jueves, septiembre 29

CANVI DE RITME…


Tot i que per aquest cap de setmana, que anirem a Son (un petit poblet a dalt de tot del més llunyà dels Pallars, a prop d’ Esterri d’Àneu) el meu cunyat em deu tenir preparada una excursió per alta muntanya (com l’any passat) d’aquelles que “estoven bessons i quàdriceps”, avui me n’he anat tot decidit cap al club amb la intenció de córrer una mica, després del “parón” d’ahir. I, com sempre, no tenia ni idea del que anava a fer; total, que he pujat, he arrancat a córrer i he anat canviant de ritme sobre la marxa durants els 5 quilòmetres que he fet:
2,5 quilòmetres a 5:27  -  2 quilòmetres a 4:36 i fent uns darrers 500 metres a 4:16, cremant unes bones 430 calories en menys de 25 minuts.
I crec que, malauradament, avui he fet una trista constatació: definitivament haig “d’aparcar”, i col·locar en el meu museu particular, les meves velles i estimades Saucony berlineses. I és què ja fa un parell o tres de sessions que, l’endemà de córrer amb elles -i això que és a la cinta- tinc molèsties als ossos del peu; i crec que és perquè les meves companyes a Berlín, les que van xapotejar amb mi en mig de la pluja durant més de 42 quilòmetres, ara fa un any a la Marató, ja han perdut gran part del seu amortiment a les soles i el peu crec que se’m ressent. Per “caminar por ahí” no hi cap problema però, per córrer, ja han donat de sí tot el que tenien que donar... i de quina manera !.
Què hi farem !.
(C.Q.  1.213  133-564-649)

miércoles, septiembre 28

AVUI TOCAVA “PANXING”…


En acabar de currar, avui, he decidit que descansaria, que no aniria pel club, ni sortiria a córrer pels voltants de casa. He pensat que després d'un dissabte, dilluns i dimarts, amb un recorregut total de 16 quilòmetres corrent i 10 pedalant ja n’hi havia prou per ara; demà ja serà un altra dia... fins i tot em pot tocar la “649” aquest vespre i la meva vida acabi donant un gir per complert i em dediqui, amb la Marta, a anar voltant pel món per poder córrer per llocs inimaginables -i inaccessibles- ara mateix (perquè... us imagineu poder córrer per Hawaii, fer un bon tros per la Muralla xinesa corrent, o un trecking per l’Himàlaia, la Patagònia, o córrer per camins forestals per Kenia o Etiòpia, o arribar-se fins els monumentals moais de la illa de Pasqua, o córrer per boscos al Canadà... poder gaudir corrent per tots aquests llocs, i molts més, sense que la cartera se’n ressenti ?).
PA NEGRE (que no “pan negro”) ha estat escollida avui -per pura coherència desprès de la inesperada -en la capital del reino- pluja de Goyas- com la pel·lícula que representarà al cinema espaÑol als “Oscar” d’aquest any. Quin mal de ventre els hi haurà entrat “del Ebro p’allá”: un tràngol difícil de digerir, eh ?. Només heu de veure “l’entusiasme” amb el que han rebut avui la noticia a Madrid quan ho han fet públic (no us perdeu el final d’aquest vídeo de quan ho han anunciat: patètic !).
Emocionat, ja m’imagino la nit de la cerimònia quan passin -com és costum- un trailer de la pel·lícula, i soni durant un minut -al menys- el català al Teatre Kodak de Los Ángeles; sonarà allà... i a tots els milions i milions de televisors de tot el món que ho veuran, ja sigui en directe o en diferit.
I ja ni us explico " l'èxtasi " si el nom de  “PA NEGRE”  sona tot seguit del sempre inquietant i esperat...
“and the winner is...”

martes, septiembre 27

MATÍ GIRONÍ…


…tarda nit d’exercici mixt.
Amb una calor gaire bé de ple mes d’agost, he passat tot el matí a Girona, entre d’altres coses “a desfacer un entuerto” amb un client que ens volia “chulear”; i p’a chuleos estoy yo, con la que está cayendo... Prova superada !.
Després de dinar pel camí, de baixada he fet una paradeta a mitja tarda a Caldes de Montbui (bussines it's bussines) i passades les set he arribat al club:
10 quilòmetres en bici, i  3  corrent  (una “mini-duatloneta”, que dic jo), corrent els dos primers quilòmetres a 5:00 i l'últim a 4:36. Bé.
Vull que arribi el freeeed !!!.
(C.Q.  1.208  132-564-644)

lunes, septiembre 26

PETITS CANVIS ESTÈTICS


Abans...
Primer va ser el seient, fent-lo de dues places perquè Marta pogués anar més còmoda; i ara els hi ha tocat als retrovisors: i és que els “rodons” eren llargs, antics (que no "clàssics") i força horribles, no creieu ?. Els nous li donen una estètica més ben parida.

