Ja ho escrivia aquest matí a Facebook abans de sortir de casa: Tinc el genoll de la cama dreta ben "trinxat", les costelles trencades "em grinyolen"...
Però ben d’hora, ben d’hora estava ja a Plaça
España i, contra les prediccions, no plovia ni semblava tenir intenció de
fer-ho durant la cursa. Mentre aparcava la meva estimada Triumph (que, per cert, ja m'he
venut... li faig lliurament al nou propietari diumenge vinent) m’he creuat i
xerrat una estona amb el Correcat Ramon. Abans i tot de l’hora prevista, m’he retrobat amb Speedy-Arantxa (....que finalment ha fet molt bon temps, tot i "el seu moco colgando" i acabant en 17ena. posició en dones) i amb Olga.
El genoll ja em “grinyolava” amb força dins el
calaix mentre mig escalfava... i he arrancat a córrer, molt millor del que m’esperava,
després del “intens entrenament” dels
darrers dies (des de dimarts no havia fet rés de rés). Els meus temps de pas
han estat: 4:38, 4:52, 5:21, 5:19 i 5:03…
total, 25:58 en fer els primers 5 quilòmetres… gens malament; però des del pas
pel quilòmetre 2, el dolor al genoll augmentava i “punxava” de valent.
El gran Miquel... |
Resulta que tinc un club de fans... i jo sense saber-ho! |
En arribar Miquel m’he reenganxat a la cursa.
Els segons 5 quilòmetres de la cursa els he fet doncs tot xerrant amb en
Miquel, xino xano... i arribant junts a meta. I, segons m’ha dit, ho
ha fet en un millor temps que l’any passat (segons ell “no li he deixat
que afluixés” i, sense fer-li treure la llengua, he aconseguit que mantingués el ritme constant que ell podia
portar bé: és tot un diésel!).
La llum que més enlluerna... |
Finalment, la pluja ha acabat arribant quan,
en moto, ja estava a poc més de quilòmetre i mig de casa. “Murphy” en estat
pur...
Ara mateix, vuit del vespre, el genoll fot
mal, força mal...
La propera? CORREBARRI... si el genoll em
respecta.
(C.Q. 653 76-26-627)