La Transplantrun 2013

Amb en Nani López de Sagredo

Primera edició d’aquesta cursa solidària de només 5 quilòmetres per la zona "desangelada" del Forum, que vol fomentar l’actitud positiva per a practicar algun tipus d’esport a la gent que ha sofert algun tipus de transplantament, "que no es quedin a casa, asseguts al sofà", promoguda e impulsada per en Nani López de Sagredo, primer trasplantat en acabar un Iron Man.

Matí amb molta calor, molt de sol... i molts corredors “poc habituals”: s’han inscrit 2.250 corredors i l’hem acabat -dins el control de temps, que no sé quin era- només 1.429 (jo he acabat en el lloc 377, el 162 de la meva categoria).

En principi, per a mi, era una cursa per provar-me,  “per tractar d’anar -d'una punyetera vegada- a ritme marató” (5:41); però, sí, sí... no hi ha manera: he creuat meta en un temps de 23:54, el que representa haver anat a una mitja de 4:58 (però amb uns temps de pas per quilòmetre de 4:43, 4:49, 5:13, 5:12, 5:10).
El que jo deia l’altra dia: soc un cas !.

Després, en acabar, he caminat 1,4 quilòmetres fins passat el pavelló de la Mar Bella i els he tornat a fer de tornada corrent, ara sí, a ritme marató (amb la punyetera motxilla que ens han donat a l’esquena, amb lo que m’emprenya córrer portant rés a sobre...).
Anar a “ritme marató” és com anar de passeig... per això crec que em costa tant.

Avui m’ha acompanyat Marta: mentre jo corria, ella ha anat fent gran part del circuit caminant.

Per cert, divertida la sortida del dijous per la nit amb la gent de Nike i la seva FLYKNITRUN una espècie de gymkama nocturna, molt entretinguda i molt ben muntada, havent anat en metro tota la gent que hi participava -des de l'Arc de Triomf fins a Colón- per completar la primera "etapa", i amb fi de festa (música amb dues DJ's, begudes, menjar...) a l'Estació de França, després d'haver corregut uns 5 quilòmetres per les instal·lacions del port de contenidors i pel moll.  

(C.Q.   153,5  17-0-153,5)