Avui, després de la sortida per la Carretera de les Aigües de dissabte, he anat al club a fer una sèrie. Aquest cop han estat només 5 quilòmetres, i la he fet en tirades de 500 metres:


Ara...
els quatre primers a ritmes de 500 a 4:36 - 500 a 5:27 / 500 a 4:36 - 500 a 5:27 / 500 a 4:36 - 500 a 5:27 / 500 a 4:36 - 500 a 5:27 /  i fent el darrer quilòmetre, sencer, a 4:36 per un temps total de 24:47, cremant 477 calories. Abans de la sèrie, però, he fet un “preescalfament” (també a la cinta) corrent/trotant durant 500 metres a 6:39 abans "d'arrancar-me a córrer", directament, a 4:36. M’ha anat perfecte. Ho he acabat tot amb una llaaaaarga sessió d'estiraments.
(C.Q.  1.195  131-554-641) 


AVUI FA UN ANY…


… a aquestes hores (08,30 del matí) ja feia una bona estona que, sota una persistent pluja, corria la meva primera Marató pels carrers de Berlín, immers entre més de 42.000 corredors.

I com que aquest any jo no hi he anat, l'espavilat d'en Patrick Makau ha aprofitat per batre el rècord del món de marató. Quin paio !.

domingo, septiembre 25

BERLIN MARATHON 2011


El guanyador ha estat en Patrick Makau, de Kenya, en un estratosfèric temps de 2:03:38, establint -sota un sol de justícia- un NOU RÈCORD DEL MÓN (que estava en poder del gran Haile Gbreselassie des de l’any 2008, i que avui, a un terç d'acabar, s'ha hagut de retirar per problemes estomacals); un temps, el del guanyador d’avui (que ja va guanyar també l'any passat) moooolt allunyat -en menys, és clar- dels meus excel·lents 4:13:29 correguts sota la pluja l’any passat (beneïda pluja... perquè amb sol, segur que no acabo la meva primera marató ni de conya !).

Destacar la brillant i molt meritòria participació, i resultat, d’atletes espanyols. Si no contem els quatre keniates de sempre, i un anglès que s’ha colat pel mig, en Ricardo Serrano ha arribat en sisena posició, amb un temps de 2:13:32 (a 9’54’’ del guanyador) i en Pedro Nimo, setè, a només 2” d’en Serrano. Enhorabona a tots dos.

PLUJA DE GOLS AL ESTADI...


Lo d’aquest Barça comença a ratllar en lo escandalós !
(... sortosament per a nosaltres).
En Leo ja porta 8 gols en cinc partits de Lliga (cap de penalty) i “el ric i guapo7 (però 3 de penalty). Imagineu-vos, per un moment, que algun dia -encara que fos de casualitat- ens xiulessin algun penalty a favor…
Amb quins ànims arribarà el proper equip al Camp Nou si el d’avui, l’Atlético de Madrid, que només havia rebut 1 gol en els quatre partits anteriors i que venia “en plan gallito” se n’ha endut 5 ? (amb 3 gols d'en Leo, en el que és el seu vuité "hat-trick" amb el primer equip del Barça).
Com diu el titular de no sé quin diari digital esportiu,
“la Pulga” (Messi) se comió al “Tigre” (Falcao).
Que passi el següent...

sábado, septiembre 24

TORNANT A CÓRRER PER LA CARRETERA DE LES AIGÜES


És tot un luxe poder tenir tant a ma un lloc com aquest per poder córrer, amb tot Barcelona als teus peus i amb la mar al fons...
Sense pensar-m’ho gaire, la veritat -i després de dos dies inactiu- me n’he anat cap els voltants de les sis a la Carretera de les Aigües (tot i que he sortit de casa amb la intenció inicial de córrer per la Diagonal... jo i el meu criteri !).
He fet els vuit quilòmetres des de Plaça Mireia i fins passat el pont que creua la carretera de Vallvidrera i tornar; la temperatura era ideal, en haver plogut fins a primera hora de la tarda i haver refrescat l’ambient (el que no ha evitat, però, que acabés xop, xop, xop, en els 43:30 minuts de cursa, dues paradetes incloses). I no sé si és perquè avui era La Mercè o el perquè era, però avui no m'he trobat gaire bé a ningú corrent amunt i avall, ni tampoc caminant, ni amb BTT.
D’aquí a una estona, cap a Can Barça; l’assemblea acaba de ratificar l’acord amb Qatar Foundation (faltaria més...) i ara estan amb les votacions del “Camp Nou sense fum” i de “la Grada Jove”: jo, particularment, dic NO a les dues (i això que no soc fumador).
(C.Q.  1.190  130-554-636)

miércoles, septiembre 21

T ' ESTÀS “AMARICONANT”, TXABI...


