A very bad day…

Avui, en acabar, la Núria “l’ha clavat”; mentre pujava a la moto per anar-se’n m’ha dit:

-“A veure què poses avui en el blog... bad day ?”

i li he dit precisament això, “l’has clavat”; i encara m’ha donat temps per explicar-li que, una de les coses que normalment vaig fent mentre corro -ja de tornada- és anar pensant, primer, en el títol de l’entrada al blog per quan arribi a casa (i ja havia decidit que avui seria "A very bad day") i també -més o menys- en què i cóm ho escriuré (sobre tot si, com avui, surto a córrer sense música); és una manera com un altre d’entretenir-me entre petjada i petjada.

I perquè “a very bad day” ?. Recapitulem.

Com cada divendres, hem quedat amb la colla (avui l'Albert, en Toni, en César, en Xavi, la Núria... i en Marco !) a Pl. Mireia "per fer Les Aigües). Aquesta tarda feia calor, mooolta calor. Hem arrancat a córrer a ritme suau -suau per ells, és clar- i aquest ha estat el meu primer error: córrer al seu ritme els primers gaire bé 2 quilòmetres; i és que avui els meus pulmons no anaven com caldria i esbufegava força; en César, recentment recuperat per això del córrer després de les seves molèsties als malucs, ha anat durant una estona al meu costat, relentint el seu ritme, però li he dit que marxés, que no m’esperés, que fes la seva. Després de caminar uns 200 metres, he reprès la marxa corrent fins a la passarel·la de Vallvidrera; ells han tornat enrere per un corriol, muntanya amunt i jo en canvi he desfet corrent el camí, parant-me altre cop una estona -i tornant a caminar uns 200/300 metres per “recuperar el resuello”- i fer baixar les meves pulsacions a 125, i fent l’últim tram -ja tot cara amunt- d’una tirada i a un ritme més que acceptable, donades les circumstàncies.

http://connect.garmin.com/activity/184378878  

Intento recordar, mirant enrere, i no recordo haver-ho passat mai (ni en els meus inicis) tant malament corrent com avui; quines sensacions més dolentes!. I és que, definitivament, em reafirmo en que soc corredor de tardor-hivern i que a mi la calor em mata (... i els anys que vaig acumulant, també, perquè no dir-ho); tot i així, ha acabat sortint-me una mitja de 5:12 en córrer els que se m'han fet llaaaargs 6 quilòmetres d’avui per la Carretera de les Aigües. Per cert, he sortit de casa amb el 83 quilos a la bàscula, i he tornat amb 81,7 (no m'havia pesat mai abans de sortir a córrer i, per tant, no sé si és normal aquesta pèrdua de 1,7 quilos; suar-los els he ben suat, però...). 

No penso deixar-ho... continuaré sortint a córrer tots els dimecres i els divendres amb la colla, però -aixó sí- sempre anant al meu ritme (així no “em collo” jo mateix, que uno ya no está para estos trotes).

(C.Q.  545  59-273-272)