Visitants a la pàgina...

domingo, julio 17, 2016

36 CURSES DESPRÉS, S'ACABA LA MEVA TEMPORADA...


Això s'ha acabat... (la temporada, vull dir)

A la Cursa de La Mercè 2014, el meu genoll va dir... ¡prou!. Tocava descansar.

Després “de lo del 3 de novembre de 2014” va venir l’operació de menisc al desembre.  I una bona temporada “en el dique seco”. 
Vaig provar-me, però, a la cursa “Corre amb l’Apel·les” del febrer de 2015 (perquè m’havia regalat el dorsal la organització, i no volia fer-los un lleig). Van ser els primers 5 km. després de mesos sense córrer. Un desastre.

Vaig estar “escalfant” fins l’abril, en que vaig “córrer” -per dir alguna cosa- a la Cursa de El Corte Inglés. La cosa no anava bé, i no hi vaig tornar fins a la catastròfica nocturna de Bombers, al mes de juny.

Per a mi, aquesta temporada que ara acaba s’inicia amb... 

la CURSA DEL BARÇA el mes de setembre (52:45... fluixota); però aquell mes en caurien 3 més:
LA SANSI DE BELLATERA (25:08... fluixota),
la CURSA DEL POBLE NOU (51:31),
i la RENTRÉE NOCTURNA de Badalona (23:56).

El mes d’octubre, 3 curses més: 
una bona CORREBARRI (48:31... i amb l’aterratge a la catifa),
la CURSA DE LA TARDOR a Sant Andreu de la Barca (49:29),
i un millor CROSS DE SANTS (48:23)

El mes de novembre és mes de “curses especials”: 
la CURSA DE L’AMISTAT (1:35:04... MMP a la prova)
i la BEHOBIA/SANT SEBASTIÁ (1:56:08... duríssima aquest any per la calor; el meu pitjor temps en 3 edicions).  Vaig continuar amb
la CURSA DE SANT MARTÍ (48:30)
i amb una bona JEAN BOUIN (48:13).

I arribava desembre, amb quatre curses: 
la SANSI DE VILADECANS (23:32),
i debutant en pista, fent 10.000 metres a les 24 HORES D’ATLETISME (47:59... acabant en “modo hàmster”).

I a partir d’aquí hi ha un punt d’inflexió: em vaig comprar, aconsellades pel gran Domingo Catalán,  les SAUCONY ZEALOT, “les naranjito”.

Vaig debutar amb elles -sense provar-les ni un sol metre abans- a la 
SANSI DE EL MASNOU (23:10) que va ser -en aquells moments- la meva MMP, vuit anys després de començar a córrer. I vaig acabar l’any amb una  
CURSA DELS NASSOS per sota “de lo puto cinc” (49:31... i recordant que vaig fer 54:22 en el que era el meu debut en això del córrer, la meva primera cursa, a Nassos 2007 i sense haver corregut mai més de 5 km. seguits abans).

Aquest 2016, al gener, cinc curses més: 
CAVALCADA DE REYES... i nova MMP amb “les  naranjito” (22:48), continuant pel 
QUART DE MITJA de SITGES (49:11),
una molt bona CURSA DE SANT ANTONI (47:38),
una millor encara SANSI DE MATARÓ  (47:19)
i rematant el mes amb la CURSA DE VILAFRANCA (48:03).

Febrer va arrancar perfecte: sota la pluja, 
1:49:51 (MMP en ½ Marató) a la MITJA MARATÓ DE GRANOLLERSseguida del 
MARATEST 15 (també amb MMP a la prova, 1:19:31). I tancant el mes, la cursa 
CORRE AMB L’APEL·LES (en 24:29, cinc minuts més ràpid que un any enrere, quan estava  recentment operat).

Vaig tenir un marçtranquilot”, i no recordo ben bé perquè: només la 
UNIRUN (23:20), entrant a meta amb la menuda, però molt gran, Abigail Parra.

