martes, noviembre 30

DOS DIES DESPRÉS DE LA MARATÓ


Ja han passat gaire bé 65 hores des de que vaig creuar la línia d'arribada dins l'Estadi d'Anoeta, des de que vaig acabar la meva segona marató, i corregudes en només dos mesos ! (havent-li ficat de pel mig en aquest curt període, i per acabar d'arreglar-ho, dues curses de 10 quilòmetres i una mitja marató... toma ya !).
Doncs bé, ara penso que ha estat una bogeria, una exageració... però de la que n'he sortit força ben parat.
Encara avui, els meus bessons són més bé uns “trillizos”, durs com una pedra i força adolorits, amb un ay! uy! cada cop que m'aixeco i que haig de començar a caminar, suportat en silenci, però que m'avoca a semblar el mateix Chiquito de la Calzada (espero que a partir de demà la cosa ja afluixi força). També és cert que és la única molèstia-seqüela que tinc... així que tampoc n'hi ha per queixar-se tant.

Berlín... Donosti ?
Ben diferents les dues i, sense tenir que pensar-m'ho gaire, sens dubta, em quedo amb la de Berlín de totes totes: la vaig gaudir, i molt. La de Donosti la he patit (tot i la rebaixa de més de 10 minuts). Val, la de Berlín era la primera, era “la il·lusió”, la novetat... però va ser quelcom espectacular, màgic, únic.
Donosti:
-recorregut: avorridot, repetitiu (tres voltes),
-genial, genial, la samarreta tèrmica noruega, us la recomano a cegues. Còmoda, càlida, arrapada però sense sentir-te pressionat... magnífica,
-dubte, seriós, amb els mitjos “micronosequè” (em mosqueja molt aquest dolor als bessons, quan precisament la funció d'aquests mitjons és alleugerir-los),
-i tornaré a posar “en quarantena” a les Asics (encara no he acabat de decidir si són elles o els mitjons els causants del dolor als bessons... perquè eren els mateixos 42 quilòmetres que a Berlín i jo recordo que al cap de dos dies vaig pujar, corrent, de dos en dos els esglaons del despatx).

Ahir al matí, després de prendrem el preceptiu “pincho de tortilla” per esmorzar, vaig tornar de Donosti (565 quilòmetres); paradeta a Los Monegros per posar benzina i dinar (un enoooorme plat de llenties casolanes i una cuixa de pollastre a la planxa), per continuar camí ja directament fins al Club sense passar per casa: immersió al jacuzzi gaire bé una hora, intent -fallit- de fer-me un massatge a les cames (ara ho agraeixo, perquè hagués plorat de dolor com un vedell) i pujar-me a la bici per fer-me deu quilòmetres per “estovar” una mica les cames i una suau però intensa sessió d'estiraments. I, al vespre, fi de festa a casa “a la antigua”, sentint el partit del Barça per la radio (vaig pensar: si perden, millor no veure-ho; i si guanyen, tornaran a passar el partit un i mil cops...).
Avui, escoltant ràdios, veient tele i llegint diaris te n'adones de la no imparcialitat periodística (d'una i altra vorera): fa bo la dita castellana del “nada es verdad, nada es mentira; todo es según del color del cristal con que se mira”.

Però, lo d'ahir, va ser un bany en tota regla !.  I com deia un avui:
Barça 5 – Ron... cero   (lo pillas...?)
.

FOTO I VÍDEOS....

(amb la "naranjito" de Can Mèlich)

I aquests tres vídeos són de la MARATÓ DE DONOSTI,  28-11-2010  Aquí, en canvi, vaig vestit de negre de cap a peus: camiseta, pantalons i els putos mitjons llargs "micronosequé" (bé, de cap no vaig de negre; de cap vaig "blanquet" i escàs...).

lunes, noviembre 29

ESTÀ CLAR QUE AVUI...


... els merengones han escollit l'escala equivocada : cap el infern !!! (perquè això és el que els hi haurà semblat el partit d'avui, un infern); així és la vida: uns, cap amunt, i els altres cap avall, moooolt cap avall.

Barça 5 - R.Madrid 0

PRIMERES IMATGES MARATÓ DONOSTI

 






domingo, noviembre 28

LA -DURA- MARATÓ DE DONOSTI JA ÉS HISTÒRIA...


... però, altra cop, quina història !. Si a la de Berlín el meu temps final, totalment impensable (primera marató, amb fred, pluja, corrent-la gaire bé tot sol) va ser de 4:13:29, avui al matí he aconseguit aturar el crono en...
4:03:09
Toma, toma y toma ! I els fenomenals resultats de la resta del Tribanda Runner's han estat:

“la bèstia” d'en Riera ............... 2:55:22 (jo vull ser com ell quan torni a ser jove).
En Xavi Celma .......................  3:24:51
L'Alberto .............................. 3:25:18
En José Ordoñez ..................... 3:28:22
En Per Kvam .......................... 3:37:09