Sentència de l'Albert dilluns passat, a compta del meu pobre resultat a La Cursa de La Mercè:
- El que et passa, Txabi, és que "t'estàs amariconant" corrent a la cinta a velocitats tan lentes...
I potser té raó: m'he acostumat a anar fent 10 quilòmetres a ritme “marató”, a 6:00, i després em costa accelerar aquest ritme a les curses.
Per intentar “desamariconar-me” una mica, avui he començat a posar-hi fil a l'agulla: han tornat les sèries !.
I una sèrie relativament ràpida: he completat 6 quilòmetres:
5 quilòmetres, fent cadascun d'aquests 5 quilòmetres en dos trams: 250 metres a 6:00  i  750 metres a 4:36  (a 10 i 13)
i el darrer quilòmetre fent els primers 250 metres a 6:00 - i els darrers 750 metres a 4:16  (a 10 i 14)
completant la sèrie en 29:35 i cremant 510 calories. He acabat bastant fos, empapat... però content, sense molèsties.
Per poc que pugui, a partir d'ara només faré sèries; més curtes o més llargues, però sèries. Sí que he notat avui, però, que el ritme durant el temps de recuperació (6:00) era massa lent. Els propers cops, la sèrie la faré a 5:27 en lloc de a 6:00 i a 4:36. I la alternaré altres dies amb una sèrie, més ràpida, però de dues tirades de 500 metres, a 5:00 i a 4:16 (a 12 i 14).
Està jugant el Barça i estem perdent 2-1 a València... però queda temps, moooolt de temps encara (els del “guapo, ric, excel·lent jugador i envejat” han empatat a Santander).

PODRÀS ESTAR…


… a favor o en contra de la mal ditaFiesta Nacional”; però a mi m'agrada el cartell anunciador de la últimacorrida de toros” que es farà a la plaça de braus Monumental de Barcelona ( ...al menys fins que el PP digui el contrari i declari aquesta barbàrie com a espectáculo de interés nacional”). 
I no soc fan d’en Miquel Barceló, precisament...

lunes, septiembre 19

JORNADA DE RECUPERACIÓ ?... JA !


Us ho ben prometo que tenia la intenció de fer bondat i que només volia anar al club a fer la clàssica “recuperació activa” post-cursa, fent una mica de bici; i inicialment, així ha estat: he pedalejat durant 10 quilòmetres en menys de mitja horeta, tot xerrant amb la Carolina, que padalejava al meu costat, i engrescant al Jordi, tot un “esquaix-man” -que avui estava corrent a la cinta com un boig-  a que surti a córrer amb nosaltres (diu que vol tornar a fer la Marató de Barcelona, i sembla que l’he engrescat a que vingui a fer amb nosaltres La Mitja de Tarragona). Després de la bici he anat a fer una llarga sessió d’estiraments (em noto carregats els quàdriceps, sobre tot el de la cama dreta). I quan ja estava a baix, a punt d’entrar al vestidor, m’he creuat amb la Mercedes que m’ha dit:
- ¿ Què Txabi, ya no juegas nunca a soft-ràquet... ?.
I, ja em coneixeu, es necessita molt poc per engrescar-me.
- Venga, va, pero sólo una partida Mercedes, que hoy estoy cansadete...
I, és clar, d’una partida rés de rés; hem acabat anant al millor de cinc sets, amb resultat de 3-2 al meu favor (guanyant el primer, el quart i el cinquè) però això avui era el de menys; ja ni recordava el temps que feia que no jugava a soft-ràquet (possiblement, des d'abans del mes de març).
El genoll... ? sin novedad en el frente !.

(C.Q.  1.182  129-554-628)

domingo, septiembre 18

OUT OF THE PAST (… “Regreso al pasado”)



Ja hem corregut la Cursa de La Mercè. Resultat ?:
Out of the past !.
I dic això perquè he tornat a retrobar-me “amb lo puto cinc”. El meu temps final ha estat de 51:48. Cada cop estic més convençut de que les curses de 10 “...como que no me van”. Crec que, amb el temps, he guanyat en resistència (acabo molt "sencer" les Mitges Marató) però he perdut velocitat ... i també hi he afegit dos anys més, és clar. I si no, recordeu els resultats d'aquest any, pobre pel que fa a curses corregudes fins ara:
    -gener, Cursa Antoni 48:49  (avui, 51:48... gaire bé 3 minuts més, ó 1/2 quilòmetre de diferència).
    -febrer, Mitja Marató de Granollers 1:50:04, tiempazo ! (fa tres setmanes, a Sabadell, 2:01:32... 11 minuts més, o sigui, gaire bé 2 quilòmetres de diferència). 
Vaig enrere, com els crancs !.
Avui, si en lloc d'una cursa de 10, hagués estat una Mitja, l’hagués fet igualment, i gaire bé amb el mateix esforç; i és que és el que jo sempre dic: quan sé que son 10 quilòmetres, se’m fan llargs els 10, però si sé que en son 21,097 els que haig de córrer, els 10 primers els faig força “sueltecillo” i sense gaire bé “passar-me factura” i acabo força bé els darrers 11.
M’estaré convertint en un "iaio corredor de mitges distàncies  ?.
Finalment no ha plogut; el que sí ha fet ha estat una xafogor acollonant; en creuar la línea d’arribada -he entrat amb en Gerard- m’he cruspit una ampolla d’aigua, un Aquarius i ½ litre de suc de taronja... però tot i així no crec haver reposat tot el líquid que m’he anat deixant pels carrers de Barcelona.
El genoll ? cap problema, ni una lleu molèstia; ni estirant abans de sortir, ni corrent, ni estirant després (... ni ara, que ja fa mooolta estona que he acabat).