Abril va veure com corria la 
CURSA DE EL CORTE INGLÉS, que se’m continua “travessant” (tot i així, els 56:51 van ser MMP en aquesta prova);
i LA NOCTURNA DE L’HOSPITALET (un altra cursa en la que mai no he pogut baixar de “lo puto cinc”; tot i així, els 50:27 van ser la MMP en aquesta prova).

Com en els vells temps, el mes de maig em vaig cruspir cinc curses: 
CURSA DIR (47:07, MMP absoluta.... sí, ja ho sé, “fa baixada”),
CURSA DE CAN MERCADÉ (23:50),
CURSA LA MAQUINISTA (50:31),
CURSA DE LA SEAT (23:51) i
LA SANSI POPULAR DE EL MASNOU (24:03).

El mes de  juny
CURSA SOLIDÀRIA MARTORELL (com el conejito de Duracell: dura, dura, dura...! 55:53), 
ABRERA CORRE DE NOU (25:52) i la 
CURSA DEL FOC (52:21).

Juliol ha arrancat amb la 
CURSA SOLIDÀRIA DE SANT JOAN DESPÍ (23:53)
i ha acabat el mes i la temporada -a efectes de córrer curses- amb la clàssica 
CURSA POPULAR DEL POBLE SEC.

I és què, quan ja creia que amb aquesta de Sant Joan Despí s’havia acabat la temporada per a mi... recordo que encara em quedava CURSA POPULAR DEL POBLE SEC, del bon amic Xavier Capdevila i els del CAR; cursa què, què diria el meu vell amic Enrique Casellas, vindria a ser com  “  L a   E s p u e l a  ” ; i és que sovint, molts i molts anys enrere, i ja de gaire bé matinada després “de habernos bebido hasta el agua de los floreros”, l’Enrique sempre em sortia amb aquell:

-          Venga Javi, vamos a tomarnos “la espuela”  (la última copa).

Així que avui he corregut pels carrers del barri d’en J.M. Serrat (aquesta cançó és “el Poble Sec tal com era, tal com és encara avui”...).

... i cóm m’ha anat avui aquesta “E s p u e l a  ”?:
 
Doncs, acabant fent uns molt bons      23:32     o sigui, fent el meu quart millor temps en curses de 5 km
Pel davant, només hi ha CAVALGADA REYES (Gener 2016, 22:48  MMP), LA SANSI EL MASNOU (Desembre 2015, 23:10), LA SANSI LLORET (Desembre 2010, 23:28). També vaig fer els mateixos 23:32 a LA SANSI VILADECANS (Desembre 2015).

Bon ambient, cursa “de les de barri autèntic”, organització “acollidora amb els corredors”. Tot i la calor, en córrer la majoria del temps per carrers estrets, el sol directe no ens ha afectat gaire; sí la humitat i la calor.
Destacar que “lo puto Garmin” no ha localitzat el satèl·lit fins al cap de 700 ó 800 d’arrancar la cursa, així que anava una mica perdut, ja que no han estat dues voltes exactament iguals: la primera era més llarga (2,800) que la segona (2,200). Per acabar d’arreglar el meu “anar perdut”, tampoc estaven senyalitzats per enlloc els quilòmetres.

El podio?. Feliçment, la menuda però molt gran Sònia Ceballos (20:25) ha estat la guanyadora absoluta en noies. I la nostre Su (Susan Black) ha fet “doblete”: 1ª de la seva categoria i corredora més veterana de la cursa (veterana sí, però amb uns molt bons 27:51).

Senyores, senyors... això per a mi ja s’ha acabat. 11 mesos després, i 36 curses després d’aquell llunyà mes de setembre “corrent per can Barça”...


... la  TXABI'S SEASON  echa el cierre definitivamente


Escalfant...