Jo és que al·lucino. Perquè per segon cop em presento a una marató, amb els seus llarguííííísim i inacabables 42,195 quilòmetres, sense haver-la preparat ni remotament de manera seriosa (només cal seguir en el blog els meus simulacres d'entrenaments del meu darrer mes). I tot i amb això, bingo ! : tiempazo (en versió “Txabi”, és clar). Però ja us haig de dir des d'ara mateix que, si a Berlín hagués acabat la marató en les penoses condicions en les que acabat aquesta de Donosti, no hagués repetit. Segur !.
Anem a pams.
Ens hem trobat tots (inclòs en Riera i la seva xicota) a la recepció del hotel per les fotos i per anar fent temps “sota sostre”, perquè fred al carrer, el que és diu fred, en feia... encara que no tant com ens havien amenaçat. Finalment, jo només he sortit a córrer amb la tèrmica nòrdica negra i el stop-wind (al que a sobre li he desmuntat les mànigues). Ambientazo a la sortida i, a les nou en punt, em marxa! (inclús la Belén s'ha apuntat a posar-se roba per córrer i ha sortit amb nosaltres després del tret de sortida, per poder fer corrent una distància indeterminada, que ara mateix no sé quina ha estat finalment).
El recorregut eren tres voltes, una de mes curta (d'uns 10/11 quilòmetres) i dues, de recorregut gaire bé exacte, de més llargues. En començar a córrer, del dolor al genoll que deia en llevar-me, ni rastre. Primera volta sense problemes (ha començat a ploure, però, al quilòmetre 10 durant uns minuts, els suficients per a em-papar-nos la roba). Aquesta primera volta tornava al estadi d'Anoeta i, des d'allà, inici de les altres llargues dues voltes. Dir-vos ja que a partir del quilòmetre 16, els bessons m'han començat a donar pel sac (putos mitjons “micronosequé”!). Agradable passeig per La Concha i començament del avorrit i insípid recorregut d'uns 8-9 quilòmetres per una “zona triste” -d'anada i tornada- i altra cop cap a La Concha, per de tornar a passar per dins d'Anoeta. Per aleshores, els primers 10 quilòmetres els he fet en 52:20 minuts (8 menys que a Berlín) però és que he creuat l'arc de la Mitja Marató en 1:52:12, un temps brutal ! (... per a mi al menys, és clar); en sortir del Estadi i enfilar jo l'avinguda per començar la tercera i última volta, ja arribaven -per acabar ells la Marató- els primers classificats ( no m'han avançat en cursa, ni a dins l'Estadi i això, moralment, ha estat molt important per a mi: el primer classificat -Elija MUTURI- ha acabat la Marató en 2:13:29 ). En aquest moments, els meus bessons d'ambdues cames ja eren una perfecta combinació de granit i marbre de Carrara, durs com una pedra (i he pensat, seriosament, en deixar-ho aquí); al quilòmetre 25 ha tornat a ploure, aquest cop amb més força, també només durant uns minuts; pero han anant avançant bé els quilòmetres fins a arribar al 26, en que ja se m'ha començat a posar molt cara amunt el continuar, i més en tornar a enfilar aquells “8-9 quilòmetres tristos”. I ja, a partir del quilòmetre 28-29, he anat parant una mitja de mig minut a tots els avituallaments i a totes les pancartes d'anunci de canvi de quilòmetre per estirar, perquè l'amenaça de rampa als bessons de la cama dreta era constant (què incòmode és córrer amb aquesta sensació deque voy, que voy, que te enrampo los gemelos ”...). Han caigut -patint- el 32, el 35, el 38, el 40 (última parada per estirar) i, des d'allà, ja no he parat fins a creuar la línia d'arribada després de donar gaire bé una volta sencera pel tartán del Estadi d'Anoeta (molt somrient però, això sí, per lo del vídeo i les fotos per a la posteritat). Però he acabat tocat, molt tocat, dels molt durs i petris bessons (per contra, i, com ja em va passar a la de Berlín, de cardio de puta mare, cap problema; ara, que de cames...).
Per acabar d'arreglar-ho, i com a “fi de festa, a aquests donostiarres no se'ls acut altra cosa que donar l'avituallament final A DALT DE TOT DE LA GRADERÍA del Estadi d'Anoeta, el que vol dir que, un cop creuada la línia d'arribada, tenir que PUJAR ELS ESGLAONS des de la pista i fins a dalt de tot (i és clar, un cop recollit l'avituallament, des d'allà baixar uns altres esglaons, per l'altra banda, per sortir al carrer); genial !.
Per cert: gràcies, moltíssimes gràcies, a en Xavi Celma per haver reservat l'Hotel a menys de 30 metres del Estadi. Això sí que no ha tingut preu !.

I ara, una bona noticia... i una de molt bona :

La bona és que, amb 53 “tacos”, a punt de 54, i sense haver-ne corregut abans cap ni una, ni haver-les preparat ni mínimament, he aconseguit córrer -i acabar- dues Maratons en tan sols 2 mesos (amb dues Mitges Maratons de pel mig a sobre) i, a més a més, baixant en més de 10 minuts el meu temps a la segona de les Maratons, la d'avui. I cal recordar que, com diu en Marco, amb dues Maratons corregudes i acabades (i dignament) ja soc tot un AUTÈNTIC MARATONIÁ !.

La molt bona (sobre tot per ella) és que, en arribar al hotel li he promès a la Marta que aquesta ha estat LA ÚLTIMA MARATÓ QUE CORRIA. Ja n'he corregut dues, i les he corregut bé -donades les circumstàncies- però aquest és un esforç excessiu per la meva edat i per a les meves condicions físiques. He decidit que em dedicaré, a partir d'ara, a córrer només mitges maratons; i la primera d'elles, la de Granollers al febrer -a la que ja hi estic inscrit- i la de Barcelona -al març- en la que també ja hi estic inscrit com “per fer-la sencera” però que, com l'any passat, només en correré mitja, segons el pla que -des d'avui- he decidit seguir.

La Marató de Donosti ja és història... però collons, quina història !
I ara d'aquí a una estona arriba però el millor: anar-nos tot l'equip del Tribanda Runner's (+ Belén i Ester) a sopar “de montaítos” per la zona vella de Donosti (...el mega-chuletón, que jo mateix m'havia promès, haurà d'esperar fins demà a l'hora de dinar sniff !).

Hi haurà fotos de tot plegat d'aquí a uns dies... espero (verdad que sí Alberto ?).
.

RITUAL MATINER DE CURSA...