Vídeo de l'arribada, clicant aquí (minut 52:45 en endavant, al centre de la imatge).

DOS QUARTS DE VUIT…

Ja he esmorzat; el dia s’ha llevat, sortosament, fresquet; no sé apreciar si ha plogut o no aquesta nit, o si les rajoles que veig mullades al jardí ho estan pels aspersors (els varem instal·lar per si algun dia ve en Mourinho a celebrar alguna cosa...).
El que sí que ja no hi ha qui ho canviï és que:
avui és diumenge, és 18 de setembre, hi ha Cursa de La Mercè... i que jo la correré amb els companys.
El genoll ? de moment no ha dit ni ase ni bèstia. Tot sigui que, en començar a córrer, li doni per “despertar” i tocar-me els nassos. Esperem que no.

sábado, septiembre 17

QUÈ, TOTS MÉS TRANQUILS JA ?



I és que mira que en som de "CAGADUBTES" els culés a les primeres de canvi, eh ?.
Com es pot desconfiar d'aquest equip, d'aquests jugadors, de la seva insaciable ambició, del seu voler guanyar-ho tot sempre... ?. 

UN DESIG:


JO   VULL   CÓRRER   DEMÀ  
LA   CURSA   DE   LA   MERCÈ . . .  !!!.
(ara per ara, molèsties mínimes, insignificants, al genoll; veurem demà què tal en córrer… però aquesta propera setmana demanaré hora, sens falta, al traumata…). 

viernes, septiembre 16

MOTIVANT-ME…

… per poder córrer la cursa diumenge !. Ja ho tinc tot preparat: el dorsal, la samarreta Tribanda, el pantaló, els mitjons, la visera, el rellotge, el xip...  
 
Em nego a no poder córrer-la !.

(aquesta tarda no he sentit gens de dolor: crec que he encertat abans quan deia que creia que “algo roto anda suelto por ahí” i depèn del lloc on s’encaixa, em fot la punxada...)
I si finalment no corro la Cursa de la Mercè, avançaré en la lectura de “Si a los tres años no he vuelto” que aquesta tarda he començat.

A VEURE QUÈ EN DIUEN A INTERNET…

La localización del dolor de rodilla puede ayudar a identificar el problema. El dolor en la parte anterior de la rodilla puede deberse a bursitis, artritis o ablandamiento del cartílago rotuliano, como en el caso de la condromalacia rotuliana. El dolor lateral de rodilla comúnmente está relacionado con lesiones a los ligamentos colaterales, artritis o ruptura de meniscos. El dolor en la parte posterior de la rodilla puede ser causado por artritis o quistes, conocidos como los quistes de Baker, los cuales son una acumulación de líquido articular (líquido sinovial) que se forma detrás de la rodilla. El dolor de rodilla generalizado puede deberse a bursitis, artritis, ruptura de ligamentos, osteoartritis de la articulación o infección. Otro problema común de rodilla es la inestabilidad o dislocación, que usualmente está asociada con lesiones o problemas con los meniscos, los ligamentos colaterales o con el movimiento natural de la rótula.
A veure si podré
lluir-la o no...
Doncs, sí que anem bé !. El genoll esquerra és, precisament, el que em vaig operar del menisc l’any 2006 (en paraules del traumata que em va operar: “Txabi, tenies el menisc posterior totalment trinxat, esmicolat !”). Lo collonut del cas és que no em fa mal “de continuo”. Per exemple, m’he llevat amb “dolorcito”; per feina, avui he caminat força aquest matí i fins migdia i, contra el que cabria esperar, en anar-se “escalfant”, el dolor ha anat remetent. I després, a estones va, a estones ve. M’acabo de prendre un antiinflamatori, a veure si remet (... però si és menisc, poca cosa farà).
Ahir vaig anar tot el día en cotxe, puto cotxe. I jo que crec que la història ve d’aquí: pujant i baixant del cotxe deuria girar malament el genoll i “el cachito de menisc” -que deu estar esberlat- se’m va moure de lloc i ara s’ha quedat allotjat en una zona que em produeix aquest dolor... Perquè quan vaig pujar ahir a la cinta no tenia cap tipus de dolor: em va venir de repent, de cop, quan gaire bé portava 2 quilòmetres corrent. És clar que també hem de tenir en compta, i no oblidar-nos, de la variant  + 54  (*)

Per cert, aquest matí he tancat una molt bona operació comercial, he donat un bon cop (...lo que viene a ser "un gran pelotazo") i m'he regalat uns retrovisor nous per la meva Triumph. Me'ls he guanyat !.

(*) +54 ... i camí ja dels 55.

jueves, septiembre 15

ENSURT...


