domingo, noviembre 21

PER QUÈ POQUET … !!!


SET; set miserables segons m’han allunyat finalment de poder millorar la meva MMP.
Això vol dir que hauria d’haver corregut unes 70 centèsimes més ràpid per quilòmetre, o sigui, menys d’un segon per quilòmetre més ràpid! (si en lloc d’anar a un promig de 4'49'' hagués anat a 4'48''...).
Tranquils, que a la propera ho aconsegueixo !.
Al final han acabat la cursa “open” 7.191 corredors.

Per tant, y visto lo visto, avui ni “xino-xano” ni “flan chino Mandarín; des de la sortida m’he trobat bé, no m’he reservat gens, i he anat tirant sense forçar la màquina, o al menys sense tenir la sensació de que ho feia. Jo crec que el secret -com l’any 2008- ha estat el no afluixar gens ni mica durant la llaaaarga travessia per tot el Paral·lel i el seu “puñetero falso llano”. I és més: de no haver-me “trobat tant de tràfic” quan passava per darrera de la Font Màgica i enfilava ja cap a meta, estic segur que hagués aconseguit “polir-me” aquests set segons ; què hi farem !.
A la foto, amb en Per i la Belén (que ha aconseguit MMP) i dos amics d'ella, la Mireia i l'Andhy. Abans de començar m’he retrobat amb les “Cobarde sisters” (la Montse i la María José), amb les que feia moltes curses que no coincidia.
Per cert, els mitjons “micronosequé”, perfectes, tot i que -cap el quilòmetre sis i mig més o menys- la costura de la punta dels dits se m’ha mogut una mica i m’ha anat refregant contra la zona on justament s’acaba l’ungla (d’haver-me passat el mateix a Donosti, hauria tingut que parar per re col·locar-me el mitjó, sinó, “llaga” segura). I les Asics, sense cap problema: prova superada.
Comença el compte enrere per la Marató de Donosti7.
.

1 comentario:

  1. Moltes gràcies per cridar-me en arribar a meta!

    ResponderEliminar