Passen ja deu minuts de les set del matí d'aquest diumenge de Marató. El despertador ha sonat a un quart de set, m'he llevat, dutxat i baixat a la cafeteria del hotel a esmorzar amb en Xavi. Aquí si que ha “fallat” l'hotel, perquè “no han pensat en nosaltres” i el que hi havia era el clàssic esmorzar de cereals, croissants, melmelada, llet, cafè... i para de comptar. Rés d'ous, ni embotit, ni pasta...
No plou, i això és una molt bona noticia (encara que, quan he tret el nas pel carrer, he vist dos pingüins passejant pels voltants del hotel amb bufanda i guants!, collons, quin fred que fot !). El que no és cap bona noticia es la -fins ara desconeguda- punxada que tinc al genoll esquerra, al final de dalt del cap de la tíbia (vegeu foto); ja em va semblar sentir una molèstia ahir al vespre, quan vaig sortir a córrer una estona (tres voltes al Estadi d'Anoeta pel seu perímetre exterior). No sé, ja ho veurem; potser quan s'escalfi s'alleugi una mica i no em molesti per córrer. O no...
Tinc tota la roba per córrer a sobre el llit, esperant decidir què em poso finalment per córrer aquesta Marató hivernal. El que està clar és que -i com que estem “enganxats” a la línia de sortida- no sortirem del hotel fins a pocs, pocs, minuts abans de les nou per tal de no agafar un fred innecessari; hem quedat tots a la recepció del hotel a un quart de nou, per petar la xerrada prèvia i fer-nos les fotos. El que deia de la roba: m'haig de decidir:

- lleuger de roba ja de sortida, aguantant el molt de fred inicial,
- o anar “de cebolla”, és a dir, a capes: portar més roba del compta posada i anar-me-la traient a mida que vagi avançant la Marató i vagi entrant en calor (ja !).

L'experiència berlinesa em diu que “de perdidos, al rio”, i que el millor pot ser el ja sortir “a pecho descubierto”; però avui no ho tinc tant clar (fot una rasca de la bona per aquí...). Així que, si d'aquí a un quart de nou no canvio d'idea, correré amb
- el culotte negre,
- els mitjons negres “micronosequé”,
- la samarreta tèrmica calefactora noruega negre,
- em posaré a sobre la “estupendíssima i glamourosa” samarreta marró de la Cursa de Sants 2009 (que llençaré ja abans del quilòmetre 5)
- i el stop-wind negre que, depenent del fred em trauré al quilòmetre 5 o al 20 (donat-li a l'Ester o a la Belén, que estaran pel recorregut).
I el gran dubte és:
- les sabatilles Saucony berlineses (teòricament ja “pre-jubilades, però que m'he portat a Donosti “porsiaca”) o les Asics ?.
Just abans de sortir, tiraré una moneda al aire: si surt cara, correré amb les Saucony; si surt creu, no correré amb les Asics (chist).

Osti tu, i d'en Jordi Riera ni noticies; no sabem si ha vingut finalment a Donosti o no; des d'ahir al migdia en Xavi li va enviant missatges i no n'ha respòs ni un... esperem que avui, a un quart de nou, s'apropi per la recepció del hotel per sortir amb nosaltres.
Senyores, senyors, em vaig a vestir perquè, com diu la dita... “comienza el espectáculo”.
.

sábado, noviembre 27

IMATGES DONOSTIARRES...


VIGILIA DE CURSA ( C.E.D.: 1 )

Ja soc a Donosti ; he sortit d'Esplugues a les set en punt del matí i he arribat al hotel "Anoeta" a les dotze en punt, hotel que, com veieu (encara que la foto no és gaire clara), està a uns 200 metres de la línia de sortida de la Marató de demà (ben trobat, Celma !): he fet el trajecte en cinc horas clavades.
La temperatura que tenim per aquí ? Us en podeu anar fent una idea amb les fotos "estiuenques" que veieu aqui...

Havia quedat amb tota la colla al Hotel Maria Cristina per anar a dinar plegats i després, a mitja tarda, anar a buscar els dorsals ( la samarreta "oficial" de la marató, que veieu aquí, és de "paganini": 12 euros ).
Ara, les set del vespre, ja soc a l'hotel altra cop, fent temps per sortir a córrer una mica abans de sopar (a “escalfar” les cames més que altra cosa). He “negociat” amb la gent de la cafeteria del hotel perquè em facin pasta per sopar, un graaaan plat de pasta.

Apa, me'n vaig a córrer una estona. Siau !.
.

viernes, noviembre 26

C.E.D. (2): LA TENSIÓ JA ÉS AQUÍ . . .


Jo creia que “estava tant tranquil i relaxat” de cara a la Marató de Donosti... però aquesta nit el meu cos s’ha encarregat de recordar-me de que no, de que la tensió està present. Aquesta nit, "tres doloroses pujades de bessons", dos a la cama dreta -lleus- i una “super-heavy” a la cama esquerra, ja de matinada. Sí, Txabi, sí, estàs tens encara no ho vulguis reconèixer o no t’ho sembli.

Avui decidiré si li demano a en Riera de pujar junts cap a Donosti amb la seva “furgo” (i baixar dilluns amb en Xavi i la Ester); crec, a hores d’ara, que -tot i l'estalvi en la despesa- m’inclinaré per anar-hi sol, així tinc més llibertat de moviments i no tinc que dependre de ningú. No ho sé, abans del migdia el trucaré.