Per primer cop, des de que corro, he tingut que baixar de la cinta per un fort dolor al genoll, una punxada; no podia seguir corrent. Ha estat un dolor intens, que "no m'aguantava la cama", a la part interna del genoll esquerra. Preocupant. Si la cursa de la Mercè fos demà, no la corro ni en conya!. Ara, quan acabi d'escriure, em posaré gel al genoll, per indicació de l'Albert, que m'ha fet baixar de la cinta en quan m'he queixat i m'ha dit que anés cap a la bici... a veure què tal. Cap problema, perquè he acabat fent 10 quilòmetres sense molèstia al genoll.
Veurem cóm evoluciona el tema d'aquí a diumenge...

(C.Q.  1.162  127-544-618)

miércoles, septiembre 14

ELLS SÍ QUE EN SABEN... !!!


Un matrimoni escocès guanya el premi més gran de la historia de Euromillones

Els guanyadors dels 185 milions de euros (trenta mil vuit-cents milions “de les antigues pesetes”) donaran la volta al mon.
(imagineu-vos fent, al terra d'una graaaan sala, trenta mil vuit-centes "muntanyetes" d'un milió de "pesetes" cadascuna...  què, no, a que no us ho imagineu ?). 

En una entrevista asseguraven que "ara tenim que planejar bé les coses, fer-les amb tranquilitat".
- La única “extravagància” que, de moment, pensem fer és comprar un palco al Camp Nou.

(Juliol 2011)

(Particularment, em sembla gaire bé immoral que -sense fer rés- algú guanyi tants, i tants, i tants, i tants diners, però...).

martes, septiembre 13

EL LLIBRE DE LES DITES…

Acaba d'empatar el Milan, i el partit s'acaba...

... és savi; se les sap totes !

- "El que comença malament... acaba malament
- "La primera, en la frente..."
- "Se’t queda cara de bobo"



DINAR A CASA ELS PARES SURT CAR…


... i fer el capullo, també. Avui, en sortir de dinar de casa els pares, he anat durant uns sis metres en direcció contraria; sense que serveixi de justificació, dir-vos que el carrer de casa els pares és de baixada i va, a sobre, cara avall, així que la moto l’haig d’aparcar “cara amunt” perquè s’aguanti bé amb el caballet lateral; i, encarada tal i com està, quan marxo vaig sempre aquests sis metres cara amunt en direcció contraria (a poquet a poquet i amb molt de compte). Doncs bé, en entrar al carreró de dalt (de menys de 60 metres de llarg)... zas ! dos cotxes patrulla de la Guardia Urbana i un cotxe de Mossos d’Esquadra (pel que és veu, hi ha hagut un problema en un pàrquing d’una de les cases). També és mala llet, eh ?. Crec que se m’han rifat entre ells per veure quin dels sis agents de l’autoritat me la fotia. A sobre, com que era a migdia, m’han fet bufar (tranquils, que he donat un miserable 0,03); però els 90 euracos no me’ls estalvia ningú (bé, 45 si pago abans de 15 dies).

Va, me'n vaig cap el Estadi, que hi ha Champions !.

Cooollons quin dia porto ... !.

JA N’HI HA PROU, COLLONS … !


Us sona això ?: BLAUGRANA  al vent, un crit valent...
En algun lloc diu: “NEGRE” al vent, o “FOSFORITO” al vent, o “MANGO” al vent ...?.
Val, sí, d’acord: per normativa federativa l’equip ha de tenir una segona samarreta... però només per casos de coincidència de colors amb l’equip rival; el Barça és
B  L  A  U  G  R  A  N  A  
i, NOMÉS ocasionalment, ha de ser la segona samarreta la que ens representi a El Sadar, a Mallorca, o contra el Getafe... i para de comptar; així que... què cony fotíem dissabte passat jugant de NEGRE enfront d’un equip que anava de blanc i blau ?.
Ja n’estic fins els collons d’aquest tema !.
A la gent sembla que li agrada la d’aquest any, la negre: bé, cap problema: que se la comprin (ara que, ja veureu lo “animada i colorista” que estarà part de la graderia aquest vespre, plena de samarretes negres...); l’equip ha de jugar SEMPRE de BLAUGRANA mentre així ho permeti “el señor colegiado” o el mateix Reglament. És la nostre imatge !.
-NIKE, recordeu: BLAUGRANA  !!!
-SANDRO, recorda:  BLAUGRANA  !!!. O és que els de Nike tenen algun membre a la NOSTRA Junta Directiva ? o és que hi ha algun acord amb els nois d’ Oregon que no coneixem ?. Espero no arribar mai a veure jugar el Barça amb la segona samarreta al nostre propi Estadi ! (...perquè ja n’hi hauria per llogar-hi cadires !).

