martes, julio 22

Muntanya amunt, com les cabretes...


Abans de...
Avui “m’ha dao un pronto” i he fet una cosa que encara no entenc com no havia fet mai encara... però que segur que repetiré una i mil vegades.
Cabritilla's road !
He decidit sortir a córrer en direcció a la Carretera de Les Aigües, però fent-ho ja des de casa (sense pujar en cotxe fins a Pl. Mireia com de costum). Però aquesta no ha estat la única novetat, perquè després de “vestir-me de runner” com cal, he agafat una tovallola, el banyador i unes xancletes i ho he deixat tot a la gespa de la piscina de casa.
Hi he anat caminant-trotant, cara amunt cap a la Carretera de Les Aigües. En arribar a dalt de tot de l’Avinguda J. Fontanet, enlloc de pujar fins a Pl. Mireia per la carretera asfaltada, m’he endinsat pel parc natural (es tot un luxe tenir-lo “tant a tocar”  de casa) lluny de l‘asfalt, cara amunt. Ja ho vaig fer un altra dia... però aquest cop m’he ben embolicat, no he seguit la mateixa ruta del altra dia (molt més suau, tot i que pujava)... i m’he anat allunyant, allunyant, allunyaaaant cap a la dreta.
I, collons, cóm pujava !. Però, ja que hi era, no era qüestió de fer marxa enrere i recular, així que, amunt, amunt, amunt... sense saber -exactament- on em portarien tots aquells corriols i corriolets empinats que anava agafant. Finalment me n’he adonat del meu destí: la corba d’abans del inici de la empinada rampa asfaltada que hi ha abans de la passarel·la de fusta del inici de la Carretera de Les Aigües (aquella que normalment pugem gaire bé sempre caminant). Un cop arribat dalt de la passarel·la he fet una mica de “trote cochinero” fins arribar al Mirador dels Xiprers, amb la immillorable vista de tot Barcelona als meus peus (la claror de la tarda d’avui era espectacular).
És bonica, oi ?
Després de...
El camí de tornada l’he fet ja d’una tirada i, com l’altra vegada, a poc de baixar corrent per la empinada cara avall carretera asfaltada de Pl. Mireia, he agafat un trencall i m’he endinsat “por el monte”, altra cop com les cabretes per camins, caminets, corriols i corriolets... fins a casa, rematant-ho fent corrent cara amunt la rampa de pujada del costat de la Nestlé i fins a casa (fent un “sprint de inclinación”, com li deia avui en Rafa a l'Arantxa). Total, que han estat uns bons 5,600 quilòmetres molt exigents per a les meves cames, que odien les pujades (...però n’haig de fer per reforçar cames precisament; què hi farem!).
He anat directe cap els vestidors de la piscina, canvi de roba, una bona i refrescant capbussada, fer “unos largos” per "deixar anar les cames"... i cap a dalt a sopar, tal i com havia perfectament planificat avui.

http://connect.garmin.com/activity/547263791 .... mireu-ho, la ruta és espectacular !

Planorro, no ?

(C.Q.  437,6  52-25-412,6)

No hay comentarios:

Publicar un comentario