Collons, quin mal em fot el bessó esquerra !.
.

jueves, noviembre 25

EL DARRER ENTRENAMENT PRE - MARATÓ…


… si és que a fer 10 quilòmetres en bici i una lleu sessió d’estiraments se’n pot dir “entreno”. He arribat glaçat al club (fot fred, i anant en moto, “ni te cuento”) i amb poques ganes de fer res, la veritat; i parlant de fred: la previsió del temps per Sant Sebastià, diumenge, gloriosa... !
• Temperatura màxima de 9 graus ...però ja per quan haurem acabat de córrer; la previsió és que a les nou del matí, quan arranqui la Marató, no passarà dels 5/6 graus.
• Per tant, fred, molt fred.
• I el pitjor de tot: vent, un fort vent (que no “una suave brisita cantábrica”).
• Ah!... i la pluja està assegurada ( ...faltaría más!).
Està clar que el fred, la pluja, les maratons i jo formem un equip compacte e inseparable... manda huevos !. No en tinc prou en tenir que fotre’m entre pit i esquena 42 quilòmetres, que a sobre em van afegint handicaps.
Visca la èpica !!.
.

C.E.D. ...


Ja va faltant menys.....

miércoles, noviembre 24

CLASSIFICATS PER A OCTAUS…


… de la Champions i com a primers de grup (amb el factor de jugar a camp propi a la tornada). El partit d’avui no ha tingut gaire història; una nova”passejada” del Barça però -com sempre- sense humiliar al rival.
I ara, dilluns que ve, EL PARTIT, el clàssic Barça – R. Madrid, aquest any amb l'inefable e insuportable Mourinho de pel mig. Que què crec que passarà:
Barça  3 – R. Madrid  1
(... o potser 2 i tot per ells, que encara fot més); aquest partit no tan sols no el podem perdre, ni el perdrem, sinó que -a més a més- els hi hem de passar per sobre, atropellar-los... I, “al traductor”, jo no li faria ni cas: una xiuladeta en començar i prou. Ignorar-lo és el major “lleig” que li podem fer (el seu “ego” no ho podria suportar).
.

C.E.D......



martes, noviembre 23

UNA ESTONETA DE BICI…


… per no deixar que “s’adormin les cames” (13 quilòmetres) i una sessió lleu d’estiraments al club, perquè aquesta ha de ser una setmana tranquil·la, sense forçar la màquina (“que no está el cuerpo para muchas jotas...”). I no és que no em preocupi la Marató de Donosti, tot el contrari, però no em treu el són, no sé si m’explico: ara ja sé el que és córrer 42 quilòmetres, ja ho he fet. I ho vaig fer “saltant al buit”, sense preparació específica, sense haver-me “provat” abans... i ho vaig aconseguir. Ara, en canvi, ja sé el què m’espera i podré planificar la Marató sobre la marxa a mida que vagin avançant els quilòmetres; a més, en ser un recorregut de varies voltes (perquè per fer 42 quilòmetres per Sant Sebastià s’han de donar-hi moltes voltes...) m’aniré creuant amb l’Alberto, amb en Riera, en Jose, en Xavi... serà d’allò més entretingut, ja ho veureu; però sense deixar de ser 42 quilòmetres corrent...!.

Avui al vespre m’he apropat pel “J’arribu” de Cornellà; i és que no tenia gens clar amb què haig de córrer diumenge la Marató, preveient -com és preveu- que fotrà una rasca considerable. I en Carles m’ha aconsellat una camiseta tèrmica noruega de màniga llarga (color negre) molt fina, però que manté l’escalfor del cos i que -quan comences a suar per l’esforç- expulsa la suor cap en fora. No sé, ho provarem (encara que, si plou, no hi samarreta que valgui... que m’ho diguin a mi a Berlín). Correré, això sí, amb els mitjons llargs “micronosequè”, i possiblement, amb els mateixos pantalons negres/vermells Saucony de Berlín (m’emportaré el culotte elàstic negre per si de cas) i el que no sé encara és si posar-me una samarreta a sobre de la tèrmica... ja veurem.

5 de setembre, ½ Marató de Sabadell
19 de setembre, Cursa de la Mercè
26 de setembre, Marató de Berlín
24 d’octubre, ½ Marató del Mediterrani
21 de novembre, Cursa Jean Bouin
28 de novembre, Marató de Donosti

Collons, Txabi, per haver començat a córrer als 51 anyets, no ha estat malament aquest darrer trimestre, no? (2 maratons, 2 mitges maratons i 2 curses de 10 quilòmetres).

Donosti.... allá vamos !.  C.E.D.: CINC
.

VISITA AL CARDIÒLEG…


Com a mesura merament preventiva, avui he anat al cardiòleg, perquè ja feia gaire bé dos anys que em vaig fer la prova d’esforç (gener 2009) i... ja tocava.

M’han fet l’ELECTROCARDIOGRAMA de rigor (cap problema, tot súper normal); la tensió, ben compensada (12-8)... però farem un seguiment de les meves pulsacions (sempre molt altes, inclús en repòs): el dia 2 “m’instal·laran” al tors quatre elèctrodes que hauré de portar durant 24 hores, i que aniran connectats a un dispositiu; aquesta prova es diu “HOLTER ECG”. Volien que a l’endemà, al anar a retirar-me els elèctrodes, i després de fer-me un ECOCARDIOGRAMA (per comprovar que no hi ha cap problema “al múscul del cor”) fes també la PROVA D’ESFORÇ; però quan ja era al despatx, he recordat que només haurien passat 5 dies des de la Marató de Donosti i que no tindria les cames com per a gaires esforços, així que ho hem aplaçat fins el dia 20, que és quan havien previst la visita amb la doctora (portant-li, també, els resultats d’una completíssima analítica que em faré demà mateix).

A veure què en surt de tot plegat !.

D’això se’n diu medicina preventiva (suposo...).
.

lunes, noviembre 22

CARTA AL DIRECTOR...