Segon cop que poso aquesta imatge.
Si us hi fixeu bé, n'hi ha alguna de blaugrana...
Amb la tirada, merescudíssima, que te d’uns anys ençà el nostre Barça s’haguessin comprat milers i milers de samarretes BLAUGRANA (amb la “lògica marqueting” de la variació any rere any en el seu disseny, però  BLAUGRANA al cap i a la fi, per poder vendre’n cada any a gent nova). Serien samarretes que la gent guardaria i lluiria anys i anys (perquè no tots ens comprem la nova de cada any... quantes en corren encara per l'Estadi de les Kappa de l’època d’en Guardiola, Stoichkov, Baquero, Laudrup, Nadal, Romario i companyia !). Ara, en canvi, la graderia i els carrers semblen “un collage” multicolor, on hi arribes a veure fins i tot alguna samarreta blaugrana. Quina llàstima !.
¿ Recordeu les molt admirades i lloades per tothom “onades humanes de GENT  BLAUGRANA a Basilea’79 o a Wembley’92...?; doncs contrasteu-les ara amb l’aspecte “tutti colori” que oferien les graderies i els carrers de Paris 2006, Roma 2009 o Wembley 2011. No hi gaire bé color ! (... blaugrana, vull dir).

No vull ser, o semblar, un "talibán integriste blaugrana" però...
JA N’HI HA PROU DE  "PRENDRE'S PEL PITO DEL SERENO"  ELS NOSTRES COLORS, COLLONS !.

lunes, septiembre 12

JORNADA DE RECUPERACIÓ


He pogut arribar d'hora al club i, sense pensar-ho gaire, m'he pujat a la cinta per fer una recuperació activa després de la sortida matinera d'ahir; i com a “castig” per haver fet ahir els darrers 2 quilòmetres i pico caminant, he fet una suau sèrie in crescendo de 6 quilòmetres corrent:
2 a 6:00, 2 a 5:42 i els 2 darrers a 5:27
cremant unes bones 530 calories en poc més de 34:20.
Continua fent calor, molta calor, una calor enganxosa... que si aguanta així fins diumenge, farà de la Cursa de la Mercè una prova “amb valor afegit”.

(C.Q.  1.150  126-534-616)

domingo, septiembre 11

VUIT DEL MATÍ…


- Marta, quina hora és ?.
- Les vuit.
(escena representada avui diumenge, a Sant Feliu de Guíxols, i evidentment, des del llit).
Uns set o vuit minutets de dubtes, de fer el mandra... i al final, samarreta, pantalons, sabatilles i a córrer. Eren un quart i cinc de vuit quan -amb el cel encapotat, però ja amb una humitat de mil parell de collons- he començat a córrer des de dalt de tot del Cap Ducal, per anar a buscar la part alta del Camí de Ronda, per arribar-me fins a la platja de Sant Pol, per continuar altra cop pel Camí de Ronda i fins a platja de La Conca; trajecte fet en 20 minuts clavats. Un estiraments, amb el sol ja lluitant per aparèixer entre els núvols, i a desfer el camí (per cert, força ple de gent per l’hora que era). En arribar altra cop a Sant Pol -ja amb el sol ben present i “picant”- he fet la resta del camí de tornada -cara amunt- caminant a bon ritme. 
Què bé poder córrer per la Costa Brava, i tan a ran de mar !.
I el proper diumenge, La Cursa de la Mercè.
(C.Q.  1.144  125-534-610)  

miércoles, septiembre 7

UNS ALTRES CINC…

… però avui, més ràpid.
He arribat tard al Club com per poder sortir a córrer amb els companys. Així que, tot i que la temperatura que feia a la sala era infernal, m’he pujat a la cinta amb una única intenció: trencar amb aquesta tendència en la que darrerament he entrat, que no és altra que la d’anar “al trote cochinero”, a ritme constant de 6:00 minuts el quilòmetre, perquè és perillós per a mi perquè m’hi acostumo ràpid. Sense tornar a les sèries, encara, sí que he deixat “el trote cochinero aparcat”: he fet 2 quilòmetres a 5:27, uns altres 2 quilòmetres a 5:00 i un darrer quilòmetre a 4:36, per acabar cremant 437 calories en 25:37 minuts; gaire bé 4 minuts menys que dilluns...!M’haig d’acostumar a no córrer mai, a la cinta, per sota de 5:27; haig de poder instal·lar-me en el 4:36 com a velocitat "normal meva", perquè tinc la sensació que he “agafat més fondo”, però que he perdut velocitat, i això s’ha de capgirar.
(C.Q.  1.137  124-534-603)

lunes, septiembre 5

AVUI, UN “ESCALFAMENT” CORRENT 5 QUILÒMETRES…


… a la cinta per “desenrampar” els músculs de les cames, els sòleus sobre tot (o sigui, he fet allò que en Pau en diu “fer una recuperació activa post cursa"). Una bona suada de 30 minuts exactes per fer 5 quilòmetres a ritme "trote cochinero" de 6:00, i cremant unes molt necessàries 440 calories, perquè no hi ha manera de treure’m de sobre els dos quilets “i pico” que se m’han adherit a la panxa i a la cintura com unes paparres aquest mes d’agost ! (crec que és això el que, quan corro, em passa factura... entre d’altres motius). Per cert, el genoll no m'ha molestat gens avui corrent (la gràfica aquesta és merament decorativa; no te rés a veure amb el què he fet...).