... en baixada







sábado, julio 16, 2016

MEMORIAS DE ÁFRICA, versión Txabi... (Julio 2016)


- “Yo tenía una granja en África..." decía la gran Meryl Streep en esta grandiosa película...

MEMORIAS DE ÁFRICA, versión Txabi...


- “Yo tenía una granja en África..." decía la gran Meryl Streep en esta grandiosa película...

-”Yo tenía un sueño africano..." digo yo, recordándolo, 12 años después.

KILIMANJARO. Ese era, ese es, mi sueño



A principios del año 2005, con mis amigos "de toa la vía" del AEMDLourdes-"Escoltes de Catalunya" (lo que viene siendo para el resto del mundo los boy-scouts) nos dijimos, en uno de nuestros -todavía- encuentros habituales (42 años después) y tras unas copichuelas after-dinner:
43 años después, los antiguos "boy-scouts" seguimos juntos...
¡ En verano de 2006... nos vamos a subir el Kilimanjaro !

Faltaba más o menos un año y medio para cuando lo sentenciamos. Y yo me dije:

- "Pues, Txabi, ya estás apuntándote a un gimnasio para reforzar esta mierdecilla de piernas que tienes...".

Pasaban los meses… y no me apuntaba. Hasta que por fin me decidí a hacerlo… y en vaya día: el 31 de diciembre de 2005 ¡ a las nueve y media de la noche, y ya vestido para la cena de fin de año! formalizaba mi inscripción en "Can Mélich" y, sinceramente, creo que -después de la de dejar de fumar, en agosto del 98- ésta fue la mejor decisión de mi vida. Fue toda una declaración de intenciones.

Pero, lo que son las cosas: al final, no pudimos ir al Kilimanjaro por motivos varios... ("la puta pela", mayormente)
Pero para entonces yo ya estaba "enganchado" a esto del correr.

Porque gracias, sobre todo a Albert (Barrachina), pero también a Pau, Xavi, Per, Juan Carlos, David,  Jose, Alberto, Marco... y otros "canmelichenses" que me animaron a empezar a salir a correr con ellos, todo y nuestra diferencia de edad y condiciones, empezaron a caer kilómetros sobre esa mierdecilla de piernas que tenía... Y empezaron también a "caer meniscos" (el de la rodilla izquierda) que supongo sería fruto de la "recogida de cosecha" de mis muchos años jugando a fútbol y fútbol-sala (muchos años antes). Hace un año y medio cayó el menisco de la otra rodilla.


Con "Barrachina" a mi lado corrí la primera cursa de mi vida ("Nassos 2007")... sin haber corrido nunca antes más de 5 kilómetros seguidos.  Con Alberto, nos fuimos juntos a correr mi primera Maratón ("Berlín 2010")… aunque sin haber corrido nunca antes más de 21 kilómetros seguidos (la Maratón "cayó" en 4:13:19). Aquí puedes leer la crónica de este otro sueño, ese sí, realizado.

Y hasta hoy...

 Yo tenía un sueño africano... Yo sigo teniendo un sueño africano:   subir al Kilimanjaro.

¿Alguien se apunta?



viernes, julio 15, 2016

RAQUEL y LEILA


Raquel y Leila...  EGOÍSMO POSITIVO .

Si The Beatles compusieron "A hard day's night"... ¿qué linda canción no podría yo escribir (si supiera) después de una jornada como la de ayer tarde-noche ? 


Mientras el cuerpo aguante, aparte de ponérmela en más de un entreno, desde hoy mismo queda instaurado que cada vez que suba corriendo al Castillo de Montjuïc llevaré siempre puesta, y con mucho orgullo,  la black t-shirt  de  EGOÍSMO POSITIVO Y también cada vez que corra "La Cursa de la Amistat" (que sale desde la puerta del Castillo de Montjuïc y que -atravesando la ciudad- sube hasta la cima del Tibidabo). 