.
Avui he escrit una carta al Director de La Vanguardia Digital; no sé si la publicaran o no. El text de la carta és aquest:

INDEFENSIÓ:   L’AJUNTAMENT  DE  BARCELONA  NO  DIU  LA  VERITAT.
Ja fa un any, el 26 de novembre de 2009, i pel que sembla, vaig cometre una infracció de trànsit a Barcelona. Com que no n’era conscient d’haver-la fet (la multa em va arribar força dies després), vaig recórrer-la en temps i forma. Ahir, i gaire bé un any després de la suposada infracció, rebo la “Notificació de Resolució”. I no em queixo de que desestimin les meves al•legacions; és més, demà pagaré la multa de 90 euros. El que em treu de polleguera, el que no puc passar per alt, ni empassar-me, és la sensació total de INDEFENSIÓ davant de l’Administració (partint del: “...les denúncies efectuades pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit tindran valor probatori”, que traduït vol dir “el que jo digui, va a missa perquè ho dic jo” ) per la FALSEDAT d’una part del text resolutori que he rebut, signat per la Secretària Delegada:
“... consta en el butlletí de denúncia que el vehicle va ser aturat, el seu conductor identificat, notificat e informat tant de la infracció com del lloc on es va cometre”.
FALS; això és totalment FALS, perquè a mi en cap moment:
NO em va aturar ningú.
NO em va identificar ningú.
NO em va informar ningú ni de la infracció, ni de on la vaig cometre.
i la primera noticia de la suposada infracció que vaig cometre la vaig tenir, temps després, en arribar-me la multa que, com ja he dit, vaig recórrer. El que jo dic, INDEFENSIÓ total; un “paga i calla”. Pagar, ho faré demà al matí, ja ho he dit... però callar-m’ho, no. Crec que és el mínim a que hi tinc dret.
.

EL QUI NO ÉS CONSOLA….


Un ocellet m’ha dit que els GPS, “dels bons”, van marcar ahir una distancia real a la Jean Bouin de 10 quilòmetres i  320 metres !!!.  Si és veritat, això vol dir -anant al meu ritme de 4'49''- gaire bé 1 minut i 35 segons més de cursa; fent “el cuento de la vieja”, si li resto aquest 1'35'' al meu temps "oficial" final, resulta que els 10 quilòmetres els vaig fer en...
. . .  46' 29''
Però... el que val és el temps ''oficial'', encara que la distància estigui mal calculada. Així que hauré de "mantenir" els meus  48'04'' oficials.

Però.... a que consola ?.
.

COMPTE ENRERE DONOSTIARRA (C.E.D. en endavant...)


Enfilem el compte enrere de la definitiva 
" setmana maratoniana donostiarra " !!!

domingo, noviembre 21

PER QUÈ POQUET … !!!


SET; set miserables segons m’han allunyat finalment de poder millorar la meva MMP.
Això vol dir que hauria d’haver corregut unes 70 centèsimes més ràpid per quilòmetre, o sigui, menys d’un segon per quilòmetre més ràpid! (si en lloc d’anar a un promig de 4'49'' hagués anat a 4'48''...).
Tranquils, que a la propera ho aconsegueixo !.
Al final han acabat la cursa “open” 7.191 corredors.

Per tant, y visto lo visto, avui ni “xino-xano” ni “flan chino Mandarín; des de la sortida m’he trobat bé, no m’he reservat gens, i he anat tirant sense forçar la màquina, o al menys sense tenir la sensació de que ho feia. Jo crec que el secret -com l’any 2008- ha estat el no afluixar gens ni mica durant la llaaaarga travessia per tot el Paral·lel i el seu “puñetero falso llano”. I és més: de no haver-me “trobat tant de tràfic” quan passava per darrera de la Font Màgica i enfilava ja cap a meta, estic segur que hagués aconseguit “polir-me” aquests set segons ; què hi farem !.
A la foto, amb en Per i la Belén (que ha aconseguit MMP) i dos amics d'ella, la Mireia i l'Andhy. Abans de començar m’he retrobat amb les “Cobarde sisters” (la Montse i la María José), amb les que feia moltes curses que no coincidia.
Per cert, els mitjons “micronosequé”, perfectes, tot i que -cap el quilòmetre sis i mig més o menys- la costura de la punta dels dits se m’ha mogut una mica i m’ha anat refregant contra la zona on justament s’acaba l’ungla (d’haver-me passat el mateix a Donosti, hauria tingut que parar per re col·locar-me el mitjó, sinó, “llaga” segura). I les Asics, sense cap problema: prova superada.
Comença el compte enrere per la Marató de Donosti7.
.

- " EL BARÇA SE RESERVA…


… de cara al derby”.
- “Guardiola, a echarle una mano a Juanma Lillo…”
- “El miedo al Madrid, deja a Piqué en el banquillo…”
Ja,  ja  i  ja !
Tots aquest titulars “made in Marca” podien haver estat possibles abans del partit (és més, possiblement algun s’hagi publicat i tot). Però, aquest Barça és insaciable. ¿ Echarle una manita a Lillo...?, doncs no, una “manita y tres deditos más”. I, d’en Messi, ja ni en parlem: 101 gols a Primera Divisió... y lo que te rondaré morena!. (8 gols... i en Villa no ha marcat: ens hem de preocupar ?).