Entre els 21 d’ahir i els 5 d’avui, el compte quilòmetres particular queda així:
(C.Q.  1132  123-534-598)
.

… AL LORO, QUE NO ESTAMOS TAN MAL… !!!

 
Aquesta nit, en plena mitja nit, i mentre dormia... “he vist la llum”:
-Txabi, recorda que quan has traspassat la línea d’arribada, el crono marcava 2:03 i pico…
I és clar, ja sé el que ha passat !: a la sortida NO hi havia catifa de control de temps (com sí que hi ha quan és Champion-Chip qui controla els temps). Així que, per a l’organització, tots els corredors hem sortit plegats a la mateixa hora, en el mateix temps. I és clar, jo, que he sortit del darrera, molt del darrera, “m’he menjat” al final 2’14” de més (segons la organització) pel que fa al meu temps a la Mitja.
Per tant, el meu temps real d’ahir, el “fetén”, és el que jo em vaig cronometrar:
2:01:32
Perquè, sí, era la primera cursa de la temporada... pero no estamos tan mal !.

domingo, septiembre 4

ENCARA PITJOR…

Els resultat oficial encara és més PMV ( 2:03:46 ).
Aquesta tarda, cap a les cinc, he anat a “estovar-me” una mica la musculatura de les cames, força engarrotades i adolorides: he anat al club a fer una bona sauna i m'he estat una llaaaarga estona al jacuzzi.
Tinc força tocats i dolorits el sòleus, així que, per a qui li pugui interessar... 
VENC -fins i tot, regalo- MITJONS LLARGS “MICRONOSEQUÈ”
que només han corregut la Marató de Donosti (MMP) i la Mitja d’avui (PMV), casualment, ja que en teoria són perquè no em passi precisament això. I és que, definitivament, no m’hi acabo d’acostumar (i no, no els estic donant la culpa "de lo d'avui"...).

EN TXABI, “MVP” AVUI A LA MITJA DE SABADELL....

Sí, però després d’un petit terratrèmol, la cosa realment ha quedat en un...
PMV
Perquè avui, ni MMPT, ni MMP, ni molt menys aquest MVP...  el que avui ha passat és que he fet PMV, perquè he fet la
Pitjor Marca de la meva Vida
en Mitges Maratons (2:01:32, a falta de confirmació oficial; mai havia arribat a fer 2 hores, ni en la primera !).
Anem a pams...
Amb un bon plat d’espagueti ja a sobre, he arribat a Sabadell a les vuit del matí i el termòmetre ja marcava 22 graus. Faltant deu minuts per les nou he vist l’Arc de Sant Martí més nítid i colorit de tota la meva vida; a menys 5 minuts per les nou ha començat a plovisquejar. Bé ! ... però a menys 3 ja ha parat, per no tornar a fer-ho ja més.
Tres voltes a un circuit de poc més de 7 quilòmetres, amb sortida conjunta amb els corredors de la Cursa Popular de 7,5 quilòmetres: resultat ? un tap de collons a la sortida i fins passats els dos primers quilòmetres. Marxa lenta doncs; però,  tot i així, he fet els primers 10 quilòmetres en 55:45, parant-me un parell de minuts passats els 10 per prendre’m el tubo de gel i beure com cal; en arribar al final de la segona volta, i en sentir un dolor -nou- a la planta del peu esquerra, he estat a punt de deixar-ho córrer allà mateix... però també allà mateix m’he decidit a acabar-la perquè em servís, al menys, d’entrenament qualitatiu (...ja veia que no baixaria de 1:50:04). He encarat la tercera volta amb moltes ganes, parant-me per caminar i beure, poc més d’un minut cada cop, als quilòmetres 16 i 19 (en aquests darrer per “amenaça” de pujada del bessó de la cama dreta) però encara bastant bé de forces; he passat pel quilòmetre 20 en 1:54:50 ... però em faltava el darrer quilòmetre “i pico”. Ha estat passat en el quilòmetre 19, precisament, quan en Sergi (el de la foto, un nebot del meu cunyat), després de dur-lo tota l’estona al darrera, m’ha avançat i ha acabat entrant a meta uns 15-20 segons abans que jo (... tot i que no sé si, finalment, jo he fet menys temps que ell, perquè he sortit des de molt enrere).
El recorregut ? doncs amb els avantatges i desavantatges dels recorreguts repetitius, de fer-lo tres cops: ja saps amb el que t’aniràs trobant; un primer tram, amb una llarga i lleugeríssima baixadeta; un canvi de sentit i un segon tram amb una llarga i no tant lleugeríssima pujadeta. Bé, però el prefereixo al del any passat, de dues voltes més llargues. Per cert, pels carrers, gaire bé ni un gat animant.
Què no s’ha de fer mai abans d’una cursa ?: trencar amb les rutines. I si jo vaig al bany el dia de cursa, només llevar-me, i un altra cop després d’esmorzar.... perquè avui m’he saltat la segona de les visites ?. I, és clar, el cos no n’entén de canvis de rutina, així que poc abans de les nou “ha començat a donar-me guerra”. Per sort, a uns 150 metres de la línea de sortida està “Cal Pare”, el lloc on sempre que vaig a Sabadell, per feina, em foto un excel·lent bocata de botifarra amb un porronet de vi. Li he fet quatre “zalamerías” a la propietària... i he pogut completar el meu ritual pre-cursa en el seu -net, molt net- bany.
Ay senyor...!.

