Dues “Mercès” en una...

Ja ho escrivia aquest matí a Facebook abans de sortir de casa: Tinc el genoll de la cama dreta ben "trinxat", les costelles trencades "em grinyolen"...

Però ben d’hora, ben d’hora estava ja a Plaça España i, contra les prediccions, no plovia ni semblava tenir intenció de fer-ho durant la cursa. Mentre aparcava la meva estimada Triumph (que, per cert, ja m'he venut... li faig lliurament al nou propietari diumenge vinent) m’he creuat i xerrat una estona amb el Correcat Ramon. Abans i tot de l’hora prevista, m’he retrobat amb Speedy-Arantxa (....que finalment ha fet molt bon temps, tot i "el seu moco colgando" i acabant en 17ena. posició en dones) i amb Olga. 

De camí cap el guarda-roba, sota les torres venecianes, he coincidit amb la gran Hasna Bahom (finalment guanyadora de la cursa en categoria femenina)  i amb les “No Te Pares Team” Devora i Elena (no així amb Mónica... que a l’hora prevista no havia arribat). I un cop dalt les fonts, trobada típica i tòpica amb en Rafa. Més tard he coincidit també amb els Tribanda Per i Belen. I camí del guarda-roba, amb en Xavi, la Laura i resta de gent del BDR. I ja, un cop a dins del calaix, amb en Cedric i altra cop amb “ulls preciosos-intensamentnegres-Devora”  (...que ha acabat fent MMP).

El genoll ja em “grinyolava” amb força dins el calaix mentre mig escalfava... i he arrancat a córrer, molt millor del que m’esperava, després del “intens entrenament”  dels darrers dies (des de dimarts no havia fet rés de rés). Els meus temps de pas han estat:  4:38, 4:52, 5:21, 5:19 i 5:03… total, 25:58 en fer els primers 5 quilòmetres… gens malament; però des del pas pel quilòmetre 2, el dolor al genoll augmentava i “punxava” de valent.  

El gran Miquel...

Així doncs, en arribar al avituallament del Arc del Triomf he pres una decisió: no jugar-me-la més i esperar allà a que arribés en Miquel Pucurull, el gran i veterà corredor (75 anys) i fer amb ell, al seu ritme, la segona part de la cursa. Mentre esperava allà, he coincidit amb en David, fent fotos i més fotos (sí, en David “Blog maldito”, aquell “que no va saber parar” a la MM i va “petar”... per això, malauradament,  avui no ha pogut). He estat allà palplantat gaire bé mitja hora, veient passar i passar corredors, i més corredors, companys i més companys...

Resulta que tinc un club de fans...
 i jo sense saber-ho!

En arribar Miquel m’he reenganxat a la cursa. Els segons 5 quilòmetres de la cursa els he fet doncs tot xerrant amb en Miquel, xino xano... i arribant junts a meta. I, segons m’ha dit, ho ha fet en un millor temps que l’any passat (segons ell “no li he deixat que afluixés” i, sense fer-li treure la llengua, he aconseguit  que mantingués el ritme constant que ell podia portar bé: és tot un diésel!).

La llum que més enlluerna...

Ha estat avui doncs, per a mi,  una cursa “diferent” aquesta. I és que cada cop més me’n adono de que visc molt més intensament tot el que rodeja a les curses, que les curses en sí mateixes: la gent, l’ambient, els companys, les fotos, els ji-ji-ja-ja, o els bons moments com el que he viscut avui corrent 5 quilòmetres al costat d’en Miquel. O com després fent-li les fotos a la menuda, però moooolt gran, Maria Llum (un any més gran encara que en Miquel) mentre recollia el seu trofeu (... i el val per anar a sopar al “7 Portes”) com a corredora més veterana de la cursa.

Finalment, la pluja ha acabat arribant quan, en moto, ja estava a poc més de quilòmetre i mig de casa. “Murphy” en estat pur...

Ara mateix, vuit del vespre, el genoll fot mal, força mal...

La propera? CORREBARRI... si el genoll em respecta.

(C.Q.  653  76-26-627)

¿ Dragones y mazmorras ? Noooo: ¡ Rampas y escaleras !