Un altra matí de cursa. Fot fred, una “rasca considerable (i ja veureu, ja, la setmana que ve a Donosti !). Avui tornaré a córrer, per segon cop, amb els mitjons llargs “micronosequé” (espero que em vagin millor que el primer cop que me'ls vaig posar: em vaig retirar per primer cop en ma vida d’una Cursa...).
Ja he esmorzat, ja he escrit una miqueta.... ara me’n vaig a córrer la meva Jean Bouin.
Ara torno...

sábado, noviembre 20

TOT LLEST PER DEMÁ …


Sí, ja ho tinc tot preparat; ara només em falta acabar de decidir si demà em prenc la Jean Bouin en pla “xino-xano” o, si em trobo bé, forço una mica la màquina i intento batre la meva MMP en curses de 10 quilòmetres (47’58’’), de la Jean Bouin del 2008. Però sembla que el meu cos no m’ajudarà: des d’ahir tinc “la panxa contenta” (té tota la pinta d’una grip intestinal d’aquelles que t’aixafen tant) i a sobre, des de dimecres tinc una punxada a la zona del apèndix, que va i ve, va i ve. Primer era com una sensació de flat, després com d’agulletes... i ha acabat amb una punxada intermitent que em mosqueja. Veurem demà què tal.   

viernes, noviembre 19

GOOD BYE AND THANKS, MY FRIENDS !


Avui "jubilo-retiro" les meves molt estimades Saucony "berlineses".
Ni tant sols les netejaré; les desaré amb el fang del Retiro madrileny incrustat a les seves soles, com a record per sempre perdurable del seu "darrer servei prestat".
Tant malament que vàrem començar plegats (Cursa de Cardedeu del 2009, 13ª cursa que corria, i en que vaig acabar en un temps horrorós) i tant requetebé que hem acabat (Marató de Berlín 2010) !.
Hem fet un molt bon equip, què collons !
.

jueves, noviembre 18

AVUI SÍ...

Avui sí que m'he fet tot el perímetre del Parque del Retiro, amb els seus 4.100 metres; abans d'ahir, en estar no gaire ben il·luminades algunes de les parts del recorregut, em vaig “menjar” gaire bé un terç del recorregut, sembla ser que vaig fer una drecera (d'això me n'he adonat avui, en fer el recorregut sencer).

La cosa no va bé; tinc “rampes” a la part posterior de les cuixes, als isquiotibials, i tinc les cames com “engarrotades”. I porto així tota la setmana. Diumenge corro la Jean Bouin i veuré què tal em va (perquè, depenent de cóm, “lo de Donosti” pot ser un autèntic calvari...).
.

TARDOR A MADRID...

Amb desigual sort amb els contactes de feina, van passant els dies aquí per Madrid.

És curiós el munt de diferències que hi ha entre un lloc i un altra, però n'hi ha una que sempre m'ha sobtat: les calefaccions.
Aquí a Madrid, pel que sembla, el tema de les calefaccions a les cases es quelcom “comunitari”: la comunitat decideix quin dia s'engega la calefacció a TOTES les vivendes del bloc (deu d'haver-hi una “caldera comuna”)... i, faci fred o calor, entres a les cases i/o despatxos i trobes la calefacció encesa, i ben encesa; i això que estem a començaments de tardor i jo vaig per Madrid amb la jaqueta i encara no m'he posat en cap moment el tres quarts (... “es que ya hace mucho frio”, es justifiquen). Què fotran al gener ?.

Ahir, en arribar al hotel en acabar la jornada i després de la sessió al col·legi d'economistes, vaig decidir tornar a casa avui dijous al vespre; fins i tot vaig dir a l'hotel que marxava i vaig anular la reserva d'habitació per aquesta nit; però avui, en llevar-me, me n'he adonat que això representava sortir de Madrid cap a les set de la tarda (que és quan preveig acabar) i arribar a Barcelona cap a les 3 i pico, i conduint de nit tota l'estona. Total, que m'ho he repensat i avui, en llevar-me i baixar a recepció m'he desdit i avui tornaré a dormir a Madrid, marxant demà, tant bon punt em llevi, cap a casa fent altra cop els sis-cents quilòmetres de carretera... Per tant, quan arribi al hotel aquesta tarda podré tornar a sortir a córrer pel Retiro, com dimarts.
.

martes, noviembre 16

SI JO DIC...

... “Me Retiro”, és que Me Entreno en el RETIRO.

Avui, després de més de 660 quilòmetres en cotxe, passant per Las Rozas (no, a veure a “la Roja” a la seva Ciutat Esportiva, no) he arribat als voltants de les set a Madrid; cap al hotel, desfer maletes... i sortir a córrer pel Retiro, que el tinc a uns cinc minuts caminant del hotel.
Segons un runner "lugareño" amb el que he parlat, he acabat fent -per dins del parc- els 4,100 quilòmetres del seu perímetre. Molta, molta gent corrent pel parc...
Són gaire bé les nou i ja estic sopant -i escrivint- a un “La Tagliatella” que també està al costat del hotel (hotel que, per cert, no té connexió wi-fi gratuïta !); precisament dijous aniré a veure al gerent d'aquesta cadena de restaurants (són clients nostres).
Demà dia intens per Madrid, amb cloenda a darrera hora de la tarda al Col·legi d'Economistes per anar a una conferència de “Prevenció de Blanqueig de Capitals”; i una mica abans d'aquesta conferència -si es que finalment podem “quadrar agendes”- faré un cafetonet amb una extraordinària (literalment) bloguera madrilenya (mare, lectora insaciable, devoradora de llibres, nedadora incansable “en piscina poligonera” i, des de fa poc, també runner... i boja per en Bruce i per tot el que envolta a la Segona Guerra Mundial).
Camí del hotel crec que he vist abans que hi ha un forn-cafeteria amb wi-fi  free... faré allà el cafè i intentaré conectar-me per tractar de penjar això.
Ja hi soc, i ho penjo.
Me'n vaig a clapar, que estic fos.
.

lunes, noviembre 15

ME RETIRO !!!


Això, en castellà, realment vol dir:

Mañana Entreno en el RETIRO...