En fred, i només en fred, el genoll esquerra m’ha començat a donar pel sac... a veure si aquesta setmana contacto amb el “traumata”.
La primera Mitja de la temporada ja està al sac; el proper 18 de setembre, “La Mercè”; i, ja el 23 d’octubre, la Mitja del Mediterrani.
Estic cansadet, moooolt cansadet !.

sábado, septiembre 3

PREPARATS, LLESTOS… JA !

Ja tinc el dorsal i el xip. Finalment no ens han donat cap xip blanc; el que ens han donat és aquesta cinta de paper, amb banda magnètica incorporada, que has de portar “com si fos una llaçada” als cordons; també en portaven una d’igual els corredors de la Mitja Marató de Nova York l’any en que hi vaig córrer. Sincerament, jo prefereixo el meu xip grop habitual, portat ajustat al turmell amb la banda elàstica, com faig sempre.
Aquest vespre tornaré a fotre’m el gran plat de pasta habitual (me’n deixaré fins i tot una mica per demà esmorzar), una mica d'embotit, alguna coseta de làctics i un plàtan.
El compte enrere de la Mitja Marató de Sabadell s’acaba; comença la temporada !.

DUES IMATGES…


D’una banda, la imatge del recorregut de la Mitja Marató de Sabadell d’aquest any. Seran tres (3) voltes a aquest circuit (en anys anteriors eren dues, amb un recorregut més llarg); jo crec que aquest recorregut és una mica menys exigent (o avorrit) que els anteriors; no ho sé, demà ho comprovarem. De moment, aquesta tarda ens aproparem amb la Marta a donar un volt per Sabadell i recolliré el dorsal (ja sé que és el 343 ) i el xip blanc (la cursa no la cronometren amb Champion-chip, així  que el meu personal, el groc, no val). I ja veurem si és compleixen o no les previsions de pluja (de moment, aquesta tarda “tenia que caer la del pulpo” i ja han desactivat el pla “Inundcat”).
Abans d’anar a Sabadell passarem per La Maquinista i el seu Apple Store per intentar un impossible: que m’arreglin (i si pot ser de franc, milllor) el meu iTouch. És realment vergonyós el tema: l’he fet servir, com a molt, uns 20 cops en poc més de dos anys... però la bateria no carrega, o millor dit, és descarrega “a la velocidad del rayo”, en menys d'un dia (sense fer-lo anar i tenint-lo desconnectat). I dic que és una missió impossible perquè sembla ser que el Sr. Steven Jobs i els seus no és fa càrrec de les bateries. Veurem.
L’altra imatge, del genoll i les seves interioritats. No sabria precisar-vos el què, però torno a tenir molèsties al genoll esquerra. No és un dolor continuo, no és una molèstia contínua... però  sí que m’emprenya a estones, intermitentment. No sé si és cosa de l' ós, si és d'algun dels tendons, o si son lligaments; el tinc localitzat a la part interna, entre el final del fèmur i el començament de la tíbia, al costat de la ròtula... però no sé el que és. Depèn de com vagi demà per Sabadell a la Mitja, la propera setmana demanaré hora al “traumata” per fer-me una radiografia, una ressonància... o el que calgui. És el genoll operat del menisc posterior l’any 2006, quan encara “no corria”, però no recordo que tingués aquest mateix tipus de molèstia; però, ara que recordo, aquí al blog ja vaig penjar-hi fa temps (no me la feu buscar) una fotografia, assegut jo a la banqueta del vestuari del Club, on senyalava amb el dit el lloc on -aleshores- tenia les molèsties al genoll... i eren al mateix lloc; així doncs, la cosa sembla que ve de lluny.   

Ah!... demà tornaré a córrer amb els “mitllons llargs micronosequè, després de no fer-ho des de la Marató de Donosti el novembre 2010. Veurem el què, perquè ja sabeu que no soc “santo de mi devoción”. I a veure si em plou o, al menys, “chirimirigeja” per refrescar una mica la cursa.
D’aquí a una hora, dos quarts de quatre, arranca el Triatló de Banyoles (modalitat olímpica, de distàncies 1,5 nedant al llac - 40 pedalejant -10 corrent) a la que s’hi han inscrit un grapat de companys Tribanda (l’Albert, l’Alberto, en Xavi, en David G., en Tomás, l’Albert Plans, i no sé si en Gerard i algun més). Sort per a tots ells !. A veure si els hi aguanta la pluja i els deixa fer (perquè, amb pluja, cap problema quan nedin al llac, o quan corrin, sí que és força perillosa pel que fa al tram de 40 quilòmetres en bici).