…però m’ha fet molta, molta il·lusió. M’explico.
Recordeu que deia diumenge “P’a una vez que pillava cacho...”?.
Doncs bé, avui després del entrenament ja clàssic dels dimecres amb la gent de
Domingo Catalan, ens hem trobat a la botiga amb la “violeta” Pili Prescolí. I,
per a sorpresa meva, després del sorteig de dos mega-paquets de súper espàrrecs
del “huerto del Domingo”, en Rafa ha anunciat que Pili m’havia portat la “copa
de guanyador de la categoria” de la cursa de diumenge.
No, no és del tot cert, entre d’altres coses perquè no hi
havia categories en aquella cursa, com ja us vaig dir... però ha estat un detall
simpàtic i entranyable i que m’ha fet molta, però que molta il·lusió (més, fis
i tot, que si me l’haguessin donat diumenge... que no és el cas).


S’ho ha currat molt!. Gràcies, Pili.

Un cop dalt, “hem fet una mica l’egipci”, de la ma del gran
Benito Ojeda: series piramidals donant voltes “en plan hàmster” a la plaça:
4-3-2-1 (4 minuts corrent, 1 descansant, 3 minuts corrent, 1 descansant...);
aturada de 2 minuts i nova piràmide: 3-2-1-1/2, també amb descansos d’un
minut. En acabar, baixada ràpida fins a la tenda, on m’he trobat amb el que m’he
trobat.
M’he trobat genial tota l’estona, graduant bé els ritmes i
esprintant com mai, com un xaval, la recta de la Carretera de la Bordeta (al
darrera d’en Gabri, és clar...).
Una tarda-nit rodona, rodona... Dimecres que ve, més!
No hay comentarios:
Publicar un comentario