I és que demà al matí, d’horeta, agafo el cotxe i me’n vaig per feina cap a Madrid (voleu que li digui quelcom a Mourinho ja que hi soc ?) fins divendres. I com que el meu hotel està molt a prop del Parque del Retiro (que és com un “Parc de la Ciutadella, però mesetario”) és per allà per on aniré a córrer aquest dies (nits, més aviat). Finalment sembla que, per “indisponibilidad horaria”, no podré córrer acompanyat de ningú, que hauré de córrer tot sol. Ja n’estic acostumat...

M’està marxant ja, però des de que m’he llevat aquest matí he tingut una forta torticolis; abans d’anar-me’n a dormir em prendré la meva “fórmula màgica infalible” (Myoslastan + Normulén), perquè tirar-me més de 600 quilòmetres conduint amb torticolis no em ve gens de gust.

En arribar al club, en Pau m’ha dit que ja ha canviat la reserva del hotel Anoeta de Donosti, que tenien ell i la Carol, per una habitació individual al meu nom. Ara només cal que li pagui a Pau la inscripció del seu dorsal (que portaré jo) i la fotocòpia del seu DNI per poder recollir-lo, i que ell em doni el seu xip grop. I ja que estava al club, tot i amb la torticolis, m’he fet 10 quilòmetres en bici i una bona sessió d’estiraments.

Me’n vaig a clapar, que demà matino...
.

domingo, noviembre 14

NO VAIG GENS FI, NO...


... així que per comprovar que tot anirà bé -o no- a Donosti, el proper diumenge dia 21 tornaré a córrer, per tercer cop, aquesta històrica cursa barcelonina (serà ja la 87ª edició). La Jean Bouin continua sent la cursa en la que tinc la meva MMP en 10 quilòmetres: els 47:58 de quan la vaig córrer el 2008.
Per cert, avui un diumenge de "panxing" total...
Per cert (bis): quin resultat vaig avançar pel partit d'ahir ?.
Exacte, 3-1.
.

sábado, noviembre 13

SOC UN SUPERVIVENT !

Sí, soc un supervivent d’una “matinal sabatina a IKEA”; i, a sobre, he batut amb escreix la meva millor marca personal (MMP): hem entrat a les deu en punt i en sortíem passades les dues de la tarda !. I recordava jo aquest matí que la nostra història amb aquests espavilats suecs es remonta ja a l'any 1989 quan vivíem a Las Palmas; i és que va ser allà, a Canàries, on es va obrir el primer IKEA d'España; i allà és on l'Andrea -amb poc més de dos anys- va donar les seves primeres "immersions a la gabia de les pilotetes de colors"...
Per cert, quan sigui (més) gran, vull ser com el Sr. IKEA... quina màquina de fer duros !.

D’aquí a un parell d’horetes, Barça vs. Vila-real, equip que ha puntuat en les seves tres darreres visites al Estadi, o sigui que del que es tracta avui és de trencar amb aquesta ratxa. La meva aposta: 3 – 1.

Per cert, m'acabo d'inscriure a la JEAN BOUIN, com a "escalfament" per a la Marató de Donosti de set dies després, com ja vaig fer corrent la Cursa de la Mercé per preparar la Marátó de Berlín (espero que amb el mateix, o millor, resultat...).
.

viernes, noviembre 12

ALARMES EN ÀMBAR….


Després dels 10 quilòmetres de dilluns, m’he passat dimarts, dimecres i dijous “mano sobre mano”, o sigui, sense córrer ni un sol metre; i a sobre, dimecres l’ensurt del dolor al quàdriceps. Doncs bé, com que el millor era “provar-me”, això és el que he fet aquesta tarda al club:
4 quilòmetres d’escalfament en bici
7 quilòmetres corrent a la cinta: 4 a ritme “de marató” (6:00) i els altres 3 a ritme 5:00.
Sensacions ? bones; la molèstia, o el que fos, al quàdriceps no em molesta per córrer, encara que tinc un “no sé què” que no sé definir: hi ha quelcom, ho sé, ho noto... però no acaba de “despertar... Continuarem provant !.

Demà... "IKEA’s day": hem d’emplenar el pis de l’Andrea dels estris necessaris per posar-se a viure-hi (amb el que m’agrada el tema d'anar a “IKEA” un dissabte pel matí !).
I el cotxe ?, bé, gràcies. He de retrobar-me, però, amb la sensació de tornar a conduir “des d’allà dalt” després de gaire bé set anys conduint “des d’allà baix”.

I sí, ja he votat. En previsió de que no hi seré el 28, vaig posar en marxa tota la paperassa i avui he rebut la documentació i les 24 paperetes electorals. A la mateixa oficina de correus he decidit el què, he triat “la” papereta... i ja està:  ja he votat !. Com diu el meu amic Joan... comença el circ ! Quants "calers" i quan de temps perduts en el decurs dels propers 15 dies !.
És avui quan ho faré per primer cop,
per què un dia és un dia, o ara o mai !
Que hom tingui necessitats, és llei de vida,
i també el cos m'ho demana, què carai !
Quan arribo allà on m'han dit
hi ha gent fent cua;
educat demano tanda per entrar,
a la cua n'hi veig molts que dissimulen,
però n'hi ha alguns que ja la tenen a la mà.
Després d'esperar-me gairebé mitja hora
em diuen que passi a un departament,
i allà es troba ella tota seductora,
que sembla esperar-me temptadorament.
Me la busco i, valga'm Déu !
no me la trobo!
ja la tinc, ja me l'he tret, quina emoció.
Serà cosa de posar-la a l'orifici
i em preparo a efectuar la introducció.
Tot a dins li faig entrar, no toco vores,
i així l'acte, finalment, ja he consumat.
Dintre l'urna ja he ficat... la papereta,
ja he votat per primer cop, ja he votat !

(La Trinca, “Per primer cop”).

jueves, noviembre 11

GESTOS QUE HONOREN...


