amb l’Albert perquè la cosa no em quedi gaire patètica.

.

DE TANT EN TANT ...

… està bé el anar a veure una “comedieta” gens come-cocos; i aquesta d’en Hugh Grant i la Sarah Jessica Parker està entretinguda, i més per una tarda gèlida com la d’avui. Perquè, collons amb el fresquet que està fotent per aquí (serà la falta de costum, suposo). I demà, com que no amenaça pluja, “toca” ja per fi anar en moto (em sembla recordar que no la he agafat des de que ha començat l’any... no crec haver estat mai tants dies seguits sense anar-hi, tret del període de les vacances).

RUTINA DE DISSABTE: rés de rés.
RUTINA d’AVUI DIUMENGE: rés de rés.

Collons ! anem bé per preparar tot el que tinc que preparar (Sant Antoni, Mitja i Marató)... i cada dia falta menys.

El que sí he fet avui ha estat comprar-me un tallavents genial. Feia dies que en buscava un, però sense mànigues; i el que he trobat avui és “doble”: no és només que es puguin “desmuntar les mànigues” sinó que tot ell es pot desmuntar i quedar-te només amb la part sense mànigues, segons et convingui (no n’havia vist cap així fins avui). Crec recordar que era Adidas, de color negre i me’l portaran... des de Lleida ! ja que a la botiga on he anat no tenien la meva talla i me l’han reservat per telèfon a la sucursal d’allà, que ells sí que la tenien.

Per cert, súper amables (i riallers) els tres dependents/venedors de la botiga (Wala) amb els qui he tingut que tractar, quelcom -malauradament- cada cop massa inusual entre el personal d'atenció al públic.

.

... PERQUÈ FER ESPORT ?

.
... clica aquí i pensa-hi !. (només és un dels mooooolts motius; i sobre tot per a vosaltres, noies...)

http://www.youtube.com/watch?v=EG05f-44aqo

.

CONNECTA ELS ALTAVEUS...

.
… i clica aquí :

http://www.youtube.com/watch?v=tzc3FFJDKU8
.

COLLONS AMB LES “ZANCADES”...

.
... tinc la majoria dels músculs de les cames adolorits. Però està clar que aquest és un exercici que em serà molt útil per reforçar cames. Haig de perseverar.

No he arribat ni en temps, ni amb ganes, a la sortida dels runners dels divendres, així que m'he quedat al club.

RUTINA:
- he fet només 3 quilòmetres en cinta, però ràpids (2 a 13, 0,5 a 15 i 0,5 altra cop a 13)
- exercicis de reforçament de braços
- i estiraments.

I demà toca... anar de rebaixes ! (no ho suporto, però “és el que toca” ). A veure què ens firem...

.

QUAN ARRIBA EL FRED...

.
... s'amaguen les roses i no es veuen noies riure pels carrers.

Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, hivern.

Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els ocells.

I amb el seu volar, te'n vas anar tu, buscant altra terra, buscant altra llum.

Només m'has deixat un poble desert.
Quina tristor viure quan arriba el fred.

Però s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors de passeig.

Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd.

Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, i la neu es va fonent...

Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els ocells.

I amb el seu volar, te'n vas anar tu, buscant altra terra, buscant altra llum.

Només m'has deixat un poble desert.

Quina tristor viure quan arriba el fred.

Però s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors de passeig.

Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd.

Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, i la neu es va fonent...

Cançó de JM Serrat de la primera època, molt adient per avui “con la que está cayendo”.

RUTINA:
Avui, "ná de ná". Demà ja és divendres i toca sortir a córrer amb els companys, tot i el fred que està fotent. A més, tinc una mica adolorits els quàdriceps per les “zancades” d'ahir i millor deixar-los descansar...

Un dia menys per la Marató de Barcelona !

.

FEM UN PUNT...

.

Ja han passat dos dies de la meva “escalfada de boca” i la meva “chuleria” de voler fer la Marató de Barcelona. Perquè... s'ha de ser “chulo”, eh ?.

Però la meva decissió és ferma, tot i que tinc a tot "el meu harén domèstic" en contra:

- la Marta no hi vol ni pensar, i tractarà de dissuadir-me de que la corri, tant si sí com si no...
- la Martona em comenta: “...vols dir, pare ?”
- i l'Andrea em mira i sé que pensa: “ves amb compte si, al final, decideixes tirar-ho endavant...”.

Tractaré d'anar-li traient ferro a la cosa però no serà gens fàcil, sobre tot en el cas de la Marta.

Però la cosa va en serio... i la cosa és seria. Així que ens haurem de començar a preparar, i ben preparats. O el que és el mateix: hauré de ser molt ferm i constant en les meves “rutines” esportives. En parlaré d'això amb l'Albert, com sempre, perquè em prepari “un pla d'entrenament” per d'aquí al 7 de març, exactament dos mesos a partir d'avui; ni més... ni menys.

I el millor era començar des d'avui mateix, tot i ser dia de Reis. Així que cap allà les sis me'n he anat cap el club.

Així detallaré, a partir d'avui, cadascuna de les meves rutines esportives diàries...

RUTINA:
- 24 minuts en bici estàtica, fent 10 quilòmetres a bon ritme.
- Sèries de “zancada” (o lunges) amb mancuernas.
- Els tres exercicis, en màquina, de musculació de tòrax-braços.
- Exercici de reforçament -en màquina- dels quàdriceps.
- Estiraments.
... i cap a casa.

Ja tenim a sobra l'onada de fred, pluja i neu... així que demà, altra cop, haurè d'anar a treballar en cotxe.

Collons !.

.

PATIREM A LA TORNADA...

NIT DE REIS...

... "majetes" motoritzats ( a l'esquerra )
... i dels que aparèixen en un "click" ! ( a la dreta ).

Felicitats/homenatge als "Clicks" de Playmobil en el seu 35 aniversari, un any després de la mort del seu "pare", l'alemany Hans Beck, al febrer de l'any 2009.

.