Avui, estava clar, tocava patir…
Jo i la meva
punyetera mania de no entrenar com cal, m’ha portat a una situació ben
coneguda: avui em tocaria patir a la Mitja Marató de Sant Cugat.
D’entrada (1), i com
gaire bé sempre, “felicitar en Tomás Molina and her boys” per “clavar-la” amb
la predicció meteorològica: baixada de temperatures i núvols, deien... i el que
hem tingut és un cel blau com la funda del meu iPhone i un sol espatarrant, el
meu “gran amic”.
D’entrada (2), i
com a la darrera cursa, m’he equivocat en l’hora de la sortida. Vaig llegir que
era a les 09,00... però el que no vaig fer és llegir-ho bé, perquè aquesta
era la hora de la sortida de la cursa popular de 5 quilòmetres. Tenia previst
recollir a la sempre voluntària i jovial Wai-Shan Tang a la benzinera d’Esplugues
a les 06,30; però com que la bona gent del BDR em van recollir ahir el dorsal i
els obsequis, ho he pogut retardar fins a les 07,15 (sempre creient que la
sortida era a les 09,00)... però no, era a les 09,30. Així doncs, Wai-Shan i jo
hem tingut tooooot el temps del món a Sant Cugat (gaire bé per ajudar a colocar fins i tot les tanques) i per esperar als companys del
BDR (Xavi, Javi, Susanna, Rubén, Jorge, Carlos i Juan... sense oblidar a la
mega-reportera Nuria, responsable de la majoria d’aquestes fotos, juntament amb
les de Wai-Shan).
Sortida “reflexionada” la meva... per la part dels collons !. I és que m'havia dit a mi mateix:
- “no corris, Txabi,
no surtis com sempre com un boig; tu ves fent, perquè avui patiràs, nano, què aquesta és una Mitja "toboganera"... així que surt a ritme 6:00 i vas veient que
tal ho portes...”
Però, sí
sí a 6.... ja d'entrada a 4:54, 5:02, 5:05, 5:17, 5:25, 5:23, 5:42, 5:31, 5:26, 5:30, 5:22, 5:36 i 5:34 els 13 primers quilòmetres, cap ni un per
sobre de 6:00, que era el pla inicial donada la poca preparació que portava i
la calda i la solana que fotia. I això que havia superat “la primera gran prova”, perquè m’havia anat dient, des del quilòmetre 7:
-“Txabi, tu aquesta avui
no l’acabes...”
però lluitava mentalment
contra això. Així que, gaire bé ho he deixat a la sort; m’he dit:-“si passem per sota del arc de meta al acabar la primera de les voltes, o deixo estar...”
Però no, no hem
passat per sota l’arc de meta, sinó que -per segon cop- ho hem fet pel de sortida,
així que avui... “tocava acabar”.
El primer
quilòmetre per sobre de 6:00 ha coincidit amb el tram del 13 al 14, amb la
pujadeta per sota el pont caminant -per primer cop- a ritme ràpid (6:30) doncs
intentava córrer més amb el cap que amb les cames, havent ja vist a la primera
volta el tipus de terreny que em trobaria altra cop en aquesta segona. A 5:40 el quilòmetre 15, nova
paradeta abans i després del avituallament del poble (7:30, el meu pitjor tram,
però és que m’ho he pres amb la calma). El 17 ha caigut en 6:53, gaire bé al
trote; 6:21 i 6:26 el 18 i el 19. Ara això ja ho tenia “coll avall” i no era
cosa de llençar, justament ara, la tovallola. En 5:50 el 20 i a 5:34 el 21...
per acabar esprintant durant els darrers 370 metres (la cursa era avui de
21,370 i no de 21,095 segons el meu Garmin) a un temps estratosfèric -per a mi-
de 4:35 (per poder tenir una entrada a meta d’allò més digne, per si hi havia fotos, que ho ha estat el cas...). Un ritme final al·lucinant pel meu
estat físic després dels desgastadors 21 quilòmetres a les cames.
De cardio ? Bé, gràcies (si parlem de quàdriceps, la cosa ja canvia... però ben portat !).
De cardio ? Bé, gràcies (si parlem de quàdriceps, la cosa ja canvia... però ben portat !).
Ha estat el meu
pitjor temps en una Mitja Marató ( 2:02:12
973é classificat -de 1.157- i el 166é de la meva categoria, els “juràssics”);
temps de pas pels 10 quilòmetres: 53:55, que no està gaire malament; però, sobre tot,
un temps què està molt lluny del meu rècord personal en Mitja Marató, el del 2011 a Granollers
(1:50:04) i del de la meva primera Mitja, la del Maresme de 2009 (1:54:03).
Però... està clar que "els anys no pasan en balde", i ja en són gaire bé 57.
A destacar que, al
quilòmetre 20 he vist desplomat -i amb atenció d’ambulància medicalitzada- a un
corredor. Però el pitjor m’esperava a l’arribada a meta: només creuar-la, un
corredor de 44 anys, a qui esperava i animava allà mateix la seva dona, ha caigut
desplomat i, tot i les atencions immediates del equip mèdic, ha mort d’una
parada cardio-respiratòria. Una desgracia.
A mi, a la linea d’arribada,
m’esperava la colla del BDR, amb els que hem fet les fotos de rigor, així com
unes cerveseta i bocates a la Plaça del Monestir.
L’anècdota de la
jornada: la gaire bé impossible localització del cotxe d’en Javier (que, per
cert, se’ns en va a Nova York d’aquí a un
mes a córrer la Marató). Els he apropat a ell, al Jorge, al Xavi i en Carlos amb
el meu cotxe fins "más o menos era por aquí por donde lo hemos dejado..." (confio
en que, a hores d’ara, ja l’hagin localitzat.
A destacar el molt
brillant paper dels debutants d’avui a
la distancia:
-insultants el
1:34:23 d’en Jorge,
-molt bons els
1:46:11 d’en Rubén (acompanyat per l’angelet de la guàrdia de la Su i també del rapidísim i veterà
Juan).
-i també el molt
bon temps d’en Carlos (1:42 i pico).
Menció especial també per la menuda Arantxa Suau: tot i que m'ha dit que ha tingut que parar un parell de cops “...porque iba agotada”, ha acabat fent un temps brutal de 1:34:58 i ha acabat 2ª classificada absoluta dones. Modesta què és ella, escriu avui en el seu FB que això ha estat possible “...porque Susanna Ballester hoy iba de tranquis” (les dues són companyes de feina...).
  |
| "Comando BRASIL" En busca del coche perdido... quin perill !!! |
Una molt bona matinal
de dura cursa, rodejat de molt bona gent:
Su, Núria, Xavier,
Javi, Rubén, Jorge, Carlos, Juan... i Wai-Shan:
gràcies !.
(...llàstima del
desenllaç final del corredor a línea de meta).
(C.Q. 744
75-164-580)