... perquè algú que, davant d’una fita tant i tant import per un futbolista com és el disputar la abans mai jugada Final del Campionat del Món, tingui la sensibilitat i l’oportunitat de recordar davant de mig món a un bon amic desaparegut, no té nom.

Avui, “lo puto Gusiluz” ha lliurat l’emblemàtica samarreta al Club d’en Dani Jarque (en agraïment, els “pericos” li han lliurat l’ insígnia d’or i brillants...).
.

miércoles, noviembre 10

S’ENCENEN LES ALARMES …


Ja feia dies que la molèstia “era allà”, latent, insinuant, amenaçadora... Però no ha estat fins fa una estona, pujant la rampa del pàrquing que ho he notat del cert: una punxada a sobre del quàdriceps de la cama esquerra. Ja em molestava lleugerament en canviar les marxes a la moto des de feia alguns dies, però... pujant avui la rampa “ha despertat amb força”; és com si quelcom s’hagués trencat, com una espècie de micro-ruptura muscular; no sé... abans d’anar a dormir amb donaré un “xute” de Reflex, a veure si demà la cosa a anat a menys, perquè d’altra manera em tocarà descansar uns dies, i això no és gens bo de cara a preparar la Marató de Donosti... per la que només falten 18 dies !.

Creuem els dits !.
.

SEMBLA QUE JA ENS ESTAN ENLLESTINT LES DUTXES A DONOSTI . . .



... de cara a la Marató de Donosti del proper dia 28; però... quina mania que tenen aquest "chicarrones del norte" de dutxar-se al aire lliure, collons !.

martes, noviembre 9

NO HA CALGUT...


… imitar en Neró i cremar “el chiringuito” del concessionari, tal i com m’havia promès a mi mateix, perquè avui -a dos quarts de set de la tarda- sortia cap a casa amb el meu cotxe nou... per fí !!!

I com que les coses, generalment, gaire bé mai passen per casualitat...

... a que no diríeu quines son les tres lletres de la matrícula del meu cotxe nou ?. Doncs jo crec que està bastant clar, tractant-se del cotxe, no només d’un runner com jo, sinó d’un recent “maratonià”; aquestes tres lletres no podien ser unes altres que:
G  Z  K
La “G”, en homenatge al gran atleta etíop Hayle GEBRSELASSIE ara que es retira, després d’una trajectòria esportiva realment espectacular.
La “Z”, com a sentit tribut al gran corredor xec Emil ZATOPEK (una “bèstia parda” corrent...).
... i  la “K”, en un sincer reconeixement als fenomenals corredors de KENYA.

Quines, sinó aquestes, podien ser les tres lletres de la matrícula del meu cotxe nou ?.
.

lunes, noviembre 8

AQUESTA ÉS LA MEVA !!!


En Haile GEBRSELASSIE es retira ! Als 37 anys, i desprès d'haver d'abandonar ahir a la Marató de Nova York per una lesió al genoll, el fenomenal i estratosfèric corredor etíop ha comunicat que deixa la competició... i la deixa amb aquesta "bestiada" de rècords.

Ara que plega és la meva oportunitat de batre el seu rècord mundial "berlinés" de Marató ! (... ho provaré ja a Donosti).

World Record and 'World Best' performances

5000 meters  12:56.96 -  4 June 1994 -  Hengelo, Netherlands
Two miles  8:07.46 - 28 May 1995 - Kerkrade, Netherlands
10,000 meters  26:43.53 - 5 June 1995 - Hengelo, Netherlands
5,000 meters 12:44.39 - 16 August 1995 - Zurich, Switzerland
5,000 meters 13:10.98 - 27 January 1996 - Sindelfingen, Germany,
3,000 meters 7:30.72 - 4 February 1996 - Stuttgart, Germany,
5,000 meters 12:59.04 - 20 February 1997 - Stockholm, Sweden
Two miles 8:01.08 - 31 May 1997 - Hengelo, Netherlands
10,000 meters 26:31.32 - 4 July 1997 - Oslo, Norway
5,000 meters 12:41.86 - 13 August 1997 - Zurich, Switzerland
3,000 meters 7:26.15 - 25 January 1998 - Karlsruhe, Germany
2,000 meters 4:52.86 - 15 February 1998 - Birmingham, UK
10,000 meters 26:22.75 - 1 June 1998 - Hengelo, Netherlands
5,000 meters 12:39.36 - 13 June 1998 - Helsinki, Finland
5,000 meters 12:50.38 - 14 February 1999 - Birmingham, UK
10 kilometers 27:02 - 11 December 2002 - Doha, Qatar
Two miles 8:04.69 - 21 February 2003 - Birmingham, UK,
15 kilometers 41:22 - 4 September 2005 - Tilburg, Netherlands
20 kilometres 55:48 - 15 January 2006 - Tempe, Arizona, USA
25 kilometers 1:11:37 - 12 March 2006 - Alphen aan den Rijn, Netherlands
One hour run 21,285 m - 27 June 2007 - Ostrava, Czech Republic
Marathon 2:04:26 - 30 September 2007 - Berlin, Germany
Marathon 2:03:59 - 28 September 2008 - Berlin, Germany
30 kilometers 1:27:49 - 20 September 2009 - Berlin, Germany

MEDALLA D'ORO :
J.O. ATLANTA 1996 - 10.000
J.O. SYDNEY 2000 - 10.000
C.M. STUTTGART 1993 - 10.000
C.M. GOTEMBURGO 1995 - 10.000
C.M. ATENAS 1997 - 10.000
C.M. SEVILLA 1999 - 10.000
MEDALLA DE PLATA :
C.M. STUTTGART 1993 - 5.000
C.M. PARÍS 2003 - 10.000
MEDALLA DE BRONZE :
C.M. EDMONTON 2001 - 10.000

El que jo deia.... "una bestiada".
.