Ben d’hora ben
d’hora, dissabte me’n vaig anar a fer, a “trote cochinero”, la preciosa Ruta dels Molins, rodejat a l’anada per la típica i tòpica boira de la Plana de Vic, per acabar completant 6 quilòmetres de
puja i baixa de lleuger “toboganeo”. Però les vistes valen molt i molt la pena. I
acabar la ruta de cap a la piscina, tampoc.
I avui
diumenge, també poc abans de les nou del matí, he fet el meu “retorn a Puig-l’Agulla” després de la
trompada -amb trencada de costelles inclosa- de fa més d'un mes.
La idea inicial
era pujar caminant tot xino-xano, beure quelcom a dalt del restaurant del
Santuari, i tornar a baixar pel mateix lloc, també caminant.
Abans d’agafar
el trencall de La Font de la Riera, m’he retrobat amb “unes velles amigues” i per un
moment m’he sentit com en Kunta-Kinte en veure, allà al davant, al terra, les meves “Raíces”, aquelles punyeteres “raíces”
que no vaig veure el dia 23 de juny i que em van fer anar pel terra, amb les
conseqüències que ja coneixem.
El que jo deia, un cap de setmana “trailero”. I amb la bona notícia de que les costelles continúen sense molestar-me gens ni mica per córrer, tot i continuar trencades (...que les "noto").
(C.Q. 455 54-25-430)
No hay comentarios:
Publicar un comentario