Ahir al vespre, només començar a córrer, ja vaig veure que no en tenia gaires ganes. Però la Mercè és ja a tocar (... i la Behobia!) i darrerament parlo més de córrer que no pas corro. El darrer cop, des de l’11 de setembre a la Cursa Sansi de Bellaterra, havia estat dissabte dia 20 pel camí de Ronda de S’Agaró a La Conca ...i fent la meitat caminant i la meitat corrent. Poca cosa doncs. Però ahir tenia ganes de provar "en acció" les meves flamants i discretetes sabatilles “Asics Noosa Tri 9” estrenades dissabte, un cop haver ja canviat el número 44, que inicialment em vaig comprar, per un més encertat 43,5 (*); i les volia provar en situacions de “baixada”, així que vaig decidir apostar per fer "una sessió de resistència a lo RafaPérez".

I sense anar-me’n gaire lluny de casa (vaig anar-me’n fins a la riera enjardinada que tinc ben bé al costat) vaig fer alternativament 14 trams d’escales (de 75 esglaons cada pujada i cada baixada, fent doncs un total de 1.050 esglaons) i 14 trams de rampa amb bona inclinació -d’uns 60 metres cada pujada i baixada- intentant fer-les totes a bon ritme, sobre tot quan anava cara amunt (tant a la rampa com a les escales). Esgotador, però reconfortant. I ho vaig completar amb una “passejadeta al trote” pels voltants de casa.

Les sabatilles, perfectes: no em “topen” els dits a la puntera a les baixades, que és el que em preocupava un cop canviat el número.

(*) Canvi de número: vaig comprar-me, inicialment, un 44 (aquest model és quelcom especial, en estar pensat per triatletes; molt còmodes, tant, que fins i tot te les pots posar sense mitjons). Vaig sortir amb Marta dimecres passat per la tarda (4,5 quilòmetres caminant) per estrenar-les. I notava que m’anaven “grandetes”, no hi anava gens còmode (son "de horma ancha" i jo tinc el peu estret). Així que, en arribar a casa, les vaig “ventilar”, vaig agafar un raspallet, vaig netejar-li les soles... i el divendres les vaig anar a canviar per mig número menys. Estaven com noves, perquè eren noves... No patiu: el noi de la botiga se les va mirar i remirar bé, i li va dir al encarregat:

-"Faig un canvi de número... sí, sí, estan perfectes").

I és que ho estàven!.

(C.Q.  643  75-26-617)

26:59 que són 23:59 a La Sansi de Bellaterra d’avui.

Cursa “calorosa” la d’aquest matí. 
Sol, calor i moooolta xafogor. 

Al quilòmetre 3 m’he aturat (i he aturat també el Garmin) durant 3 minuts, perquè tenia la sensació de que les pulsacions m’anaven a cent!. Per sort, continuo corrent amb el cap ben fresc per no fer ximpleries amb el meu cos. Però, en reprendre la marxa, no he pressionat bé el botó de posar-lo novament en marxa. Però he fet molt ràpida la última part de la cursa (...plana i en baixada) i he acabat bé. Temps oficial: 26:59.... als que jo els hi descompto els 3 minuts que m'he aturat (però el que val és el temps oficial).

Una cursa amb una camiseta "especial" per una diada "especial".

(C.Q.  633  73-26-607)

Patint com un gos !

Aquesta és la frase que potser millor resumeix la meva cursa de d’avui, la de la primera edició de La Cursa del Barça.

Prop de 3.200 corredors l’han acabat, en un matí calorós, “bochornoso” i humit com pocs. Per acabar d’adobar-ho, tres desnivells considerables en el recorregut, sobre tot el primer quilòmetre, des del Estadi del Camp Nou i fins a la Diagonal, sense oblidar la pujada per Entença fins a Travessera i la llarga tirada per la Ctra. de Collblanc.

 Els meus  58:57  finals d’avui ho diuen tot, tenint com tinc com a MMP de l’any passat els meus  47:50  (i no és excusa el haver parat al avituallament per beure gaire bé un parell de bons minutets, perquè anava fos). 