Para Raquel y Leila no hay cuestas que valgan: tienen un montón de gente empujándolas. Pero podéis ser más:
Descúbreles, apóyales, corre con ellos.... y canta, grita:
¡¡¡ oé, oé, oé, oé, oéééééé, oééééé !!! 


jueves, julio 14, 2016

NO WORDS... !


Buen rollo, no... lo siguiente.

Lo vivido ayer con la gente de  EGOISMO POSITIVO  no tiene nombre: ¡ hay que vivirlo !.

Subida al Castillo de Montjuïc, al grito de "oé, oé, oé, oé, oéééé, oéééé !!!  llevando hasta la cima las dos sillas de ruedas, que fueron empujadas -por relevos- por casi todos los asistentes ayer al entreno de "Los miércoles son domingo; mi tramo, de poco más 800 metros, "en ligera subidita", me reafirmó en la creencia de lo brutales que son toda esta  gente de negro , pero que iluminan con su desbordante alegría allá por donde pasan, allá por donde corren con sus sillas, reivindicando el que todos somos iguales, que el deporte es para todos sin excepción, y que es para compartirlo.

Un entreno distinto, un entreno "a rueda" de la buena gente de  EGOÍSMO POSITIVO 

¡Admirables!























domingo, julio 10, 2016

CURSA SOLIDARIA SANT JOAN DESPÍ

No sé cóm m’ho faig per entrar sempre sol a meta...
La bona gent de Corresolidaris van convocar per la tarda-nit d’ahir la 


9ª Edició de la Cursa Solidària per les malalties minoritàries.

I allà que ens hi vàrem arreplegar un munt d’amics (per no faltar, no va faltar ni en Domingo Catalán) apart dels molts i molts “mareanaranja” dels Corresolidaris que ja en som un munt. I dic “en som” perquè jo ho soc des de fa més d’un any; vaig inscriure'm-hi per poder aportar el meu granet de sorra... però, per unes coses i per d'altres, mai no havia aconseguit encara poder tenir la samarreta. Ahir vaig aprofitar per renovar la meva inscripció per un any més i, de pas, aconseguir-la finalment, tot i que -per coincidència dels entrenos en dimecres- no puc anar a Can Mercader a córrer/entrenar amb ells, ni per ser un Tribanda runner ni puc ni vull portar-ne un altra en curses que no sigui la "naranjito Tribanda". Això sí, la de "Corresolidaris" la portaré per entrenar més d'un cop.

Calor, molta calor ahir i molta humitat a la cursa d'ahir.
Des del quilòmetre 0,5 ja vaig decidir -sobre la marxa- que faria la cursa curta, la de 5 km. Ja no tenia gaire bé gens de molèsties a la cuixa dreta (les que van aparèixer el dimecres fent "la zancada Benito Ojeda"), però a aquestes alçades de la temporada no volia forçar-me gens ni mica.

Temps final (no oficial, perquè estava inscrit a la de 10 km) de 23:53 

Content.

I per no faltar, tampoc no van faltar el podis de la gran Hasna Bahom (1ª en 10 km. acompanyada fins a meta per en Rafa Pérez), ni d’en José Luis Blanco (1er. en 5 km), ni d’Andrés Acuña (3er. en 10 km), ni de Delia Ramos (1ª en la seva categoria), ni de Isabel Pinheiro” (3ª en la seva categoria), ni tampoc del inseparable duo Sonia-Patricia, ni del petit-gran "rayo" Arnau a la cursa de 800 metres)
I sense oblidar el “doblete” d’en Gabriel Miquel, que aquest matí (després dels seus 49:38 d’ahir) s’ha cruspit en 51:47 la Cursa de la Vila Olímpica... grandeeee!. 
I "doblete" també de Delia Ramos avui a Vila Olímpica (52:04 ahir... 57:06 avui)... enooorme!.

Una gran festa la d’ahir.
La temporada s'ha acabat... per a mi almenys.