Com diu l’Albert:
- Txabi, és que ara només competeixes, no entrenes... i “t’has deixat anar”.
I te raó: haig de sortir d’aquest cercle viciós “d’anar tirant”. I per començar, ja m’he conjurat amb el “noruec trotador” -gaire bé volador- per preparar “come il faut” la... Marató de BCN 2013 !.
Perquè sí, una marató s’ha de preparar i bé; al meu ritme, però preparar-la com Déu mana. Pel meu compta, els mesos de setembre i octubre aniré “entrant en calor”, agafant ritme, però sense tenir “desaparicions” al asfalt; i ja hem quedat en que l’Albert m’establirà un pla de preparació i millora específic per mi i els meus 55/56 tacos aleshores, pel període novembre - desembre - gener i febrer per tal de poder encarar amb garanties i sense patiments els nous 42,195 quilòmetres que m’esperen la vigília del que serà ja el meu 56é aniversari; ell deia en principi un pla de setembre a febrer, però li he dit que “em cremaré de coco” tants mesos (6) preparant-me. A sobre, com al·licient addicional, tindré un clar objectiu “in mente” tots aquests mesos: acabar la Marató 2013 per sota de les 3:56:00; perquè, si tant m’ho curraré, ¡ què menys que intentar baixar en 7 minuts la meva MMP en marató de Donosti 2010! (sinó, p’a qué el esfuerzo ?).
El Per, com ja ha fet aquest any, seguirà també en el mateix període un pla com el meu però al seu nivell, una mica més exigent, per tal de poder millorar encara més els seus esplèndids 3:19:00 d’aquest any.
El Per, com ja ha fet aquest any, seguirà també en el mateix període un pla com el meu però al seu nivell, una mica més exigent, per tal de poder millorar encara més els seus esplèndids 3:19:00 d’aquest any.
Així les coses, avui (després de resoldre un problema amb la llengüeta de “les discretes” que tant a la mitja diumenge com avui pujant a la sala, em provocava molèsties al empeny) m’he pujat a la cinta amb la intenció de començar a sortir del endormiscament en el que he caigut darrerament; així, tot i venir d’una mitja marató dos dies enrere, han caigut al sarró 5 quilòmetres ben ràpids: he fet un primer quilòmetre “d’escalfament”, i per provar-me com anava post-mitja, a ritme de 6:00, per continuar fent els 3 quilòmetres següents a 4:46 i acabant amb un darrer quilòmetre a uns exigents -per a mi- 4:26 (tot en un temps de 25:03 i una bona cremada de 433 calories, el que ha deixat completament xopa la camiseta). Continuo pensant que jo corro més ràpid “outdoor” que “indoor”.
Aquests 4:46 haurien de ser, a partir d’ara, el meu referent mínim de velocitat (per sortir del tran-tran cansino actual)... y de aquí p’abajo ir mejorando ! (per anar-me apropant als 47:00/46:00 en curses de 10 quilòmetres amb relativa facilitat).
Tot el demés, no és més que un insuls “trote cochinero” que no em porta enlloc...
(C.Q. 337 34-186-151)