Però mirem-ho pel costat “positiu”: després de gaire bé 7 anys corrent, avui he fet marca: la meva PMP ! (pitjor marca personal): mai havia fet més de 55:00 i avui sentia l’alè de la llebre dels 60:00 al clatell... I això que no he parat en tot l’estiu.

Com sempre, el millor de tot ha estat la retrobada amb els companys post-estiu (i, avui fins i tot, la "desvirtualització" d’en Víctor González el rapidíssim corredor “santboianés”).

Però d’avui cal destacar, per sobre de tot, la brutal cinquena posició en categoria femenina de la meva compi Arantxa Suau: és una crack !.

(C.Q.  628  72-26-602)

The Walking dead runner…

Així és com m’he sentit avui: com un “walking dead runner”.

Independentment de que, en arribar al primer quilòmetre, he hagut de parar pel dolor a l’esquena (avui sí que feia mal de veritat), les meves cames avui eren dues columnes de marbre: no les podia moure, no podia aixecar els peus del terra. I, per acabar d’arreglar-ho, ha tornat -i amb força- el dolor a la part posterior del turmell del peu dret, que ja vaig començar a sentir diumenge a Les Aigües quan corria de baixada de Sant Pere Màrtir. És un dolor que m’impedeix fer la meva petjada “normal” (sense talonar) i em fa que, paradoxalment, em faci  talonar i, per tant, em faci mal. No sé, descansaré un parell de dies a veure el què.

A sobre, l’objectiu era anar des d’Esplugues fins al Decathlon de l’Illa Diagonal per posar-me el nom a la samarreta que vaig comprar-me dijous passat a Nike... i no m’ho han pogut fer !. He acabat fent -caminant- el trajecte d'anada i tornada de 8 quilòmetres... (i trobant-me a la Roser a l'alçada del Palau de Pedralbes fent unes sèries).

(C.Q.  618  71-26-592)

Arranca la temporada !

Dilluns, 1 de setembre, "Sant Tornem-hi" per a molts… i també el inici de la setmana de la primera cursa de la temporada:

És una cursa nova, la primera edició. Suposo que la participació serà alta... Ja coneixem les samarretes (son unes pseudo-Nike) i també el recorregut, que és bastant planer, però “amb algunes trampetes”: bon retrat d’en David en el seu blog (...i també haurem de comptar amb la calor i la xafogor que, segur, ens farà).

Sant Pere Màrtir desde la finestra de casa

Tot Barcelona despertava als meus peus...

I després d’aquesta, per ara, vindran Cursa de La Mercè (28/09), la Correbarri (12/10), corrent aquest cop per Les Corts, els 10km de La Mitja del Mediterrani (19/10), el tast de la Mitja (26/10), la Behobia-Sant Sebastià (9-11), la Jean Bouin (23/11), el Cross de Sants (30/11) i Nassos (31/12). Tot això, per ara... Segurament “també cauran” la Cursa de l’Amistat i la Cursa de La Sagrera (on l’any passat vaig fer MMP en 10 km).

Ahir, per començar a “escalfar motors”, (tot i que durant el mes d'agost "no he parat") vaig matinar per anar a córrer, trotar i caminar per Collserola, per la Carretera de Les Aigües (pujant a bon ritme fins a l'antena de Sant Pere Màrtir, agafant el trencall que hi ha en creuar el primer pont). Em vaig creuar amb l'ex-ciclista professional Roberto Heras corrent pel mig del bosc (les seves orelles són úniques!), però no vaig voler “trencar-li” el ritme per fer-nos una foto.
Van ser poc més de 5 quilòmetres (exigents). I degut a l’hora matinera en que hi vaig anar, vaig   poder gaudir de vistes com aquesta. A aquelles hores, en arribar a Pl. Mireia,  encara no hi havia gaire gent “per Les  Aigües”... panorama totalment diferent quan hi vaig tornar: em reafirmo en la idea de que -com a les carnisseries i mercats- acabaran dispensant números per entrar-hi perquè... quina gentada que hi havia !  (corrent, caminant, trotant, amb bici, amb gossos...).

(C.Q.  610  70-26-584)